Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de juny 06, 2016

Realment

Aquest va ser un gran dia, el d'ahir certament va ser un breu retorn als origens. 

Ara feia un temps que el Turó de l'Home no era protagonista a The Great Escape MTB.


Aquest espai el Montseny va agafat de la mà del blog, molt ben agafat. La caiguda del Sol comporta encara més el gaudir d'aquesta complicitat tan especial, si té o no profunditat no és important, és evident que sí, la fusió d'aquests sentiments, d'aquestes intenses i desbordants sensacions, OMG.

Avui com ahir descans de bike, sí ja ho sé, molts dies de descans i pocs dies de Vols. Les circumstàncies així ho proposen, i jo miro d'acceptar de bon grat que això sigui així.


Ahir des d'un quart de nou fins les deu sempre del vespre les sensacions per l'espai en si mateix van ser amb diferència com a mínim germanes de les de dissabte, properes totes entre elles, molt. 


Tant per intensitat com per proximitat, de Les Agudes, del pas per anar-hi des del Turó de l'Home al Sot de l'Infern hi ha metres, no diria ni centenars de metres, motiu de les percepcions bessones, segur, segur.


No vaig aconseguir centrar Sant Marçal dins del meu horitzó visual, ni dissabte, ni diumenge, coses de ser de casa.


Ara quan ja han passat cinquanta primaveres tocades, i no sembla passar res greu quan hi passo proper sense tocar-lo, vull dir per Sant Marçal del Montseny, de fet necessito més però tot ha de seguir el seu tempo :-)


Hi haurà retorn a aquests origens, el què no sé és amb quin pes, això ho puc olorar, ho intueixo, i tant, però únicament puc fer això pensar-hi i esperar.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de juny 05, 2016

Gran jornada



A on les visions han impulsat les millors sensacions, així demà tot rodarà encara millor. 


La recerca del color, incansable.


A on les imatges dels instants a on la ignició van lligades al color.

 
Avui ha sigut un dia de vistes impensables en el dia a dia, no únicament per aquestes.


Si no també pels habitants.


Uns més confiats que d'altres.

 
El lloc també marca el to de la jornada, segur, segur.


De ser el Vol, miraré que sigui de matinada, perquè crec que al migdia no sé massa bé com anirà la calor, però caldrà matinar, veurem :-)


MTB, MTB, MTB.

dissabte, de juny 04, 2016

Dolçor

La de divendres, clar que yes!


Ja puc sortir cada dia, que no és el cas, que sense aquesta, sense aquesta dolçor que ho desborda tot no hi ha color :-)

Poden passar mesos sense aquesta ignició, sí peró un cop gaudeixes de la dolçor del moment tot agafa el millor to.

Per això he pujat pes, necessito aquesta dolçor perquè tot tingui el to dels millors Vols.

Al final tot roda sobre el mateix, perduda la ignició és fa infinit l'esforç per mantenir els Vols del dia a dia. 

MTB, MTB, MTB

Color

El d'avui passant proper a Sant Marçal del Montseny.


Mentre pujàvem direcció al Sot de l'Infern pensava que seria fantàstic recuperar la ignició a dalt de tot, entre Santa Fe i Sant Marçal :-)

Després la ruta m'ha indicat en primer terne que això no seria, i en segon terme que hauria d'insistir molt perque aquesta ignició torni a ser. Un cop amb ella, un cop recuperades les forces, l'energia, estic convençut que els Vols ja no tindram aturada.

MTB, MTB, MTB.

Vols


Els d'aquesta setmana, singular el d'avui. Perquè els espais per on hem rodat dos homes del Montseny han sigut de somni, de somni. 

Increible notar que els llocs per  on passem ens hi volen, normal perquè nosaltres estimem aquests indrets amagats, a on les fulles entre elles mantenen converses sobre el nostre pas.


Tot roda, tot roda, tot i haver perdut la ignició. Per recuperar-la necessito que els Vols em despentinin, i això des del 2014 que no passa, Fort William va marcar el límit, diguin ho que diguin. De mentre però insisteixo perquè no tinc una altra proposta, a donar voltes i més voltes al Drac, i un dia segur que darrera d'un matoll es produirà la ignició, o això he de pensar.


De mentre, resignació, i a esperar insistint però a recuperar les èpoques dorades banyades d'ignició. Costa, per no dir que es fa quasi impossible volar sense ignició, però cal respectar que quien tuvo retuvo, i per tant con a fórmula per recuperar les millors sensacions insistiré a repetir els Vols ara sí ara també :-)

MTB, MTB, MTB. 

Hi ha moltes novetats, diferents.

Qui fa tot el què pot

No està obligat a més. Per tant el blog seguirà el seu tempo de sempre.  



https://dzrshoes.com/products/full-windsor-breaker

Ser seduït per la foscor de les fagedes més denses és el què m'agrada, l'olor dels racons, quasi en diria sabor dels racons, és motor de Vols, dels millors Vols, i per tant els espais de creadors són motor de les millors iniciatives, a The Great Escape MTB aquests, els creadors, agafats de la mà dels constructors som promotors dels Vols, i és a on sóc, esperant, sí, a que la ignició inundi el tempo de l'inici del Vol, perquè aquest serà el fet, de ben segur. 

Collformic, Campins, Sant Hilari, Hostalric, Can Bordoi, espais de somni, Montseny, Corredor. Espais a on les darreres setmanes hi passo ara sí ara també, en silenci, quasi en secret, OMG.

Inundem l'espai? Oh yeaaaaaah!

M'ha costat fer aquesta reflexió, bé m'alegra haver-me decidit en aquesta linia.

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de maig 31, 2016

I passaran els anys

Fent una de valoració dels darrers anys d'aquest espai. 


Compartir els Vols, un dels objectius, novetats en menor grau actualment, en major grau en d'altres etapes. Com la imatge de la darrera sortida :-)

Un no per a mi ara per ara és un mot inexistent quan la música sona bé, aleshores tot i tenir encara molta corda per seguir compartint, valoro prudentment però també seriosament de fer-me una proposta d'aturar l'activitat de The Great Escape MTB.

Avui sense ignició, per tant sense Vol, motivat de matinada perque a quarts de dues d'aquesta encara no dormia, i sense descansar no serveixo per massa bé res, després durant el dia he anat deixant passar l'oportunitat de fer Vol a l'hora de dinar, esperant i qui espera desespera, de fet a l'hora de dinar m'he adormit profundament uns minuts, després al vespre la pluja ha manat també breument, durant uns minuts, i ara segueixo sense ignició.

MTB, MTB, MTB.


Podria ser també bo per a mi una aturada dins d'aquest tram dels darrers anys, des del 2007 compartint temes ara sí ara també de MTB, concretament des del 2009 a The Great Escape MTB. La  imatge és la primera publicada al blog,  és d'aquest any 2009 a les meves primeres 24 hores de Finale Ligure. 

Demà Vol clàssic? :-)

Veurem cap a on anem a la matinada, avui una jornada dolça, intensa, amb el to de les dues darreres setmanes. 

El Vol de tornada en clau de tro, i tant.

Ara toca tornar, sí, aquest és el propòsit, dit això m'anirà bé seguir el fil de les darreres intervencions, fins aturar-les i tornar a imputs més breus, crec :-)

Ara però a la mitjanit tinc curiositat per veure a on seré d'aquí a unes hores, veurem, veurem.

Crec que necessito iniciar els Vols de matinada, dic crec, perquè entro en conflicte vers els propòsits. Si hi ha un bon to compartirem els Vols, clar que yes!


MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de maig 29, 2016

Veus

El què veus, la imatge és germana dels Castellets al Montseny de l'anterior intervenció, mateix moment, proper moment.


No era la què anava a proposar, sí la mateixa imatge, únicament la manera de veure-la ha canviat i aquest és el resultat, partint de la mateixa la proposta no té a veure d'inici amb l'origen. 

De mentre avui no hi ha Vol, el motiu he de pensar que una mica per tot. 

MTB, MTB, MTB. 

També ajuda a aquest repòs de bike, entre varis, tots molt interessants, un que té una component romàntica, com ho és la jornada de demà a Barcelona que implica, comporta precisament d'aquesta component i per tant avui em costarà dormir.

dissabte, de maig 28, 2016

La proposta

Quin hauria de ser la proposta de demà per què el Vol consolidés la ignició?

Diré quelcom que no sona al blog des de fa anys? segur que mesos, més prudent, setmanes, OMG, OMG, OMG.

Demà si la sortida fos ara mateix seria una jornada èpica, oh yeaaaah!  les necessito :-)


En tot cas, ara mentre penso en el proper dilluns, a on repetiré jornada de motor a Barcelona, i a on hi aniré funcionalment per després de tota una jornada sensacional de combustió tornaré amb el Vol entre Vols. Com m'agrada el mono de treball, i quina experiència serà repetir experiència culinaria a un nou lloc, ser convidat del millor anfitrió no té preu, oi que no?

Per demà, per demà què proposar?


Vaig a pensar-hi, dins del tram, segur, dins de les corones. 

MTB, MTB, MTB. 

Com m'agrada aquesta intervenció :-)

Voler

Proposar-me, i tant però aquest, el propòsit és un, la realitat pot però ser molt diferent del propòsit.

Avui he quedat lluny de la proposta de MTB incial d'ahir. 


En tot cas el fet com la passada setmana s'ha repetit, en tots els aspectes, certament, en el sentit pausat de seguir el fil conductor. Poca importància té aconseguir portar a terme el propòsit si darrera dels propòsits, de les accions motivades per aquests tot té el millor to. 

El propòsit és una possibilitat, cert, després el vent dins del Vol et porta a on et vol portar, jo crec que seria més encertat dir, després el vent dins del Vol et porta, et portarà a on realment volies anar. I si no mirem ahir, mirem dissabte, OMG.

El to, el to de totes elles marca el perquè de tot plegat. I el to penso que és la clau, la calidesa d'aquest indica sense confusió a on anem, a on som. 


Gaudir del moment, important per a mi aquest punt, el tramvia de dissabte va ser, memorable? sí crec que el mot és aquest, memorable. El d'avui repetiré termes, mateix to, mateixes sensacions.

MTB, MTB, MTB.

El blog és un bon punt de partida, clar que yes! de fet el blog sempre ha sigut un punt de partida :-)

Seguint-la

Per mirar de conjugar el Vol d'avui, ja d'entrada la VW em portarà fins a SC. 

Llevar-me a les cinc del matí si a les dues ben tocades encara no dormia no és una bona pensada. 


Així d'entrada després de fer la volta al Montseny amb l'Home del Montseny, sempre podré o bé disposar d'ells per tornar, o bé deixar-la a SC descansant i jo enfilar cap a Blanes des de SC seguint la segona part del pla proposat ahir.

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de maig 27, 2016

Tornem a la dolçor

Demà sense ser èpica, crec, podria ser-ho perquè podria començar a les cinc del matí anant fins la capital del Baix Montseny, a on i això sí que serà seguiré des d'aquí Vol amb l'Home del Montseny.  

Passaran unes hores, seguint en principi per Garolera, Santa Fe, per després tornar a SC, d'aquí ja un altre cop en mode SOLO a tocar de les dues, seguiré ruta cap a Blanes un altre cop, i tant, però això ja no serà fins ben tocades les tres, he de pensar que unes tres hores després ja estaré al punt més extrem del port una altra vegada set dies després, per finalment d'aquí, previ menjar quelcom, a aquest punt portaré uns 130 Km. i per tant serà prudent una aturada per alimentar-me, veurem, veurem, seria el moment de fer un bon cafè.

Dubto perquè a les sis de la tarda a Blanes, no dóna massa de si per poder seguir ruta, però amb llums l'hora no pesa massa, oi? :-)

El darrer tram no sé massa bé com anirà,   perquè tampoc sé si portaré a terme aquesta ruta, com deia la setmana passada jo proposo i prou quan parlem de MTB, la resta dependrà en bona part del rendiment a dalt de la bike, veurem, veurem. En tot cas un cop a dalt de la bike des de SV a tocar de les sis del matí, de donar-se les condicions favorables aleshores l'opció Blanes tindrà més possibilitats. Un cop feta la volta pel Montseny, serà també un segon pas per enfilar cap a Blanes. 

De ser, i estar massa fatigat al 130 sempre des de Blanes em quedarà el tren per tornar, i si no anirem a per els 170, em costa exposar-ho, les xifres de quilòmetres vull dir, perquè tot pivota sobre l'evolució de les sensacions pedalant passades les hores, en tot cas com a la darrera gran aventura ja aniré proposant com va evolucionant la ruta, de ser, de ser. 


De mentre avui no he perdut el temps, i tant que no.

Ara a quarts de tres de tres de la matinada, motivat pel fet de no agafar el son que demà el Vol segurament començarà a SC, caldrà però esperar dues hores que són les que falten perquè sonin les cinc al campanar de SV per veure si això és confirma.

MTB, MTB, MTB. 

Més recuperació :-)

Dins d'una aventura que té el to d'un concepte que fa temps que no compartim a The Great Escape MTB, vull dir, fer i molt sempre que la música soni  bé, clar que yes

Una jornada de portes obertes preparada, programada especialment perquè jo la gaudís, per a mi. Una aventura que va començar a les vuit del matí de dimecres i va acabar a les vuit del vespre, oh yeaaaaah!


Feia any, uns vint que no entrava a un espai de combustió, i va ser una experiència memorable, ara passades les hores ja hi ha hagut un Vol dins del Drac, de matinada, sí, i les sensacions han sigut dignes, encara però sense ignició


Com recuperar-la, la ignició passa per instants com el de la primera imatge, una jornada de molta activitat, a on durant unes hores gaudeixes de quelcom molt diferent al meu dia a dia aparentment, pel què fa a activitat no a fons, som tots petits especialistes, i a on passades aquestes hores d'alguna manera millores la visió del dia a dia sense haver de decidir cap canvi, aquest senzillament es produeix sol, millorant únicament. Amb certa manera et trasllades a una altra civilització, no desconeguda, sí  lleugerament diferent de la meva, durant un breu espai de temps, OMG. 

Recuperació

La que vaig mirar de fer diumenge pel Montnegre, recuperació que finalment no va ser per una jornada, la de dissabte llarga a dalt de la bike.


MTB, MTB, MTB.

dimecres, de maig 25, 2016

Fire



MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de maig 24, 2016

K.I.S.H.

Interessants, per tot, per tot.


http://www.jimkish.com

MTB, MTB, MTB. 

Rocker

Ja la vaig proposar al blog.


https://spotbrand.com/bikes/product-page/rocker-ss-29/

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de maig 23, 2016

Possibles



Les cròniques que podrien sortir de l'aventura d'ahir, ara a quarts de dues de la matinada de dilluns no veig per on les hauria de començar.


He de mirar de raonar ara ja passades unes hores, concretament a l'inici de la jornada del dia a dia de dilluns que després de les espectatives creades al divendres a les hores prèvies al Vol, decidir fer una ruta d'aquestes característiques després de mesos i mesos de no fer-ho, a on les pensades no deixen de ser presents mentre em dirigia a Blanes, per un cop a aquest primer extrem geogràfic de la ruta com ho és el port de Blanes, implica fer ruta direcció al segon i darrer extrem com ho va ser la capital finalment, concretament fins al Palau Sant Jordi, comportant aquesta proposta d'unes sensacions diferents, a on en primer terme la pensada m'indicava clarament, i així ho vaig exposar divendres al vespre, quan vaig tenir la bona pensada, creia que ho era, de fet encara ho penso, que dissabte era dia d'una sortida que marcava el canvi dels Vols dels darreres mesos. 


Entre SV-Blanes i Blanes-Barcelona comporta d'un volum d'hores a dalt de la bike que podria definir raonablement com a un espai de temps considerable que dóna per reflexionar. Sí ja ho sé, se le supone, fent referència una mica a tot, també al fet en si mateix de superar la barrera dels 200 Km. per d'altres aventures ja compartides a The Great Escape MTB. No és el cas, en aquests moments decididament no estic preparat per abordar aquests tipus de reptes, si més no amb aquestes improvizades condicions, crec, per aquella expressió que m'agradava, que encara m'agrada, de crec que no m'ho puc permetre. 

He de compartir també que ara ja al migdia de dilluns un desconcert metabòlic centra part de les meves atencions, de fet crec que no fa presència fins avui perquè la fatiga posicional després de tota una jornada a dalt de la bike rodant sempre per zones planeres en arribar a casa crec recordar a quarts de deu del vespre no m'ha proposat de valorar fins ara amb certa proximitat, de notar massa cosa més que estar pendent de les sensacions després de dissabte, ahir mateix rodant en bike pel Montnegre les hores anteriors a aquesta darrera sortida marcaven cada tram, inevitable, he de pensar.


El Vol de dissabte el puc fer, sí, de fet el vaig fer, sí, però certament crec que no me'l puc permetre, senzillament per no haver-me preparat durant mesos abans per assolir distàncies com aquestes, per a escenaris tan exigents, per a mi senzillament ara mateix crec que un objectiu impossible. Seria aquest el títol d'una película de Bond? objectiu impossible, segurament, ara però el què no sé és si serà la porta d'entrada als grans Vols de l'inici de l'estiu, veurem, veurem. De fet ja fa uns anys que a pic de l'estiu no faig les grans rutes, són sempre des del 2014 a la tardor i a la primavera, crec recordar.


Podrem tornar a caure en l'error fàcil, en l'error comú, jo el primer, si ho he/has fet és perquè podies fer-ho, repetiria/íem error sobre error, ja està fet, va ser una experiència inoblidable, que espero sigui únicament això. La percepció en arribar a Barcelona va ser curiosa, un munt de persones gaudint del bany de l'estiu, fet que per a mi enclaustrat al Mirador del Drac o en el seu sensacional defecte dins del Drac amb el Drac, em va fer anar com despistat des d'aquesta primera visió en arribar a Barcelona fins al Palau Sant Jordi a on el bany me'l vaig tornar a emportar jo pel fet que vaig passar en primer terme d'un Vol de vuit, nou hores solitàries, per entrar sobtàdament en l'aglomeració més extrema de persones de la zona del Fòrum fins la Junta del Port, per tornar tot de cop a un espai com el Palau a on podia comptar amb els dits d'una sola mà les persones que ho compartíem, de fet érem tan pocs visitants que vaig pensar a introduir-me furtivament al que hauria sigut un bany d'estiu de recuperació a una piscina improvitzada. Després ja no parlo de desfer aquest camí, i per tant de la posterior tornada fins a casa rondant la frontera dels 60 Km. que podria catalogar de llarguíssima, que no sé si realment ho va ser, aquest darrer tram ara sí amb el vent a favor, segur que era una senyal :-)


Hi vaig pensar perquè des de Blanes fins a dalt de tot del Palau a l'alçada de l'Estadi Olimpic el vent i el Sol sempre van venir de cara, i en arribar al recinte en qüestió l'aigua dels bassals de baix del Palau em refrescava quan encara no hi havia ni començat a baixar, certament feia molt vent, i molt Sol, com sona, com sona.


Ho valoraria ara diferent si hagués gaudit d'un bon bany bé al Palau Sant Jordi o bé a les platges del Fòrum, segur, però a canvi em vaig emportar una bona escaldada, clar que yes, si no vols pols no vagis a l'era. Entenc veient la imatge la necessitat d'un bany refrescant, la sensació de ser dins de la torradora era des de feia unes hores d'una lleugera intensat. 


El fet que defineix que cal que jo sigui prudent em costa molt d'objectivar, diria que fins i tot puc definir-ho com a impossible, però per fer 200 Km. en el meu cas, i no és extensible a fora de la meva persona, crec que menjar un entrepà de fuet a Blanes, al Km45, dos mini plàtans el primer al Km90 a Vilalba, i el segon al 125 proper a Santa Coloma, dos gots amb diferents fruites al Fòrum ja a Barcelona al Km145, un gelat d'aigua i un granissat, els dos de llimona a Mataró al Km187, per beure, un cafè amb llet a Blanes al Km45, una cola a SC al KM80, i dos bidons de 750 ml d'aigua durant les dotze hores que va durar la ruta, m'indica que no estic seguint un protocol prudent. 


Hauria d'haver-me hidratat més, haver menjat una mica més de fruita, i també uns fruits secs variats sense sal, i haver-me posat protecció solar, miraré de corregir aquests tres punts. 


El què implicarà no ho sé, certament que les aventures més properes no estan escrites, vull dir, quines seran les properes no està sembla ser a les meves mans decidir-ho, de 200 el salt podria anar a 300, sí, en el meu cas per sobre dels 111 Km. ja passo fronteres, França mateix a la porta de casa quan parlem de xifres com aquestes a dalt de la bike. Si passéssim a la carretera ja no sé a on aniríem a parar, no ho descarto, no ho descarto, de fet la Collada, i per a mi únicament n'hi ha una, de saber com anar-hi des de casa sense entrar a rutes de risc elevat fent referència a la densitat del trànsit, i a risc real d'un sol instant que pot arribar ser tràgic, i que aquest sempre que parlem de vehicle i bicicleta el qui assumirà la conseqüència sempre serà el que estigui a dalt de la bike, és a dir pel cas que ens ocupa, jo, exposat aquest fet, de decidir-me a agafar una bicilcleta de carretera, de selecionar una ruta secundaria prudent, sense passar a ser eterna, encara estaria frenat ara mateix per les rutines d'alimentació i d'hidratació ara programades per assolir els Vols breus d'aquests darrers mesos de 25-29 Km, rutines d'alimentació i hidratació que no són les ideals per afrontar rutes com la de dissabte o superiors de 200 Km. i en el meu cas dir-ho en el cas concret d'aventures en bike no és necessàriament poder-ho fer. Vull dir per la meva manera de fer quan parlem de MTB, una cosa és el propòsit, i una de molt diferent és aconseguir portar-l'ho a terme. 


Diria que són dies de MTB, si miro el cap de setmana de bike, no seria però objectiu, no seria crec la realitat, en cap cas, en cap cas. El darrer tram per Milans entre Falgueres Màgiques, després d'una jornada llarga a dalt de la bike, tancaven una jornada farcida d'intensitat i d'una exposició al Sol tan llarga i continuada que em costarà de recuperar-me, certament, certament :-)

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de maig 21, 2016

Jo hi he posat

La meva part, i tant.


MTB, MTB, MTB. 

FET



Inici del retorn, tot el què s'havia de fer avui s'ha fet, encara he de tornar però :-)


MTB, MTB, MTB.