Avui sortida al mig dia pels voltants de casa, trobada amb en Tr@il. Hem fet un recorregut proper a casa, bé, de fet proper a la casa de cada un dels genets.
Els punts a respectar d'aquesta sortida, i que els tres hem tingut clars, són, sortir mentre el sol escalfés de valent, en cap cas tornar cap a casa amb la caiguda del sol, si no molt abans, i no aturar-nos a menjar de forma consistent, sí un petit mos però.
Els motius, un de clar, la presència de neu, i el fet de que un cop marxi el sol, la temperatura serà baixa, baixa de veritat, o això pensem els tres.
Iniciem la ruta sortint amb bike des de casa, quedem amb en Tr@il a l'inici de les Cinc Sènies de Mataró, finalment coincidim al pont que passa per sobre de l'accés a l'autopista venint de Llavaneres, recolem i agafem el GR, direcció Sant Martí de Mata, per després anar direcció El Santuari del Corredor, però en l'inici d'aquest segon tram ens endinsem per un corriol que ens deixa els peus xops, al mateix temps que el sol decideix anar a escalfar d'altres indrets i no on érem nosaltres, fet que ha provocat que iniciem la tornada per Sant Andreu de Llavaneres.
La baixada per Santa Mònica curiosa, arbres, i arbres, i més arbres caiguts, el camí no sembla el camí de sempre, és una baixada terrorífica, per l'aspecte d'aquest, roques, arbres, branques, en mig del camí amb la neu posant una nota de color.
Arribem a Llavaneres gelats, decisió, tornada a casa, i demà serà un altre dia, per avui ja n'hem tingut prou, i mira que hem estat poca estona a sobre de la bike, però el fet de rodar envolats de neu fa que haver aturat la sortida als seus inicis no ho vegi en cap cas important.
Equipament, més d'hiver, millor dit de tardor, la Betty i en Tr@il amb pantaló llarg, jo amb pirates però amb una jaqueta preparada per no passar fred, amb una bona tèrmica a sota, la resta d'equipament de primavera.
La bossa és per recollir la brossa, però no ha anat gens bé, milloraré el mètode i el procediment, quan corro, és més fàcil, amb la bike té un xic més de complicació...
Eines, les mateixes que a la sortida d'ahir.
Incidències, una de sola i en cap cas important, sí molesta, com és que la maneta del fre posterior de la Yeti ASR-SL de la Betty, presenta molt de recorregut, haurem de substituir les pastilles de fre, tot i que encara podrien rodar més quilòmetres.
Ara que hi penso posaré més oli al circuit de fre, no entenc perquè he de canviar pastilles si aquestes estan bé.
Pocs quilòmetres, 22, i desnivell 535 m. +. No és per recordar una sortida amb aquestes xifres, però sí perquè el que vull recordar és que no m'agrada passar fred, així que miraré d'aconseguir calçat adient per aquest tipus de sortida.
Les bikes, dues dobles suspensió, de 26" i 3x9, i una rígida de 29" i SS. Avui no he notat en cap cas que la meva fos la rara del grup, rodàvem junts com si els tres anéssim amb amb el mateix tipus de bike, en algun tram he posat peu abans, però més aviat per mandra.
Arribada a casa i posta a punt de les dues bikes, amb una lleugera pluja d'aigua, com un espurnejat molt dèbil, assecat posterior de tot el conjunt amb un drap molt molsut, neteja de barra i retén de la forquilla de la Yeti, assecat a consciència de la cadena, neteja de pinyons i plats, afegir oli d'hivern Finish Line amb el tap de color verd a la cadena, assecat contundent posterior d'aquesta, posar oli a l'eix de les manetes de fre, al desviador i al canvi.
Amb això dono per finalitzada la revisió de les dues bikes. Després afegiré un xic d'oli al dipòsit de fre posterior de la Yeti, el suficient perquè pugui escurçar el recorregut de la maneta i el just perquè les pastilles noves entrin sense problemes quan sigui el moment de fer el canvi.
Demà en principi tinc dia complert de MTB, tot dependrà del temps, si fa sol, serà, i si no millor ho posposaré per a una millor ocasió.
Its only the second time in my life I have won something. As the CRC guys said glad it went to a biker rather than some old granny. Ebay!!!!
