Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tardor. Mostrar tots els missatges

dissabte, de setembre 16, 2017

Tots junts :-)



Sense elles no sé si l'evolució al Mirador hauria sigut, però amb elles va començar un bon tram, això sí, això sí :-)



Crec que puc afirmar que és la millor jaqueta que he tingut, perquè encara avui ho penso decididament així, i tant. 

Un únic punt feble, que tampoc, no té les tres bosses a l'esquena, en té una i prou, que en origen ja està bé, però funciona tan bé que voldries que les tingués. 

MTB, MTB, MTB.

2018 :-)

Per pluja?


Les Ultimate SL van bé, no molt bé, sí bé. 

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de gener 28, 2017

Novetats :-)



D'aquesta setmana.


I ja que no pesquem :-)


MTB, MTB, MTB. 

dijous, de desembre 22, 2016

X-black :-)



Avui els camals llargs Grip Grab i el segon culot de Gore Alp-X Pro 2in1 ara negre ja han sortit, pensant en clau 12-13ºC no els 20°C que marcava a l'una ben tocada del migdia a la riera de Llavaneres, idèntica temperatura 47' després :-)


Equipat amb les Giro Privateer R, mitjons, i guants curts, Alp-X també, de la mateixa casa Gore el mallot de màniga curta Oxygen WS, el rei dels Vols que no paro d'esmentar, i de sortir, amb tèrmica de màniga curta d'estiu Gore, maniguets Pearl Izumi, gorra Spok, casc Giro Aeon, ulleres Limar photocromàtiques.

Un encert haver demanat un segon mallot com el que us esmento, i un culot que gestioni color i model, veurem, veurem. 


Un dia més proper a la primavera que no pas a aquesta tardor propera a l'hivern.

Sense incidències, ni coincidències, amb la bomba de mà ben agafada al King Cage, amb llums sense funcionar, amb eines, amb aigua, he begut mig bidó de 500 ml. sense menjar, amb un mar revolucionat, molt. 


A la dreta d'aquestes primeres pedres hi havia la platja gran.

Els camals no cauen, com? no cauen, un prodigi per a mi, i tant. Si abriguen o no, no ho sé, caldrà sortir quan faci fred de veritat, diria que avui sense maniguets i camals hauria anat d'allò més bé, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

El culot fa un lleuger sorollet que passats els primers minuts ja no aprecio, però el fa, el fa, res molest però el fa.

diumenge, de desembre 06, 2015

Big Day


MTB, MTB, MTB.


Entre Fades de la nit.


OMG, OMG, OMG.

dilluns, d’octubre 12, 2015

Preparatius


La June a hivernar i la meva l'Inbred i jo avui SOLOS a pedalar :-)


MTB, MTB, MTB. 

Ella, la June de cara a descansar ara que s'acosta el fred, l'Inbred i el genet encarats direcció a SV. 

Abans però a SC pa amb tomàquet i codony, dos mini gelats, i dos iogurts l'alimentació que ha de ser l'energia del Vol de retorn.

Descansa la Reina al Mirador, i el genet de mentre gestionarà el pas pel Montnegre, per Olzinelles, o pel Corredor?

Veurem, veurem :-)

25°C


MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’octubre 10, 2015

Jornada complerta


MTB, MTB, MTB.

Pel fet que la cloenda de la jornada sigui a dalt de la bike, i també per un Vol l'anterior a aquest sota una lleugera pluja :-)

divendres, d’octubre 09, 2015

dimecres, d’octubre 07, 2015

Trinxes a l'Alt Empordà

Una proposta del President, i Reina i genet directes a la sortida de Llançà, perquè són uns quants anys, menys que quasi tots ells certament, més que tots els nostres.


Una preparació de l'equipament, sí, d'estiu amb manegots i armilla intermitentment, no de preparació del menjar, això els dos entrepans ho vàrem deixar pel forn de pa del centre del poble, així com també la compra de llaminadures, les dues bikes en bon estat, sense haver passat una revisió però a punt més enllà del necessari motivat per si marxàvem a Califòrnia, que no ha sigut el cas, que no ha sigut el cas. 

Nosaltres en cap cas preparats físicament, passats de pes, sense rodar amb continuïtat des de feia setmanes, per no dir mesos, ens vàrem apuntar a aquesta aventura.


Pintava molt bé, sí, i va anar molt bé, certament. Paratges de somni, trams coneguts de fa uns anys, per aquí hi ha rodat la Cannondale la F600 ara d'en Joan, la Scalpel també, la Mount Vision,  l'Ibis Mojo carbon, l'ARC, les ASR-SL, moltes, però moltes vegades, OMG, i menys és veritat les nostres dues Single Speed.


Sempre hi pot haver un present, i en Lluís un anfitrió com pocs ens va fer un present sensacional, a on un corriol evitant seguir cap a Roses passant propers al Pení, i tornar des d'aquest punt a la cruïlla de Roses-Port de la Selva-Cadaqués per un corriol que ens va deixar captivats gratament, un mot el defineix, sensacional

Posteriorment ens en va proposar un segon també sensacional, i per tant el transfons de la sortida sempre va ser de les diades més bones de bike.


Sense incidències importants, sense coincidències, o quasi cap, amb manxa, amb eines, sense càmeres de recanvi, ni 26" ni 29", amb molta aigua, i més que en vàrem haver de menester, sobretot  al primer tram, a on una escalada vertical per darrera del Monestir de Sant Pere de Rodes ja em va concretar que aquesta ni amb un to de passeig podria ser el meu moment, i així va ser, clar que yes!


Hi ha dies per fer coses, i d'altres per fer-ne també, de coses, doncs això, i perquè no un bon bany, que nosaltres no en som, però certament que el moment s'ho portava, oh yeaaaaah!

Vívim a uns dos quilòmetres del mar, el veiem des de casa, però els nostres ulls no hi fan cap, he de pensar, perquè aquest va ser el bany de l'estiu 2015, fins a aquest moment no havíem posat peu a un lloc de mar per fer un bon bany. Curiós però cert, ni per Santa Rosa a Platja d'Aro tot i ser a peu de platja al Passeig Marítim va sorgir una guspira que provoqués el bany de l'estiu.


Després de pedalar, pedalar, i pedalar, un darrer present d'en Lluís, un bon dinar a casa seva, gaudint de les vistes sí, però  el més important gaudint d'un entorn entre Trinxes.


MTB, MTB, MTB.

Ara a esperar la propera aventura de MTB, que serà ja sense bany, perquè pel temps, per l'estació he de pensar que ja no serà, oi que no?

Molts somriures a aquesta darrera sortida a l'Alt Empordà, sempre conduits per en Lluís, vigilats per ell, i a on nosaltres ho vàrem viure més pel fet d'anar sempre al vagó de cua del grup, per una fatiga, per una coincidència del nostre descans de bike prolongat, el més llarg des del 2012, i a on tot i aquestes circumstàncies tot va rodar a dalt de la bike d'allò més bé.

Donar les gràcies al guia de la sortida, en Lluís anfitrió de la mateixa, i mentor del dinar de germanor de cloenda del Vol, amb sortides com aquesta, concretament entre els corriols esmentats poc més podem demanar, bé sí més estona de poder ser entre tan fantàstics senders de pam, per carta als Reis que no fem curt.

Ara us en dec dues de cròniques, la del dia abans i la del dia després d'aquesta, que vindran properament. 

dimarts, d’octubre 06, 2015

Entre trams

I tant, i ahir dimarts seguíem la pista de la propera cita de MTB.

Emocionats per les novetats de les possibles noves bikes, dels nous components pendents d'arribar que us he proposat fa una estona, i de mentre els dos Dracs volen, literalment volen, clar que yes!


Hem rodat bé, a mi personalment se m'ha fet llarga la sortida, no diré molt, en cap cas, en cap cas, hem gaudit molt de l'aventura, però les dues hores tocades que fem de Vol no han sigut un vist i no vist. 

Segur que també hi té a veure tots els pensaments tan però tan interessants que fa que cada quilòmetre estigui desbordat per tanta informació, i per tanta qualitat, OMG.

Avui havíem de sortir de matinada, ara sonen quarts de les vuit del matí de dimecres, ahir dimarts el Vol era al migdia, ben passada l'una estàvem a 30°C a la riera de Llavaneres, sense menjar, beure mig bidó d'aigua de més de 500 ml. sense coincidències, sense incidències, sense càmera de 29", sí de 26", amb llums Cateye-Powerled sense funcionar, amb eines, amb un mar enfurismat, diria que força inquiet, ajudat per un vent que a nosaltres ens ha anat bé, la calor segur que tambè suma a aquestes sensacions denses. 


Equipats 100% d'estiu, culot i mallot Mavic HC, mitjons Pearl Izumi, tèrmica Gore de màniga curta, guants Hirzl, calçat amb les Sidi Dragon 2 negres, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, gorra Spok, que als darrers dos quilòmetres ha descansat a una de les bosses del mallot, perquè hem arribat xops de la calor durant el Vol. 

La size M pel què fa a mallots torna a ser rara, em va gran sense arribar a la categoria d'immensa, curiós aquest fet de ser tan compromès amb tot però ser sempre entre talles quan parlem de sizes de MTB. 

Ara a esperar si hi haurà Vol al vespre, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Emocionat per la propera arribada de la nova manxa, que bé tenir aquests tipus de neguits per detalls tan menuts, oh yeaaaaah!

diumenge, d’octubre 04, 2015

No pot ser breu

Ahir una aventura casual de MTB que ens va portar a gaudir de corriols i corriols al límit de la nostra capacitat. 


Tant de pujada, com de baixada.


Equipats d'estiu, amb manegots, i armilla a trams, a mesura que passavem les hores el dia va millorar, tenint present que el Vol va començar cap al migdia, no abans.

Les bikes no poden funcionar millor, d'altres no ho sé, aquestes les tenim al límit de la seva prestació, a punt per Volar milers de quilòmetres, i quilòmetres, i més quilòmetres.  

Ràpides, àgils, nervioses, manejables, prou estables, joies del Mirador, sense cap mena de dubte, oi que no?


Equipament de gala, culot Pearl Izumi PRO, mallot Gore Bike Wear Alp-X 3.0, tèrmica sintètica Gore de màniga curta, mitjons Pearl Izumi, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Limar Photocromàtiques, calçat Sidi Dragon 2 negre. 


Nota interessant els Maxxis Ikon Exo 3C TR no mantenen la rigidesa dels laterals, veurem si poden seguir el ritme de les prestacions que els hi demanem. Per si de cas avui no perquè la pàgina d'on l'he de treure avui no va, demà o avui el vespre vindrà un Maxxis Monorail 2.1 LUST, i tant, perquè no ens queda ni una unitat de recanvi de pneumàtic de 26" a casa, tot són 29". 


Això no condicionarà l'elecció de la roda de la nova bike, i sí que em donarà la seguretat de mentre rodo amb l'Inbred de disposar del recanvi en cas de necessitar un nou pneumàtic si falla el TR. 


Si falla el del darrera, posaré el Monorail darrera, si falla el 2.35 davanter passaré l'Ikon 2.2 EXO 3C TR darrera al davant, i el Monorail seguirà darrera. Motivat mantenir el LUST darrera per aquest deteriorament dels laterals dels TR de Maxxis. 

Avui parlava amb el biker que té una magnífica Moots YBB Mooto-X, sobre sensacions amb una bike com aquesta. 


Vaig ajudar el seu dia a poder accedir a aquesta joia, i no ha sigut l'única, sí de les úniques que coincideix el què va demanar amb el què va arribar, per tant decidir ls nova bike no és únicament decidir-me per una marca de bike que m'agradi HM si no que aquesta sigui prou formal per suministrar-me la bike que jo vull, no quelcom molt similar.


Una sortida emicionant, divertida, que repetirem. 

Amb eines, amb càmera 26" de recanvi, no de 29", a 23°C a tocar de dos quarts de tres a la riera de Llavaneres, beure, mig bidó de més de 500 ml. menjar, un plàtan, amb llums Cateye-Sigma sense funcionar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar que no recordo com estava. 

MTB, MTB, MTB.

Ara esperant, prudentment, oi que sí?

dijous, de setembre 24, 2015

La quinta que va quedar en tres

Perquè la quarta està feta, i la quinta és a on sóc, oi?

Aquesta matinada a les cinc i cinc a diferència d'ahir que ben passades les quatre ja corria pel Mirador, avui a les antípodes de l'hiper activitat de feia 24 hores, no passa res, el migdia ha sigut el moment del Vol.

Avui amb la Reina, fent el test d'aquest braç que fa uns mesos que fa la guitza, a mi també però estic en franca millora, veurem la Betty si també.


Equipats 100% d'estiu, culot Gore Power 3.0, mallot Castelli, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, mitjons Pearl Izumi, calçat Sidi Dragon 2, guants Hirzl, sense la gorra Spok pel mal de cap que em ronda des de fa tres dies, lleuger, inexistent  avui, però millor no cridar el mal temps, casc Cratoni Terron, ulleres Photocromàtiques Limar, a 25°C a quarts de dues a la riera de Llavaneres, amb aigua, sense beure, sense menjar, avui amb càmara de recanvi per portar una bossa nova sota del seint, una Pedro's més grossa, no la més grossa que també la tenim. Amb llums Cateye-Powerled, sense funcionar, el mar mogudet, amb un vent fresquet reconfortant, molt, tant que pedalar en direcció oposada a ell compensava.

Avui no hem fet Drac per mirar de no entrar de cop a zones exigents pel braç de la Betty, ja tindrem temps de fer, i tant, i tant.

Coincidències, cap, incidènies cap, esperant ara a demà, Vol de matinada? De ser no serà al migdia, els compromisos interessants afortunadament  són moneda de canvi freqüent des de fa un temps i per tant tot roda amb el millor to, el de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

Podria ser que decidís tot seguit la nova bike, ja us vaig esmentar ahir que havia tingut una bona pensada durant el Vol d'ahir, oh yeaaaaaah!

Estem ja a la tardor, un únic bany d'estiu a l'Alt Empordà ha tingut lloc, l'aigua estava sensacional, no el fons del mar, ni l'entrada ni la sortida, a on encara ara em fan mal les plantes dels peus de les pedres afilades d'aquest fons marí, però això sí l'aigua estava perfecta pel bany de l'estiu, omg, omg, omg. Tinc pendent la crònica d'aquesta jornada, i tant, i tant.

dimecres, de setembre 23, 2015

La quarta que seran tres

Fent referència a que tinc pendents les cròniques de divendres, dissabte, i diumenge de fa dues setmanes, i si no faig la d'avui ja en portaria quatre, i la d'avui és especial, molt, l'entrada de la tardor d'aquí a una estona, just a tocar de dos quarts d'onze marca una etapa coneguda, sí, però no per això menys emotiva. 

Avui passats els dos quarts de cinc de la matinada tot tenia el color dels Vols, una negror que sempre sembla infinita, i que mai ho és, i seguint aquesta sensació lligada a la foscor de la nit el Vol ha sigut, i de quina manera, i de quina manera, perquè ha sigut un Vol diferent.

Motivat en primer terme per l'hora, no ha tingut l'inici a les cinc si no força abans, també perquè avui el culot, el mallot i la tèrmica eren tots nouvinguts, Pearl Izumi PRO, Gore Bike Wear Alp-X 3.0, i Café du Cycliste respectivament. 


Els tres han tingut una bona arrancada, pel fet que passats els primers minuts ja estavem sota una lleugera pluja, com sona, l'armilla Lite i els manegots m'han protegit als primers vint minuts, per després quan ja era al Tintorer Curt pujar sense ells, si plou poc, i no fa fred rodar és un privilegi, que sempre ho és certament, però fer-ho sota la pluja té un caire diferent


Curiós el mallot Alp-X té les dues noves butxaques laterals, una a cada cantó, sí, però la central del darrera, una de les tres del darrera, és molt estreta, sembla fet per portar-hi una manxa i prou. A mi no m'agrada portar la manxa al mig de l'esquena, sempre penso que en cas de caiguda si la porto a un costat tinc més possibilitats que no em faci mal amb ella, aquesta pensada no té una base científica és cert. 

No ho valoro ara negativament, la manca de les tres bosses del darrera, els de Gore són liders per a mi amb el què fan, sí, i per tant he de deixar passar temps, liders en què, en proposar, en exposar què fan, això segur, i ja és molt, clar que yes.


Detall del darrera, negra sí, de poder ser a casa, vermell i negre o negre, però també que siguem visibles, també.


La cremallera la facilitat de lliscar, de 9/10, per no dir de 10/10.

Detall de la reixeta de transpiració de l'esquena.


Un equipament del meu gust, molt, i tant.


Les bosses laterals. Que és el punt que em va fer decidir fa uns mesos que aquest mallot havia de venir cap a casa. 

Parlem de talles, és una M, sí de Gore, sí, jo hauria d'haver demanat una S, el fet és que em va be, però d'aquí a unes setmanes si tot va com ha d'anar ara no em va ajustada, i després m'anira gran:-(


Size M, no sé si és un bon pes ja ampliaré aquesta intervenció amb els diferents mallots que porto, i així veurem com amb la darrera intervenció del calçat, qui és qui amb el tema dels pesos.

Si no aconsegeuixo sentir-me còmode amb la petita butxaca central, si fos aquest el cas el mallot Alp-X tindrà un nou destí, i tant que sí.

El culot PRO de Pearl Izumi.


Més detalls.


i més, i més, i més.


El culot Pear Izumi PRO com el seu germà que va venir fa uns mesos, un 10, puc dir, home a una sortida de dues hores ho té fàcil, però és que el seu germà ja va córrer a les darreres 24 hores SOLO i la puntuació per a mi, un 10. 


El culot PRO, va bé, molt bé, com la resta de culots que tinc la talla M em va bé, ajustada, però quan rodo dia sí dia també, em queda un xic gran, sí, però sense poder fer el salt a la talla S, de fet ja tinc un culot Pearl Izumi S, i no el puc portar de just que em va. 

Puc afirmar com més minimalista és la badana més bé em va, indiferentment de la duració de la sortida, les Elite de la mateixa marca em van molt bé, sí, però per a mi, encara va millor la PRO, millor aquesta que la Mavic HC, i no sé si millor que la Gore Bike Wear Power 3.0, aquesta darrera la Gore em genera un roçament molest darrera del genolls, i la darrera vegada vaig haver de fer-me un doblec, i un cop fet oli en un llum però la badana va molt bé, també per determinar si va millor que la PRO necessito fer-hi més quilòmetres amb les dues, pel què fa a la HC vs la PRO, hauria de comparar-la amb la Infinity de Mavic, però aquesta darrera no me la puc permetre, per tant comparatiu, sí, amb les Elite, Power, i HC, i entre aquestes tres darreres, la millor avui la Power, entre la Mavic i la Pearl Izumi no sabria dir quina va millor per a mi, diria que un empat, sí que cal dir que els materials de la HC de Mavic semblen de més qualitat, més elaborats, i que les de la Gore semblen millors que les de la Pearl Izumi, veurem què diu el pas del temps.


El detall de la que sembla ser la fixació de silicona, que no sé si ho és, mínims  i per tant no queda agafat prou bé, llisca una mica a munt, no sé si molt, he de rodar-hi més, també necessito que sigui així, minimalista perquè a mi em fa com una reacció alèrgica, i em queda la pell vermella quan hi rodo moltes hores. És a dir a mi em tocarà sempre anar amb culots un xic grans, de fet amb els mallot estic a una posició similar perquè la M em va poc ajustada, i la S molt ajustada, de fet el poc que he rodat aquest estiu ho he fet sempre amb mallots de la talla M, i els S han descansat. A diferència del 2014 que va ser a l'inrevés.


La tèrmica Café du Cycliste, em preocupava el coll, res de res, el coll s'ajusta perfecte, la sensació quan va arribar, la mateixa que amb els culots i mallots pel què fa a la talla, la diferència és que les tèrmiques les vull ajustades, o les vull ajustades, per tant sempre S, avui però la S anava bé, sense ser massa ajustada. La sensació pujant pel Tintorer Curt, amb l'armilla Lite, i els manegots, de lleugera calor, a 20ºC a un quart tocat de sis a la riera de Llavaneres, sense manegots i armilla la sensació ha sigut bona. El coll protegeix la zona, sense sensació d'anar massa tapat, no exposo més opinions, m'espero a rodar-hi més. Baixant des de baix a Santa Mònica, perquè el Tintorer Llarg l'he fet equipat 100% d'estiu, Dragon 2, mitjons Pearl Izumi, l'equipament nou esmentat, guants Hirzl, gorra Spok que m'he tret per un inici de sensació de mal de cap, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, 
amb l'armilla fins l'arribada a la Platja, i d'aquí a casa un altre cop equipat 100% d'estiu. 

A 19ºC a la riera de Llavaneres, just una hora després. Sense càmera, amb eines, beure, un quart de bidó de més de 500 ml. d'aigua, sense menjar, amb manxa, sense pau al mar, sortint de nit, arribant de nit, per tant sempre amb els llums en marxa, Cateye i Sigma Powerled. 
 
La bike, com anava la bike, OMG, amb la cadena nova ben tensada, no amb molta tensió si no la justa, el BB nou, el pedals ben ajustats, els pneumàtics nous, els ferodes dels frens nous, decisius tots aquests punts per rodar amb una bike silenciosa, i també eficient, perquè roda molt i molt bé, molt ràpida.

I sobre aquest darrer punt el de la bike, mentre rodava he tingut una bona pensada, que no definitva, però sí una bona pensada, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Bon dia per l'estrena dels nous equipaments, i tant, sota la pluja, com sona, com sona. Passats els primers cinc minuts, i passades les primeres hores, la pluja lleugera ha sigut la Reina del Vol. Si no fa fred és tota una aventura divertida, molt divertida :-)

dissabte, de desembre 20, 2014

Lent però insistent

Crec, crec, a on les sensacions d'ahir a on evitar el Vol, com abans d'ahir a la nit marquen el to d'aquesta matinada.


Sonen les 8 del matí al campanar de SV.

MTB, MTB, MTB.


Fem un cafè?

Un cop fet el primer, el primer cafè el to marca jornada de Nadal, a les prèvies d'aquest, calma, calma, calma