Preparant

I pensant en el to de la crònica d'avui, de la jornada VIII del The Rapha Festive 500, molt viva aquesta Challenge, molt divertida, per les dates a on cau. 

Anem a dinar?

04:00

I el ulls han fet un clinc exactament al mateix temps que ho han fet els ulls del meu Drac.

Pensava ara, si jo ho visc així com ho viurà la meva filla, o el meu fill, de tenir-ne, de tenir-ne, amb un pare que veu les aventures des dels ulls d'un Drac, i ho escric i no cal capficar-se massa, és una de les poques coses que són, vull dir, és aixï, mtb, mtb, mtb.

Comença la jornada, i d'aquí a minuts l'aventura des de Sant Vicenç de Montalt, he sentit les quatre dès del campanar de SV.

Des del Mirador del Drac, dies de  single Speed.

Els Dracs preparen les seves urpes

Hem de sortir a conquerir quilòmetres, demà comença la Challenge, The Rapha Festive 500, no som donats a publicar-ne els noms, sí de fer-les. 

Per demà tindrem bones temperatures, i creia que el pronòstic cantava pluja, deu ser que no, deu ser que sí, ho dic així perquè sigui com sigui a partir de demà n'hem de recollir 62 quilòmetres cada dia durant vuit dies, un xic més fins i tot, o no, i no passarà res. 

Mirarem demà què podem fer respecte a aquest tema, noto com una lleugera corrent d'aire passa per sota de la porta que separa el Mirador dels Dracs on descansen mentre mouen les seves ales lentament, i el lloc a on descansem els genets, els ànims estan encesos, els Dracs ansiosos de la recollida de quilòmetres que hem previst, els genets avui no sé pas com descansarem, perquè veus la Challenge que començarà demà, i nosaltres mirarem de fer-la, a on l'emoció ja marca el to de tot plegat fins el punt que durant el temps de duració de la Challenge mirarem de descansar per gaudir encara més d'aquesta proposta tan interessant, així entre l'emoció del repte, i el què això implica, dies amb un to encara més càlid, i de proposar-nos descansar bé, podrem gaudir per partida doble, omg, omg, omg.

Mentre escric el bategar de les ales dels nostres Dracs agafa la seva millor dimensió, mtb, mtb, mtb. 

A hores de començar i aquí sembla més que estiguem a minuts de començar el Vol, que no pas a hores, que no pas a hores.   

Avui aprofitant que he anat a Granollers he vist en Joan, molt emocionat, molt emocionant, tot volta molt depressa, tant que no sé si ja no s'aturarà, perquè fa una filera llarga d'anys, i aquesta gira cada cop més ràpida. 

Jo de mentre, passada aquesta coincidència tan agraïda he aprofitat i he tornat ara passats els anys a fer un cafè a l'Europa, i a diferència de les darreres ocasions des del 2009, sembla que tornen a estar interessats en servir-ne, la crisi m'ajuda, que bé, que bé.

Granollers, avui al vespre els seus carrers del centre estaven farcits de gent, molta gent, fa tants anys que sóc a Sant Vicenç a on el moviment de gent és una excepció, que aterrar de cop a un lloc amb tant de moviment m'ha deixat ben aturat durant uns minuts. Quan em dirigia a fer el cafè a l'Europa he aprofitat per passar per La Porxada, i gaudir de la visió que tant agradava al pare al cel sigui, la de la Pedra de l'Encant, al peu d'un dels pilars de La Porxada, OMG, OMG, OMG. 

Després de fer el cafè he aprofitat per fer la foto del què us vaig esmentar, el lloc a on el pare després de baixar a salts les escales del Registre en escoltar l'entrada propera del tren, per córrer i enfilar-se a dalt d'aquest en marxa, en l'època que el tren passava pel ben mig del què és ara el carrer Girona. 

Ha sigut una visita puntual, el motiu de fer-la trist, certament, però les sensacions de ser d'on en sóc nat, fantàstiques, emotives, copçadores. 

A hores de l'arrancada d'un dels Vols de Drac, un dels darrers vuit Vols de Drac d'aquest 2013, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

La jornada 20 de 28

Com m'agrada poder pensar que puc perseguir Vols de Drac, a les matinades, a les nits. 

A casa hi ha tasses de cafè, blanques, i negres, i un reservat grup torrat.

Les utilitzades sempre, les blanques, les dels cavallers de la llum, les negres les de les Fades de la foscor. 

Aquest matí, els Dracs alimentant la seva llum, per fer front a les vuit properes jornades d'intens MTB. 

No sé si consolidaré la jornada 28, de fer-ho, el 30 no hi haurà el descans setmanal de bike, no passa res, crec que els Vols van camí de seguir una llarga senda, molt llarga, que consolidarà amb l'arribada dels propers canvis a la Vicious, i tant que sí, i tant que sí, encara que fins a febrer, o abans, o després, caldrà volar amb les ales del meu Drac pendents de perfilar, ara primer veure si cauen aquests cinc-cents quilòmetres en vuit dies, que per a nosaltres és un repte divertit, emocionant de poder fer, no per res, si per tot, perquè genera neguit, genera ganes de conquerir espais a les matinades enfilats als nostres Dracs. 

Depenent dels condicinants del nostre dia a dia, les jornades o començaran a les quatre tocades de la matinada, o acabaran a la mitja nit, tot dependrà del ritme del dia a dia i la quotidianitat que marquin aquests, nosaltres hi som disposats, a adaptar-nos, molt disposats, de fet ahir va ser un petit test de com una jornada de bike que podria haver començat a la matinada, no va fer-ho fins a ben arribada la nit, i he de dir que va ser una experiència si bé coneguda, no sóc ni de bon tros de la primera volada com per poder dir, per a mi és nou, sí que va ser però enriquidor, molt. 

Els petis detalls com recanvis varis van entrant per la porta de casa, que bé, que bé, que bé.

Res va sol, el fred, l'hivern, el Nadal va agafats a molts instants de fer balanç de tot plegat i ho dic jo que passo moltes hores pedalant de nit, moltes hores al despatx mirant de cercar com enlairar més a munt les Naus,  i com tornar a enlairar les que per diferents motius han patit un aterratge duríssim, i que sí o sí cal refer el Vol, aquest dos escenaris, porten agafats de la mà moltes hores de reflexió, i a aquestes dates les reflexions van més lluny, certament, certament. 

És propi d'aquestes dates reflexionar mirant enrere, mirant cap el futur, i mirar de disposar de respostes inexistents. 

Cercar-les, poder, un privilegi, certament. 

El cafè d'aquella botiga, que portava encara aquest cafè sense moldre de Cuba, propera a casa dels avis a Granollers, per motius més que evidents, i a on aquells despertars a casa els avis sentint el moldre del cafè, escoltant les silencioses passes de l'àvia portant-me el cafè de primera hora, fa més de quaranta anys, OMG, OMG, OMG. Filla d'Indiano, portadora de les essències d'una història de catalans fent les amèriques, el Nadal certament portador de dates memorables a casa.

Detalls petits, una cafetera, marca el meu cor amb la seva escalfor en pujar el cafè, pel significat del cafè, no per ell mateix, sí pel lloc a on em transporta, per la dificultat de gaudir-lo al 2009 a l'Europa vaig deixar de fer-lo a primera hora a aquest lloc quan ho feiem des de principis del XX. 

Detalls petits, sí, com les entaulades a casa dels avis per Nadal entre tots i cada un dels nets de l'indiano, i a on ara únicament el tiet Pere n'és l'únic supervivent. En Fernando al cel sigui hereu del mot del Cubano, d'una eloqüència encisadora, les seves estades als darrers anys a Andorra lluny de Granollers, a la Seu, omg, en Josep Maria al cel sigui,  un emprenedor nat, lluitador extrem en la seva dura i llarga malaltia, el pare al cel sigui, corrent baixant les escales del Registre de la Propietat  en sentir el tren de vapor entrant pel què ara és el carrer Girona, omg, omg, omg. 

Mirarem de consolidar la Nau Insígnia, ara aturada, perquè com ja us vaig esmentar tot va més enllà sense passar del seu primer sentit, els Vols s'han de consolidar definitivament. 

Tram de Dracs, de Destructors de Murs, de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, de corones de blocs de granit, de genets. Per ser a aquest sender, el de les grans aventures, cal consolidar la Nau, necessitem el pont d'aquesta, clar que yes, clar que yes. 

A menys d'una hora de fer camí per dinar, ara m'adono de la densitat de la frase d'en Pau Casals al mallot Freedom, quan dic dinar, com n'és de conseqüent tot plegat, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Oh Yeaaaaah.

Les nits sempre, sempre, sempre

Són de Fades, de les Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.

Avui per diferents motius la sortida ha sigut totalment a l'inrevés, vull dir com sempre darrerament de nit, ahir no, ahir no, ho sé, però no a la foscor encisadora de les matinades, si no a la de les nits de somnis.

He fet el tram clàssic d'hivern, ara sí a l'hivern, avui ja també amb el Karma, i a la trialera que darrerament no faig a les fosques, avui de nit amb el Powerled i el Karma a màxima potència, com ahir de dia, una baixada neta.

Avui equipat de rigorós hivern, amb tèrmica Merino amb mànigues curtes, llargues, a tocar les vuit del vespre 9°C, cinquanta minuts després 8°C, a la riera de Llavaneres. És a dir una temperatura perfecta per pedalar, i de fet pujant direcció a Santa Mònica per la riera tenia calor, i la temperatura era segur més baixa, jo diria que fins i tot propera als 5°C. No hauria d'haver canviat la tèrmica sintètica sense manigues per la de Merino amb, però la nit, bé he pecat de prudent, certament, certament.

Una pujada pel Tintorer curt ràpida, interessant, un cel estrellat feia que les sensacions fossin especials,  molt. La baixada pel Tintorer llarg, segura i divertida pel fet de portar la llum dels dos Sigmes a mitja potència.

Avui les sensacions a dalt de la bike molt bones, he de pensar que pel fet d'haver descansat molt, i molt bé. 

La tornada per Milans del Bosch, també ràpida, divertida, pel ritme intens, per les sensacions escalant sense el trenc d'alba proper, vull dir sense notar la presència dels cavallers de la llum, i gaudint ara sí ara també de l'atenció de les Fades.

Demà toca descans, i a partir de dimarts, fins cap d'any toca Rapha Festive 500 nosaltres però no per carretera, sí, MTB, sí, Single Speed, com sempre des dels darrers anys. 

Sense aigua, sense menjar, sense incidències remarcables, amb totes les eines. Coincidències, quan ja era proper a entrar a Llavaneres, pujavem dos bikers, renoi que bé. Dos llums darrera, un Sigma i un  Cateye.

Recordar que no bec aigua excepcionalment, o poca perquè les sortides no superen les dues hores, les temperatures normalment ronden els 10ºC, i això aquests dos factors dificulten que begui aigua, però per la pràctica de l'esport, és necessari cada 20' aprox. beure aigua. Passada la primera hora aprox. cada quaranta minuts aprox. cal menjar quelcom. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, clar que yes.