"Quan tens a les teves mans, quan al teu cor hi tens també, quan als teus pensaments, hi tens també sempre "el teu Drac", ets també un genet feliç".
Jo sóc un genet feliç, avui dimecres hem sortit a pedalar planers, al matí, i ara a la tarda pensava,
"avui he de sortir a pedalar, necessito fer un bon vol", no recordava que aquest matí ja l'havia fet un bon vol.
Quan Dracs, genets i els equipaments d'aquests es poden sumar a moltes ganes de gaudir i de millorar cada dia entre vols, entre Dracs, les jornades de MTB una darrera de l'altra no paren de ser, ara sí ara també.
Avui mentre pedalava pensava,
"SSWC 2011-SSWC 2011, Guilleries 2011-Guilleries 2011, Tramunbike 2011-Tramunbike 2011, Roc d'Azur 2011-Roc d'Azur 2011, Moab?-Moab?", m'ha mancat
Bicicims, en porten 21, tinc quaranta-set anys, ja toca als quaranta-vuit anar-hi, si no als quaranta-nou, però he de fer-la, si Deu no té previst un altre pla més extrem, que de ser així, també m'hi apuntaré.
Al Roc, als Rocs, als dos Rocs els pensaments canviaven ara sí ara també, però un sempre hi era present,
"venim d'Irlanda, som a França, he fet Guilleries 2011, i marxarem al Moab Utah, renoi quin calendari", al Moab a on la Thelma & Louise van fer el gran vol, nosaltres però entre Dracs, i tant que sí, sense finals dramàtics, en cap cas, però un de pensament era el principal, bé dos, però un era el fet de que
"estic fent el Roc d'Azur 2011", és senzillament sensacional, poder ser-hi és increïble, un privilegi poder rodar-hi amb els nostres Dracs, amb el meu Drac, cada metre del Roc, cada instant viscut al Roc, per bikers com nosaltres, no té preu, és, són, un grapat de milers de bones sensacions, encarrilades totes en fila perquè no tinguis temps de respirar pausadament, perquè el pensament no sigui cap més que la nostra passió pels vols de Drac, per aquest esport el MTB, que té per a mi una itinerància concreta, i a on no t'has de cansar mai de mirar, en el nostre cas de
"volar", quants dies no baixo a veure el meu Drac, són uns minuts normalment, exactament no hi vaig a fer res, o sí i jo no ho veig. Mentre rodava al Roc Marathon, mentre a aquesta edició hi anava deixant escames blaves del meu Drac, mentre al Roc d'Azur veia com les pulsacions més prudents donaven pas a les més taronjades als turons més verticals, sempre pensava
"estic fent el Roc 2011".
El circuit del Roc és molt especial, quan dic dic
"especial",
vull dir que és un recorregut que porta molts anys evolucionant, i que pel concepte de l'esdeveniment,
"tancament darrer de la temporada dels bikers Mundial UCI-presentació novetats del sector del proper any", fa que la logística de cursa sigui WC, i les sensacions més directes siguin les que té un corredor del Mundial, sense patir la pressió dels resultats d'ells, sí gaudint de tot el protocol propi d'un Mundial UCI.
Mentre pedales a una de les molts curses del Roc, mentre ataques una pujada impossible, tant si poses peu com si no.
Mentre baixes per una pendent vertical, posis peu o no, no penses res més, jo així ho visc, que
"estic fent el Roc 2011".
Aquest any, tant al Roc Marathon, com al Roc d'Azur, els meus nervis a les hores abans de cada cursa, han estat inexistents, concretament al Marathon, invisibles, i al Roc del diumenge desconeguts, oblidats.
Aquest detall ha estat determinant a aquesta edició per gaudir amb diferència del millor Roc dels que he participat fins avui, he rodat més segur, millor, més ràpid, i he gaudit com mai, he vist zones vermelles del pulsòmetre, i tant, he caminat al Marathon com feia temps que no ho recordava, el vent de més vuitanta quilòmetres d'una ventada em va fer volar uns centímetres, he vist la mort, com sona, he vist com venia i s'emportava una ànima, he vist llàgrimes de patiment, d'alegria, he vist milers de somriures, milers, he compartit cursa amb qui he compartit taula, i sempre entre cada bategar sincronitzat del meu Drac i jo, he pensat, hem pensat els dos,
"estic fent el Roc".
MTB, MTB, MTB.
