Belfast (21-02-2010)

The winter hasnt gone yet. I would love to see a dusty trail.

Ninots de Neu

Hola Genets,

De nou la nit arriba a SC, i al mateix temps que vosaltres dormiu, jo hem preparo per llegir el blog, sopar una miqueta, repassar la prensa….en fi, seguir connectat al món que és a l’altre banda del “charco”

Aquest darrers caps de setmana han donat per a molt, el ritme de bike torna a ser el de Manresa, amb sortides constants, i a falta del canvi d’hora que permeti tornar de nou al Donaldson, les sensacions son que arribaré amb molt millor forma que l’any passat. De fet aquest és el primer objectiu per poder realment estar a les TRI que vull.

El temps, malgrat tot, sembla que ho vulgui posar difícil, ha plogut molt, ha nevat, ha fet fred, però res a aconseguit aturar-me, i això es una de les més bones sensacions que he tingut. Dissabte passat, vaig sortir després de que la nit anterior fes una nevada impressionant, i que SC girés cap a un color blanc no habitual a aquestes latituds. Aixecar-se i veure que tot l’entorn és blanc, hem va transportar a Guils, i suposo que això hem va recordar les meves sortides d’esquí de fons...així que sens dubte, i vist que la previsió del dia era de sol i temperatures pujant, vaig decidir abrigar-me prou per sortir a rodar.

La veritat, es que la sortida va ser de les millors que he fet mai, rodar amb una carretera prou neta (sembla mentida que bé estaven malgrat la neu), amb els voltants nevats, va ser tota una sensació, fred a la cara, cos prou calent com per rodar àgilment, cames que no volien para de rodar, un sol que escalfava prou per fer-me avançar milles sense cap intenció de tornar. Els voltants eren una barreja de neu, herba, aigua....i la carretera increïblement seca excepció feta d’alguna clapa de neu i gel a zones d’ombra. La gent hem mirava com qui mira quelcom excepcional, tothom jugava amb ninots de neu...jo me’ls mirava, pensant que malgrat tot, acabarien desdibuixats pel astre Rei.

Diumenge, tant sols 24 hores després de la nevada, semblava un altre país, semblava que la neu fos un record efímer, amb només petites traces als volts mes ombrívols, quin contrast amb la sortida del Dissabte...era com haver viatjat a un altre indret per evitar el fred. La sortida va començar amb una sorpresa de la natura, d’aquelles que et dona molt de tant en tant, i que estan reservades a moments màgics. Sortia de casa, baixant per Jonesville, el meu ritme encara era lent, escalfant, i el fons d’un tram de baixada, que acaba amb una gir a esquerres passant per un pont i començant a pujar, un petit grup de Cérvols va passar per davant meu, van ser set, la meva bike va perdre velocitat, per acabar aturada al costat del petit grup, ells hem miraven i jo a ells. No fugien, suposo que estan prou acostumats a veure gent, però la sensació de ser un privilegiat, de saber-me rodant a un indret únic, va fer que de nou hem sentis al 100%.

Durant tota la setmana, intents de sortir, però sense èxit, dimarts massa fred per fer nocturna, la resta combinació de pluja o fred que feia inviable un sortida de tarda, fins que cap al divendres de nou el bon temps, ara ja primaveral, temps autèntic de SC, han fet que de nou aquest cap de setmana hagi pogut sortir a rodar pels meus circuits, ara si, gaudint del sol i el bon temps, sense les calors extremes que arribaran més endavant.

Les sensacions sobre la bike són cada vegada millors, més seccions on per passar una pendent la decisió es posar-me d’en peus, en comptes de baixar un pinyó, on el ritme aeròbic dona pas a un gaudi sense poder aturar-me. Son sortides curtes, però de moment el que vull es acumular milles a ritmes aeròbics, ja arribarem a moments més explosius necessaris per competir.

En fi, volia explicar-vos tot allò que porto fent els darrers dies, comparant les meves sensacions amb les vostres amb les 29”, seguint les vostres entrades, els vostres comentaris, les vostres opinions....i aquí arribo a un punt que hem neguiteja, a un punt que rodant Dissabte passat envoltat de neu, vaig tenir la sensació de que m’afectava massa.

Acabava de llegir el blog, però hi havia quelcom que no rodava tal com jo entenc ha de ser el blog. Li donava voltes, sense saber ben bé el perquè, que hi havia que no m’agradava, però sabent que hi havia quelcom. I rodant vaig veure el perquè, no es la primera vegada que rodant sol amb la bike, veig clarament allò que buscava, la solució a allò que m’amoïna, i crec que es fet directament relacionat amb la tranquil•litat que hem dona, amb la sensació de llibertat, de concentració.

Crec que quan varem decidir obrir el blog, la via era clara, l’entorn, el que volíem, l’entorn de respecte, de saber que a casa nostra entra qui volem, quan volem, no tothom i no quan els hi sembli. Som uns privilegiats amb el tema bike, i hem decidit tenir un indret on exposar de manera diferent, el nostre estil no es el d’un Foro o Forum, i segurament per això varem acabar sortint d’allà. Ser a l’altre banda del “charco” sempre hem dona un temps de reflexió, vosaltres dormiu, i jo tinc tot el temps del món per seguir les vostres entrades, sabent que no hi tornareu com a mínim fins unes quantes hores més tard. Rodant amb la bike, veient la gent jugar amb la neu, fent els seus ninots de neu, efímers, vaig veure passar per davant meu la historia del nostre grup, ens vem trobar al un indret, i ja en som dos passos més enllà, i no hi som per casualitat, som perquè hi ha hagut una voluntat, un esperit, una direcció. Per sobre de tot, hi ha hagut el respecte a les aportacions de tots els que hi hem estat, hi som o hi serem.

Miro enrere, veig un inici, veig un fil conductor, i m’agrada. Explicar les nostres vivències, les nostres sortides, les nostres bikes, les nostres idees, la nostra manera de viure la bike, els projectes, en fi, tot....i sempre aplaudint, acompanyant, guiant, o a vegades dient que no, però sempre amb total suport.

Les darreres entrades no hem transmeten això, i no sé perquè, vosaltres sou a Catalunya, i jo, a l’altra banda llegeixo que quelcom no rutlla com hauria, us llegeixo i quelcom hem diu que no, que no va com hauria d’anar. Veig entrades molt bones, i comentaris on es desprèn crítica....o potser es que ho llegeixo jo així. Veig que el fil no cus com ho feia, veig que en comptes d’animar-nos, sembla que estiguem competint....o potser es que m’ho sembla a mi.

En fi, segurament hem direu que no, que estic equivocat, i que potser son les meves impressions, i m’agradaria que fos així. I es que rodant a SC, envoltat de ninots de neu, el meu cap va veure clar, que tot el que no està a l’entorn on toca, es desfà com la neu....i si volem el nostre entorn, haurem de lluitar perquè no sigui un ninot de neu.

From SC, Xavi Paricio, un Genet que volia explicar el que llegeix.

Ritme frenètic de les 29"

Impressions de les 29" vistes des de enrere, (això si esperant que arribi la meva, una AIR9 en color verd i rígida 100%) degut a que semblen que porten una marxa més ràpides que els que anem amb les 26".Aquest diumenge sortida amb les tres NINER EMD9 de ritrasse, tagama22 i ratrasse, a l'hora de les pujades havia d'esforçar-me més per poder seguir el ritme que portaven les 29" ja que imposen un ritme més alt, els veus que es posen drets i van menjant camí i es van marxant. La sorpresa és quan vam decidir fer la baixada, jo anava amb la SC Blur LT i no notava que ells fossin amb rígida 100%, baixàvem igual de ràpids que amb les dobles.No m'estranya el resultat dels americans a les 24 hores Finale Ligure, amb aquest ritme .....Ja queda menys per a que pugui experimentar aquestes sensacions d'anar en una 29" 100% rígida. Dia clau 23 de febrer arriba el quadre i la forquilla al port de BCN i apartir d'aquest moment fer el seguiment per poder anar -lo a buscar i sumar una 29" més a les sortides mtb.

Kirroughtree Scotland (7Stanes)

What a day we had in Scotland. Weather was perfect blue sky and sunny all day.
With over 41km of man made trails almost 75% Single track this is a venue I will go back too. Technical but nothing too demanding. As it was my first visit I took it on the cautious side as there was warnings of a few rocky drops. Turned out to be wise as some drops had tight corners at the bottom. This was definitely a XC ride. Most of the downhills were flowing and swoopy rather than plunging down.

The climbs were steep in places but I was only in the granny ring once. Too much messing around on McMoab before hand and a long lunch stop meant the legs werent ready for the biggest climb of the day.

McMoab was good but very small scale about 2km some very technical parts some just very smooth easy to ride granite rock.

The chute was very steep. Photos and videos dont do it justice. Easy to do but you have to do it with confidence brake and its a rough fall about 10ft down.

Video on the fireroad leading to McMoab:

Nou Color Ibis Mojo HD

Hola nois , aqui teniu el nou color -per cert, preciós- de la Ibis Mojo DH.Absolutament preciosa!

http://www.chuckibis.com/chuck_spew/2010/02/06/new-hd-colors-and-first-pictures-of-the-cable-guard/

Entre el ser rigurós i el no ser-ho.

La Santa Cruz Superlight la bike que va rodar i rodar sense una sola incidència a les 24Ore Finale Ligure.

És una qüestió curiosa, avui hores després de finalitzar la posta a punt de la Yeti ARC, de la Santa Cruz Superlight i de la Vicious The Motivator SS, que dit així sembla un pas més, però que passades les hores t'adones que la inversió en temps és faraònica, que la dedicació és un "mix" de molt de pensar i molta ma d'obra, on el resultat final ve determinat per la combinació d'aquests dos factors, això dit així sembla fàcil d'entendre, però la realitat és un xic més complexa.

La realitat és difícil de veure de forma clara, una cosa és el que veiem, altra la que vivim, i altra molt diferent és entendre el que realment està passant.

Ahir deixant impol.luta la Superlight, després de moltes i moltes sortides amb els genets de Girona i amb el genets de Bordils, t'adones que feia mesos que no li dedicava el temps que cal per deixar-la com ha de ser, per ser la meva bike. I no li dedicava aquest temps, per l'emoció que tens quan quedes per rodar amb d'altres genets, és que ser-hi és el que per a mi és important, i el fet de rodar i rodar amb d'altres genets que tenen temps per rodar amb tu, fa que els detalls de la meva bike passin a segon terme, normalment, per no dir sempre, tothom té una agenda molt i molt plena i això marca la diferència del ser o no ser.

Ahir fent detall a detall, la meva bike, en primer terme netejant les barres de la SID WC i el Fox RP23, així com de la transmissió, pinyó a pinyó amb la punta plana d'un menut desllorigador, de fer el mateix amb els rodets del canvi i els plats, de passar- hi el raspall posteriorment, de repassar eslavó per eslavó la cadena, per després amb una lleugera pluja d'aigua amb forma d'espurneig, per estovar totes les cireres d'arboç dels darrers mesos, amb el secar posterior amb un drap molsut, de verificar els pneumàtics centímetre a centímetre, d'adonar-me dels forats, molts, que té el Maxxis Monorail davanter, de veure quina guerra que porta el del darrera un Maxxis Crosmark que ja ve de la Ibis, de mirar l'estat de les pastilles de fre, de comprovar que encara poden tant pneumàtics com pastilles afrontar unes quantes sortides més, de finalment posar un oli especial a canvi, desviador i manetes de fre, d'eixugar la cadena acuradament i posar-l'hi el Finish Line d'hivern i tornar-la a eixugar encara amb més perseverança.

Ahir després de fer tot aquest procés t'adones que cada pas, cada decisió precedeix a un recorregut on experimentes sensacions, una darrera d'una altra i on molts cops t'adones i d'altres, els que menys, no ho veus, que res és perquè sí, tot té els seus motius, i quan et sembla que no és així, és perquè no vols veure el perquè de tot plegat, o perquè senzillament no toca que ho vegis i has de viure-ho sense entendre massa bé res.

Posar un disc de 180 mm. a la Superlight és una decisió presa des del criteri de l'estalvi, era la millor opció per seguir amb els frens que fa tant de temps que fan camins amb mi, altra cosa és que amb la Ibis ja vaig posar 180 mm. i la veritat frenava massa, serà sortir i veure si ara també és així, i si ho és, caldrà pensar que no havia de ser, ara però animat a rodar amb la Superlight tal com està ara mateix.

El que deia, no ser rigorós amb la posta a punt de la bike, sortint pel Gironès, té les seves avantatges i poder disposar de temps ara per a poder fer el manteniment de la joia, també té les seves sensacions gratificants.

EVOINVO.

És així com m'agrada a mi.

Avui he fermat el tema Superlight, i el tema The Motivator SS, la primera ja he aconseguit l'adaptador per la pinça Marta SI a PM 180 mm. i de la segona el mateix després de 7 adaptadors diferents, perquè el suport de la forquilla té la seva dificultat, he aconseguit que l'adaptador, també per la pinça Marta, aquest cop PM a SI sigui el correcte, ajustats els dos frens, purgats i ajustats de nou el del darrera de la Vicious i el del davant de la Superlight, aquest darrer ha millorat el tacte d'ahir a avui tot sol, no ho entenc.

De la Vicious també he posat remei al tema del pedalier, què vull dir, que mirant les bieles Deus XC de 850 g. aprox. m'he adonat que aquest pes és el mateix o superior que el pes del mateix conjunt de tres plats, i la diferència tant accentuada és pel fet de que el protector de plats que porta en el lloc del plat gran, pesa 125 g. i que pel meu ús XC, no té cap sentit, i el plat únic de 32 mecanitzat té l'acabat per a poder anar en el lloc del protector, perquè el mecanitzat coincideix al mil.límetre amb l'acabat de les bieles. Les famelles que collen el plat de 32 les he posat més curtes, he utilitzat les que són per fixar les patilles de canvi.

Resultat final 125 g. menys i cal esmentar que ara baixar aquests grams, en el nivell de pes on tinc la Vicious costa uns 200 euros mínim. I com diu en Nuñez a Crakovia, "és que és gratis, gratis".

En conjunt ha passat dels 10,560 Kg. inicials, crec recordar als 9,830 Kg. que és on queda la bike ja definitivament, ara com la Superlight, lentament anirà pujant de pes, és inevitable, és que a casa mengen bé totes dues.

La visió de la Superlight ara enfilada al cavallet amb el nou disc de 180 mm. encara enfangada de la darrera sortida a Bordils és "tremenda", serà que estic recuperant la visió post refredat, però quina bike que tinc, quines dues bikes que tinc a casa, mira que és clàssica la Vicious, però la mires al detall i té el que la Superlight també transpira com a doble, com és ser la doble més espartana i de geometria radical del mercat, com la Vicious, la més espartana i clàssica del mercat, millor dit, les dues com les més clàssiques i espartanes del mercat.

Lleugeres certament que no, millor dit és evident que no, 9,8 Kg. la SS i 10,8 Kg. la 3x9, però té el seu sentit, les dues les he triat jo per ser les meves companyes de ruta, i per tant són de concepte calcat, mateixos conceptes, però cal determinar quina serà de les dues la que ha de compartir el proper recorregut, i he de dir que la The Motivator SS té el que li manca a la Superlight, té l'essència que cerco, però és cert també que la Superlight té el pes específic de ser l'evolució d'anys de pedalar, la Vicious la involució d'anys de pensar que tindria sentit que sigui aquí, a casa, ara ja hi és, per això de l'instant on les dues ha coincidit de costat, em ve al cap el mot EVOINVO, és el que ha passat avui a casa amb les dues bikes, la Superlight és l'evolució feta realitat, la Vicious és això la involució més extrema.

És on soc, MTB, MTB, MTB.

IMBIKE MAG Issue 3

http://www.imbikemag.com/issue3/

Good article on La Ruta de los conquistadores

Recorregut SS.

Avui nous components han entrat a casa, pinyó Chris King 19D, el de ferro, porta bidons King de titani, i tres bidons King, dos de roses i un de blanc.

Aquests components fan el tancament d'una llista que posa fi, a excepció de l'adaptador IS a PM de la pinça Marta que no sé ni d'on ha de sortir, però fora d'aquest darrer detall, dono la bike per acabada.

La data d'inici de les sortides de bike, si tot va com ha d'anar, serà el 22 de Febrer, una setmana després del dia que ja hauria d'estar bé per rodar. Setmana que miraré de restar aturat per prudència, no sé si resistiré, però hauria.

El pinyó ja està muntat, tres dents més, que haurien de fer-me encara més divertides les properes sortides amb la Vicious, que com indico en principi, el tir de sortida és pel 22.

Curiós vaig amb 1x1 i sortiré el 22.

Curiós també el funcionament de l'excèntrica, crec que aquesta té un petit problema, per moure-la he de treure cada cop la biela dels plats, i amb la clau específica per muntar els coixinets de "pedalier", previ a afluixar els dos torniols inferiors externs de la caixa, fer girar l'excèntrica, muntar la biela amb els plat i mirar amb quina tensió ha quedat, i si no queda bé, repetir l'operació cada cop, que rar, però bé al final l'he ajustat. He utilitzat la teoria de la SS de fa més de trenta anys, és a dir que la cadena quedi tensada amb una flexió amunt i avall d'un centímetre, dos si ho mirem d'extrem inferior al superior. No sé si encara és així, però és com ha quedat.

No hem queda clar el tema de la línia de cadena, però he respectat la que hi havia d'origen.

L'aspecte de la bike avui, a falta dels Marta, és indignant, fa cosa de veure, el pinyó és un escàndol, un escàndol majúscul. No vull ni saber que hauria passat si fos un Boone de 20 ó 21.

Però el King de 19D, el veig i em deixa aturat, clar que després del SS, i escoltar a on hauria de ser i d'anar amb la bike si fos per vosaltres, un cop l'heu pogut admirar?, el que a mi em deixi aturat no feu massa cas de que sigui així, en cap cas.

Però ja està bé que sigui així, un genet un Drac, un espai, un sol vol.

Quines ganes de sortir amb la bike, ara perseguiré l'adaptador pel fre, i si hi ha sort, el 22, estarà tota acabada.

Cami del TRI....

Hola Genets

Avui nova entrada en Català, la raó es ben sencilla, ahir varem tenir trobada de Catalans a Greenville, un grup reduit però ben avingut, que aprofitar de poder parlar la seva llengua mentre gaudeix d'un bon soparet. El grup format per l'Alba (la meva jefa), la Lourdes, la Carme, i l'Ivan, amb les seves respectives parelles en Wayne (que parla un català perfecte), en Rob...aquest quasi res...i la Megan, vem disfrutar d'una bona taula, regada amb vi....i com no podia ser enys, "beer"...es que he de continuar liderant la taula.....no fos cas.

De fet, un cop explico això, que no te res a veure amb el tema d'aquest Blog, he de canviar inmediatament a aquest matí, amb una sortida camí del Triathlon....hem comneçat fent una mica de "duatló". De fet la sortida ha estat força bona, el dia era fred al matí, però un sol imponent ha escalfat ràpidament l'ambient, i en tornar a casa la temperatura era perfecte per fer sport.

Hem sortit de nou amb equipament blanc i negre, però avui no era l'equip Gore Bikewear, sino el Castelli, això si, ben protegit per termics Gore tant als braços com a les cames. Per començar 20 milles de road bike, més o menys uns 33 KM, fent un buce que tinc ben controlat a prop de casa, i que hem permet controlar el "meu estat de forma", el resultat, amb una sortida bàsicament aeròbica, ha estat força bó, i els 33 KM han caigut en poc mes d´una hora i 15 minuts.



Un cop arribat de nou al punt de sortida...el garatge de casa meva...canvi de sabates i a correr una estona, acompanyat d'en Google, el meu gos....perfecte per marcarme un ritme suau de correr, que a ell li permet trotar suament. Hem fet una volta sencera a la urbanització, de fet no gare cosa, poc més de mitja horeta corrent, però prou per anar acumulant, i sobretot, per fer la combinació bike-correr que a vegades es tant perillosa, donçs carregues de forma molt diferent les cames.

En fi, anem camí del TRI, però de moment pel DUATLO...tot arribarà, i es que el fred encara ens envolta, i per mostra una imatge d'aquests darrers dies.



Salutacions d'un Genet a SC

Lapierre Zesty 514 (2010)

Just spotted this on a local forum. The guy bought the bike NEW took it for ONE ride and craked the swingarm. He said it was an XC ride and he was going slow as it waas a new bike.

Not a good sign for Lapierre. Thankfully I am sticking to TREK.

Dos genets SS 29"?.

"Dimecres serà el gran dia, el dia D, el dia SS, el dia 29er"

Tagama22, dius dia D, dia 29", però dia SS???!!!.

Has d'entendre que per a un genet que ara va amb un Drac 29", SS, i que pels seus companys, la decisió presa ha estat un pas un xic temerari, pel fet de ser únicament SS, fet que fa que resti sol com a SS, molt sol, que si llegeixo, que dimecres serà un dia SS, bé, llegir-ho, em deixa aturat, i clar no voldria agafar falses expectatives, vull dir que segurament et refereixes a Sant Sopar, i no a SS, de ben segur, però si no fos així, si et refereixes a SS, i això voldrà dir que el que vol dir, bé, res podria afegir, perquè fer aquest pas, no ha estat un pas més per a mi, i si fos cert, si no fos una confusió i tu fossis també un SS de 29", això voldria dir que som DOS GENETS SS 29", que és però que molt diferent a mirar l'horitzó sol, que a vegades està molt bé, però poder compartir aquest recorregut 29" i SS, amb un genet de Bordils del teu nivell, faria que la perspectiva de les coses fos molt diferent.

És evident que és una interpretacio erronia meva.

Però en primer terme, entenc que ho he entès malament i que et referies a SS, com a Sant Sopar, i que bé, SS, seria una opció més per si alguna vegada, o com a vuitena bicicleta, en cap cas com a 29" SS sense opció, o sí?.

Has d'entendre que per a un genet que ara va amb un Drac 29", SS, i que pels seus companys, la decisió presa ha estat un pas un xic temerari...

DEFINITIU.

No en tinc ni idea si l'havieu llegit però, trobo que és molt interesant el que aquesta gent del pais explica sobre les NINER, probades, i amb SS Lagranevasió.

Us dono l'enllac.

SENSURAT - NO SE'N POT DONAR L'ADREÇA.

Dins el seu foro trobareu més informació sobre aquestes bikes.

El video muntatge de l'Air Carbon, indica una cosa.

Dimecres serà el gran dia, el dia D, el dia SS, el dia 29er.

SS al SS.

Ahir va ser una jornada més, com la de la foto, però aquest cop dins del que han de ser les prèvies a l'arribada de la resta de 29" a aquest espai, ja n'és de curiós que la roda sigui un tema tant sonor, sí és més gran, però sembla que un pas com el de donar entrada a aquestes bikes de rodes grosses, sigui quelcom més que això, i com tot, haurem d'esperar a que els dies posin les coses al seu lloc.

Ahir va ser una pluja d'opinions, de moltes i també molt diferents visions de com veiem l'entrada al 29".

Això és el que fa que el tram on som, sigui molt però que molt plural, jo no poso marques ni models, penso que el seu dia jo vaig poder presentar a la meva manera la que avui és la meva bike 29" i SS.

A vosaltres us pertoca decidir com i quan fer-ho, després de ser, mentre, abans, com ho creieu millor fer-ho serà el més encertat, aquesta és la vostra, això de ben segur.

Jo vaig veure uns genets molt animats a fer, no sé si 29" rígides, o 26" de nova generació, rígides o dobles, no ho sé, però fer.

Un bon sopar, amb bona companyia, i millors temes de conversa, els millors, de MTB, MTB i més MTB.

Gran Video, Molt Divertit

http://www.youtube.com/watch?v=6CbQOLqZ8IA

El gran salt!

Això es el que s´anomena "pegar una volada"

REPLICA

Doncs si, com que em vaig regalar un GARMIN 705, el passat dia 15 el vaig estrenar i per tal de replicar a la BETTY i fer-li veure que nosaltres tampoc ens estem de res, aquests són els resultats obtinguts després de buidar-lo.

Sort que només vaig enregistrar els resultats en un DRAC que si no.

8 sortides.
268,91 km
6.015 m +
12.759 kcal
Vm 15 km/h
FCm 119 bpm.

De cervesses del 15 al 31 unes 4/5, ei, no llegir 45.
Betty, com pots veure estic dins els teus numeros.

Lo bo del GARMIN 705, apart de tenir moltes de les funcions que tenia el 305 es que aquest incorpora els mapes cartogràfics, tenen la seva utilitat quan en MQL s'enreda per camins que evidenment no són marcats al cartogràfic però, quan no tenim sortida podem saber on és el camí més pròxim per anar a buscar-lo.

A més totes les rutes que has realitzat, quan passes per sobre d'elles les marca amb unes linies discuntinues, bona utilitat.

Evidenment té la funció d'entrenament, es a dir corres contra tú mateix virtualment e intentant-te superar o com a molt seguirte al ritme que havies fet aquella mateixa ruta.

Altre punt bó es l'opció de destí, es a dir si no saps tornar, ell et guia per anar al punt d'origen.

En fi, petits utensilis que a vegades et són útils, sobre tot per la gran quantitat d'informació.

Giants Causeway Ireland

My North Antrim Coast Ride.
A neat coastal route, taking in minor roads and lots of off road twisting path. More climbing than you would imagine. This route covers 67km of some of the most breath taking scenary in Europe if not the world. Riding through the world tourist attraction the Giants Causeway. The route on the way out ws mainly Single track along the coast with beach crossings and a bit of major roads where there is no trails. The return journey was all roads which had to be done on tiring legs. The highlight is the trail that leads along the cliff path through the Giants Causeway as seen in the photos with the trusty old Trek.

The Route Map



Leave Portstewart beach cycling along the coastal path, Along the cliff path around Dominican College (Extreme caution on this section as it is a walkers path and there are a few blind bends) into the town staying to the lower path to the harbour.


Turning into the harbour car park the path leads between the houses facing the harbour and up onto the green. Follow the path past the herring pond (a natural sea swimming pool) and along the seafront to the golf course car park.


Through the car park keeping left you should see the first trail leading left away from the first tee. I have had a few golfers tell me you are not allowed on the course but I checked it out (This is a public right of way and the trail follows the Golf course on the sea side of the course).
A few sections lead onto the golf course path between holes but if common sense and courtesy is shown most golfers are fine with you passing them. This single track continues along the coast to ballyreagh golf course. Again same rules apply stick to the trail on the seaside of the golf course.
The trail crosses the course briefly across a bridge on the 8th hole as the path is being fixed due to erosion. After the Par three course pass the pitch and putt and the trail leads onto the cycle path down into portrush following the west strand. Again follow this to the harbour and around Ramore head and onto the east strand.

From here it is either road all the way to Portballintrae or you can stick to the beach and follow it to the white rocks. At the white rocks leave the beach and follow the road up to the main coast road A2. Follow this road passing Dunluce Castle, making sure to check out the views of the cliffs and caves etc on your left.


After Dunluce Castle follow the A2 road taking a left onto the B145 into portballintray. Follow the road through the town to the carpark were a path leads down across the Bush river.

After the bridge take a right and follow this path to the small steam rail track. Take a left and follow this to the gates at the runkerry end of the beach. Turn left down onto the trail leading away from the beach and along the front of Runkerry House.

Follow this trail around the cliff paths this will take you to the back of the Giant's Causeway car park. You can take the lower road that leads to the Giants Causeway or the cliff path if you have already seen the Causeway. If you take the lower path after you pass the Causeway the trail cuts back were you have to climb the steps up to the cliff trail. From here it is sweet single track all the way to Dunseverick Castle, taking in all the ports and coves along the way. This is a walkers path and is very narrow in places so caution should be taken. The views along this are amongst some of the best in the world and the lesser seen part of the Causeway but the most dramatic. There are a few gates and steps to cross along the way but this trail just seems to go on for ever with different scenery around every corner.

After Dunseverick Castle (Which isn't much other than a three wall ruin just so you arent disappointed. Photo above of me passing the Castle on the Causeway Marathon) follow the trail around the coast for about ½ a mile. Just before Dunseverick harbour there is a small natural sea water swimming pool to your left opposite the steps to the road. Stop for a dip to cool off on hot days which I did and it was very refreshing. Follow the steps to the road and follow the road down into Dunseverick harbour.

There is a toilet block at the back of this car park. From the car park follow the trail along the sea and around the coves and stoney beach till you come to a cave that you go through and follow the trail to portbrandden. Portbradden boasts the smallest church in Ireland and it is so small blink and you will miss it. It is on the right up the side of the houses. Leaving the church follow the trail of the road to the left.

The next section onto whitepark bay beach will mean carrying the bike and the boulders are large and slippery so take care. When you reach the beach about 1/3rd of the way along follow the road on the right that leads off the beach and up past the old and new youth hostels. There is a path at the far end of the beach that leads to Ballintoy Harbour but at present the farmer that owns the land has closed this path.

From the youth hostel you join the A2 whitepark road taking a left through Ballintoy village and then leave the road taking a left down to larrybane and the single track to the Carrick-a-Rede Rope Bridge.

The return journey was on a mixture of major and minor roads.

Ser i com ser-hi.

El Blog és tècnic, és protocol.lari, però també ha de ser proper i també ha de "ser". Aquest espai, és l'espai de genets de Drac, i avui és el que és, de sempre que és així.

Vull dir que Tagama22, és un SS proposat pel Colorado, un 10 a en Colorado, coordinat per vosaltres un 10 per a vosaltres, i on hi serem presents tots nosaltres, un 10 per a tots nosaltres.

Així de fàcil, així de senzill, l'espai del SS és aquí, perquè aporta la dada que el pas a 29" cal de molta i molta reflexió, de debat entre els genets, passar de Dracs de 26" a Dracs de 29", és un pas important, i això porta a diferents situacions, Tagama22, estem fent història, la nostra història, de nosaltres dependrà quin pes ha de tenir en el nostre dia a dia aquesta comunió de genets de Drac.

A d'altres espais, al de la Ibis Mojo Carbon, la definició va ser de SECTA, pels de fora, ho recordes, és que és com es veu des de fora?, jo crec que no, puc afirmar que apreci, respecte i transparència no són mots tancats. Dades, dades, i més dades, sensacions, sensacions i més sensacions, proximitat entre genets, genets que uns venen de ser-ho i d'altres que ho han descobert després però que sempre ho han estat, primer sols, a un espai, el dels depredadors, ara a aquest espai, ahir al FòrumBTT, abans al ForoMTB.

Es va definir un camí, la manera de gaudir d'ell ha quedat clara, entre genets, sempre amb apreci, entre Dracs, amb l'atenció al 1000% a cuidar els més petits detalls d'aquests, i sempre pedalant, sempre. Ja hem sentit, que menys escriure i més pedalar, quan exposava la trencadissa de la meva Ibis dia sí, dia també i el camí va seguir sense moure'ns ni un cm. pedalant i exposant, dia sí, dia també...

Ara Tagama22, cada un de nosaltres, d'aquests genets, tenim clar que som a les portes d'una nova galàxia, tots ho tenim clar, no sortirien Dracs de casa si no fos així, i és per aquest motiu, per tenir-ho clar, el que serà volar amb els nostres Dracs amb ales de 29" a un nou espai , en silenci, entre genets, que tenim clar que és un moment important, i que el vivim així, i per ser així, perquè som així, i cada dia més, o així hauria de ser, que li donem la importància que li donem, i és que és això és el que està passant.

Ara toca exposar-ho a aquí, no al Social, que també, però el Social, és coherència del dia a dia, com molt bé va proposar en Ratrasse i secundat per a tots. En Ratrasse és el cor de molts moviments dels genets, però li cal com a tots nosaltres notar que és entre colzes, ser de costat, sempre, entre genets, mirant a dreta i esquerra i veure als genets i als Dracs. Si no quin sentit tindria sortir a rodar junts amb els nostres Dracs, el sentit és ser-hi nosaltres, ser entre nosaltres. I això amics meus cada dia que passa anireu, anirem, descobrint que és el més important dins del recorregut, ser-hi tots nosaltres, pedalant, i pedalant, i pedalant, però aquest darrer detall, no cal posar-hi cap punt perquè sigui ferm ,mireu com va anar a les 24Ore, com es va activar tot, no cal dir res més.

Avui, a aquí, això no és concretar una sortida o similar, això és segellar el pas a la galàxia 29", i fer-ho de costat, entre colzes.

Ja m'agradaria a mi, poder llegir el que estem exposant a aquest espai, en aquest cas, 29" i 29SS, i poder gaudir del recorregut cm. a cm. metre a metre, segon a segon de cada pensament, de cada descobriment, això és or, és més que això és essència, i amics, genets de Drac, sense ella, sense l'essència, es viu, és veritat, però el que és per a mi important, és "gaudir de viure", que és proper "a viure" a l'hora que antagònic.

Tagama22, aquest espai The Great Escape MTB, és això mtb, mtb, mtb, i cada aportació tècnica, així com aportacions de sensacions, de sentiments de i per les a les de 26" fins avui, i de 26-29 demà, de temes importants per a nosaltres de MTB, són els que han de ser a aquí.

No faig res més que manifestar el que molt bé van definir en Xavi i en Ratrasse, i que jo veig fantàstic, i que llegint-te, i pensant amb els genets, veig, m'adono que SECTA NO, TEAM NO, grup de genets de Drac, que fem un mateix camí, sempre primant els valors de l'apreci i el respecte, a aquest darrer sempre et diré SÍ, sí a que, és aquest l'espai per fer-ho.

MTB, MTB, MTB.

Lagranevasio cansat i un xic avorrit de ser al mirador dels Dracs, però content pel fet de que si he d'estar aturat, de poder fer-ho des d'aquest vell mirador, al costat dels meus dos Dracs.

Vintage MTB

Some good vintage photos

http://www.flickr.com/photos/shashin168/sets/72157622395675087/

Heres some examples:

Sant Sopar

Nois, on farem el gran sopar?

Espero veure a tots els apóstols i com no al judas del grup (lagranevasio per avançar-se a la resta).

El tema del dia serà: "Hi ha vida després de les 26"?

Canvis de tendència.

És una realitat, les meves intervencions, així ho manifesten, bé i l'arribada de la Vicious així ho deixa clar, les intervencions d'en Tagama22, les d'en Colorado, les d'en Ratrasse, en Ritrasse, 29", 29", 29".

Però com tot les tendències per ser-ho, han de mantenir-se un cert temps, a casa ja no és una tendència, és un fet i més després de llegir la darrera intervenció d'en Colorado i els comentaris d'en Ritrasse i els més contundents d'en Tagama22, i de parlar minuts, minuts i més minuts també amb en Colorado, el 29" serà molt present a les nostres sortides.

Jo avui he confirmat la comanda de la darrera modificació de la Vicious, no anirà amb 180/160, sí amb 160/160, Marta amb disc XTR 2007 160/160 mm., els pneumàtics Python Tubeless Ready ja venen cap a aquí, han sortit avui he entès, les tanques Carbon Ti trigaran com el pinyó Chris King de 19D perquè les primeres des de la Germania profunda i el segon des del Canadà, utilitzen el correu ordinari, sí, sí com sona, el primer proveïdor no et dóna opció i el segon no vaig entendre que UPS era correu ordinari.

He aconseguit tres jocs de pastilles de fre vermelles Kool Stop, pels Marta, estic a zero, i el taller de confiança tampoc en té, total que també vindran amb les tanques, l'adaptador per PM a SI 160/160 ja el tinc.

Falta decidir el Brooks negre de 360 g. aquest serà el darrer pas, però no sé si serà o no. No és important, perquè el que ho era, de important, ja està fet, Vicous Cycles The Motivator SS.

Tagama22, que en Colorado apreti un xic més el tema Willits entre avui i demà, i si no jo faré una gestió directa vía telèfon.

Jo encara aturat, i molt, però únicament de pedalar, perquè entre gestions i llegir correus que no entenc en cap cas, n'estic fent i moltes, però moltes de gestions.

Fent números

Aquest mes de gener ha estat, sens dubte, un mes ple de converses a casa on els números han estat els protagonistes; rodes 29, 1velocitat, que si 1x1, 2x1, 2x2…

Tenint en compte que el virus que ha atacat a lagranevasio ha estat, de moment, benèvol amb mi, he aprofitat tant com he pogut per fer la meva llista de números, sí sí, jo també, però com que la meva evolució biker està molt més enrera que la vostra, jo amb el meu 3x9 m’he dedicat a sumar números al comptaquilòmetres.

Han estat tants dies de gener sortint sense la companyia de lagranevasio, que avui mentre pedalava, i tenint en compte que pedalant sola a una li passen coses pel cap ben peculiars, i més quan estant al punt de la sortida més llunyà de casa comença a caure aigua neu, he anat llistant mentalment les poques sortides d’aquest mes, a mode de resum, i em fa gràcia tancar el mes de gener amb aquests números;

15 sortides mountain bikeres

1 sortida acompanyada - 14 SOLA

4 sortides amb la YETI ARC - 11 sortides amb la YETI ASR

3 sortides nocturnes i SOLA (Tot un esdeveniment!)

4 sortides sota la pluja

2 sortides trepitjant neu

3 sortides vestida de rigurós hivern la resta amb pirates

1 sortida sense ni un núvol al cel

Total; 557km i 11.560m d’Ascenció, de felicitat i patiment

Afrontant ja, l’inici del mes de febrer, on espero poder seguir sumant quilòmetres a poder ser amb la companyia de lagranevasio i el seu nou drac, tinc moltes ganes de veure com ens ho fem per fer una ruta plegats, tinc la sensació que per tal de coincidir algun tram hauré de sortir un parell d’hores abans de casa! Veurem, em fa molta il.usió veure’l en acció!

I no me’n oblido de l’alegria del mes de febrer; el Sant Sopar, gironins i bordilencs, em fareu viure amb l’intriga de la vostra decisió/evolució ciclista fins el dia del sopar?

Bicis que cal tenir

Bé nois, aquestes son les bicis que cal tenir.No cal sfrgir res més, oi?

Apa doncs...a comprar!

Niner....again !!!!

Hi guys, I really think this video was already shared on the ForumBTT....but I want to remind you again, as on the last days looks like there is only 29"

Niner The Big Revolution from Alessandro Beltrame on Vimeo.

From SC, Xavi Paricio