Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de novembre 07, 2011

Endless: Kick Ass Cogs, Jeff Zimmerman photography.



http://www.jeffzimmermanphotography.com/blog/?p=277


"Thank you for the order Marcal! It will ship tomorrow.
Happy riding!"
Shanna

Vaig pagar ahir, i demà ja surten els "cogs" cap a casa, què més podem demanar? que l'enviament sigui el què ha de ser, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

La configuració amb aquest pinyó va agafada de la mà de la corona del Tomi Cogs, i d'una sorpresa que no exposo encara perquè cal definir-la una mica més amb en Colorado.

Penso que no us agradarà

Jeff Jones Steel Spaceframe.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70413&cat=

És que a aquest espai estem obligats, o quasi, a posar aquestes propostes, que no hi podem accedir d'entrada, pel fet de que és "Only USA", però i la sensació que tinc en veure que un biker podrà accedir a una bike com aquesta?

MTB, MTB, MTB.

No puc dir, "no en vindrà una cap a casa", i tant que no, però avui crec que no, i demà? el que sí que puc afirmar que,  de venir,  en seran dues,  mtb, mtb, mtb.

diumenge, de novembre 06, 2011

Endless.

Ja venen cap a casa. Bé millor dit, d'aquí a res aniran venint.


Dos 22, un per en Colorado, i un per a mi. No sé si els posarem ja, perquè per la meva part tinc el dubte de si les sensacions SSWC són les que han de ser, perquè amb el 23 actual vaig perfecte, i el 20 de la SSWC, bé avui per avui em queda molt lluny, el 22 crec que un cop el tinguem aquí no ens en podrem estar de provar-lo.

Un 21, per a la Betty, que passarà de 20 a 21. És que "la veig bé", però vull que provi el 21.

MTB, MTB, MTB.

He enviat correu a Tomi Cog perquè el "chairing" 32x102 no es pot demanar de manera automàtica via el Blog si els "cogs", veurem a on som.

Destrucció massiva.


És que veus aquesta roda i penses això, "destrucció massiva", i després de veure la perseverança de BO per posar-hi remei, penses, "sort que aquesta roda està a les seves mans", perquè ni Specialized ni DT es fan responsables de proporcionar els recanvis, com sona, dur però real.

MTB, MTB, MTB.

Bici Oci: Seat Tube-Top Tube Angle Vicious The Motivator Single Speed.

Portem uns dies mirant de concretar una mica més sobre el què estem parlant quan amb en Narcís parlem de geometries, al final ens hem posat  a fer feina, i ara podem parlar amb una mica més de propietat, i no és que abans no estessim en el camí, és que ara encara hi estem una mica  més, res més.

Seat Tube Angle Vicious The Motivator:


Top Tube Angle Vicious The Motivator:


MTB, MTB, MTB.

Un 71º/74º aprox. de ST i TT respectivament, però ara sí, verificat,  són angles interessants per a pedalar amb una MTB.

Amb una forquilla de 438 mm. indica que la geometria és va fer per aquesta forquilla, si escalo a 470 passaré a una mica menys de 70º i un xic per sota dels 72º, que estarà més bé per baixar, i menys per escalar, i també el fet de passar de 438 a 470 implicarà guanyar un punt de comoditat pel que fa a absorció, i un xic  de pèrdua de direccionalitat pel que fa a comportament dinàmic.

Per a mi un pas més. i tant que sí. No és determinant, però per si sol que hi ha determinant?

Waltworks Bycicles.


http://waltworks.blogspot.com/search?updated-max=2011-06-16T16%3A33%3A00-07%3A00&max-results=20

Una marca de bikes que sempre d'un temps cap aquí és present entre marques que catalogues com a "interessants", però això, "interessants", no com a "candidates", que és una posició més propera a accedir a ser un dels Dracs de casa, dels pocs Dracs avui de casa, i un dels únics Dracs de casa en el futur, proper o no, aquest futur sempre dependrà d'altres factors.

Les forquilles amb caiguda recta em van entrant cada dia més, certament, sempre he pensat en còniques, és veritat, però lentament les angulades a 90º amb la unió al coll cada cop van agafant millor posició a la meva llarga llista de preferències.

Fa dos anys, mai les hauria vist com una possibilitat, avui i tant que sí. Possiblement com més opcions diferents de bikes tens al cap, més opcions tinc també de les diferents possibilitats de forquilles rígides.

MTB, MTB, MTB.

Preparant la crònica d'ahir, un dia, millor dit un matí de corriols, que avui havia de tornar a ser, però ara ja entre llums de casa, i entre una pluja que no ha parat de ser el present, ha quedat en això, "havia de tornar a ser", mtb, mtb, mtb.

Foes FXR

dissabte, de novembre 05, 2011

Oh my God, MTB, MTB, MTB.



Adversity. Or entertainment? You choose. from lacemine29 on Vimeo.

http://vimeo.com/28697401

Quina manera de ser-hi, mtb, mtb, mtb.

Anem a pedalar?

ENVE 29" XC UST rims: Lenz Bikes.

El tema de discusió interessant, i tant.



http://forums.mtbr.com/8601542-post175.htm

Jo però UST 100%, si més no pel que fa a pneumàtics.

Les imatges per a mi d'aquest vídeo, què en puc dir, mtb, mtb, mtb. Ja no únicament pel què fan, si no també pel lloc, i tant que sí.

A rel d'aquest vídeo n'he vist un segon que seguidament us exposaré al Blog, on podrem dir, "és possible?, sí que ho és, i tant", mtb, mtb, mtb.

El veig i em ve al cap els comentaris que escoltava mentre rodava a la Tramunbike,  sobre que el terreny no estava per fer MTB.  No diré que no, ni que sí, sí però,  què que bé que m'ho vaig passar, gràcies Fidel, gràcies Narcís, gràcies David.

MTB, MTB, MTB.

Les millors bicis del 2011

Finalistes Millor All Mountain

Finalistes Millor Trail Bike

Finalistes Millor doble de XC 29er

Finalistes Millor Trail 29er

La millor bici del 2011...SantaCruz TallBoy

Maverick...sempre Maverick!

Sram part project.


http://reviews.mtbr.com/sram-part-project

Per això som a on som,  a un tram d'escalada i tant, però és que nosaltres som escaladors, a on hauríem de ser si no?

Bé, millor no acceptem propostes d'on podriem ser, que en tindríem tantes que la intervenció perdria el seu sentit.

MTB, MTB, MTB.


Dies de MTB, més MTB, i en darrer o primer terme,  de terreny perfecte per rodar, i una temperatura per poder sortir amb el cel totalment tapat,  equipats 100% d'estiu, mtb, mtb, mtb.

divendres, de novembre 04, 2011

Surly Troll: Aprendre que.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70051&title=surly-troll16-26quot-3b-w-2f-crank-bros-headset&cat=7

Que en la simplicitat, hi ha un recorregut també interessant, molt interessant, dic "també" perquè és una alternativa més, i tant que sí.

Certament que una conversa que es va repetir a la SSWC va ser aquesta, quadres de bikes molt senzills que marcaven la diferència "amb diferència", i a on la pregunta que et feies era, "què fem nosaltres amb aquestes bikes d'aquests imports si bikes amb un cost molt, però molt inferior són més interessants que les nostres", i tant que sí, i no perquè ho detectéssim per les reaccions de les persones a la SSWC, si no perquè nosaltres les veiem molt però molt interessants, fins al punt de dir, "perquè ja està fet perquè si no és el camí a seguir".

La mateixa bike d'en Hagen era senzillament una joia entre joies, i així no ens varem cansar de dir-ho entre en Colorado i la lagranevasio, la granevasio i en Colorado, "quina bike més maca que porta en Hagen".

MTB, MTB, MTB.

dijous, de novembre 03, 2011

Specialized Enduro 2012

Molt bo, el video de la nova Specialized 2012.

Vassago JABBERWOCKY.


Una marca Vassago que definitivament a la SSWC es va consolidar entre nosaltres.

Molt competitives, molt.

Moltes les propostes, cada una d'elles possibilistes, i tant que sí, el que no sé és com els hi van les vendes, vull dir que per comercialitzar aquest producte cal un mínim de moviment.


Vassago no hauria d'encallar, en cap cas, molt bon producte, una acabats fora d'escala pel què fa referència a qualitat de construcció-preu, he de pensar que aquesta sensació ve molt determinada per la pintura d'aquests quadres, brillant, que els hi dóna una aspecte de molta qualitat.

Cal tenir present que el preu d'aquest quadre no supera els cinc-cents euros, sí ho sé, són molts diners, però comparant amb d'altres propostes, Vassago està per sota de la meitat del preu que presenten d'altres marques. I tècnicament Vassago ha proposat simplicitat vers complexitat, per posar un exemple, la puntera oberta per darrera amb el tensor mil.limètric de la Jabberwoky és una lliçó de simplicitat vers els Sliding Dropout.


http://www.cycleexif.com/vassago-jabberwocky

MTB, MTB, MTB.

Salsa Fargo Ti.


http://www.cycleexif.com/salsa-fargo-ti

Bike Colorado. Un dia, fa dies, que en Colorado em va dir, "i una Fargo?", i vaig pensar, "quina bona pensada", mtb, mtb, mtb.

Ahir passats els dies aquesta bike, ja no de Cromo, si no ara ja de titani, va ser motiu de conversa. També he de dir que d'altres marques avui a les nostres converses li fan competència, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Princess of the night: Equipaments.

Aquest cop genèricament equipaments, ni d'estiu, ni de primavera, ni d'hivern,  ni de tardor, senzillament equipaments, perquè van des dels que són avui, els que han de ser, els que podrien ser els que vesteixen, els que vestiran al meu Drac, i els que també ho han de fer amb el seu genet.


Fades, genets, Dracs, els cavallers de la llum, les primeres, les  fades de la nit, sense elles la llum no tindria espai, lloc a on tots formen part d'aquest escenari brillant, a on la llum del dia i la foscor de la nit juguen el paper  més important.

Sempre he sabut que les fades de la nit i els cavallers de la llum estan destinats, i tant, el què no sé és a què estan destinats, a coincidir, a intuir elles l'existència d'ells, ells l'essència d'elles?

El sol i la lluna ara amb el meu Drac ja persegueixen l'entrada propera a una llunyana primavera, i tant que sí, a on com ara amb l'arribada d'aquesta tardor ens hem endinsat en el paradís del color, a on esperen,  perquè saben que les sensacions més feréstegues estan per venir, i a on el proper vol s'engalana per donar el més silenciós sentit a aquest tram de vida de tants i tant distingits protagonistes.

Ahir, avui, fa dies, setmanes, mesos, anys fins i tot,  que puc admirar l'arribada de la nit, que puc veure com els cavallers de la llum somriuen lleugerament, per evitar d'emetre cap nota que demori l'arribada de les fades de la nit, els primers, els delfins de la llum, elles, les princeses de la foscor, menys temps fa però, fins i tot puc dir massa temps que amb l'arribada de la nit, no recordo el què sempre esdevé, com ho és el cicle constant amb el retorn  passades les hores dels primers cavallers portadors dels tímits caudals de llum, i a on aquesta amb una prudència severa acaricia lentament la retirada de les portadores de la foscor , de les fades de la nit. Els uns, protectors de la llum, elles essència de foscor, tots però protagonistes principals dels pilars d'aquest escenari que fan que un fet sigui "el fet", com ho són els vols de Drac entre genets d'aquests.


Dies de MTB, de jornades ja assolides del millor MTB, com també de properes aventures entre càlides mirades dels que no han de recordar que entre genets i Dracs hi ha un lligam que fa que el ritme de The Great Escape MTB sigui constant, i que aquest tingui un únic referent, un únic pol, no dos, "Els vols de Drac". La imatge indica lleugerament quina és la trajectòria que puc seguir i una mica també les conseqüències, no la ruta, això en cap cas, i tant que no.  Bé,  ara amb l'arribada prevista del GPS això pot canviar, no del tot, sí significativament.

Un Mirador del Drac a aquest cantó de la llera, que és far d'aquest espai, mirades de complicitat, perquè demà si els cavallers de la llum obren via, i les fades de la nit avui no tanquen la porta a la llum de demà, tindrem un magnífic vol, entre senders, entre carenes, i a on un únic to tindrà lloc per ser escoltat, "MTB, MTB, MTB".

Espai de conqueridors que ja fa temps va donar pas a terra de creadors, i a on ser-hi té una fita, gaudir, i gaudir, i gaudir del que ja fa temps van passar a ser els vols de Drac.

MTB, MTB, MTB.

http://www.konaworld.com/

Properament exposaré al Blog les noves incorporacions d'equipaments per aquesta tardor, i perquè no, també per aquest hivern, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

dimecres, de novembre 02, 2011

A la SSWC del 2011: Portes obertes.

És que la SSWC ens va obrir la visió a horitzons, a nous horitzons.


http://interbike.mtbr.com/speedway-cycles-fatback-fat-tire-bikes/cimg4676

I no a noves marques, sí a marques que d'entrada en teníem la informació però que per diferents motius fins a la SSWC no miràvem, aquesta no és una d'aquestes, però podria ser-ho, mtb, mtb, mtb.

Kish Bike.


http://kishbike.com/bikes/cyclocross/


Lluny d'aquí.


Aquesta imatge és, sense guia cables pel canvi inexistent, mtb, mtb, mtb.

Dies entre joies, petites joies del MTB, a on entre marques podem ser a la definitiva, crec, i no té perquè ser un HM, és veritat, o sí.

MTB, MTB, MTB.

Rosene.


http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/02/25/rosene-hand-built-bicycles/

Parlant amb en Colorado, un nom que no em deixa indiferent, i tant que no, mtb, mtb, mtb.

Shamrock Cycles.


http://www.lugoftheirish.com/Shamrock_Cycles/See_the_frames/Pages/NEW%21_CrossOver-MonsterCX.html#3

Colorado, quina joia, mtb, mtb, mtb.

Cove G-Spots+País Basc!!!

Cireres d'arboç.


MTB, MTB, MTB.

dimarts, de novembre 01, 2011

Tardor del 2011.

És el que és, el què estic visquen aquests dies festius, perquè en Josep em va proposar de fer pont ahir, i jo de manera sistemàtica vaig acceptar la proposta gratament, vaig pensar, "ens anirà bé a l'equip descansar uns dies", és un equip reduït sí, però potent, cal poder desconnectar, i tant que sí.

En Josep volia fer una sortida llarga amb la seva ASR-SL, jo no.


Cada dia d'aquest llarg cap de setmana he sortit, sempre pels voltants de casa, fins i tot ahir que l'objectiu era anar fins a Sant Celoni a buscar els panellets a casa de la mare, vaig decidir al punt més alt a on ja havia de caure cap al Vallès, de refer part del camí i anar lentament tornant cap a  casa, això sempre corriolejant sender darrera sender.


Avui dos trams nous, els dos molt propers al Montalt, i a on el fet de ser-hi, aquests dos trams, et permet de voltar encara més per a una mateixa zona sense repetir corriols.


El dia,  curiós, no feia calor, el sol ha sortit ara sí, ara no, ara també, també de sol, també de pluja, lleugera però pluja, i m'ha anat bé, perquè entre el sol, la pluja, el no fred, el no calor, he pogut valorar i molt les bones sensacions de rodar amb aquestes condicions meteorològiques pròpies de l'estació a on som, "La Tardor", que per a mi, amb la primavera són les dues estacions preferides, seguides a poca distància per l'estiu i l'hivern, o l'hivern i l'estiu, per a mi al mateix lloc de preferències, mtb, mtb, mtb.


No m'hauria de morir sense poder compartir una visió de somni com aquesta, vull ser propietat d'elles, de la meva persona, perquè aquestes em tenen conquerit, elles i les fades de la nit, mtb, mtb, mtb.

La bike no frena del davant, sí del darrera, la bike va literalment perfecta, tot i no frenar, el conjunt és de 10/10.


Dies de MTB, MTB, MTB.


El darrer tram de corriol únic, net ara sí, em dóna les millors sensacions, a on penses, "demà he de tornar", i de fet ja fa uns dies que repetixo vol de Drac per les mateixes carenes i senders, mtb, mtb, mtb


Corriol d'aquells que per a mi és impossible un cop ja a casa deixar de pensar, "que bé que m'ho he passat".


Curiosa troballa la que he fet als darrers metres molt proper a casa.

MTB, MTB, MTB.

dilluns, d’octubre 31, 2011

First class: Titus Racer-X.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=70155&cat=

No és una bike molt escaladora, tampoc molt  baixadora, però sí que pel seu paral.lelogram deformable patent de Specilalized i pel seu punt fort, que és per on va posicionada l'articulació amb la puntera és sense dubte la més sensible als impactes de totes les bikes del mercat.

I no oblidem que fora de que ara és una incògnita com ho és el futur de Maverick en mans de Spot Brand també ho és el què voldrà fer On One amb Titus, ara per ara l'utilitza com porta d'entrada massiva a USA per a les On One fem una barreja desastrosa de les tres marques que formen ara aquest grup. No sé que és pitjor si l'oblid de les Maverick o el "poti-poti" d'ara de la nova etapa de Titus.

Això sí una Titus de l'etapa anterior sempre és sinònim de qualitat extrema, i tant que sí. Crec que Colorado seguiré el teu bon consell, mtb, mtb, mtb. Una Titus Eleven, sempre és una Titus Eleven.

Fent camí, mtb, mtb, mtb.

Del darrera de casa. Ara cada dia em surten més quilòmetres.


Ara ja estic a la vintena, que està d'allò més bé, i tant, sense augmentar el diàmetre que ara mateix no supera els quatre quilòmetres, senzillament sensacional.


Avui he descobert una nova joia de corriol que enllaça amb el darrer descobriment, i que fa que cinc-cents metres de carretera no siguin ja l'itinerari necessari per poder entrar al corriol descobert a la darrera sortida.


Entre torres, "somnis i sorpreses", perquè per a mi la troballa d'un nou corriol de pam és el què en puc dir, definir, com a "sensacional".


Entre conflictes del Montalt, a on hi ets però no saps molt bé el què caldria fer, sí que no és manera d'anar per poder rodar tranquil.


No hi ha bona intensió, hi ha desig de fer mal, molt mal. Molts els sentiments ferits, i per aquest motiu moltes les ferides obertes.


Això sí, he cercat i tinc a la ma la part bona de tot plegat, corriols de pam per on rodar i rodar a pocs metres de darrera de casa, això sí amb desnivell Guilleries,  cada vint quilòmetres més de set-cents metres de desnivell, i no hi ha possibilitat de fer-ho menys costerut, a diferència de Les Guilleries però, a casa si vols pots rodar sempre a sobre de la bike, dic si vols perquè hi ha alternatives més tècniques obertes pels especialistes del trial, i tant que sí. Amb corriols com els de la imatge, tot queda a un segon pla.


Arribada de les cireres d'arboç, que amb les pluges han minat el terreny, color, color i més color per a una tardor encisadora.

El darrer sender que he descobert avui comença a un lloc a on hi passo des de fa anys i mai m'he fixat que hi havia l'entrada d'aquesta petita joia de sender, i des de fa tres que de ben segur va ser restaurat pels Xurribikers. Curiós que com el primer de fa dos dies, tampoc hi passen bikers, i aquest darrer també presenta un estat semi abandonat, bé hi passaré ara sí, ara també, per mi no quedarà, i tant que no.

MTB, MTB, MTB.

Avui he fet un test curiós, fa dies que la roda del darrera llisca a les baixades de manera alarmant, he anat modificant pressions de l'Ardent, però ara aquesta jo diria que és la que ha de ser, 18 psi, per mirar què passava he  frenat únicament amb el del davant , i la meva sorpresa és que el fre davanter no va, per això actuo tant sobre el del darrera, el recorregut de la maneta del davanter ha augmentat lleugerement, hauré de repetir el purgat i veure si el motiu d'aquesta baixada de rendiment és perque ha agafat aire, si amb això no millora passaré a discs de 180 mm. ho dic en plural perquè posaré els dos frens a aquest diàmetre de disc, he de buidar com sigui els dos dipòsit dels avantbraços.

Canvi a densitat: Endless-Tomi.

És el que fa dies que estic pensant vers la Vicious, en aquest cas pel què fa referència a la transmissió, no potència, manillar i tija a on el criteri ha estat mantenir la secció dels tubs de quadre.


El pinyó vull que sigui un Endless,  i el plat un Tomi Ring.


El plat de 32, el pinyó de 23, però aquest cop serà d'alumini i en demanaré dos de 22, dos de 23 i un 21, els segons del 23 i 22 per en Colorado, el 21 també per a ell. El plat no perquè el seu plat ja és, i tant.

No poso l'enllaç del Tomi Ring perquè el Blog que té no sé si va, cal ser prudent.  Podeu posar Tomi Cog i ja hi anireu vosaltres mateixos.

És que després de l'experiència d'en Colorado amb un dels grans gurus del HM, el Sr. Steve Potts, en la seva faceta de pescador apassionat, de mesos d'espera i espera pel quadre mentre el constructor no parava de posar interevencions al seu Blog mentre pescava, i com ja tenim clar els dels país que "qui espera desespera",  millor no poso avui el Link, demà?

MTB, MTB, MTB.

Però d'entrada aquest serà el proper sender de millora que cal re-obrir pel meu Drac, mtb, mtb, mtb.

En tinc una segona de modificació, no de millora, si de canvi dràstic de sender per a la Vicious i que amb la demora de mesos,  i mesos,  i mesos dels components d'en Klaus, va despertar un altre cop la meva curiositat, i que ja va sortir  "la conversa" a aquest Blog, i tant que sí. Quan vaig afirmar que ja m'era indiferent quin manillar envies en Klaus com si me'l volia enviar de carretera mentre fos de titani, això sí, doncs això.

diumenge, d’octubre 30, 2011

Marcant la ruta.

Fa dies que no rodava periòdicament per darrera de casa, les pluges han fet que els senders presentin unes característiques molt diferents a les d'aquest estiu. Ara els senders estan molt deteriorats, això pel que fa referència a les zones de més pendent, mentre que a les zones planeres, o de pendent menys accentuada l'estat és impecable per a rodar, rodar,  i rodar, també és veritat que aquests, els planers són els menys presents a casa.

Estic preparant una sortida pels Trinxes, i la intenció és que no sortim de dins dels corriols des del moment que ens hi endinsem. No és tasca fàcil perquè les construccions dels darrers anys han barrat el pas entre ells,  vull dir entre els corriols. Això fa que sigui difícil lligar mentalment els trams per mirar d'evitar les zones de pista. Però aquest és l'objectiu, rodar a una zona amb un radi màxim de quinze quilòmetres i que  sempre rodem entre corriols. Això implicarà assolir un desnivell important, superior a la mitja d'unes Guilleries, però també molt emocionant,  perquè cada un d'aquests corriols són 100% ciclables, si més no de baixada, de pujada no sé si serà possible als darrers trams, perquè als primers vint quilòmetres tot és possiblement assumible, als darrers vint ja no, o això penso. Cal concretar la ruta, vull dir que l'he de tenir detallada pam a pam.


Avui a dalt de tot del Montalt he coincidit a la zona tancada, mentre jo reculava, i de la zona tancada a on les tanques estan pel terra en venien uns ciclistes, millor dit quan he fet la foto de la porta tancada sentia unes veus de fons, de dins de la finca del Montalt, després  anant pel corriol d'entre les torres a on el meu germà hi va passar fa uns dies perquè les tanques estan per terra, un cop hi he arribat,  a les tanques malmeses,  no he accedit a la finca, i tal com us he dit,  he reculat, mentre feia la foto del sender que hi va, he vist els bikers que venien de dins de la finca, un d'ells era el meu veí de darrera de casa, i un cop parlàvem de les 29er, ells van en 26", m'ha comentat que estaven parlant amb els propietaris del Montalt que els hi han esmentat que no haurien d'entrar a la finca.

Bé ara ja sé que les veus eren aquestes,  les dels bikers i les dels propietaris del Montalt, he fet bé de recular, jo no vull accedir entre conflictes a cap zona de senders.


Un matí breu de MTB, no faig molta distància, en cap cas, sí senders de pam a on les millors sensacions fan acte de presència,  i tant que sí.


Com diu en Jordi, "jo ja no he de demostrar res", en el meu cas com que mai he destacat en aquesta disciplina, "ni he de demostrar ni he pogut fer-ho mai", així que podria ser que tinguéssim canvis importants a la projecció del proper recorregut del meu Drac, i tant que sí.


Aquesta nit el meu Drac ha descansat al menjador de casa, dic descansat perquè no dorm mai, sempre està vigilant, aspectant, per si el seu genet li proposa un vol de matinada, o una nocturna d'ara per ara.


Uns ull els del meu Drac, negres, foscos, terriblement nostlàgics, mil.lenaris certament, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, d’octubre 29, 2011

Després de la pluja, l'aventura.

Normalment a les prèvies d'una cita important sortim a rodar a terreny planer, els tres o quatre dies abans no tinc el costum d'exprimir-me gens. De fet planer no hi ha res proper a casa, millor dir menys pujador.

Aquest cop el motiu no era cap cita propera de MTB, sí una fita important de MTB.


Un pas per on fem recorregut és aquest,  que ara per ara està impracticable.


També va anar bé, d'aquí, girar cua i cap a casa, i per en Josep el seu primer dia d'aventura des del despatx a l'hora de dinar ja va ser tota una ruta, vint quilòmetres i fresc com una rosa, i tant que sí.

No és però la seva primera sortida ja porta dies a dalt de la seva Yeti ASR-SL, però amb la Cannondale era el seu primer dia.


MTB, MTB, MTB.