Que ahir faig la primera anada a la capital, no va ser perquè l'anada prevista era un destí força més llunyà, i la segona pensada va ser aquesta, també he de dir ara que ho escric que la pensada dels Àngels cremant amb el foc passant per sobre del nostre camió de bombers i dels turistes amb el seu cotxe que portàvem darrera, saltant ells d'aquest com nosaltres fent el mateix del camió en el nostre cas per endollar les mànegues i mirar de sobreportar-refredar el moment, aquests records crec que no ajuden, o sí, o sí. Això deuria ser cap ben principis dels 80, o molt poc tocadets oi? Vull dir mentre ahir donava diferents voltes a una rotonda valorant cap a on encarar finalment segur que el què he exposat fa uns instants suma o resta, no ho sé, però que intervé en la decisió final d'una manera o d'una altra segur, ahir em va enfilar direcció al Mirador.
El resum de Vols, un 5/7 a aquesta darrera setmana 9, i avui a aquesta 10 comencem amb un 1/1, prou bé, la diferència avui té dos punts forts, el primer l'ús de les jaquetes d'hivern, el segon no acostar-nos, no exposar-nos al Paradís de l'Aigua, com sona, com sona, aquests dos aspectes han ajudat a que la fredor ens ha respectat anant equipats fora de les jaquetes, més d'estiu que de tardor, en cap cas d'hivern.
Ahir que també hi va haver Vol, amb fredor, certament, amb una aire a on la fredor pesava un xic massa, com avui, però ahir en primer terme per uns mallots i no amb les jaquetes d'avui, i en un segon terme per una tèrmica de 150 sintètica de màniga curta no com la d'avui d'estiu i també de màniga curta, ahir aquest conjunt de mallot menys dens i tèrmica més densa no va -funcionar-ajudar a tenir les millors sensacions, sí avui però que anàvem a l'inrevés és a dir jaqueta densa amb tèrmica lleugera100% d'estiu. Jo ahir anava de curt referit a culot, termo, paravent i resistent a la pluja, mentre avui anava amb un 3/4 de característiques idèntiques.
MTB, MTB, MTB.
El resum de la sortida d'ahir que va ser breu, molt, seria l'impressionant comportament del Gran Drac de dues rodes, sense mancances apreciables de cap tipus per el nivell que jo presento que és el no nivell, vull dir que és una sensació vàlida per mi i prou.
Equipat en excés fet que va requerir d'una breu aturada o no tant breu, per treure'm una de les dues proteccions de l'esquena, la pròpia del T-Rex no, si no la menor, i no vaig fer el mateix amb una de les les tres tèrmiques, la que feia de segona capa, i no fer-ho va ser un error, doncs em feia una pressió excessiva-horrorosa a la zona alta de l'estómac, renoi encara ara m'esgarrifa una mica, uf, en darrer terme també em vaig treure els sotaguants de seda, el resultat és que vaig haver de desfer el camí passada una breu estona perquè no em vaig trobar bé, estona que ara la recordo com a massa llarga, i no recordo una ocasió anterior tan desagradable com aquesta fora del dia de l'estrena d’aquest Gran Drac quan vaig haver de saltar en marxa per la sobrecàrrega de la cadera en gran part motivat per els nervis del moment, vull dir la sobrepressió de la Super Armadura de Gala a aquesta zona de la cadera, sumada al neguit del moment va desencadenar una rabió coneguda i a l'hora impossible per mi de mantenir, rabió que un cop dret amb els peus a terra, com esmento dret al carrer va quedar passats els primers segons en un no res, quines coses. Amb el pas de les hores i una nit excel·lent de descans, després d'aquesta mena d'indisposició em vaig recuperar molt bé, poc a poc però millor a cada hora que ha passat, doncs millor així, oi?
He d'aprendre a valorar prudentment com ha de ser el concepte precís sobre l'equipament de com ha d'anar de rapat al cos, amb les Armadures de Gala no tinc dubtes, és que no he de pensar-ho, però com tot amb les Super Armadures he d'aprendre a entendre aquest rapat on comença i on acaba perquè sembla evident que ahir em vaig excedir per rapat per molt, però per molt, renoi, renoi, renoi.
Però en el Gran Vol de fa dos dies, el del divendres a la nit, mentre anava un Sol protector, el de la llum, aquest em deia adeu, carinyósament però, amb dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or, un instant com el viscut a la recta d’Hostalric ara un altre cop amb el Gran Drac de dues rodes encara no la Nau, cert, cert, però sí que per la revisada transmissió, i per els nous pneumàtics siguent un Gran Drac més precís més preparat per a moments com aquests a on la cerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb el Gran Drac de dues rodes dins de la Super Armadura de Gala passa a ser un instant màgic i a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant una massa ingent d’aigua em va fer aturar al ben mig d’aquesta potent negror, uns minuts i prou cert, suficients però per tornar a captar-gaudir del moment, com el de la marxa de la llum ara entrant premeditadament a la foscor, en aquesta ocasió sense les Fades, reines d’aquest entorn, però amb un Gegant, amb dos Destructors, i a on sé i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles i així va ser, quins iinstants, així amb aquests protagonistes cerificant la seva presència entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, i com esmento l’emoció esborra cap dubte possible, i ara dies després el mot em ve al cap el de l’emoció, i no va sol doncs un cert temor també m’acompanya, cert, cert i a l’hora tots dos mots funcionen un altre cop a duo, creant una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi?
