Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de novembre 09, 2011

Two hours.

És el temps de bike de cada sortida dels darrers dies, seré més exacte, entre moltes la d'ahir.

Va molt bé sortir a pedalar, en aquest cas a les prèvies a l'hora de dinar, i més si tens Consell a la tarda.

I de fet així va ser, una descompressió com la d'ahir a dalt de la bike i tot,  després de rodar aquest 120 minuts entre senders, a excepció d'una pala vertical imprevista,  té el color que ha de tenir, o millor dit, no sé quin color ha de tenir, a mi m'agrada el que jo estic veient, que no ha de coincidir amb cap color que agradi a d'altres bikers, i tant que no, per això estem bé, perquè tenim el nostre color, i que aquest el podem canviar demà, sí, però mentre en parlem, si no el color és el què ja tenim, mtb, mtb, mtb.


Entre ahir i avui dies de moltes decisions, però moltes, bike de 29er Single Speed, forquilla de 29", transmissió de 29" Single Speed, moltes i de tots els àmbits, i tant que sí. I això fa que tot camini de manera senzilla, planera i molt il.lusionant, sempre però aquesta il.lusió agafada de la ma d'una marcada estabilitat, de fet tota aquesta il.lusió pivota sobre un pilar,  el de l'estabilitat.

Ho dic perquè des de que sé que el corriol que em porta fins al poble no està lliure d'un cert conflicte de pas, encara que lleuger, encara que no hem de passar-ho malament, ara no gaudeixo en, en primer terme pensar que hi he de passar, quan fa uns dies pensava, "que bé que m'ho passaré" i després tota la sortida estic pensant, "mira que si per anar en bike tinc un conflicte", per un cop hi sóc pensar, "que s'acabi, que s'acabi", així no puc pas sortir a pedalar per un corriol, per sesancional que sigui, com és el cas.


La decisió presa quina és, "fora corriol", per què no diu que no vol que hi passin?

Així que en cerquem un altre, perquè també és veritat que no anem sobrats de corriols, tampoc mancats,  però aquest que semblava un bon corriol,  i que tot i que el pas es va fer de manera consentida, ara no és un bon pas, tampoc un bon corriol, i els que l'han obert, ara ja no són "fantàstics" si no que són "uns netejadors de corriols possiblement conflictius",  és a dir fer un "reset" i oblidem aquest pas, així de fàcil, així de senzill, i no cal mirar més lluny, cal tenir-ho present, i no invertir un segon un cop n'has tret les conclusions pertinents sobre el perquè de tot plegat, i tant que no.


Una sortida memorable, no perquè gaudís de la sortida, que no va ser en cap cas, sí per la claredat que m'ha aportat una sortida com la d'ahir, perquè així avui quan ens enfilem a les bikes un altre cop ja podré gaudir des del primer minut, perquè no estaré pensant en el què ahir em va fer que no gaudís de la sortida, i això, el fet de poder, de mirar  d'evitar situacions d'angoixa no té preu, o millor dit si que el té, i és molt elevat.

Vull dir que millor invertir el temps en pensar com evitar d'haver-la de passar, l'angoixa vull dir, que no pas prioritzar "el fer per fer", el sortir vull dir, i haver de patir pensant en el corriol, exactament com al conflicte del Montalt, a on no em fa sentir gens bé pensar amb el pas tancat, però encara és pitjor passar pel pas en aquestes circumstàncies.

Una pedalada, curiosa, sorprenent, per la seva duresa extrema passada la primera mitja hora, per després d'escalar per una pendent que no repetiré properament, poder corriolejar ara sí ara també darrera de casa, i un cop superats els  90 minuts,  començar una baixada entre senders de somni, el darrer però aquest que siguent de somni, hauria d'afegir "mal" somni.

Una arribada a casa pausada, a on a l'hora de dinar i després al despatx penses, "això ho he de fer més sovint del que ja ho faig", no vull dir el fet de dinar i treballar al despatx, que això ja ho fem cada dia, si  no el fet de sortir a pedalar aquestes dues hores, perquè tot agafa una altre dimensió, no fent referencia a importància,  sí a un  to molt pausat, segur que massa, però ja està bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Decididament la Vicious no frena.

Decididament he d'anar equipat 100% d'estiu, he sortit amb mallot de màniga llarga i sense passar molta, molta calor, no anava bé del tot, avui aniré 100% d'estiu.

Decididament la clau multi funció ha d'anar fora de les bosses del darrera del mallot, no sé molt bé a on, però fora.

Decididament, em cal perseverar amb aquest corriols, i tant que sí, la data de l'arribada dels Trinxes és llunyana, per això cal perseverar ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada