Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, d’agost 09, 2019

Coincidències: una :-)

La que ens ha apartat dels Vols fa quasi dues setmanes, hi pesa també el haver esmicolat el darrer nou Gran Drac, cert, perœ a un tram d'enllaç de doble carril un auto tenint els dos carrils a la seva disposició i nosaltres rodant a la dreta fora dels carrils, aquest ens va passar a dits. Sense dir-nos res no hem sortit més. 

També la calor, el dia a dia, podem dir-nos de portes en dins que en són els causants, seria com a les terres del Nord, que no hi hem compartit més, i la realitat, el gruix d'aquesta és que el disgust marca ser-ne lluny, i de ben segur que passarà, com tot, com tot que no passa mai, i que oblidar-se tampoc és la moneda d'ús, o sí i ja hi arribarem, oi? :-)

En tot cas el moment d'impacte sever a 30 Km/h amb el darrer nou Gran Drac, i l'avís del cotxe a dits de nosaltres tres setmanes després rodant a un tram d'enllaç, més els darrers arguments exposats donen un resultat avui de 0/9, encara podem fer un 3/9, fins i tot un 4/9, però les sensacions són de no fer.

Un altre punt a favor d'estar quiets és que mentre surto, dins dels Vols després d'aquests a les tres sessions setmanals de fisio les molèsties lleugeres però present puntualment als glutis i també a l'adductor esquerra, ara que estic aturat no hi són, aleshores...

De mentre estan arribant alguns petits detalls de millora pel què fa a equipaments, seguint el criteri d'unificar-simplificar marques, en aquest cas mallots Gore Bike Wear per la Reina, Pearl Izumi també mallot pel genet i per la Reina un altre cop calçat post Vol.

Dubto sobre altres punts a unificar, valorant estic de fe venir quatre parells de Shimano XC901 Sphyre, dos per la Reina i dos pel genet, per mirar d'evitar les petites diferències d'alçada dels calçats que portem cada dia, que són diferents, i que podria ser també part del motiu de les molèsties esmentades, però sense Vols tampoc passa res, ara poc a poc, esperar, i són mots que van lligats, i tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de juliol 28, 2019

Pluja d'estiu :-)

Ahir, a on una primera sortida de menys de quinze quilòmetres ja ens va portar a tornar seguidament cap a casa, perquè estàvem a tocar de fer-ho, si no hauríem continuat crec, durant els primers set quilòmetres la temperatura va passar de 29°C a 16°C, curiós si més no.

Passades les hores el Sol era qui marcava el ritme de la jornada, i curiosament vàrem iniciar un altre cop el Vol, ara amb equips nous, metre els del matí encara estaven xops de dalt a baix, ara sí fent una breu volta però aquest cop complerta. 

La sensació bona, perquè després de la pluja la frescor era una companyia ideal, sense una calor intensa es roda bé, molt bé, i aquest era un síntoma que millor estava per venir, i així va ser, i així va ser.

Passades les hores semblava que no sortiríem, la pluja del dia anterior, el Vol de després semblava indicar que no hi hauria Vol, però finalment el diumenge al migdia tornàvem a rodar, i durant els primers  vuitanta quilòmetres molt bé, no després, a on durant els més de cinquanta quilòmetres restants únicament pensavem en arribar al Mirador. 

Una menció especial, a Sant Feliu de Buixalleu, a on una gasosa, dos gelats d'aigua, i un mel i mató, van ser les delicies del moment, i tant.

D'aquí no diré agonitzant, però en cap cas tampoc perfectes, tampoc malament, fins a casa, poc a poc, molt, sense rodar còmodes, sota la pensada constant que ni portant els doble de quilòmetres hauríem de tenir aquestes sensacions.

Un cop a casa, bé sense masses ganes de fer res més, no per res, també perquè ja era el vespre, i pesaven les pensades denses durant la tornada en bike, segur, segur.

Les bikes, bé, no molt bé, bé, els equips bé, també molt bé, quatre bidons d'aigua per beure de 750 ml.  més la gasosa de 500 ml, dues barretes energètiques, un platan, les gelats d'aigua, i el mel i mató. Sense passar gana, sense passar calor, crec, i sense gaudir les darreres quatre hores, renoi, renoi. 

MTB, MTB, MTB.

dijous, de juliol 25, 2019

Ajustant :-)

Una mica tot plegat, de fet sempre és així, però avui llegint la darrera intervenció el títol d'aquesta m'ha nova aportació m'ha vingut ràpidament.

Un dia a dia que demana de fer, de revisar, de proposar petits ajustos únicament, si no són petits ja generen, em  generen temor, del nostre entorn de Dracs, cada dia, però cada dia exigeixen d'ajustar ara sí ara també cada un dels components dels Dracs, que si sorolls, que si cadenes destensades, que si ferodes que no ajusten bé, i entre aquests darrers i temes de rodes semore infinits, mirar d'ajustar cada un d'ells m'ocupa bona part del meu temps. 

Ara mateix estan passant revisió totes i cada una de les rodes, concretament setze rodes, deu de muntades i sis d'assistència, ratxets més densos, radis destensats, pneumàtics enganxats entre les seves pròpies parets, "pitorros" que no retenen l'aire ni el deixen entrar, els motius d'aquestes visites al taller, de fet, crec que me'n queden quatre encara per ajustar, en aquest cas radis destensats a tres d'elles, i les parets del pneumàtic tan enganxades entre elles que no puc ni treure el pneumàtic de la roda, i per tant tampoc recuperar el pneumàtic que no porta ni cent quilòmetres.

Components a venir, dos plats CarbonTi de 32 dents, dues transmissions complertes Belt Drive, i un seient Tune Speedneedle, el dubte amb el seient és que de fer-lo venir he de retirar la tija Moots de la Vicious, i les tradicions són encara les tradicions. Però el SRL que va cap a les dues dècades de Vols ha de passar a la zona de descans oi? :-)

Pel què fa a equipaments, gràcies a la llarga preparació d'Escòcia no estem fent noves incorporacions, sí que estic reflexionant d'unificar marques, vull dir com cascs que portem únicament Giro, estic valorant d'unificar encara més culots i mallots i utilitzar una sola casa, avui crec que em decantaria per Pearl Izumi, la segona opció seria Gore Bike Wear. Pel què fa a calçat crec que avui Shimano és la candidata número u, la dos Mavic. Pel què fa a guants tinc dos números u, Hirzl la Reina i jo Gore Bike Wear, aqesta opció dual podria tornar a Pearl Izumi, però dubto. En l'apartat tèrmiques, Gore, avui per avui, amb i sense mànigues. I en darrer terme els mitjons, seguirem amb Pearl Izumi i Mavic per mi i per la Reina respectivament. Però com esmentava ara per ara no està venint cap novetat.

Doncs això, doncs això, ajustant :-)

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de juliol 09, 2019

Contundent, molt :-)

Diria que sí, i tant. La setmana 25 ja rodem amb normalitat, que bé, la seqüència 6/6 està prou bé, és més penso que molt bé.

La barrera dels 300 quilòmetres setmanals hauria de ser normal superar-la ara que disposem de bikes més ràpides, i a on aquest mateix cap de setmana fent les mateixes rutes de dotze i catorze hores ara en set o vuit ja ho tenim tot enllestit. Hem passat de sopar després d'arribar a la nit matinada, a berenar arribant a les primeres hores de la tarda, fet que allarga i molt les possibilitats de fer més coses, o simplement ens permet de decansar més bé, 

Els equipaments, 100% d'estiu, fins i tot dins del Vol del trenc d'alba, tot i que jo hi veig una mica de risc rodant a 19°C. El fet però és que no portem ni la Lite, com sona, com sona.

Curiós que mentre hem deixat la preparació indor ara per ara de banda, els Vols no han parat de ser una realitat cada dia, ara però programarem dues o tres sessions entremig dels Vol, per reforçar tronc inferior, superior, i en definitiva per millorar un punt o mig la nostra forma a dalt de la bike.

Tots els objectius, dos concretament ja són 2020, no passa res, prou bé poder ser a dalt de la bike. Ahir a la sessió, la segona d'aquesta setmana amb el fisio recordàvem d'on veníem de l'aturada brusca del nou de novembre a on el gener cada sessió fins el maig van ser un petit calvari, fins ahir a on únicament tonifiquem grups, o refresquem, no sé quin seria el millor terme.

Van passan els dies, i els Vols perden una mica de força, cert, cert, una caiguda molt forta des de dalt del darrer Gran Drac ens ha deixat dins d'un tram de reflexió, cercàvem un lloc fresc per passar la tarda de dissabte, després d'un matí de Dracs, i en un no res vàrem esmicolar el Gran Drac, i encara no sé com estem tan bé, de fet el diumenge després d'una experiència tan dramàtica vàrem repetir aventura a dalt dels Dracs, que no ruta, però avui dimarts estem totalment xafats. 

Poc a poc, poc a poc, a veure demà a la matinada, a veure, avui a l'hora de dinar motivat per aquest xafament he dormit una hora i mitja amb la sensació de dormir profundament, crec, crec, molt impactat per l'ensurt de dissabte, segur, segur.

Avui no hi ha ganes de, tampoc de bike, motivat per aquesta experiència viscuda dissabte, ara deixar passar les properes hores, i veure quines sensacions tenim demà de matinada vers els Vols, vers el possible Vol a trenc d'alba, oi? :-)

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de juny 21, 2019

Estiu 2019

Vols, i activitat esportiva, baixada de temperatures, i res de res, renoi, renoi.

Des de fa dos dilluns que no em podia quasi ni moure, després fa dos diumenges força millor, no per fer res d'activitat esportiva, però sí sense la presensència de les males sensacions. I per aquest motiu dimarts vaig decidir-me una altra vegada a reiniciar els Vols, fins el retorn espero que puntual de la fredor que ja em va indicar que al migdia no hi hauria aventura en bike, sí que de bon matí vaig anar a fer una llarga sessió d'estiraments.

Fa dues setmanes el resum era de tres Vols i ara no recordo quantes sessions de matinada d'estiraments. Sí que a aquesta darrera fora d'un Vol el dilluns, no hi ha hagut cap més activitat, i ja estem a divendres, també dilluns el vespre vaig anar a la sessió amb el fisio i renoi, quadriceps dret tocadet que requerirà d'una llarga reparació per una lesió antiga no detectada i per tan no tractada tampoc el seu dia. 

Divendres no hi va haver Vol, dissabte i diumenge sí, prou bé, dos Dracs en la versió mitjana les dues aventures portades a terme, breus, sí, però també imprescindibles en aquesta petita escala si volem aconseguir aquesta ansiada regularitat i poder entrar dins dels Vols de més duració, hi ha ganes, però també força prudència.

Aquesta setmana tinc previst incorporar-me a la preparació específica lluny de la bike, a veure, em preocupa confondre les primeres molèsties lligades a l'inici d'una preparació amb la sensació de la darrera lesió de la que m'estic recuperant, diria allunyant però el respecte  a una recaiguda em frena a dir-ho, en tot cas la pensada és de demà incorporar-me a aquestes sessions, a veure, a veure. El què sí hem modificat és que passem de quatre cinc sessions a dues tres per mirar d'afavorir la continuïtat dels Vols. Està per veure si serà el programa que ens hi porti, hi ha moltes circumstàncies, sempre n'hi ha, i tant, i tant.

En tot cas aquesta darrera setmana hi ha hagut tres Vols dels sis possibles, prou bé, l'equipament sempre germà a cada jornada, pirates Mavic de primavera, mallot Gore paravent sense les mànigues, guants Gore d'estiu, mitjons també d'estiu Pear Izumi, calçat amb les noves Lake, casc Giro, i ulleres Oakley. 

Aigua, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb totes les eines, dubtant si passar les potències actual de 0° a 6°, veurem, veurem.

No fer res més que Vols aquestes tres setmanes, ha portat avui a mantenir-los, prou bé, prou bé, i per tant aquesta darrera setmana de quatre possibles n'hen fet quatre, ens en queden ara dos més, veurem. En tot cas hem modificat pneumàtics, i relacions de plat i pinyó per sense rodar per carretera, com sempre, sí mirar de rodar més en menys temps, si surt bé passarem a rodar igual amb més temps, ara no perquè no estem prou rodats, i necessitem una mica, no molta, d'alegria. 

Els equipaments des d'ahir ja 100% d'estiu, i tant!!!

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de maig 28, 2019

Repetició :-)

I podria semblar massa tranquil, repetir, doncs pel què fa a aquest tram és a l'inrevés, el grau de satisfacció podent repetir Vol, o sessió d'open de bon matí està prou bé.

Ahir al migdia sense presses, però també sense pauses vaig fer un Drac, en la seva versió curta, no la més curta, que seria tornar per on començo el Vol, si no la mitjana, o una d'elles. El ritme, mirant que aquest concepte no primi, però no puc evitar de compartir que mirant de fer el Drac rondant els 50', que ara mateix per a mi ja és tota una fita, tot i que no començo, ni mentre faig el tram tampoc, pensant en accelerar el ritme, sí que miro de concentrar-me en el recorregut, i de no donar voltes a d'altres aspectes, ara no sé quins, però si deixo passar els segons es fan presents tot seguit :-)

Ahir vaig repetir sortida amb la de titani, per la relació més curta, per res més, i mentre rodava pensava que havia de muntar una potència de 6° positius i de 70 o 80 mm. per veure quina sensació tinc, ara rodo amb 80 mm. i 0°, veurem, veurem, primer però sortir a rodar, i seguir perquè no, valorant la millora posicional a dalt de la bike, poc a poc. Ara després d'aquests darrers mesos sense rodar, i mirant de tornar a tenir bones sensacions rodant millor deixar les preguntes, les respostes d'aquestes per d'aquí a unes setmanes, per d'aquí a uns mesos, millor, segur, segur.

Ahir les Giro Privateer R em van anar molt bé, amb mitjons tèrmics d'Endura de primavera, no d'estiu, culot tèrmic Pear Izumi P.R.O pirates, mallot paravent, tèrmicade màniga curta, i guants d'estiu, tots tres de Gore, casc Giro Ionos, i ulleres Oakley, i he de dir que per temperatures entre els 23°C i els 18°C, molt i molt bé, repetiré de poder fer-ho.

Ahir de matinada part de l'open que m'havia programat no va ser massa animat, i ahir mateix com avui els quadriceps no estaven massa contents, el vespré al Baix Montseny el fisio ho va mirar de suavitzar, i sorpresa quan treballant el quadriceps dret el que al quilòmetre cinquanta de Fort William em va dir que no tindria un bon dia, l'Andreu em va localitzar una lesió "antiga" a la part baixa d'aquest, millor veure-ho ara, crec, crec, tot i que la sessió d'ahir no va ser amiga, renoi, renoi, renoi. 

Aquesta matinada he repetit open, però no la sessió, perquè avui únicament he fet 45' d'estiraments, res més, per prudència mirant de recuperar-me d'aquests quadriceps sentits, a veure, a veure.

I durant dos dies a partir de ja tornen a baixar les temperatures propers al Mirador, i per tant em toca resoldre que he d'aturar els Vols, de fet avui a l'open jo tenia una lleugera sensació de  fredor que no és gens agradable ara mateix per a mi, ni agradable ni beneficiosa, bé de fer demà un open hi aniré més abrigat que avui, una jaqueta segurament serà una manera agradable de fer la sessió. 

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de maig 27, 2019

Sense reacció :-)

Vull dir que tot roda bé, prou bé seria més prudent, i a on a la darrera setmana la recuperació al fisió, i seguint les seves instruccions la recuperació al gimnàs també ha anat bé, sense cap retrocés tangible, dic tangible perquè la sobrecàrrega no sé si és visible en inici, confio que sigui que sí, però no ho sé. El fet és que descansant aquest dissabte i diumenge avui de matinada tornava a ser al gimnàs, i estiraments, sessió llarga d'aquests, carrera, estàtica, carrera, un exercici d'alta intensitat estàtic, i en darrer terme un altre cop estàtica, sembla que han sigut una programació que em permetrà de proposar Vol per aquest migdia, depenent però de les temperatures. 

Dijous de la setmana passada va ser el meu segon dia de bike, i va anar prou bé, un migdia dolç pel què fa a temperatures va ajudar molt, no així l'arribada de les tímides pluges de divendres que van implicar de certa molèstia a la cama esquerra concretament l'adductor, origen l'anys passat de les primeres sensacions rares de fa uns mesos a aquesta mateixa zona del cos, únicament en fred, vull dir durant l'escalfament, fet que va comportar de no adonar-me que hauria d'haver parat la oreparació immediatament, i que no fer-ho va comportar d'aquesta aturada de mesos, i d'aquesta recuperació també de mesos, i que encara dura, per això ara estic tan atent a les sensacions per lleugeres que siguin. Un cop recuperat, passats els mesos ja no estaré tan susceptible, ara però ho estic molt, fins i tot diria que tinc temor a recaure. 

La bike va ser la de titani, i també com la de ferro, va anar molt bé, sobretot perquè la relació per pujar és més favorable que la de 26", i aquest punt va fer que rodés més lent, cert, i més tranquil, molt més tranquil, i tant.

El dissabte i el diumenge volia sortir, però aquest temps tan canviant no em va convidar a fer-ho, i entre d'altres em vaig perdre la pujada per Garolera amb l'Home del Montseny, que per cert en porta quatre i les dues darreres pujades les ha det en bici de carretera, renoi, renoi, renoi.

Bé, a veure avui al migdia si hi ha aventura en bike, i d'entrada al vespre tinc anada al Baix Montseny amb el nou Gran Drac per superar una propera sessió amb el fisio, prou bé, crec, crec. 

Estaria bé aconseguir mantenir els Vols aquesta setmana durant els migdies, sempre dins d'aquest dia a dia les oportunitats que tingui, perquè dimecres crec que ja no ho tinc massa bé, veurem però perquè podria sortir o bé de matinada, dubto en funció de la temperatura, o el vespre, depenent també de la mateixa component, que no faci fredor. 

En tot cas respecte el dilluns passat que no veia cap possibilitat a curt termini de fer cap sortida, estar pensant en sortir d'aquí a u s minuts està d'allò més bé, i tant, i tant :-)

MTB, MTB, MTB.

dijous, de maig 23, 2019

Acció :-)

El dilluns les sensacions abans d'anar al fisió no eren gens bones, renoi, fins i tot vai valorar de posposar la sessió. Per sort la Reina em va convencer ràpidament perqué hi anés, i de fet les sensacions mentre i després de la sessió van ser molt bones, tan que passades les hores concretament el migdia de dimarts ja pensava en sortir amb el meu Drac, ho escric ara i quasi que em costa de creure, finalment vaig anar a fer un open, estiraments i estàtica, per passades les hores, el dimecres de  matinada tornar a fer un open, en aquesta ocasió estiraments, estàtica i rem, i dins d'aquest mateix dimecres al migdia vaig sortir a fer un Vol breu dins del Drac. La veritat és que al vespre estava una mica inquiet, tenia sessió amb el fisio, i un cop dins d'ella no va anar en cap cas malament, i segur que va ser així perquè aquesta matinada tornava a fer un open, ara ja amb estiraments, estàtica, rem, i afegint una breu carrera. El pla ara és sortir aquest migdia amb el Drac, a veure, a veure.

Ahir vaig sortir amb la 26", i he de dir que aquesta bike va molt però que molt bé, renoi, quina petita joia.

Avui de donar-se les circumstàncies per repetir aventura he de valorar amb quin Drac surto, ara en principi crec que repetiré bike, crec, crec. 

Ahir equipat de tardor, amb guants d'estiu, mallot de màniga llarga paravent, i tèrmica d'estiu, els tres de la casa Gore, el culot pirata tèrmic, el Pearl Izumi P.R.O, ulleres Oakley, casc Giro, calçat amb les Mavic Fury, i mitjons Endura també com el culot tèrmics, crec que no em deixo res, vaig beure mig bidó de 750 ml d'aigua i no vaig menjar res, dins dels quasi noranta minuts que va durar el Vol.

Les sensacions avui molt dignes, no diré bones, per si de cas, per si de cas, perquè dilluns preveia mesos d'espera per retornar a l'activitat física, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de maig 19, 2019

Temps d'espera :-)

Dolça crec, si més no durant aquestes tres darreres tres setmanes a on la construcció d'una de les màquines de prosperitat s'ha aturat, no sé si definitívament, però mentre la tranquilitat reina al Mirador, i no per estar aturats, si no per seguir treballant en les altres màquines :-)

Des del Mirador tot és més pausat, crec, si més no ho visc així, i aquest aspecte, el de creure que és així és el que fa que el cel sigui del color que ens agrada, el propi de cada estació.

Fa una estona revisava els equipaments que tinc a punt per aquesta primavera, i també les rodes davanteres més noves que vaig fer venir muntades als darrers dies d'abans de marxar a Escòcia, tot bé, millor dit molt bé, i tant. La resta de rodes, dos conjunts sencers descansen a la Transportadores de Dracs a SC. Valorant estic si porto aquest estiu la Transportadora al Mirador, i deixo protegit el Nou Gran Drac, aquest més radical, crec que serà veurem, veurem. 

Ara feia uns dies que no em dedicava a les bikes, que no vol dir que no les rondi, i tant, i tant.

Dubto de si fer venir Dracs nous, també de si fer venir uns altres dos Dracs específics per creuar els Pirineus, sé que no cal, crec, i que tampoc tinc clar quan hi tornarem, i les pensades quan van en aquesta direcció cada vegada són més llargues, i més llargues, i també emocionants, molt emocionants. 

Ara un cop publiqui aquesta intervenció miraré una estona quines opcions tinc, i valoraré un altre cop per enèsima vegada què fer. Sí ja ho sé, un munt de voltes a uns mateixos aspectes que es van repetint, cert però és que pel què fa a mi, lent i repetitiu són les meves dues eines perfectes per avançar, poc a poc, sí, molt poc a poc, i també en moltes ocasions he de desfer el tram, i no poques vegades, i tant, i tant, quasi tantes vegades que podria passar a ser la norma, i no l'excepció.

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de maig 14, 2019

Aturada del temps? :-)

Una mica sí que podria definir el tram de Vols en aquest terme, aturats des de l'hora dinou de les 24 hores SOLO d'Escòcia.

El fet avui és que el conjunt de la preparació, tota la programació seguida del 2016 al 2018 per a mi va ser excessiva, no diré que no fos la més racional, la que calia, perquè de ben segur de 10, 10 votariem segurament afirmativament, el fet però és que jo no estava preparat per portar-ho a terme, i el resultat mentre, i després de la cursa així ho certifica. No dic abans de la cursa, perquè les sensacions rodant durant tota la setmana ja a la zona de Ben Nevis eren més que bones, encara ara hi penso, en com vàrem gaudir rodant cada dia sota una pluja intermitent, rodant sempre els 5°C i em quedo aturat de la diferent experiència viscuda un cop passades les hores dins la cursa.

En tot cas des de l'octubre del 2018 el Mirador resta aturat quan parlem de Vols, de fet els primers dies, la segona o tercera setmana després de tornar d'Escòcia vàrem reiniciar la preparació per Brasil, i semblava que tot anava bé, de fet perquè no puc aportar imatges, perquè el dia abans de caure lesionat estava seguint més que content diria fins i tot apassionàdament el programa de preparació, ho esmento perquè les imatges que tinc guardades així m'ho indiquen.

Ara, i qui m'ho anava a dir després de preparar durant dos anys la nostra participació a Fort Willian, és a dir per poder rodar entre -6°C i +6°C el resultat és que prudentment he d'esperar a que les  temperatures s'estabilitzin per sobre dels 20°C. Jo per si de cas ja tinc els equips preparats perquè el primer dia que siguin aquestes poder sortir tot seguit a rodar, cert que si passa demà no serà, però confio que de cara el juny podria tenir la meva oportunitat. 

De mentre ahir visita al fissio a SC, i primer punt a millorar és que hem escurçat la sessió a quaranta minuts, fins ara eren de seixanta, per mirar de cuidar les sensacions, i hem rebaixat uns punts la intensitat d'aquestes per insistir en el mateix, mesos de sessions m'han deixat una mica sensible a tot, quan parlem de sessions de recuperació, a veure, aquesta setmana després de la sessió d'ahir tinc visita dimecres i divendres, veurem con reacciono, animat ho estic, molt, perquè ara ja fa vuit dies que no tinc molèsties tangibles, i sense adonar-me he entrat a una zona de confort, a on certamant si està molt bé, i tant :-)

I com esmenta el títol, la sensació és d'aturada del temps, que no la realitat, perquè haver de recuperar-me d'una lesió forma part del tram de preparació, vull dir aquestes van lligades al tram, segur, segur, i així m'ho recordo quan estic prou tranquil com per utilitzar aquest recurs d'ànim, que bé, que bé, que bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de maig 12, 2019

En espera :-)

Mirant que les primeres bones sensacions es quedin, i tant, perquè del darrer Vol l'experiència d'aquest, el resum és d'unes sensacions que no són en cap cas les què vull, i tant que no. 

Des de la darrera intervenció que no he fet cap més Vol, i ara per ara no tinc previst fer-ne cap més. Diumenge hi havia proposta Montnegre, i no va ser, sí que va ser una anada al cinema amb el Gran Drac un altre cop a Girona, en aquesta ocasió a veure a en Clint Eastwood, renoi, renoi, renoi. 

Girona els cap de setmana sembla Arenys de Mar entre setmana, fent referència a la poca assistència del públic al cinema, que ja m'està més que bé, però segur que no pensen de la mateixa manera els propietaris de la sala, crec.

Teníem les noves Lake pels Grans Vols, ara també tenim una nova generació de Lakes per els Vols, fa uns dies que són a casa, dins de les seves respectives caixes, i que de moment no sortiran, cert, he d'esperar a refer-me, i sé que sóc reiteratiu, però també he d'esperar seguint les instruccions del fisio, esperar a que vinguin les temperatures, i ara miraré de definir-ho més bé, les temperatures amb mínimes de 20° :-) i crec que vaig a posposar un temps els Vols, és que des de dilluns que estic diria que bé, o del tot bé i necessito gaudir d'aquesta sensació d'estar bé uns quants dies seguits, molts millor dit.

Ara per ara els Grans Vols amb el darrer nou Gran Drac no poden durar masses hores, com sona, com sona, i ahir mateix direcció al Principat l'aturada va ser a Bagà, el límit vull dir, després, a partir d'aquest punt cada tram va ser de tornada cap al Mirador. Tenim un nou Gran Drac, no diré un clàssic, però sí un Gran Clàssic, i tant. Creia que ens l'hauríem de vendre passades les primeres setmanes, per la seva radicalitat, per la seva duresa, de fet a la primera i darrera anada a La Cerdanya a l'alçada de La Collada venint de SV la decisió, que va quedar per sort únicament en conversa era que deixàvem el Gran Drac a aquell punt i tornàvem en helicopter a casa, estàvem esmicolats, i tant. Finalment aquell dia vàrem continuar. Ahir no però, seguint el fil de voler mantenir presents les bones sensacions arribades el dilluns, a Bagà va ser el final del destí. Un cop a casa, neteja complerta, i avui passades les hores tocarà fer manteniment de pastilles i discs de fre, a on el límit és la neteja i no la seva substitució. Un eix a 260 mm. no a 300 el responable d'un comportament divertidíssim, cert que i aquesta és la seva característica que el porta a la zona de clàssics, i una segona característica una relació curta que implica de ser concret pujant, i no ser una eina, com ja és tradició a casa, ni de planers ni de baixades ràpides, és a dir seguim a tram Single Speed, i tant. I aquest comportament impecable, a trams sempre revirats, tan emocionant no la podem mantenir més de quaranta cinc minuts, és la realitat avui :-)

Ara pensant en els Vols, únicament això, pensant, per mantenir la prudència, i aquest matí per evitar el Vol ens hem decidit per una jornada, dinar inclòs al Circ Cric, garantia aquest d'una estona memorable.

Demà entrem ja a la 20, renoi, renoi, renoi, i no sé com hem avançat tan bé a les anteriors, sí que cal seguir el fil d'aquestes oi?

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, de maig 01, 2019

Puntual :-)

El Vol de diumenge, prudent diria fins i tot sense ser-ho, perquè si bé vàrem mirar de ser molt prudents, les sensacions mentre, i després de la sortida no m'han animat massa, per no dir gens.

Per sort una anada a la mateixa tarda al cinema a Girona, la segona d'aquest mes, al vespre va permetre de centrar i molt els ànims del què podria ser, i d'una manera preciosa mirar de recuperar les bones sensacions del dia a dia.

El Vol de diumenge va anar bé, però no rodàvem a 20°C, ni tampoc a 10°C, si per sota d'aquest darrer, i això no va ser prudent. En contrapartida l'anada al cinema amb el Gran Drac, tot i endolorit de cintura, renoi, va ser un bon revulsiu, i tant. Un parking molt poc ocupat proper al Pont de Pedra va protegir les ales del Gran Drac mentre nosaltres gaudíem de l'anada al cinema, en aquesta ocasió Green Book la protagonista del vespre, i un breu cafè, de menys de deu minuts previs a tornar al Mirador amb el Gran Drac. 

Ni les carreteres d'accés a Girona són les mateixes, renoi, hi ha llocs que no vaig quasi reconèixer, finalment però ajudat per l'anada anterior que tenia el mateix objectiu, és a dir anar al cinema també a veure Dumbo, i que ens va portar a voltar entre una gran quantitat de turistes, turistes i més turistes, OMG.

Curiós el lloc del cinema a un patí interior d'un bloc d'edificis, que diferent, no sé referit a on, però sí que diferent

Escric i valoro si ara a l'hora de dinar surto una estona en bike, a veure, la temperatura 17°C aparentment, aparentment, i dic dos cops aquest mot perquè fins avui un aire fred no m'ajuda a ser constant, i la conseqüència és que a part de no tenir bones sensacions a dalt de la bike, tampoc les tinc després quan he d'anar al fisió, i de fet en dues ocasions he anat a SC, i en els darrers minuts he posposat  per a una altra ocasió la sessió, renoi, renoi, renoi. El dilluns al vespre no, tot i que a minuts d'entrar pensava en tornar a posposar, i refer el camí de tornada cap el Mirador. Per sort no ho vaig fer, i avui estic molt millor, res a veure en com estava diumenge i dilluns. Diumenge quasi no podia conduir de les molèsties en aquesta ocasió del gluti dret, fet que m'ha comportat de dilluns i dimarts a utilitzar un vehicle amb canvi automàtic, amb el manual impossible ni pensar-hi, perquè sols de fer-ho ja estic incòmode :-)

Ara miro per la finestra del Mirador i tot seguit l'opció Vol va perdent força, i l'opció Gran Vol guanya punts, curios perquè ara mateix sembla que no fa vent, també sembla que no fa fred, i la reflexió va en aquesta direcció, veurem a on vaig a parar finalment, també podria donar-se que cap d'elles caminés, i tant, i tant.

Molt content en pensar que d'aquí a res els Vols a temperatures més càlides dins de la primavera caminaran i molt, potser no serà, potser, però pensar que sí està molt bé. 

Que bé recuperar les bones sensacions al gironès, millor dit, que bé rememorar-les, perquè, i per què no? Passen els anys, sense aturades, sense intermitències, i tornen les estades, les bones estades, i en aquests termes sempre les sensacions sumen, no diré sempre són bones, sí puc compartir que en aquest tram molt càlides, molt, mtb, mtb, mtb

divendres, d’abril 19, 2019

Seguim :-)

A zero, i tant, fent referència a Vols, no a les sessions amb el fisió, aquesta setmana la 16, dues, avui no evidentment, ni dilluns, i fins el proper divendres no hi tornaré. Ahir després de la sessió de dimecres tenia unes lleugeres molesties, avui dos dies després, tot bé, ja passa, ja em passa que la zona que treballem les hores posteriors empitjora, no sempre, però en aquesta darrera ocasió sí va anar en aquesta linia, i no passa res, en cap cas, i tant que no.

Mentre espero, lògicament passen moltes coses, millor dit passen coses, entre elles des de principis de la setmana passada estic acompanyat per un lleuger però pesadet refredat, i que coincidint amb unes temperatures lleugeres, vull dir gens extremes m'han portat a pensar a cada estona pausada en les ganes que torno a tenir de Vols, renoi. 

Com que no en tinc ara la possibilitat, les pensades van cap els Grans Vols, cap el dia a dia, i també per fortuna cap a una moderada reflexió sobre els aspectes, sobre els detalls, sobre la preparació, la logística portada a terme a la darrera cursa de 24 hores SOLO, i he de dir que la de recursos requerits en cada un dels àmbits, i aportats sempre decididament en escreix han sigut increibles, tant que un cop tornin els Vols crec que no requerirem de fer venir noves incorporacions en cap faceta, crec que de fer venir novetats serà per les ganes de sortir, i el fet d'haver d'esperar ara en primer terme a sortir del refredat, i un cop passat aquest, que vinguin les temperatures més dolces, diria que per sota dels 20°C no pensaré en poder tornar a pedalar, a veure, a veure, perquè de ben segur que si no em sento refredat la possibilitat de frenar les ganes de reiniciar els Vols ara les veig nul.les, a veure, a veure.

No fer un cafè ara per ara ho veig impossible, els origens pesen molt, i més la terra d'aquest, ser-ne part fa que no per ell mateix si no pel què significa el faci d'obligat compliment. Ho dic perquè avui ja no sé per quina cafetera vaig :-)

Veig els Dracs, els dos d'Escòcia, i certament que no els identifico com a vilatans del Mirador, però ho són, i més no de fa poc, si no des de fa mesos, diria que d'aquí a res ja portaran un any aquí, i la impressió és que van arribar fa uns pocs dies, curiós, avui llegia que Cielo ha passat a millor vida, ho he llegit a la pàgina d'Aspire Velotech, sí ja ho sé és una notícia del 2017, ja està bé que jo ho llegeixi avui, perquè estava concentrat els darrers dos anys en preparar les 24 hores SOLO, que bé, que bé, que bé, fet que m'indica meridianament que hem de tornar als Vols, sí o sí, de donar-se però les circumstàncies per fer-ho, és a dir lluny del refredat, i propers a temperatures càlides, i tant.

De mentre les novetats quan parlem de nous Dracs, fent referència a quadres nous ronden encara que tímidament per la porta del Mirador, ha de ser, millor dit seria el moment ideal, i per tant, les pensades roden també tímidament la possible llista de components. La vantatge, la sort és que no caldrà fer-se preguntes sobre aquesta possibilitat, únicament deixar passar dies, i intueixo que tot seguirà el seu dolç camí.

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de març 25, 2019

A zero :-)

Renoi, a zero, sense Vols, i sense sessions al fisió durant la passada setmana, descans prudent de tot plegat? jo diria que no, crec, sí que la tensió puntual a les sessions de recuperació setmana darrera setmana, m'ha portat a deixar passar aquests darrers dies sense elles. 

Finalment tots els Grans Dracs són a casa, i a on ara ja no hi ha cap espera, que bé, i fins i tot per una anada pausada a La Cerdanya, i el diumenge per un tram el de Sant Hilari a Osor imborrable, crec, les sensacions són de satisfacció, cert, cert.

L'equipament pels Grans Vols diria que perfecte, o quasi, per prudència, per mirar de ser-ho, el més llunyà vers el Mirador va ser Amer, i d'aquí una anada i una tornada a Sant Feliu direcció a Tossa, passant per Caçà i retorn cap a Sant Hilari un altre cop, renoi, però en tot cas el tram d'anada fins a Osor té un mot per a mi avui, flow. Però a remarcar les Lake, a remarcar els guants llargs amb un tacte   notabilíssim, cert, cert, no recordo la marca sí que són italians, que bé que funcionin, amb els Dracs els Gore C7 PRO prou bé, tot i que fa tantes setmanes, també uns mesos que no ho tinc massa present, d'entrada no em preocupa, vindrà la calor i tornaran els Vols, l'inici d'aquesta.

Ara per ara però mirant de mantenir la constància de les sessions amb el fisió al Baix Montseny, i he de dir que com més dies passen més em costa pujar al cotxe i dirigir-me a la sessió, renoi, renoi, renoi.

Ara venen cap al Mirador, per una banda, unes segones Lake per la Reina, i una jaqueta Haglöfs pel genet, tot pels equipaments dels Grans Vols, a veure, a veure. 

MTB, MTB, MTB. 





dimecres, de març 20, 2019

The Great Escape MTB, dins d'una aturada :-)

Llarga, una aturada llarga certament, dins d'un tram el del blog sense possibilitat de poder aportar imatges, cert, sense poder intervenir des del mòbil, fet que limita la possibilitat de fer  aportacions fora de casa, però per sobre de tot sense Vols, quasi, perquè la setmana passada, i encara més l'anterior a on sí hi va haver Vols, tot plegat avui em porta a exposar una breu pensada, únicament això, pensada, a on aturar ara per ara les que ja ho són, d'aturades, les intervencions vull dir podria ser el tram.

Sense imatges, en primer terme des del mòbil, ara des de fa un temps tampoc des de casa, sense l'oportunitat d'aportar-les, perquè el mòbil, millor dit el blog va deixar d'actualitzar-se per operar-hi, i el què em pesa més, sense Vols, poc hi puc fer ara mateix, crec, bé sí, esperar, que ja és el què estic fent, esperar, i com deia l'àvia, qui espera desespera, no és aquest l'extrem, cert, sí el fons.

Ara per ara, esperaré, a veure si el blog, el mòbil, els Vols, un d'ells coincideix a permetre que pugui fer aportacions, de poder triar sense ser únicament de text, renoi, renoi, renoi, fins ara però esperar no ha portat agafat de la mà afavorir les intervencions, i tornaré a dir, renoi, renoi, renoi, a veure, a veure, bé és a on sóc, esperant, i com deia l'àvia...

divendres, de març 08, 2019

Tornen els Vol, crec :-)

Des de dimarts que el migdia estic sortint.

El primer dia va anar, dic va anar perquè no sé si per la visita al fisio el dia abans, o pel Vol, tot i ser prudent, o per les dues coses, a les sis tocades de la tarda ja estava al llit, endolorit, i xadadet, com sona, com sona.

El dimecres però vaig tornar a sortir, no amb la mateixa bike, aquest cop amb la Vicious, i he de pensar que per ser el segon dia, per haver passat més hores de la darrera visita al fisio les sensacions tot i que als primers minuts eren germanes de les del dia anterior, passats aquests primers quilòmetres tot va anar rodat, fins el punt que al vespre al Baix Montseny amb el fisio el resum de les sensacions previes a la sessió eren d'estar bé. 

Ahir un altre cop dins del Vol, no amb la Vicious, cada dia amb un pinyó més petit, cada dia amb una roda diferent, tres Vols tres rodes diferents, 27,5, 29, i 26, que bé, i totes són d'allò més divertides. Ahir però com el dia anterior va tornar a anar prou bé, tant que vaig allargar una mica el Vol, amb prudència però, vinc de quatre mesos sense Vols, i d'una recuperació que no definiré com a llarga, però tampoc breu.

Equipat cada dia amb el mallot Gore, l'Alp-X paravent de màniga llarga, i els culots Alp-X-C7 2in1 així com els Pearl Izumi P.R.O pirates, i a on cada dia he gaudit d'aquests equipaments, guants sempre els C7 d'estiu, mitjons sempre els Pearl Izumi d'estiu, tèrmiques de màniga curta lleugeres, i ulleres Oakley  diferents cada dia però totes molt còmodes, el casc el mateix cada dia un dels dos Giros, el segon encara té el llum muntat des d'Escòcia, i la veritat que em costa fer el pas de tornar-lo a agafar, de fet la bike d'Escòcia també em costa de tornar-la a agafar, tot i ser la que va sortir dimarts, la primera que vaig agafar, desconec el motiu, no passa res, deixant passar dies quedarà aclarit, segur.

MTB, MTB, MTB. 

dijous, de febrer 28, 2019

Dia a dia :-)

I per tant sense fisió ahir al vespre al Baix Montseny, renoi.

Ara a preparar-me per la de divendres al vespre, veurem, veurem, i tant.

Falten setze dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac a les costes properes al Mirador dels Dracs, oh yeaaaah!!!

Crec que es nota l'emoció, crec, certament, certament, i tot seguit sense poder ser, ara per ara, les ganes de Vols venen tot seguit, renoi, renoi, renoi, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de febrer 26, 2019

Divendres i dilluns :-)

Sessions amb el fisio al Baix Montseny, prou bé, prou bé, i tant, a on poc a poc però una mica cada dia les sensacions són millors, crec, crec.

Això sí fins avui res de bike, renoi, renoi, renoi :-)

De mentre els equipaments de principis de primavera/tardor pels Vols resten a l'espera, i crec que entre ells i el Drac que fa el mateix que ells,  hi ha sempre una mateixa conversa, una única pregunta, quin dia serà el primer Vol?

Falten disset dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, i certament que qui espera desespera, oi?

MTB, MTB, MTB.

dijous, de febrer 21, 2019

Dilluns i dimecres :-)

2/3, ara a veure demà divendres si finalment el Baix Montseny, SC, al vespre és el punt de coincidència a casa del fisio, a veure, a veure :-)

De mentre ahir la sessió amb l'Adreu a les vuit del vespre va posar en evidència un altre cop que els motius de l'aturada encara avui, demà també segur, són sempre tangibles mentre estic dins de la sessió, a on una cintura de cristall així ho indica sense contemplacions, renoi, renoi, renoi. 

Unes sensacions ronden ara ja sí dins del meu cap de com podrien ser els Vols a les properes matinades, entre les Fades de la Foscor en retirada, i els cavallers de la llum entrant, són totes i cada una de les imatges que es van repetint ara sí ara també, i són concretament també els equips Alp-X i C7 2in1 els protagonistes de cada una d'aquestes matinades, concretament els quatre culots nous pendents d'estrenar-se dins dels Vols.

I aquestes pensades del trenc d'alba dins del Vol em fan veure que la recuperació segueix per bon camí, de ben segur, de ben segur, i tant, i tant, si més no pel què fa a sensacions, a les pensades, les darreres. 
 
Més novetats, l'arribada del darrer nou Gran Drac s'ha avançat, com? com sona, com sona, no únicament no s'ha endarrerit si no que lluny de ser el pronòstic d'un darrer projecte fallit avui tot apunta a que serà una realitat, i no únicament això si no que les notícies d'avui són que serà realitat quinze dies abans del previst, així doncs estic a 25 dies de l'arribada d'aquest a les nostres costes, que no però al primer portal del Mirador, OMG :-)

Hauré d'anar preparant els equipaments específics pel què podria ser el proper i primer Gran Vol, programant també la primera ruta de tres dies, o únicament de dos de poder ser, a La Cerdanya, certament que ho escric i encara no m'ho crec, o sí però no veig el moment dins d'aquests propers 25 dies de consolidar mentalment que serà finalment una realitat. 

De mentre he de tornar a la realitat d'avui, i seguint el fil daquesta demà em toca nova anada al Baix Montseny, a SC, al fisio, un altre cop a les vuit del vespre a on demà toca treball més intens, perquè ahir va ser una sessió activa sense apropar-se mai a la categoria  d'intensa, per mirar de mantenir les tres sessions, i evitar caure un altre cop a les dues d'on venim, veurem, veurem. Mentre ho escric, tot seguit les imatges són dins del Drac amb el Drac, i també a Finale, i tant, i tant, que bé, que bé, que bé, abans però cal sortir del què podria ser la sortida del túnel, i l'entrada a les seqüències de 11/14, de les que quatre són dins del Drac, dues dins dels Vols de llarga durada, i cinc dins de la preparació específica fora dels Vols :-)

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de febrer 16, 2019

Proper al primer Vol? :-)

A veure, ahir sense anada al Baix Montseny, prudent? no, va ser per un dia a dia exigent.

Avui, dissabte tenia moltes ganes de Vol, està bé ser prudent, i el descans a la tarda, perquè al matí he estat dins del tram dia a dia, crec que encara és el què toca, de fet no sabria decididir l'equipament si el Vol fos avui, sí si és el mes de març quan comencin els Vols, perquè seran els mateixos equipaments que a aquesta passada tardor quan vaig deixar de sortir, renoi, renoi, renoi :-)

De fet els meus equips d'hivern estan guardats com si encara estéssim a la tardor, no me'n sé avenir, renoi. Crec que no tindran ni tan sols l'oportunitat de sortir, o sí, o sí, i si no, no passa res, crec, crec. 

Tornaré a verificar la pressió dels pneumàtics del meu Drac per si la raó dóna pas a una petita rauxa :-)

MTB, MTB, MTB.


dimecres, de febrer 13, 2019

Dimecres :-)

Hi torno, tot i que durant aquestes setmanes he descartat fer tres sessions, avui torno a les 8 del vespre al Baix Montsey, l'Andreu serà el protagonista un altre cop com dilluns.

De fet estic prou bé avui, a veure.

En tot cas un vespré més a SC, un bombó i un cafè miraré que no falti, a les prèvies a la sessió amb el fisió, i tant :-)

He de dir que hi ha moltes ganes de Vols, també que estic fent un esforç per no sortir amb el meu Drac, cal ser prudent i esperar, seguint les instruccions de l'Andreu, i gaudir després de mesos d'aquest dia a dia sense rabió, que bé, que bé, que bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de febrer 11, 2019

Dilluns :-)

Programa de sessió amb el fisio al Baix Montseny, a la seva capital, SC. 

A les vuit del vespre sessió amb l'Andreu, renoi, sembla que la darrera visita va ser ahir, i la realitat és que va ser divendres el vespre :-)

Avui diria que és el primer dia des del 9 de novembre que estic bé, sense d'entrada la presència ni d'un mínim lleuger dolor, que bé.

No diré fem un cafè? perquè he fet el darrer fa uns minuts :-)

Renoi tornen a faltar cinquanta-un dies per l'arribada del darrer nou Gran Drac, no passa res ho vaig comptar malament, és l'impaciència que porta agafada de la mà el neguit, i tant!!!

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de febrer 09, 2019

Divendres :-)

Cert, que van passant les setmanes, els mesos, des del 9 de novembre que estic sense activitat esportiva, sense Vols, sense Grans Vols.

Els Vols perquè per ells mateixos estic a aquest tram, és a dir per la preparació des de l'octubre del 2016 fins a Fort William aquest octubre del 2018, una preparació específica que encara ara tot i haver-hi reflexionat em costa expresar, compartir les conclusions a les que he arribat i que m'han portat a aquesta llarga inactivitat a dalt del Drac. Per sort el Drac m'espera, que bé, que bé, que bé, de mentre el què em ve al cap dir, compartir d'aquestes conclusions després de temps és, fem un cafè?, vaig a fer un cafè :-)

Els Grans Vols perquè sense el meu vell Gran Drac, ara el tinc cedit a un bon amic perquè el seu va arribar a la seva fi, i mentre les circumstàncies no li permeten disposar del seu nou Gran Drac quelcom teníem que fer, oi? i sense el meu Gran Drac no faig Grans Vols, cert també que estic a cinquanta dies de l'arribada del meu nou Gran Drac, i per tant el premi serà poder disposar de dos Grans Dracs, renoi, renoi, renoi. Diferents entre ells, molt, absolutament diferents, no diré oposats, sí quasi, perquè curiosament el vell va ser, la seva creació la fi del concepte i per tant de l'unicorn que ara d'aquí a aquest cinquanta dies entrarà per la primera porta del Mirador.

De mentre avui he tornat a tenir la pensada poc recurrent de avui podria sortir en bike

Una visita ahir al fisió, intensa, quasi que massa, quasi, però cal perseverar, a veure a finals de febrer i coincidint amb l'arribada de la calor proposa també el principi dels Vols, a veure, i poder perseguir la propera participació SOLO :-)

Dilluns com ahir tocarà fisio, tinc avui i demà per recuperar-me, el Baix Montseny, SC, i l'Andreu protagonistes, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.


dimecres, de febrer 06, 2019

Dilluns :-)

Una sortida del túnel divertida? no ho sé, llarga segur, oi? :-)

Ahir sessió al Baix Montseny, amb el fisio, a on l'Andreu als darrers cinc segons va aconseguir que tingués molt males sensacions a la lumbar dreta durant menys d'un segon, però tot i ser breu, renoi, renoi, renoi. 

Bé, en un altre moment miraré d'ampliar aquesta intervenció.

Les sensacions de mentre són, no puc estar dret molta estona, no puc estar assentat molta estona, no puc conduir molta estona, però ho puc fer tot breument, és a on som. Un privilegi, puc descansar molta estona fet que que per recuperar-me agafat de la mà devles visites al fisio és el camí per tornar als Vols, quan és el què voldria tenir clar, ara per ara però no serà.

Avui caminant uns cinquanta metres en planer tenia una lleugera però incòmoda sensació de fragilitat a tota la cintura, de fet aquest darrer cap de setmana no he sortit a caminar pel temor a que torni la molèstia lumbar, bé, és el tram, després d'aquest ja en vindrà un altre, segur, segur :-)

Impacient, pel tercer Gran Drac, encara falten cinquanta-sis dies, OMG!!!

Preocupat no, inquiet sí, perquè si el tercer arribés avui no podria anar a La Cerdanya perquè puc ser dins del Grans Vols, sí, però poca estona, i per tant un radi de més de trenta quilòmetres ja està fora del meu abast, per tant :-)

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de febrer 01, 2019

Divendres :-)

En definitiva des de la matinada esperant l'anada al Baix Montseny.

Avui aniria en bike, no pot ser encara, però la pensada hi és, que bé, aquest vespre anada a SC al fisio, prou bé, no sé si treballarem lumbars específicament, l'Adreu decidirà, i tant, jo li exposo simptomatologia, i ell decideix el tipus de sessió :-)

MTB, MTB, MTB. 

El blog dóna un error, i no puc pujar ara per ara imatges, renoi, renoi, renoi. 

dimecres, de gener 30, 2019

Moon :-)



Un espai de cavallers de la llum, de Fades de la Foscor, cert, cert, i de Dracs, com de Grans Dracs, per tant els Grans Vols, o els Grans Vols!!! :-)


Mentre els Dracs resten aturats, aprofitant aquesta realitat els Grans miren de ser-ne els protagonistes.


Per a aquest objectiu preciós cal seleccionar-los acuràdament, i tant, i tant. La recerca per aquest propòsit és necessària, diria que fins i tot imprescindible oi? 


La cerca és molt emocionant, i està bé que aquest tram ho sigui, també interessant, i tant, sempre, però com compartia fa uns dies fora del dia a dia un privilegi poder gaudir d'emoció i d'interès a l'hora,  volem?


MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de gener 29, 2019

Dilluns :-)

I una anada al fisio marcada per un lleuger, i previsible retrocés, com ho és una lleugera molèstia lumbar quan ahir el matí fa la seva aparició, que no em treu en tot cas les futures ganes dels Vols, en cap cas, sí que en no ser present no hi ha escenari que els faci possibles :-)

Ahir després de la sessió al Baix Montseny amb l'Andreu, durant uns breus instants concretament a mitja sessió la percepció per aquestes lleugeres molèsties va ser que avui no podré tornar pel propi peu a casa, renoi, renoi, renoi, per sort passats uns minunts aquesta sensació es va alleujar, i també passats uns minuts més va donar pas a la possibilitat de poder tornar al Mirador amb la Transportadora de Dracs amb mi com a conductor, quina sort, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

dijous, de gener 24, 2019

La de dilluns, la de dimecres :-)

Perquè ja estem a dijous, i dues són les sessions de fisio que he fet des de divendres passat. 

Bé esperaré a un moment un xic més favorable per ampliar aquesta intervenció, d'entrada, i si no ja serà a la propera, o a una d'elles, no passa res, hi ha temps, no infinit, cert, però està bé pensar que tenim temps, i tant, oi?

Dilluns al Baix Montseny, dimecres al Baix Montseny, i d'aquí a uns minuts torno al Baix Montseny, renoi, renoi, renoi :-)

Finalment les sessions al Baix Montseny la darrera d'aquestes setmana va ser la de dimecres, avui aleshores descans, i tant, a on penso, que bé

De mentre esperant, preparant l'arribada del Gran Drac, sí ja ho sé, renoi quina espera més llarga, però dins del termini previst. 

Avui una coincidència atractiva, he coincidit amb un dels provadors del meu Gran Drac, vull dir que vaig veure a You Tube un assaig del meu Gran Drac feta per aquest provador, curiós, la visualització del test del meu nou Gran Drac a You Tube la vaig descobrir força després d'haver-lo compromès.  Una trobada molt guapa la d'avui amb el provador encara que únicament de segons, ni hem comentat les seves impressions, no estava sol, jo tampoc, aleshores em queda poder-ho compartir a The Great Escape MTB. 

I de fet no en vaig treure una bona sensació de les seves conclusions del test del seu dia del Gran Drac, no és important, sí que ho és d'interessant qui és el provador, el seu prestigi internacional, cert, en aquest cas però penso que les seves impressions siguent de molt nivell no estan enllaçades amb el fons de l'essència de base del projecte de construcció del nou Gran Drac del Mirador. 

De fet em vaig decidir aquest cop amb determinació per la versió Lynskey dels Grans Dracs, ara sí de forma meditada en origen, perquè en el cas de les Lynskeys ho va ser de meditat, però en darrer terme, pel fet de no sortir bé les dues primeres eleccions :-)

L'ampliació d'aquesta intervenció és d'ahir, de divendres, ara la darrera és de dissabte el matí. 

Que curiosa la sensació de l'espera de l'arribada del tercer Gran Drac, aprofito per esmentar que el segon és proper a arribar, i tant, però per aquest motiu pel fet de que en un no res serà al Mirador no genera la mateixa percepció d'espera, sí que aquest darrer, l'arribada d'aquest canvia les sensacions de l'espera del tercer, el per què és preciós és perquè el fabricant d'aquests dos darrers Grans Dracs és el mateix, i de confirmar-se que el segon arriba en el termini previst m'orienta a que el tercer té moltes possibilitats d'arribar finalment al Mirador, i aquest darrer marc, el de pensar que anirà bé i que el tindré està molt i molt bé. Així les pensades del tercer caminen en aquest to preciós gràcies el segon, que bé, que bé, que bé. 

Quina sensació més bona, més intensa compartir-ho a aquest espai, així veure que possiblement el tercer Gran Drac serà una realitat m'acosta una mica més a la meva anada a la Cerdanya, amb escales clar, normal, però anada cercant les millors rutes, i tant, i tant, i d'aquí al Principat, veurem, veurem, primer la llarga espera  d'aquest per a mi llarg temps que cal perquè entri per la primera porta del Mirador, un cop aquí, bé, mirar de respirar pausàdament, i seguidament els Grans Vols, i tant, i tant, els Grans Vols a on el pensar en quins, preparar la ruta, posteriorment fer-la, ser-hi, i en darrer terme arribar al final d'aquesta únicament té una imatge que la representa, i aquesta és un somriure, únicament persegueix un somriure, i per aquest motiu el primer tram de la selecció del Gran Drac, com el d'ara de l'espera és molt atractiu, per l'objectiu que persegueix, un final amb la signatura dels somriures, i tot just estem a l'espera de la via que ens hi portarà, el d'aquest Gran Drac, i ho escric amb prudència perquè tinc encara present l'arribada, les dues arribades amb els Dracs erronis, l'extranya sensació de creure que ja és el final de l'espera, i un cop al Mirador veus que caldrà tornar a començar, fer que ara exposat aquí fins i tot el veig molt positiu, sota l'argument de quin privilegi poder esperar, oi? :-)

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de gener 22, 2019

La de divendres :-)

Una sessió de fisio modesta, 45' lleugers, per prudència, motivada aquesta per no haver digerit bé el pas de dues sessions a tres i haver baixat un altre cop de tres a dues sessions les visites al fisio. 

Per prudència també, seguim sense Vols, com res de fer cap preparació d'intensitat, i els estiraments limitats els realitzats amb el fisio.

Dissabte no hi va haver passejada a peu de platja, sí a la nit de diumenge, però rondant els tres quilòmetres, no els set. 

Pendents de l'arribada del segon Gran Drac, sense millorar els equipaments del genet, ni tampoc els diferents components del Gran Drac, he de pensar que si han de ser serà perquè es donaran les circumstàncies, espero, confio, sigui per que vinguin o perquè no, que crec que en definitiva ve a ser el mateix.

El tercer Gran Drac es fa esperar, no perquè el termini estigui caducat, si no perquè quasi cinc mesos d'espera, per a mi són molts, renoi, renoi, renoi, aleshores com gestiones aquesta espera proposada en origen és una acceptació molt singular. Jo ho miro de passar recaptant informació tècnica, valorant les possibles millores en la línia de baixar el pes, tampoc en aquest aspecte la motivació va agafada de la determinació perquè el Gran Drac seleccionat ja té estudiats tots i cada un dels aspectes de possible millora, i el fabricant s'ha decidit per una proposta molt concreta, i sota aquesta penja tot, cada component, de manera que quadre, un altre cop de steel, frens, rodes, pneumàtics, seient, és a dir distància del cul al terra, centre de gravetat, distància entre eixos, són dades que millor no modificar, fins i tot les suspensions estan estudiades especialment per aquest Gran Drac, segur què hi ha més casos de Grans Dracs amb suspensions específiques dissenyades sobre bases força singulars, però jo ho desconec, i ho visc amb molt d'interès, en aquest cas fent referència a la particularitat de l'angle de treball d'aquestes, poc convencional, i en l'extrema reducció de les seves mides, tot per accentuar un comportament que faci que en trams revirats tingui les millors qualitats, que és a on ens sentim més còmodes, o a on som majoritàriament, doncs a espais oberts ja no hi tinc la implicació de velocitats altes, això des de la concentració de la Cerdanya en aquell dia memorable amb en Xavi després del dinar a l'argentí, a la baixada previa al dinar crec que va ser l'última baixada a reacció, no sé si la baixada de Sant Marçal al Camping i del Pla de la Calma a Les Piscines del Montseny el dia del pollastre a Collformic és anterior o posterior a aquest, OMG, en tot cas jo a aquest darrers ja no hi era dins del Vol a reacció, i tornare a dir, OMG. Així seguint el fil del Gran Drac els pneumàtics també van lligats a aquesta específica proposta de comportament, i també els frens, aquests darrers molt estudiats també, tant els discs, com les pinces, com els ferodes, és a dir, un centre de gravetat molt baix, sense ser arriscat picar a trams molt deteriorats, un conjunt molt estudiat de la posició del genet, un quadre de lleuger però reforçat, unes suspensions específiques, unes rodes i uns pneumàtics, així com els frens, tots coordinats, tots condicionats entre ells per coincidir a un mateix lloc, aconseguir un pes contingut, i un comportament que marqui una època.

Hi ha més detalls a tenir presents, segur, molts, de fet ho escric i seguidament la llista em ve el cap, però també tinc present que sobre aquest aspecte, els dels Grans Dracs, i els Dracs , vaig publicant poc a poc aquells aspectes que crec que entenc, i per tant puc compartir a The Great Escape MTB, també poc a poc els aniré ampliant, si aconsegueixo però millorar entendre els aspectes més tècnics sobre geometries, o comportaments termodinàmics dels diferents components. Ja fa anys de l'intent d'entendre la diferència de comportament d'una suspensió d'aire i oli, quan augmenta la temperatura interna, crec que encara avui no hi ha aportacions al blog sobre aquest component, és que encara ara no em veig capacitat per fer-ho, i potser per escriure sí, no però de poder aportar. Sobre un pneumàtic mai hem aportat cap exposició tècnica, sí d'ús, va o va bé, però sobre carcasses per exemple, no, i aquestes, la seva duresa, la seva flexió lateral, que no sé si el terme seria l'adequat, no n'hem parlat a aquest espai, i certament que hi ha tema per omplir centenars d'intervencions, i no arribaríem mai a cap lloc, o sí, i jo no ho veig. 

Cada genet cerca un comportament singular del seu Drac, dels seu Gran Drac, i per tant cada conjunt de quadre, rodes, pneumàtcs, suspensions i frens és específic segons l'ús o comportament que perseguim aconseguir. I sense anar més lluny si parlem de pressions de pneumàtics per posar un exemple, o d'olis de suspensió, o dins també de les suspensions, de la duresa, progressivitat, extensió, retorn, compressió, rebot, absorció de petits i grans impactes, de les diferents regulacions de les velocitats que volem de tots i cada un d'aquests aspectes, i hi anem afegin diferents equacions com podrien ser diferents seqüències d'impactes, bé el que cal comprendre és per a mi infinit, per a mi, per la quantitat d'aspectes, i per incomprensió de cada concepte a partir d'un primer nivell bàsic a on jo ja no aconsegueixo relacionar tots aquests aspectes per formar un sol concepte entre tots ells que definiríem com el d'aconseguir el comportament òptim que persegueix cada un de nosaltres quan és a dins del Vol o del Gran Vol. 

Ho rellegeixo dijous, i penso que cal afegir que no necessàriament un genet ha de cercar o voler un comportament determinat del seu Drac i/o Gran Drac, en cap cas, de fet segurament és a l'inrevés, com també ho és que la Transportadora de Dracs no és la portadora dels millors Vols, segur, en els tres casos però és a dir, Dracs, Grans Dracs i vers la Transportadora de Dracs a The Great Escape MTB sí que és així, cerco un comportament concret dels Dracs, dels Grans Dracs, i persegueixo que la Transportadora de Dracs sigui un altre cop la protagonista dels millors Vols, tram que miro de recuperar prudentment des del 2014 :-)

Caldria sumar d'aconseguir aquesta optimització a dalt esmentada, aconseguir que la Transportadora de Dracs tingui la utilitat òptima per  poder transportar els Dracs eficientment, així com a la Reina, i també el genet, aleshores tot es complica una mica més, que ja està bé, i de fa uns anys cap aquí també estic valorant que transporti el darrer Gran Drac que tenim previst que arribi el darrer dia de març, fet que encara ho complica més perquè ja fa temps que penso en la possibilitat d'adquirir un remolc pels Dracs, ara un remolc per aquest Gran Drac seria una opció a valorar, i clar sobre remolcs tornem a entrar a un tram molt tècnic, a on hi he estat durant molts anys, vull dir utilitzant remolcs, cert, però també ho és que per a mi és un vol i dol, perquè el temps no és infinit, i mentre el meu dia a dia tendeix a la complexitat, cada vegada aquesta més alta, aquest mateix temps que ens exigeix que sigui així també em resta capacitats a cada dia que passa, poc a poc però sense interrupcions minva el meu nivell de qualitat, de manera que, el nivell d'exigència augmenta i les meves capacitats per portar-les a terme disminueixen, fet que em porta a haver de reflexionar cada vegada més, i a fer cada vegada menys :-)

I a casa ja hi ha onze Dracs, quatre Grans Dracs, i d'aquests darrers en venen dos més, o sigui sis, i si ens decidíssim per dos remolcs, certament que per nombrar-los tots  ja costa, i mirar de fer-los funcionar ja no de manera correcta si no òptima, perquè no perseguim menys, ho veig impossible, que no sé si és pitjor que pensar amb el mot infinit, crec, crec, oi? :-)

I entre tots aquests temes tan interessants, apassionants per a mi fins i tot, hi ha la dificultat també apassionant de mirar de tornar a estar bé de nivell de forma, pel dia a dia en primer terme, que quasi hi sóc, pels Vols, ara per ara molt lluny de poder-hi ser, i ara d'aquí a dos mesos tocats estar preparat pels Grans Vols, aquests darrers una nova disciplina al Mirador, que crec que o ho preparo molt i molt bé també o aquests darrers no tindran ni l'oportunitat de començar. I ho dic en aquests termes motivat perquè a dos mesos i poc de la seva arribada, tot i que la sensació és molt bona ara després de l'arribada ara fa un mes del nou primer Gran Drac, tot i que estem a pocs dies de l'arribada del segon Gran Drac, i que si parlem de sensacions vers la decisió de fer-lo venir, del concepte d'aquests, són prou bones, les sensacions vers el tercer Gran Drac són boníssimes totes, excepte una que fa referència el nivell de perfecció del concepte, que he perseguit a l'hora de seleccionar aquest Gran Drac, que no d'encert d'aquest, que siguent el mateix que els dos primers, la característica de radicalitat del concepte en si mateix d'aquest tercer Gran Drac em fa que tingui una certa preocupació. Una mica com l'arribada de la primera single speed al Mirador, que va marcar l'inici de la fi de la qualitat de ser moltitut, i el començament també de qualitat de la solitud, fent referència a que mentre anàvem amb geared, érem sempre grups més nombrosos, ara des de fa una fila llarga d'anys poc a poc, primer tot de cop, i després poc a poc bike a bike, van anar caient, fins i tot també  Drac a Drac, per finalment quedar-ne uns pocs, i no precisament els que érem uns incondicionals, de fet ser-ho és una super disciplina, i tant, i possiblement és incompatible, he de pensar, he de pensar, fent referència a que segurament la incondicionalitat és un atzucat, crec, crec, vull dir deu ser una d'aquelles situacions que no tenen formats absoluts, no sempre s'és un incondicional, i no sempre no s'és un incondicional, i és més també en una mateixa situació, o no, i de manera prudent acceptar-ho podria ser una eina per ser-hi més proper a aquest fer incondicional, o no, o no, però està bé poder compartir aquests termes a aquest espai. 

En tot cas el concepte extrem de l'elecció del Gran Drac va fortament agafat de la mà del mateix criteri que va determinar l'arribada de les single speed al Mirador i la fi de les geareds, com sona, com sona. 

I he de dir que l'experiència single speed ha estat, és, copçadora, i miro de ser molt prudent amb aquest mot, per fantàstica, per sorprenent, a on va marcar un dia abans, i un dia després al Mirador, i de fet l'arribada dels Grans Dracs la va propiciar aquest aspecte d'extrema simplicitat. Va ser coincidint la Transportadora de Dracs, i el primer Drac single speed que vaig quedar copçat, perquè abans la VW era un vehicle, i la Vicious una bike, després la primera va transformar-se en la que avui és la Transportadora de Dracs, i la segona ho va fer en un dels pocs Dracs del Mirador, sorprenent, diria fins i tot increible :-)

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de gener 18, 2019

La de dimecres :-)

No la vaig fer, he de deixar passar unes hores entre sessió i sessió de fisió, i això és el què vaig fer dimecres.

La Reina hi va anar en lloc meu, prou bé. I avui sí un altre cop em toca a mi, a les 20:00 a SC sessió amb l'Andreu.

Segueixo poden conduir, segueixo descansant al llit, i descansant, ja estic en les set hores dia setmanals de mitjana, de fet lleugérement per sobre de les set hores, que bé, que bé, que bé. Tot i que aquesta darrera nit no ajuda perquè ahir la mitjanit va arribar a una de les cases on estem construint una de les poques i precioses Màquines de Prosperitat. 

I avui també d'aquí a una estona tinc un Festival, no un Vol, en cap cas, d'aquests ja fa temps que no en tinc, oi? :-)

Però hi tornarem, segur, no repetir crec que és impossible pensar-ho, altra cosa a on ens portin les circumstàncies, i tant, i tant, en tot cas avui la Transportadora de Dracs em portarà un altre cop al Baix Montseny, oh yeaaaaah!

Bec per on pares?

MTB, MTB, MTB.