Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de març 06, 2012

Circuit Montalt.

6ºC al pati de casa.

3ºC després de Parpers.

0ºC a La Roca.

-1ºC entrant a Vilanova.

Un dia per agafar un bon refredat.

Ahir també, a casa ahir l'aire era incòmode, no fred sí molest.


Equipats en Josep d'hivern, jo de tardor, amb pirates d'estiu,

En Josep direcció a Mataró, jo direcció al Montalt.

Les sensacions tot seguit enfilat a la bike bones, no les millors, bones.

A partir dels deu primers minuts escalant des del Castell de l'Oliver, el corriol és exigent i he de reduir el ritme, amb aquesta decisió la sortida passa a agafar un to de diversió.


Aquest aspecte canvia la perspectiva de l'aventura, pel fet que a més ritme les sensacions dolentes, a menys ritme, les sensacions dignes, sóc lluny del meu millor estat de forma, però no passa res, camino cap a aconseguir millorar aquest aspecte, oi que sí?


Un cop a la pista que puja cap al Montalt tot agafa el to més col.loquial, mentre escalo perquè a la que començo a baixar les sensacions no són, fins al punt que dues vegades abans d'arribar a les trialeres més tècniques de sauló esmicolat ja veig que patiré, i així va ser, les dues a peu, com sona.

A aquest punt són un quart de tres tocat, d'aquí a Llavaneres, entre desfer part dels corriols de tornada ara, i dirigir-me al punt de trobada a les escoles de Llavaneres tres quarts d'hora tocats, entro a dinar a les tres tocades.

Després d'un dinar que no és ni de 4 euros ni de 6, si no de 10 tocats, renoi, renoi, renoi la publicitat enganyosa, decideixo, perquè en Josep inicialment no està per la labor, que tornarem pedalant una hora més, i això fem de  Llavaneres, direcció a Caldetes, i d'aquí escalem per Milans del Bosch, perquè vull que en Josep faci el seu primer test escalador per pendents clàssiques del Montalt.


La imatge deixa clar que la pujada, la darrera i més exigent va anar d'allò més bé.


D'aquí a unes setmanes en Josep ja rodarà per part del circuit Montalt, i si no seran mesos, no tenim pressa, sí moltes ganes, i amb això amb ganes ja es pot fer molta feina, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

El fred al Passeig dels Anglesos, el puntuo com a inquietant, res més, per després un cop enfilem per la riera de Caldes tot té ja el color més interessant, el de les clàssiques més clàssiques, vull dir el de les escalades històriques del Maresme, després d'aquestes vindrà El Remei, després Coll de Pollastre. després Jalpí, i després si tot va com ha d'anar alguna aventura a BO.

Incidències cap.

Coincidències cap.

Aigua, un glop. Menjar,  el dinar, amanida, pit de pollastre a la planxa, un got de vi i un iogurt ensucrat, i per finalitzar un bon cafè.

Eines, les de sempre.

Ara ja fins a la propera, que podria ser avui, podria ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada