Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, d’abril 15, 2014

Voltant entre comarques

Quan les sensacions a dalt de la bike tenen un bon to, no el millor, no cal ara, fer quilòmetres és el primer que proposem.


Va ser el cas d'ahir, costa definir els dies, era ahir però també avui, les tres de la matinada d'avui sopant després de la darrera sortida que va començar a les tres de la tarda d'ahir, com abans d'ahir a on va passar quelcom similar tot i respectant les distàncies. 

Ho dic perquè la sortida de fa dos dies és porta d'entrada a la propera aventura, que de ser serà dins de l'abril, omg, omg, omg.

M'agraden molt aquests sopars ben passada la mitja nit, a on mirem de tornar a omplir els dipòsits de combustible despré de cada Vol.

Ahir va ser una jornada ocificiosa, el mot no és però hauria de ser pel fet que la barrera està caient i tot queda dins del mateix sac, un dia fins i tot us ho proposaré, vull dir què de donar-se les circumstàncies ho compartirem al Blog, el significat de la paraula vull dir, ara únicament però hi passo de puntetes, sí senyor.

Tenia necessitat de passar pel Santuari del Corredor des de fa dies, ahir va fer-se realitat, i més coses, i més coses. 


Una aturada a la zona de Pícnic anant del Santuari a Can Bordoi, que ens ajuda i molt a mantenir les bones sensacions, pel fet de poder rodar entre pauses agraïdes, molt, més encara.


Les dues bikes després de les reparacions fetes durant el matí van molt bé, frenen menys per les pastilles de fre noves del darrera de les dues bikes, però en conjunt van molt i molt bé. El Canis no dóna cap problema aquest cop, i els frens als primers cinc quilòmetres els hi faig un breu bany d'aigua del bidó per silenciar un soroll intens.


L'anada per La Roca planera, pausada, divertida, a on els quilòmetres cauen sense adonar-nos, a on   els fem totalment fascinats per fileres de sorpreses silencioses.


Una aturada a Vallromanes llarga, precedida de moltes estones plenes de moments literals de MTB fa que els primers cinquanta quilòmetres, els cinquens del cap de setmana siguin molt emocionants, més encara, divertits.


Després de la primera aturada de dues, una cola pel cami fins el segon destí.


Després ja de nit molt neguitosos per reiniciar el Vol ens tornem a enfilar als Dracs, estem emocionats, molt, perquè estem rodant bé, sense sorolls de les bikes, sense fatiga, amb moltes ganes de gaudir del que queda de l'aventura. 


Un Vallromanes-SV és una ruta que passi per on passi la tenim per mà, el tram de la imatge és nou per a nosaltres, i això fa que els trams van quedant enrere sense adonar-nos que estan passant.


Són quarts d'una de la matinada, i tenim un pensament al cap mentre rodem, sopar!


Un cop a Llavaneres decidim no perseguir els noranta, i ens quedem amb els vuitanta, va ser una millor època, oh yeaaaaaaah!, el fet és que de ser propers a fer cent quilòmetres sí que hauríem seguit un tram més, però hi ha ganes de ser a casa si no hem de veure la xifra dels cent. 

Així ho decidim, i així ho fem, de manera que crec recordar que a tocar de les dues posem punt i final a la jornada de bike, contents, com us deia, emocionants, esperant ansiosos entaular-nos per compartir un bon sopar, que ja seria a tocar de les tres de la matinada, mtb, mtb, mtb.

Equipat de primavera, la Reina d'estiu, aigua, un bidó i mig de 1.000 ml. una cervesa, un cafè llarg, menjar, unes patates fregides, fuet, a la zona de Pícnic, un plàtan a l'ajuntament deLa Roca,  galetes, a Vallromanes, i  fruits secs, tornant a SV, eines, totes, llums, Cateye-Powerled, ara sí funcionant correctament.

Des del Mirador del Drac, mirant de deixar definitivament aquest estat alèrgic-gripal, ara però la Betty ha hagut de fer visita al CAP, una orella reivindicativa li està fent la guitza, ahir ho va passar malament, avui passada la nit però tot torna a pintar molt bé.

Ara a esperar el vespre, perquè toca Vol, si serà o no, ara no és una incògnita.


Una aventura la darrera, que finalitza agafada de la mà de les Fades de la foscor, la nit torna a ser la Reina de la jornada, la calidesa d'aquesta el que en queda ara, OMG.

dilluns, d’abril 14, 2014

Darreres reparacions

Les de diumenge abans d'iniciar el Vol.


La Vicious a quiròfen. 


Va de molles de retorn de les pastilles de fre aquestes setmanes, ara dels Shimano.


Un cop el NoTubes torna a ser a dins dels Canis tot torna a caminar bé.


Aquest va ser el causant de la pèrdua d'aire, ara però va perfecte. 

MTB, MTB, MTB.

El dia tenia possibilitats, sí

I així ha anat.


Ara són les dues de la matinada de dilluns, fa uns minuts que som a casa, aniré preparant la crònica d'avui.

MTB, MTB, MTB.


Ara però, a sopar, oh yeaaaaaah!

diumenge, d’abril 13, 2014

A les prèvies


Ahir després d'un divendres de descans de Vols, arrancàvem un nou Vol. 


Aquest cop el primer destí, Vallromanes a on havíem de coincidir amb els Triinxes, per anar junts a buscar el tren a Parets. 

Un petit grup de dos bikers havia de unir-se al grup al Figaró. 

A l'estació de Parets érem divuit, ens faltaven entre d'altres el President, en Vicenç, que aprofitem per donar-li una forta abraçada, i l'ex president, en Manel, els dos ja els veurem a la propera aventura. 

Un grup els Trinxes que és sinònim de gaudir a dalt de la bike, i a on els instants sense anècdotes divertides són inexistents, com el pas pel Figaró a on el petit grup que havia de sumar-se al grup no va fer-ho en ser un tren que no parava a totes les estacions. El tren es va aturar al Figaró, però no per recollir passatgers, vèiem als dos Trinxes a l'andana des de dalt del tren, res més. 


Un cop a Vic, la boira ens va abraçar, per passats els primers quilòmetres amb ella, anar donant pas a la claror més càlida. 


El ritme del grup també divertit, ens costa a la Betty i a mi seguir-los, ens falta pendent, i ens falta temperatura, no estem rodant en aquestes condicions des de fa temps, però com tot, ràpidament amb el pas dels quilòmetres anem agafant el ritme del grup.


El terreny, el característic de la zona, pedregós, exigent, molt exigent, Seva, El Brull, Collformic, passos obligats.


Escalant cap a Collformic, en Tempo ens fa una demo de com es puja en bike, un sol mot ho defineix, sensacional, va fer un tram pedregós d'una pendent inhumana d'uns 500 metres, dividits en dos trams, esquivant a tots els bikers que hi caminàvem, ell venia del darrera, superant graons de dos pams, ara sí ara també, crec que he de dedicar-li un segon mot, memorable.


Un cop a Collformic coincidim amb els dos Trinxes que ha vingut de l'estació del Figaró fins a Collformic, nosaltres a partir d'aquí anem amb tot el grup fins el punt a on ells van direcció a Tagamanent, nosaltres direcció a Les Piscines del Montseny, abans però un cop ells ja han marxat, reparem el meu Canis, que sense líquid no ha pogut segellar un petit tall, requerint de muntar una càmera, el líquid ha fet una pilota sòlida i per ser un pneumàtic TR, ràpidament perd aire, dit i fet, càmera muntada, i ja així fins a casa quasi deu hores després. Una estona abans va ser necessària l'ajuda d'en Lluís amb unes mini alicates per poder obrir la vàlvula Tubeles, pel fet que fa unes setmanes la vaig cargolar equivocadament després de ficar el líquid NoTubes.


Anem directes a Sant Celoni, parem a casa la mare, previ pas pel Caprabo, dinem, carreguem els Strava, les bateries estaven al 10%.


Passades unes estones entranyables reiniciem ruta direcció Hostalric, d'aquí a Tordera, Palafolls, Blanes, a on des de SC fins a l'extrem del port de Blanes tot són converses i més converses.


Un vent fred ens porta agafats de la mà fins al port, per marxar aquest seguidament un cop comencem la tornada cap a casa, la temperatura és molt bona sempre entre 15 i 18°C, les hores passen volant. 


El Powerled que ja em va donar problemes a les darrreres sortides no torna a funcionar més, la bateria és morta, fet que implica fer la tornada de Blanes a Sant Vicenç sense llum. La del darrera de la Spot Brand el mateix, aquest cop sense piles, així que la Betty obre camí amb el seu Powerled i jo vaig darrera amb el meu Cateye posterior.


Una tornada molt càlida, una temperatura més propera a la de les nits fresques d'estiu ens fa molt agradable el darrer tram a on anem fatigats de cap, no massa, però sí amb menys empenta, la son fa acte de presència, un cop al Colon mirem com anem de bateries per Strava, i ens marca que toca tornar cap a casa, per tot, per la bateria baixa, per ganes de no superar per molt la mitja nit, i per què no? per ganes de ser a casa, a les tres de la matinada obríem els ulls, som a tocar de les dotze de la nit. 

Fem un darrer tram molt ràpid, escalem propers a ritme de Fartlek, i això ens retorna a la realitat, lluny d'aquest estat letàrgic, arribem a casa, satisfets, contents, una aventura més, aquest cop entre Trinxes, entre la calidesa de la mare, entre una jornada que ens a acaronat amb la seva vessant més torrada, mtb, mtb, mtb.


Un cop a casa, un bon sopar, una cervesa d'Eslovenia molt suau tanca la festa, a on la nit, per la matinada, la nit, per l'arribada al vespre va sempre agafada de les Fades, omg, omg, omg.

Equipats de primavera, amb les Gore AS, menjar, un entrepà, un plàtan, llaminadures, unes galetes a Blanes, beure, un bidó i mig dels de 1.000 ml. incidències, les esmentades, coincidències, cap, eines, totes.

Ara al mig dia de diumenge, des del Mirador del Drac, fent la crònica, refent les bikes, piles noves, carregant les bateries, i ara repararé el Canis, per què tants preparatius? d'entrada perquè demà saltem de tram, sí, i perquè el dia encara té moltes possibilitats, oh yeaaaaah!

INICI

A les 4 ben tocades amb una arrancada de la jornada a les 3 de la matinada.


Fi de la jornada, la mitja nit, ara a minuts de l'una de la matinada, també a minuts de sopar.

Ens hi hem posat entre Fades, i hi hem posat punt i final a la mitja  nit poc tocada, entre Fades.

Demà prepararé la crònica, OMG. 

dissabte, d’abril 12, 2014

Assaig?

Vull dir, test de llevar-se per a la propera aventura?


És evident que no, no són hores de sortir a fer el Vol, mtb, mtb, mtb. Millor tornem a dormir, ja hem fet el test, clar que yes.

divendres, d’abril 11, 2014

Novetats

Nous equipaments. 


El Cratoni Terron aquest cap de setmana, de ser, arrancarà el Vol amb la Reina, de la mà de les ulleres noves, les Limar photocromàtiques, el segon joc ja és a casa, perquè com el casc ens han funcionat els primers. 


En aquest cas les primeres Limar photocromàtiques a mi m'han fet fer un salt pel què fa a comoditat, vull dir la protecció dels vidres vers la claror que fan que estiguis amb la vista relaxada. A part que ara per ara ja no hi ha canvi de vidres segons si vas de nit i de dia, i tampoc a mig camí. 

MTB, MTB, MTB.

RAMIL

Quan saps que passarà, quan la sorpresa és darrera del gir més proper, tot té el millor to.


Aquest cap de setmana, durant aquest tindrem aventura de MTB, de 48 hores que té d'entrada entre 18 i 20 seran de Single Speed per a nosaltres, de MTB.

Ara esperant, sí, sí, esperant a que el misteri obri la porta per donar pas a la sorpresa, oh yeaaaaaah! 

A la nit us ho explico, mtb, mtb, mtb

Un bon dinar

De divendres a les prèvies a una gran aventura.


MTB, MTB, MTB. 

Respectant el programa

De la setmana, dels darrers dies, pel fet que aquest estat gripal-alèrgic no acaba de marxar, el que va comportar visita al CAP, resultat, unes pastilles efervescents, les mateixes dels darrers quatre anys que ajuden a passar aquest estat, accentuant l'espectoració, les prenen entre d'altres crònicament els asmàtics, i no tenen efectes secundaris, es poden prendre tot l'any, tot i que amb l'arribada de la tardor aquest estat tan pesat desapareix, fa ara dos i tres anys em va tocar predren una cada dia, durant sis mesos, OMG. Ara per ara un mes i prou, anem molt bé. 

Aquesta situació ha portat agafada de la mà, ara per ara de deixar els Vols de matinada, que tornaran, i tant, tant, però ara hem passat a mode vespres, clar que yes.

Us ho exposo perquè crec que fer-ho comporta que si us passa quelcom similar ja no esteu sols, que també pot anar bé llegir que li passa a més ciclistes.


Ahir després d'una llarga i intensa jornada no em va caldre descansar una estona, aquesta va finalitzar a les vuit del vespre tocades, i vint minuts després passàvem per la riera de Llavaneres a 17°C, equipats aquest cop de primavera. Descartat el Drac, directes a fer ruta planera, més encara que ahir, perseguint mantenir les bones sensacions, cuidant que aquest cap de setmana tindrem Festival de MTB, una sortida Trinxa sempre és això, un Festival de la bike.

Per a nosaltres la jornada començarà a les tres ben tocades de la matinada i finalitzarà cap a la mitja nit, a tres hores o quatre hores de coronar les vint-i-quatre, em sona aquest número, oh yeaaaaah!

Les dues bikes van perfectes, ha comportat mesos, sí, però fora de les cadenes, i pastilles de fre, són els darrers consumibles que caldrà canviar fins a fer els propers 2.000 Km. és a dir entre la segona i la tercera setmana de maig, podria ser que caigués també el pneumàtic del darrera de la Vicious, i els punys, el negre el proper color, de ser, de ser, len conjunt de 10/10.

Quina temperatura més càlida, sempre entre els 16°C i els 18°C, sensacional, també dir que des de que no fa fred no parem de menjar a cada sortida, i entre sortides, i ahir no va ser una excepció, Festival a la Pizzeria, omg, omg, omg


Ahir un títol defineix la jornada, poder ser-hi. I aquest és un bon títol pel tram a on som.

Una coincidència, un biker a la nit, ell anant direcció Santa Mònica, nosaltres deixant-la darrera, incidències, sense, aigua, la imatge de la darrera intervenció, menjar, mitja Pizza, eines, totes, Cateye-Powerled sempre en marxa, el Karma sense funcionar, però el porto per seguretat, el Powerled s'està desintegrant, són quatre campanyes senceres, aquesta la quinta, normal que estigui morint, haurem de decidir també quelcom, oi que sí?

Avui descans setmanal, a on de no ser l'aventura del cap de setmana hi hauria moltes ganes de sortir, però ara l'indicador marca per avui, aturada de bike.

Esmorzat, amb els dos cafès de bon matí fets, anem a per una nova jornada que comença, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Deixant enrere aquesta setmana, emocionant, previsible, sí, sí, i preparant la propera que serà de ser, magnífica si la repetim com aquesta, a on de set jornades, sis ho són a dalt de la bike, què més podem demanar?

dijous, d’abril 10, 2014

La d'avui gran aventura

També, també, per tots els bikers, brindem, brindem.


MTB, MTB, MTB.

Gran pedalada

La d'ahir, la d'ahir.


MTB, MTB, MTB.

A veure, a veure a on ens porta avui el vespre, segur, de ser que el Vol serà sensacional. 

Millor anar a per un bon dinar


Com sempre, com sempre, i per això per què no una segona aportació?


MTB, MTB, MTB.


Per dinar


Una aportació motivadora.


MTB, MTB, MTB.

Esmorzem?

Ara mentre reflexiono sobre l'aventura d'ahir, diferent, penso que millor aquesta reflexió fer-la esmorzant ara a casa, després d'arribar amb la June venint de fer un control periòdic al CAP. 


20 Km. d'autonomia, això ja està a punt de tornar a començar, 4 de novembre, 4 de desembre, 4 de gener, 4 de febrer, 4 de març, i 4 d'abril, està prou bé, 6 mesos un dipòsit de la June, està prou bé. 


Ahir motivat pel fet que els darrers mesos les jornades s'han intensificat molt, quan toca Vol, necessito una hora tocada de transició abans d'arrancar el pensament d'inciar l'aventura amb el meu Drac. Aquest fer implica sortir ben tocades les vuit del vespre, no estic sortint de matinada des de l'arribada a casa d'aquest estat gripal-alèrgic, i de nit les sortides quan saps a diferència dels Vols de matinada, que no hi haurà l'arribada de la llum, les sortides són molt emocionants. 

Ja no et dic res si la proposta de la Reina és, Pizza a Arenys de Munt, omg, omg, omg

Així ho va proposar i així ho vàrem portar a terme, amb mitja Pizza per a cada un n'hauríem tingut prou, i tant que sí, i tant i qua sí.

La intenció era no fer desnivell, el resultat va ser exactament aquest, zero desnivell. 


Fer el Passeig dels Anglesos, pujar per la riera d!Arenys de Munt, entranyable, molt, els entorns han canviat, sí, no les meves rutines, mtb, mtb, mtb.


Dins del darrer tram fent un tercer pas pel Pins Mar, la temperatura de 17°C a tocar de la mitja nit, marquen el to de la sortida. 

Equipats d'hivern-primavera, ahir va ser el meu primer dia d'Assos Intermediate, i Lite des d'Arenys de Munt fins a començar a pujar cap a casa des de la riera de Llavaneres a minuts de la mitja nit. 


Sense aigua, la imtage inidica perquè, menjant bé, oi que sí? Cateye-Powerled, i un Karma apagat per si de cas, sense coincidències, sense incidències, amb totes les eines.


Tenim aventura de les de veritat aquest cap de setmana, a on matinar propers a la mitja nit serà molt emocionant, molt. Per aquest motiu el tram Drac resta aturat, i estem fent des d'ahir zones planeres, avui podria ser una excepció veurem, veurem, perquè demà no sé si hi haurà Vol, de ser seria de matinada, i aquestes dues darreres setmanes els Vols van en mode nit.

Quina relaxació avui, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. Renoi, renoi, renoi, que bé que van els dos Dracs.


Fem un cafè?

dimecres, d’abril 09, 2014

Entre trams


MTB, MTB, MTB.

Quan penses

Que fins i tot aquest hivern, el fet de ser entre cinc i sis dies de cada set a dalt de la bike mes darrera mes pot fins i tot haver sigut positiu, és quan cal ser prudent i seguir el full de ruta previst.


No per res, sí per mirar de seguir gaudint de l'instant actual a dalt dels dos Dracs, que des de fa dos dies torna a ser com fa unes setmanes, a on escalar deixa de ser una tasca infinita, i passa a ser finita, mtb, mtb, mtb. 


Ahir una arrancada a quarts de deu de la nit, motivada aquesta per una jornada llarga, també preciosa, com la imatge. 


Com avui, una jornada idèntica, a on comença a primera hora, i com demà a on acabarà
darrera hora, i aquest fet pel d'anar agafades de la mà d'una agenda molt programada ajuda i molt a poder fer una bona planificació dels Vols, i més des del descobriment del Drac.


Els amics són a tot arreu, clar que yes, i des de fa uns anys es deixen veure més que mai.


Una persecució al velòdrom que va durar una bona tanda de girs, molt i molt emocionant, ara bé la flexió de les rodes posteriors, significativa, omg, omg, omg.

Equipats d'hiver-primavera, un MIX rar que va funcionar molt bé, molt, incidències, el Powerled de la Reina va morir just a dalt de tot del Tintorer curt, coincidències, set bikers fent nocturna, diria que els mateixos de fa una tornada a la nit venint del Baix Montseny, llums, Cateye-Powerled, aigua, la pirtàvem, menjar, cap, temperatura, 17-18°C a la riera de Llavaneres.


Des del Mirador del Drac, esperant pacientment l'arribada del proper Vol, pensant quin equipament serà el protagonista.


Que emocionant que va ser ahir la sortida, MTB, MTB, MTB. 

Pensant-la

La crònica del Vol d'aquesta nit.


MTB, MTB, MTB.