MTB, MTB, MTB.
dissabte, de juliol 14, 2012
divendres, de juliol 13, 2012
Quan devorar no és menjar.
Ja que un dia em vaig plantar, ara cal rematar.
Vull dir que el pas de geared a single speed, que el pas de doble a rígida marca un abans i un després, em porta a anar decidint components de la bike coincidents fins ara amb les bikes que he rodat anteriorment, seient i punys el propers canvi.
Canvi que avui ja és una realitat, i tant que sí, i quina millor manera de fer que sortir a pedalar per tastar les dues novetats.
Les sensacions als deu primers Km. del seient Brooks, dolentes, quina molèstia que tinc a la galta del cul esquerra, com un pinçament d'un nervi, penso, quin desastre, quin desastre.
Així vaig fins a Vallromanes, dubtant si deixar-me caure i restar encaixat literalment al seient o insistir en apuntar els isquios al voral posterior del seient.
A Vallromanes, galetes de paret fina, tomàquet amb oli i sal, una cervesa i mitja, mes galetes i un cafè.
D'aquí, direcció a La Roca sempre tot per pistes i corriols.
 |
| Pedra de l'Encant. |
Miro de deixar que el cul es col.loqui ell a sobre del seient i immediatament cau, vull dir que la posició natural és encaixat a les orelles de caiguda del lateral del Brooks, això no m'agrada perquè m'acosta molt tot el cos al manillar, fent la bike més curta de TT.
 |
| Quina emoció. |
I mentre pedalava direcció Sant Celoni des de Vallromanes, vaig decidir de fer camí a La Porxada, i fer una breu visita a aquest petit indret que el pare tant apreciava.
Després d'aquesta petita aventura, directes a Cardedeu, bé propers, direcció a Cànoves, per després desviar cap a LLinars.
La millora dels punys, és a dir de la cinta de manillar en detriment dels punys convencionals, avui interessant, caldrà rodar-hi més, però avui el pensament és, que funciona.
Un Montseny tapat, m'indica cap a on he de dirigir-me.
Després d'un abona estona entre pistes, a Llinars decideixo fer una bona Cola, sí, sí. M'aturo uns minuts i gaudeixo d'una Cola ben freda.
Mentre rodo vaig mirant si l'alçada de la tija és la correcta, quilòmetre sí quilòmetre també crec que vaig baix pel fet d'anar encaixat al Brooks i no apuntat a sobre dels isquios al voral exterior del seient, però posant el taló al pedal vaig a l'alçada que he d'anar.
Mentre faig això penso que hauré d'enrederir el seient, això penso quan porto uns setanta quilòmetres a dalt de la bike.
Ja sense cap més aturada fins a Sant Celoni a on rodo de pet fins a la Font dels Enamorats, i d'aqui a casa de la mare.
Tres Bíters, crec recordar que fruita, sí, sí, molta fruita, crec, i aigua freda, i també un mos de xocolata sense sal?
Una estona després, reinicio la marxa ja de retorn cap a casa, ara ja amb els llums a punt, perquè l'arribada serà amb l'entrada de la nit, no sé si veuré fades, no sé si veuré cavallers, però avui no és important, he vist la Pedra de l'Encant, he vist la Pedra de l'Encant.
Pas obligat pel Pont Trencat, "el meu germà és un geni", algú ho havia de dir, per enfilar des de Pedra Gentil directes al Santurari del Corredor.
Una pujada divertida, a on el millor que puc fer és no mirar més enllà de la meva roda.
Per gaudir i no patir de les pales exigents de pujada, ho faig així i en un no res sóc al Santuari, bé un no res, una hora he de pensar, no pas abans.
La proposta avui és que cal recuperar el to que fa mesos que no tinc, no rodo bé, no escalo bé, la Tramun va ser una excepció, no baixo gens bé, això no és una novetat, i la diferència ara és que les ganes de millorar coincideixen amb bones sensacions, fa tres dijous les ganes costaven i les bones sensacions no hi eren.
Dies els darrers, de descansar, bé i molt.
Ara coincidint amb l'arribada del Brooks sembla que les bones sensacions són les que marcaran el ritme de tot plegat, i això fa que el meu Drac torni a refer els vols de Drac.
Hem sortit en bike darrerament, sí, però no hem volat, certament.
I a totes, totes que no és un tema de velocitat si no de disciplina, si penses en pesos de bike, si penses 100% PRO, si els components han de ser els TOP, perquè si és car, és bo, i si és bo és el què toca, aquest també pot ser el teu espai, perquè podrem compartir d'altres possibilitats de gaudir de la bike, ep, sense deixar de perseguir podis, sense deixar de cercar que les mirades dels altres Dracs no siguin, pel fet de quedar totes enrere. Però des d'aquest Mirador, el Mirador del Drac. A on la informació no és poder, si no possibilitat de compartir, i a on en fer-ho la sensació és bona.
En tenim dos de Miradors, un a South Carolina, i un a Catalunya, ens falta consolidar el d'Irlanda, i si hi ha una mica de sort el d'Austràlia.
MTB, MTB, MTB.
El diumenge va ser el dia de "les mares", casa-Vallromanes-Granollers-Sant Celoni-casa, una anada ràpida fins a Vallromanes, una volta per Granollers per anar cap a Sant Celoni, i una tornada exigent pel Santuari, encara de dia a minuts d'entrar a la nit, per no dir, ja de nit. De nit? sí, sí, de fet la imatge anterior a aquesta és abans d'arribar al Santuari.
Una arribada a casa de negra nit, a on durant tota la ruta, d'unes quantes hores una pila de pensaments, de reflexions, són el pal de paller de tota l'aventura.
Una entrada a les rodalies de casa rodant sense pauses, integrat al saient Brooks, amb les mans properes al meu cos, agafades a la brida de la maneta de fre, ara protegida per la cinta de cuiro Brooks, he de baixar la intensitat dels llums a mínima potència perquè al darrer tram de dos Km. per carretera els cotxes s'aturen de la claror dels dos Sigmes.
La sensació ara pedalant, des dels darrers deu Km. molt i molt bona, accepto finalment que la posició no és de contacte dels isquios, si no d'anar encaixat totalment al Brooks, fet que em deixa més proper al manillar, ara ja no penso que vaig baix, vaig bé d'alçada de tija, i que estigui tan proper al manillar ja no em dóna la sensació de TT curt, o potència curta en cap cas.
Després d'això, un cop a casa dutxa i menjar, meló fred amb iogurt natural, que bo, que bo, que bo.
MTB, MTB, MTB.
Equipat 100% d'estiu.
Menjar, l'esmentat a cada aturada, aigua el mateix, aigua del bidó 1,5 litres.
Incidències, cap.
Eines, les de sempre, ara sí, ara no, perquè a Vallromanes me les he deixat i la Betty me les ha portat a Sant Celoni.
Els llums els portava ella al cotxe, i els he agafat a l'hora de sortir de Sant Celoni cap a casa.
De Sant Celoni a casa vaig curt d'aigua perquè no he omplert a casa la mare.
Ara ja fins la propera, oi que sí, mtb, mtb, mtb.
El Team Pro de Brooks, sorprenent, per la rebuda inicial dels primers quilòmetres, àcida certament, i la millora quilòmetre a quilòmetre.
La cinta del manillar molt bé, com el seient hi he de fer més quilòmetres per certificar que definitivament tindrà un bon rendiment.
Crònica
A quarts de deu.
És quan tinc previst trabocar la crònica del diumenge.
Una crònica breu si la comparem amb les hores a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
És quan tinc previst trabocar la crònica del diumenge.
Una crònica breu si la comparem amb les hores a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de juliol 12, 2012
Cercant Trinxes pel Corredor, de nit.
Si vols pedalar hauràs de menjar.
I beure aigua no cervesa, en cap cas, i menys si aquesta darrera és ben freda.
I si vols portar el menjar t'hauràs d'espavilar, mtb, mtb, mtb.
Moltes ganes de pedalar, després de dies de sentir defallir.
Una llum marcada pels cavallers de la llum, a on notar que aquesta et porta és la millor porta per tornar a pedalar.
I a on esperant, de mentre pedalant, tot agafa el seu to més sentit.
Saps que els cavallers marxaran, saps que la llum també, i que després vindran les fades de la nit, i penses, fem aquesta foto, que si dubto a la nit no tornaré del delit.
Darrera imatge del dia, propera ja de la nit.
Jo aquí encara no sabia que del seient m'acomiadaria, i de fet va ser així perquè passades les hores el Brooks s'imposava, mtb, mtb, mtb.
I després d'uns breus instants, i de menjar uns bons entrepans, de cruspir-me literalment la cervesa freda però freda de veritat, ve el moment menys esperat, el de tornar mig ofegat cap el racó més ben plantat.
Casa sempre és casa i la resta del món sempre és lluny.
Una bona llum sempre marca un bon punt.
Ho dic pel fet que anar al Corredor de dia sol, és un tema, ser al Corredor amb els Trinxes de nit, un altre de similar, tornar sol de nit, no té res a veure amb els dos punts esmentats.
Finalment des de casa, tot queda ben posat, els cavallers, amb la llum, les fades amb la nit, i jo un altre cop a casa.
MTB, MTB, MTB.
Equipat 100% d'estiu, tornada amb la Lite.
Aigua, 500 ml, cervesa, i menjar, tres entrepans, dos de formatge i un de fuet, el pa de cinc cereals, crec, de Llavaneres això segur.
Incidències cap.
Dies de MTB, ara ja actiu, mtb, mtb, mtb.
2013 Scott Genius 700 – 650b All Mountain Bike
By aquadog July 10, 2012 http://www.mtbr.com/
While most had their attention on Tour de France, Scott quietly introduced their new 650b bike in France. What they came up with is a more traditional suspension design with 150mm of travel both front and rear for the Genius 700, sporting 650b sized wheels. They also have a 29er version which has 130mm of front and rear travel. They have done away with the 26er version.
While the old Genius had a complex pull shock design, this 2013 one has a more traditional push shock layout. It is nicely integrated into a sculpted carbon frame. The linkage is very slick as it lays over the seat tube when fully extended. This saves space and gives the bike a very clean look.
150mm of travel is a lot, but that is really the promise of 650b bikes. 29ers can handle the shorter travel bikes but they hit a wall as they creep into long travel as their chainstays and wheelbases get longer. That’s where 650b takes the baton and allows bikes with long travel and big tires to still maintain the fun and agility that riders expect.
The Genius 700 series (650b), in its low setting, sports a 67.7-degree head angle, a 73.8-degree seat angle (effective), a 13.6-inch-high bottom bracket and 17.3-inch chainstays. These numbers tell the story of a slack bike with still fairly shortchain stays and the BB height is just perfect for a bike designed for 650b as opposed to a 26er conversion.
Frame weight is another interesting story. Scott saved 200 grams and still managed to make the frame stiffer. Weight is claimed at 5.07 lbs. Interestingly enough, the 29er version also weighs in at the identical weight.
Other details:
•Press-fit BB92
•Internal cable routing
•Rear axle that can work with 142x12mm, 135x12mm and 135x10mm quick-releases
•Comes with 135x12mm DT Swiss RWS
•Front fork is a shortened custom Fox 34 with a QR15 bolt-through axle and a full 150mm of travel
While most had their attention on Tour de France, Scott quietly introduced their new 650b bike in France. What they came up with is a more traditional suspension design with 150mm of travel both front and rear for the Genius 700, sporting 650b sized wheels. They also have a 29er version which has 130mm of front and rear travel. They have done away with the 26er version.
150mm of travel is a lot, but that is really the promise of 650b bikes. 29ers can handle the shorter travel bikes but they hit a wall as they creep into long travel as their chainstays and wheelbases get longer. That’s where 650b takes the baton and allows bikes with long travel and big tires to still maintain the fun and agility that riders expect.
The Genius 700 series (650b), in its low setting, sports a 67.7-degree head angle, a 73.8-degree seat angle (effective), a 13.6-inch-high bottom bracket and 17.3-inch chainstays. These numbers tell the story of a slack bike with still fairly shortchain stays and the BB height is just perfect for a bike designed for 650b as opposed to a 26er conversion.
Frame weight is another interesting story. Scott saved 200 grams and still managed to make the frame stiffer. Weight is claimed at 5.07 lbs. Interestingly enough, the 29er version also weighs in at the identical weight.
Other details:
•Press-fit BB92
•Internal cable routing
•Rear axle that can work with 142x12mm, 135x12mm and 135x10mm quick-releases
•Comes with 135x12mm DT Swiss RWS
•Front fork is a shortened custom Fox 34 with a QR15 bolt-through axle and a full 150mm of travel
What new bike? mtbr survey
The latest Mtbr Reader Survey (with 2700 responses) shows that over 10% are planning to buy a 650b bike. 7.5% of that are focused on a full suspension 650b bike.
Valorant si.
Valorant si poso la imatge.
Pel fet de ser titani amb la superficie 100% pintada.
Renoi, renoi, renoi.
Miraré de pensar-hi, no sé si avui, no sé si demà, o ja ho deixo pel futur.
MTB, MTB, MTB.
Pel fet de ser titani amb la superficie 100% pintada.
Renoi, renoi, renoi.
Miraré de pensar-hi, no sé si avui, no sé si demà, o ja ho deixo pel futur.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de juliol 11, 2012
Quan la nocturna té molts ocells
Una nocturna de molta volada, molts bikers, molts.
Un pas inicial senyorial.
Una ruta marcada pel nombre d'assistents.
Poques incidències a remarcar.
Una anada de MTB, divertida, coneguda des del 2009. També és veritat que sol i de nit no podria fer-la.
Un pas per l'antiga caserna, curiós.
Equipat d'estiu, i tornant amb la Lite.
Una nocturna fresca, que va venir després d'una pedalada al mig dia amb en Brutu i en Narcís, jo diria que en podria dir càlida, molt càlida, a on el meu ritme va ser de menys a molt menys, no per res, sí per prudència.
Una paraula clau SSEC, la del 2013, que és el circuit a on Narcís ens va portar.
Una Pepsi de tornada motiu de somriures, mtb, mtb, mtb.
Incidències al mig dia, Ikon de 26" punxat, res més, millor dit tallat.
MTB, MTB, MTB.
Si els Dracs han quedat enrere, cal girar cua i anar-los a buscar.
Evolution.
Cròniques a punt.
Vull dir que ja les tinc a punt per publicar, cada dia com ahir a la nit, a dos quarts de deu les aniré trabocant.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de juliol 10, 2012
Quan la nit ens fa grans
Vull dir que a una sortida com aquesta, una nocturna a Salt de la mà de BO, et fa pensar.
Som lluny de casa nosaltres, una caiguda, si no té conseqüències no implica cap problema, però si en té la logística no en té res de senzilla, fins ara no ha passat, no que caigui que sí que ha passat, si no que tingui conseqüències importants, això no ha passat.
A aquesta sortida vaig caure, pel que em va esmentar en Mateu, per portar la pressió massa baixa dels pneumàtics, i aquest cop he de donar-l'hi la raó, l'Ardent va mostrar una flexió acusada al gir, tant que les fulles dels arbres van quedar atrapades entre el pneumàtic i la llanta.
Ara rodo a més pressió, ja us en detallaré en psi.
La nocturna a BO va venir precedida d'una jornada més curta, no hi érem al matí, tampoc a l'hora de dinar, sí a la tarda.
Molta xerinola, activitat, moviment, la crisi s'ha acabat, mtb, mtb, mtb.
Trafach, Brutu, Mateu, Narcís, nosaltres, i molts bikers més, una tarda divertida és això, una tarda divertida, oi que sí?
Hi ha dies per tot, certament, i nosaltres a la nocturna per un petit imprevist vàrem haver de torna cap a Salt, no passa res, hi ha més dies, d'entrada, hi ha més nocturnes, d'entrada, dic d'entrada, perquè no se sap mai, oi que no?
Un Egg Beater va salvar a un Candy, no sempre serà així, bàsicament perquè exhaurirem la vida dels Egg Beaters SL que tenim i passarem a Shimano un altre cop, és d'on venim, és a on tornem.
Els 4Ti són morts, i d'aquí a uns milers de quilòmetres els SL també, així que quan això passi directes a Shimano.
Una tornada diferent, certament.
Quan repeteixes una tornada la fas més teva, som així, el pas en diferents ocasions pel mateix lloc fa que et sentis més proper, és evident que tot ha d'anar de cara perquè tot camini, però que no sigui el primer cop ajuda a sentir-te bé.
Després d'aquest retorn, podríem dir diferent, una arribada a Salt també diferent.
Després d'una bona estona, degustant una cervesa freda, l'arribada esperada de la resta del grup de bikers, arribada de bikers molt contents, molt, i això ens ho va compensar tot.
Després del sopar tornada cap a casa, crec recordar que quasi noranta quilòmetres, segur que sí, noranta. Una tornada de noranta quilòmetres dóna per comentar una estona, una estona.
El què no ajuda a sentir-te bé, gens, és la tornada per la NII, el tram de Girona a Tordera de nit és realment decebedor, molt decebedor, i les converses en passar-hi millor no publicar-les al Blog, no pels termes, en cap cas, sí per la tristor d'elles mateixes.
Equipats d'estiu, 100% d'estiu, aigua poca, menjar cap.
Eines, les de sempre.
Incidències remarcables, cap.
Quilòmetres i desnivell sense rellevància.
MTB, MTB, MTB.
Una jornada de MTB.
Som lluny de casa nosaltres, una caiguda, si no té conseqüències no implica cap problema, però si en té la logística no en té res de senzilla, fins ara no ha passat, no que caigui que sí que ha passat, si no que tingui conseqüències importants, això no ha passat.
A aquesta sortida vaig caure, pel que em va esmentar en Mateu, per portar la pressió massa baixa dels pneumàtics, i aquest cop he de donar-l'hi la raó, l'Ardent va mostrar una flexió acusada al gir, tant que les fulles dels arbres van quedar atrapades entre el pneumàtic i la llanta.
Ara rodo a més pressió, ja us en detallaré en psi.
La nocturna a BO va venir precedida d'una jornada més curta, no hi érem al matí, tampoc a l'hora de dinar, sí a la tarda.
Molta xerinola, activitat, moviment, la crisi s'ha acabat, mtb, mtb, mtb.
Trafach, Brutu, Mateu, Narcís, nosaltres, i molts bikers més, una tarda divertida és això, una tarda divertida, oi que sí?
Hi ha dies per tot, certament, i nosaltres a la nocturna per un petit imprevist vàrem haver de torna cap a Salt, no passa res, hi ha més dies, d'entrada, hi ha més nocturnes, d'entrada, dic d'entrada, perquè no se sap mai, oi que no?
Un Egg Beater va salvar a un Candy, no sempre serà així, bàsicament perquè exhaurirem la vida dels Egg Beaters SL que tenim i passarem a Shimano un altre cop, és d'on venim, és a on tornem.
Els 4Ti són morts, i d'aquí a uns milers de quilòmetres els SL també, així que quan això passi directes a Shimano.
Una tornada diferent, certament.
Quan repeteixes una tornada la fas més teva, som així, el pas en diferents ocasions pel mateix lloc fa que et sentis més proper, és evident que tot ha d'anar de cara perquè tot camini, però que no sigui el primer cop ajuda a sentir-te bé.
Després d'aquest retorn, podríem dir diferent, una arribada a Salt també diferent.
Després d'una bona estona, degustant una cervesa freda, l'arribada esperada de la resta del grup de bikers, arribada de bikers molt contents, molt, i això ens ho va compensar tot.
Després del sopar tornada cap a casa, crec recordar que quasi noranta quilòmetres, segur que sí, noranta. Una tornada de noranta quilòmetres dóna per comentar una estona, una estona.
El què no ajuda a sentir-te bé, gens, és la tornada per la NII, el tram de Girona a Tordera de nit és realment decebedor, molt decebedor, i les converses en passar-hi millor no publicar-les al Blog, no pels termes, en cap cas, sí per la tristor d'elles mateixes.
Equipats d'estiu, 100% d'estiu, aigua poca, menjar cap.
Eines, les de sempre.
Incidències remarcables, cap.
Quilòmetres i desnivell sense rellevància.
MTB, MTB, MTB.
Una jornada de MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)