Portarem moltes hores pedalant
Prepararé crònica demà, no avui, en cap cas.
Ara mirant de recuperar la crònica de les 24+1.
Demà a primera hora més bike?
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’agost 25, 2012
Ahir al matí
Com abans d'ahir al matí.
Entre bikes, tots entre bikes.
Fa dos dies Santa Fe les antenes, ahir fins a Coll de Clau.
MTB, MTB, MTB.
Més calor a les set tocades del matí que a les deu ben tocades del matí.
De poder pedalar de 7 a 9 del matí, en cap cas fer-ho de 6 a 9 de la nit, ni després, quina calor al vespre nit, i que bé, tot i l'excepció d'ahir, a primera hora del matí.
Itàlia respira, certament.
Entre bikes, tots entre bikes.
Fa dos dies Santa Fe les antenes, ahir fins a Coll de Clau.
MTB, MTB, MTB.
Més calor a les set tocades del matí que a les deu ben tocades del matí.
De poder pedalar de 7 a 9 del matí, en cap cas fer-ho de 6 a 9 de la nit, ni després, quina calor al vespre nit, i que bé, tot i l'excepció d'ahir, a primera hora del matí.
Itàlia respira, certament.
divendres, d’agost 24, 2012
Blanes 2012
Fer-ho bé, mirar de fer-ho bé, no garanteix un bon resultat, però si aquest no ve, us puc avançar que en aquest sender la recepció quan no surt bé és bona, i tant que sí, i únicament després, passades les hores esperes la propera ocasió.
MTB, MTB, MTB.
Ardent-Crossmark.
Hi haurà canvi de pneumàtics, aquests tot i estar a mig camí visualment, estan a la seva fi, i tant que sí.
Unes Guilleries, dues Tramunbike, dos Roc Marathon, dos Roc d'Azur, una WCSS, un SSEC, un Mundial 24 Ore SOLO, bé està clar, és igual com pugui semblar que, toca canvi.
MTB, MTB, MTB.
Blanes 2012
Mare meva quin final de jornada.
I no per cansats, no, sí per torrats per una jornada que ens va venir pel darrera sense avís aparent.
MTB, MTB, MTB.
I a on amb un inici de dia li va arribar un final de dia.
De cavallers de la llum, a les fades de la nit, mtb, mtb, mtb.
Pont Trencat
Quan tot coincideix, únicament és això, una coincidència i si no ho és, si hi ha interès pot ser més que una coincidència, però aquest pont, i la meva bike són, res més, agafats del ferro, del color, mtb, mtb, mtb.
Un gran instant i un dia a on les ànimes van quedar cuites, quina calor a aquesta jornada de MTB, a on molt per sobre dels 100 Km. el sol ens va deixar literament fora de l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Blanes 2012.
Aquesta sortida la vàrem pagar cara, molt cara.
MTB, MTB, MTB.
Atacar la ruta per on el sol no passa,és adir quan ell ve per llevant, nosaltres anem per ponent, i quan ell marxa per ponent, nosaltres tornar per llevant, no ens va funcionar, és veritat, però seguirem en aquest sender, i tant que sí.
dijous, d’agost 23, 2012
Pink Day
Aquestes són prèvies a una gran aventura, certament.
No sempre hi anem, darrerament sí, certament.
Preparatius laboriosos per mirar d'evitar un desgast innecessari fa que cada pas vingui condicionat per un protocol repetitiu i metòdic, certament.
MTB, MTB, MTB.
Santa Fe-Les Antenes.
Per a mi una gran imatge, a les prèvies a una escalada memorable.
MTB, MTB, MTB.
La propera serà aquesta.
Mirarem de ser a aquest tram.
I que Canberra si ha de ser sigui amb aquest to.
MTB, MTB, MTB.
Imatges entre dies de calor, per què aquestes i no unes altres? Canberra proper gran tram, o això intentarem, i com deia l'avia, qui fa tot el què pot no està obligat a més.
dimecres, d’agost 22, 2012
1ª Etapa Camino Santiago (Primitivo)
No madrugamos mucho, una buena ducha, desayunamos, cargamos las bikes en el coche y nos dirigimos hacia el pueblo de salida “La Mesa”, este pueblo está a unos 50km de donde estamos, la verdad es que las sensaciones eran de dar la vuelta y empezar otro día, tuvimos que coronar dos puertos que daban miedo, y eso que íbamos con el coche, el niño mareado, la madre preocupada por el desnivel de la ruta, yo no lo veía claro, el día amaneció nublado, aunque según la previsión no tendría que llover, total un poco de desconcierto, a lo largo de los 50 min. De viaje pregunte al niño si se veía preparado para empezar el camino, él siempre me contesto que si, punto a favor.
Una vez que conseguimos llegar a La Mesa, punto de salida, miramos algún bar o iglesia para poner el primer sello en la credencial, incluso miramos en el albergue y nos fue imposible, es un pueblo muy pequeño quizás diez casas, total nos pusimos a bajar las bikes del coche prepararlas y en menos de 10 min ya nos estábamos despidiendo de Mary.
Comenzamos a pedalear, algo más de 200km y llegamos a Santiago.... Dudamos un poco por donde sigue el camino, decidimos subir una pendiente asfaltada y preguntamos a una señora, la cual nos dice que vamos bien, menos mal, seguimos subiendo, aquella rampa parecía no tener fin, bien bien fue un km y medio de ascensión , íbamos tocados y acabábamos de empezar se termino el asfalto y ya entramos en un camino el cual nos llevo a una de las bajadas por camino más larga que he hecho nunca, más de ocho km, pero menuda bajada, quedamos impresionados, tuve que parar un par de veces para descansar un poco las manos y los brazos, esto de ir en una bike rígida total se nota.
Dicha bajada nos hizo olvidar el mal comienzo del día, nuestras caras desprendían felicidad, una vez terminada llegamos al embalse de Salime, para comenzar una ascensión de algo más de seis km para coronar el primer puerto y llegar a Grandas de Salime, al principio de la subida decidimos tomar un refresco para así poder poner el primer sello en la credencial.
Al llegar Grandas buscamos una tienda para comprar algo para comer y descansar un rato, estábamos contentos, ya habíamos llegado hasta donde supuestamente Mary nos dijo que la llamaríamos para que nos viniese a buscar. Después de comer algo emprendimos la ruta, ya estábamos a algo más de 600 metros de desnivel y coronar el siguiente puerto nos llevaría casi a los 1000 +. nos lo tomamos con calma, hicimos otra parada para tomar un helado de hielo, sinceramente calor no hacía pero apetecía, volvimos a sellar la credencial y continuamos subiendo, alternando algo de carretera con el camino, en algo más de dos horas coronamos el siguiente puerto el Acebo, creo recordar que aquí dejábamos Asturias para pasar a Galicia.
En casa no daban crédito a lo que estábamos haciendo, al llegar al segundo punto del camino donde podríamos poner fin a la jornada Barbeitos.
Decidimos tomar un café con leche, más bien lo decidí yo, ya que el niño no tenía ni sed ni hambre, todo lo contrario a mi, yo estaba muerto de hambre... una vez calmada mi ansia continuamos hasta el que sería el punto final ideal de la jornada Fonsagrada, eso si antes de llegar tuvimos que subir unas buenas rampas que nos pusieron las piernas a cien, madre mía como subía, una vez allí ya teníamos a nuestra taxista esperando, ella ya nos había visto antes de atacar el último km de subida, también se le veía muy contenta por nosotros.
Ya por fin cargamos las bikes en el coche y nos fuimos los tres a tomar una buena y merecida merienda, para acabar bajando ya en coche a nuestro lugar de destino Santa Eulalia de Oscos un pueblo precioso y con buena gente en Asturias.
Pues bien esta ha sido nuestra primera etapa del Camino de Santiago esta vez haciendo el Camino Primitivo, ya comienzo a preparar la segunda etapa...
dimarts, d’agost 21, 2012
Ahir no vaig sortir
Pel fet que la calor no em va deixar equipar-me, com sona.
Una calor important, que com més entrada la vesprada més es va accentuar, i tot va quedar en l'intent, sí senyor.
Avui la sensació és d'haver perdut una oportunitat, un Santa Fe sempre és un Santa Fe, i una banyada a la piscina, després d'una aventura al Montseny, sempre és un bon punt de referència i tant que sí.
Però únicament va ser un pensament, crec que l'anada a Girona va marcar i molt l'escenari de la tarda-nit, segur.
La nit abans va ser literalment plena d'emocions, calor, foscor, claror, Santa Fe com a motiu d'aventura, què més podem demanar, bé sí que ahir passés per Santa Fe, no va ser ahir, i avui?
En Josep fa uns minuts a entrat per la porta del despatx, sí senyor, la Yeti ASR-SL el porta per aquest sender tan difícil de gaudir, com és el de la constància, que dit així, escrit ara, escriure la paraula constància sembla això, fàcil, però quan l'escric sento el pes que té per ella sola aquesta paraula, constància, renoi, renoi, renoi.
Que no vol dir que quan comences quelcom caigui qui caigui ho has de seguir fent ara sí ara també, en cap cas, que ja us veig venir, si no que, si l'escenari per ser-hi és el que es va definir, i l'objectiu segueix sense variacions substancials ser-hi és d'obligat compliment, en el cas que ens ocupa, anar i tornar del despatx a Granollers i de Granollers al despatx és el què hem decidit amb aquest biker i la seva Yeti ASR-SL, això és el què estem fent, mentre ho fem, aquest recorregut, mirem de millorar trams de la ruta, perquè ara des de Granollers fins a Argentona ho fa per carretera sempre, bé sempre no, ahir a La Roca va fer una petita variant, com és passar per l'església i seguir direcció La Prades per pista, fins passar per sota de l'autopista, i després sí agafar la carretera. I en segon terme, el primer era la ruta definida a fer cada dia, el segon és aconseguir un estat de forma per poder gaudir fent rutes en bike, definint estat de forma com a arribar a una estat físic per a poder gaudir de tot, caminar, anar en bike, en resum millorar la qualitat de vida del dia a dia.
És a on som, des de fa anys que som a aquest dificultós sender, puc dir sinuós, que també, costerut, que també, enganyós, perquè molts cops hem pensat equivocadament que anàvem bé, però també crec que avui podem dir de manera objectiva, també exitós, perquè ara al 2012 anem per la quarta setmana d'aquest programa de dos mesos que va del 8 d'agost fins al 8 d'octubre a on tot però tot aquests darrers dies són bones sensacions.
"Las espadas están en alto", és a on som. En cap cas amb la sensació d'haver fet, ni d'haver aconseguit, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Fa molta calor, molta, des de la sortida amb en Brutu i en Narcís a Salt que no deixo enrere aquesta, com ho definiria jo, una mica el mot, seria por, sí por. Al 2009 rodant pels Àngels amb un grup de bikers, l'aire era aire de foc, és un aire diferent, és quan un fron de foc ve cap a tu, és un aire que angoixa, ara aquestes darreres setmanes visc això, no l'aire, cap dia he tornat a respirar aire de foc des del 2009, però sí la de l'engoixa, la de pensar que aquesta calor pugui causar-me un estrall important.
I no és ni molta por, ni molta angoixa, en cap cas, en cap cas, sí una lleugera sensació, que ja m'indica què he de ser prudent, mtb, mtb, mtb.
Una calor important, que com més entrada la vesprada més es va accentuar, i tot va quedar en l'intent, sí senyor.
Avui la sensació és d'haver perdut una oportunitat, un Santa Fe sempre és un Santa Fe, i una banyada a la piscina, després d'una aventura al Montseny, sempre és un bon punt de referència i tant que sí.
Però únicament va ser un pensament, crec que l'anada a Girona va marcar i molt l'escenari de la tarda-nit, segur.
La nit abans va ser literalment plena d'emocions, calor, foscor, claror, Santa Fe com a motiu d'aventura, què més podem demanar, bé sí que ahir passés per Santa Fe, no va ser ahir, i avui?
En Josep fa uns minuts a entrat per la porta del despatx, sí senyor, la Yeti ASR-SL el porta per aquest sender tan difícil de gaudir, com és el de la constància, que dit així, escrit ara, escriure la paraula constància sembla això, fàcil, però quan l'escric sento el pes que té per ella sola aquesta paraula, constància, renoi, renoi, renoi.
Que no vol dir que quan comences quelcom caigui qui caigui ho has de seguir fent ara sí ara també, en cap cas, que ja us veig venir, si no que, si l'escenari per ser-hi és el que es va definir, i l'objectiu segueix sense variacions substancials ser-hi és d'obligat compliment, en el cas que ens ocupa, anar i tornar del despatx a Granollers i de Granollers al despatx és el què hem decidit amb aquest biker i la seva Yeti ASR-SL, això és el què estem fent, mentre ho fem, aquest recorregut, mirem de millorar trams de la ruta, perquè ara des de Granollers fins a Argentona ho fa per carretera sempre, bé sempre no, ahir a La Roca va fer una petita variant, com és passar per l'església i seguir direcció La Prades per pista, fins passar per sota de l'autopista, i després sí agafar la carretera. I en segon terme, el primer era la ruta definida a fer cada dia, el segon és aconseguir un estat de forma per poder gaudir fent rutes en bike, definint estat de forma com a arribar a una estat físic per a poder gaudir de tot, caminar, anar en bike, en resum millorar la qualitat de vida del dia a dia.
És a on som, des de fa anys que som a aquest dificultós sender, puc dir sinuós, que també, costerut, que també, enganyós, perquè molts cops hem pensat equivocadament que anàvem bé, però també crec que avui podem dir de manera objectiva, també exitós, perquè ara al 2012 anem per la quarta setmana d'aquest programa de dos mesos que va del 8 d'agost fins al 8 d'octubre a on tot però tot aquests darrers dies són bones sensacions.
"Las espadas están en alto", és a on som. En cap cas amb la sensació d'haver fet, ni d'haver aconseguit, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Fa molta calor, molta, des de la sortida amb en Brutu i en Narcís a Salt que no deixo enrere aquesta, com ho definiria jo, una mica el mot, seria por, sí por. Al 2009 rodant pels Àngels amb un grup de bikers, l'aire era aire de foc, és un aire diferent, és quan un fron de foc ve cap a tu, és un aire que angoixa, ara aquestes darreres setmanes visc això, no l'aire, cap dia he tornat a respirar aire de foc des del 2009, però sí la de l'engoixa, la de pensar que aquesta calor pugui causar-me un estrall important.
I no és ni molta por, ni molta angoixa, en cap cas, en cap cas, sí una lleugera sensació, que ja m'indica què he de ser prudent, mtb, mtb, mtb.
Sultan vs ML-7
Vull dir que us vaig exposar que són dues gran bikes, les dues, però i si he de triar-ne una i prou?
Aleshores la que pensés que té més personalitat, sense cap mena de dubte, i aquesta és la ML-7, i no perquè funcioni millor, que no ho sé, si no pel què és, una bike entre bikes.
La Sultan és possiblement una de les millors bikes de 29er dobles del mercat, no diré que no, però és que la ML-7 és la bike entre totes les bikes de 26", i no per ser la millor, ni la més lleugera, en cap cas, sí perquè és el concepte de bike total, i sí és una Durance, entre totes, ella.
Això sí, important la selecció dels components, això determina per a mi, moltes coses, una Sultan amb una Loop té tot el què puc i el què no puc, i tant que sí, i tant que sí.
DUC32 vs Loop, dos problemes importants si cerques fiabilitat, però si cerques personalitat son les reines de l'escenari the best forks.
La SC32 té personalitat, la DUC32 és la personalitat, la Loop no té res, per això fork entre forks.
Això sí, bikers, les dues amb un 1x5, les dues, i la boixa del darrera específica per a single speed, amb cinc pinyons, i el plat de 36 dents, i el pinyó, tu mateix, vosaltres mateixos.
MTB, MTB, MTB.
Per a mi les dues en color taronja, personalitzades així. La ML-7 amb una DUC32 negra, la Loop de la Sultan blanca, o sigui, o sigui, o sigui, que ens ho passaríem bé.
Dies de molta bike, entre bikes, per les bikes.
Aleshores la que pensés que té més personalitat, sense cap mena de dubte, i aquesta és la ML-7, i no perquè funcioni millor, que no ho sé, si no pel què és, una bike entre bikes.
La Sultan és possiblement una de les millors bikes de 29er dobles del mercat, no diré que no, però és que la ML-7 és la bike entre totes les bikes de 26", i no per ser la millor, ni la més lleugera, en cap cas, sí perquè és el concepte de bike total, i sí és una Durance, entre totes, ella.
Això sí, important la selecció dels components, això determina per a mi, moltes coses, una Sultan amb una Loop té tot el què puc i el què no puc, i tant que sí, i tant que sí.
DUC32 vs Loop, dos problemes importants si cerques fiabilitat, però si cerques personalitat son les reines de l'escenari the best forks.
La SC32 té personalitat, la DUC32 és la personalitat, la Loop no té res, per això fork entre forks.
Això sí, bikers, les dues amb un 1x5, les dues, i la boixa del darrera específica per a single speed, amb cinc pinyons, i el plat de 36 dents, i el pinyó, tu mateix, vosaltres mateixos.
MTB, MTB, MTB.
Per a mi les dues en color taronja, personalitzades així. La ML-7 amb una DUC32 negra, la Loop de la Sultan blanca, o sigui, o sigui, o sigui, que ens ho passaríem bé.
Dies de molta bike, entre bikes, per les bikes.
Sense soroll.
I avui a primera hora del matí aquest biker entrava per la porta del despatx.
Roda millor, més tranquil, amb menys presses, sense presses, beu més aigua, i el més important té cada dia millors sensacions a dalt de la bike.
MTB, MTB, MTB.
A remarcar, ia diferència de les imatges, ara sempre va equipat d'estiu, 100% d'estiu.
 |
| Arxiu. |
Roda millor, més tranquil, amb menys presses, sense presses, beu més aigua, i el més important té cada dia millors sensacions a dalt de la bike.
 |
| Arxiu. |
MTB, MTB, MTB.
A remarcar, ia diferència de les imatges, ara sempre va equipat d'estiu, 100% d'estiu.
Fa més de trenta anys
que aquest biker, quan no ho era, que no era a on és avui, i és avui.
MTB, MTB, MTB.
Sender exigent el del meu soci, però necessari, i tant que sí.
A la nit us en faig cinc ratlles, o unes quantes més de tot plegat.
 |
| Arxiu. |
Sender exigent el del meu soci, però necessari, i tant que sí.
A la nit us en faig cinc ratlles, o unes quantes més de tot plegat.
Spot Brand
I és orange.
Qui fa temps que hi és sap d'aquest color i el perquè de tot plegat.
MTB, MTB, MTB.
Bones rodes, bona forquilla, bones bieles, no pel seu eix, no ens entedríem únicament amb els frens, Elixirs d'entrada si el puc evitar millor, la resta i tant, per concepte de marques tampoc amb el pinyó Niner, no per funcionament en cap cas.
Esmentar el porta bidó, the best.
I és 26", no passa res, fantàstic 26", i tant que sí. Si fos del costat de casa aquesta bike caminaria cap a ella, mtb, mtb, mtb.
Qui fa temps que hi és sap d'aquest color i el perquè de tot plegat.
MTB, MTB, MTB.
Bones rodes, bona forquilla, bones bieles, no pel seu eix, no ens entedríem únicament amb els frens, Elixirs d'entrada si el puc evitar millor, la resta i tant, per concepte de marques tampoc amb el pinyó Niner, no per funcionament en cap cas.
Esmentar el porta bidó, the best.
I és 26", no passa res, fantàstic 26", i tant que sí. Si fos del costat de casa aquesta bike caminaria cap a ella, mtb, mtb, mtb.
dilluns, d’agost 20, 2012
Un pla és un pla.
I això és el què estem fent aquest agost.
Avui a primera hora la Yeti ASR-SL del 2003 entrava per la porta del despatx, i el biker que la porta deia, que bé que he anat avui, que bé.
La Yeti requerirà d'una petita posta a punt a BO, pel que fa a canvis.
La resta de 10/10.
Un dia de molta calor, molta, a Girona el dia més calurós des del 1920.
Ara la Yeti ASR-SL està tornant cap a Granollers, sense presses, sense pauses.
D'aquí a una estona segurament sortirà la Vicious, mtb, mtb, mtb.
De fet quan aquesta aportació quedi a la vista al Blog això, el segurament ja serà una realitat, i tant que sí, o no, i no passarà res, i tant que no.
Les bikes impecables, pendent de millores la Vicious, però no per haver de reparar res que no funcioni correctament, si no per millorar encara més les que ja van bé.
Fa molta, molta, molta calor, com ahir, que va ser una vesprada realment calurosa, molt, però crec que avui vist com camina el dia encara tindrem més calor.
Ahir entre bikes la jornada es va allargar fins a ben entrada la matinada, avui no, crec.
MTB, MTB, MTB.
Però demà ja us exposaré com ha finalitzat el dia d'avui. Ara esperant, esperant si el dia decanta a pedalar o decanta a descansar per prudència, per l'extrema calor que fa.
Avui a primera hora la Yeti ASR-SL del 2003 entrava per la porta del despatx, i el biker que la porta deia, que bé que he anat avui, que bé.
La Yeti requerirà d'una petita posta a punt a BO, pel que fa a canvis.
La resta de 10/10.
Un dia de molta calor, molta, a Girona el dia més calurós des del 1920.
Ara la Yeti ASR-SL està tornant cap a Granollers, sense presses, sense pauses.
D'aquí a una estona segurament sortirà la Vicious, mtb, mtb, mtb.
De fet quan aquesta aportació quedi a la vista al Blog això, el segurament ja serà una realitat, i tant que sí, o no, i no passarà res, i tant que no.
Les bikes impecables, pendent de millores la Vicious, però no per haver de reparar res que no funcioni correctament, si no per millorar encara més les que ja van bé.
Fa molta, molta, molta calor, com ahir, que va ser una vesprada realment calurosa, molt, però crec que avui vist com camina el dia encara tindrem més calor.
Ahir entre bikes la jornada es va allargar fins a ben entrada la matinada, avui no, crec.
MTB, MTB, MTB.
Però demà ja us exposaré com ha finalitzat el dia d'avui. Ara esperant, esperant si el dia decanta a pedalar o decanta a descansar per prudència, per l'extrema calor que fa.
Reina entre reines.
Firts option.
Com sona, i per què no?
Si una ML-7 ho és, i va a 100/150 mm. completament descompensada, una Sultan és senzillament la reina entre totes.
MTB, MTB, MTB.
Com sona, i per què no?
Si una ML-7 ho és, i va a 100/150 mm. completament descompensada, una Sultan és senzillament la reina entre totes.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’agost 19, 2012
Avui a dos quarts de deu del matí.
En Josep ja era al Mirador, al peu de la cruïlla per escalar fins el Turó de l'Home.
No, no, no ha fet un Turó, ara no toca, ni demà, sí després de molts dies de pedalar ara sí ara també.
Que què vull dir, bé, planer i senzill no és, pel fet que fa molts anys que mirem de ser-hi, i sembla que aquest cop podem, i podrem.
Tot forma part d'una proposta, d'un canvi, a on el protagonista està pedalant des de principi d'Agost de manera continuada.
La primera setmana entre tres bikes, una HT, i dues FS, les dues, dues ASR-SL, anant únicament de Granollers al despatx, o del despatx a Granollers, això entre setmana, el cap de setmana el dissabte o bé descans o bé una sortida planera de poc més d'una hora, per diumenge ja sí, anar a per una fita reptadora.
El primer cap de setmana però no va anar bé, certament, l'arrancada de la segona setmana tampoc, el dilluns concretament, per a partir de dimarts això sí enfilar anar i tornar de Granollers al despatx i del despatx a Granollers fins el divendres, el cap de setmana el dissabte fer la sortida de Granollers al despatx i diumenge, com ja us vaig exposar, fer el primer Santa Fe d'en Josep, recordaré sempre el què em va dir per telèfon en arribar a casa seva després de venir de fer un Santa Fe, encara tinc mentalitat de conductor d'auto, anant del punt a al punt b i no gaudint mentre hi vaig, però molt i molt bé.
La següent setmana, aquesta darrera, una setmana de bike impecable, però impecable per part d'en Josep, aquest cop ja i des del dilluns sempre amb la seva Yeti ASR-SL del 2003. Cada dia, però cada dia de dilluns a dijous, anada i tornada, i divendres a primera hora anada al despatx des de Granollers, i a la tarda sorpresa, canvi de proposta i escalada de Llinars al Santuari del Corredor, per dissabte descansar, i diumenge, o sigui avui escalada de Sant Celoni passant per La Costa, i Fontmartina fins el Mirador, per d'aquí per les antenes fins a Santa Fe, i d'aquí després d'una bona cervesa, baixada clàssica fins a Sant Celoni.
Avui a dos quarts de deu del matí en Josep ja era al Mirador.
MTB, MTB, MTB.
Tot això amb pulsòmetre, i previ pas per la prova d'esforç, a on la doctora ens va donar la pauta a seguir pel què fa a ritme a dalt de la bike.
Perquè us en feu una idea, a excepció de la pujada al Corredor a on va veure les 150 pulsacions durant uns instants, a la resta sempre per sota de les 130 pulsacions, mtb, mtb, mtb.
No, no, no ha fet un Turó, ara no toca, ni demà, sí després de molts dies de pedalar ara sí ara també.
Que què vull dir, bé, planer i senzill no és, pel fet que fa molts anys que mirem de ser-hi, i sembla que aquest cop podem, i podrem.
Tot forma part d'una proposta, d'un canvi, a on el protagonista està pedalant des de principi d'Agost de manera continuada.
La primera setmana entre tres bikes, una HT, i dues FS, les dues, dues ASR-SL, anant únicament de Granollers al despatx, o del despatx a Granollers, això entre setmana, el cap de setmana el dissabte o bé descans o bé una sortida planera de poc més d'una hora, per diumenge ja sí, anar a per una fita reptadora.
El primer cap de setmana però no va anar bé, certament, l'arrancada de la segona setmana tampoc, el dilluns concretament, per a partir de dimarts això sí enfilar anar i tornar de Granollers al despatx i del despatx a Granollers fins el divendres, el cap de setmana el dissabte fer la sortida de Granollers al despatx i diumenge, com ja us vaig exposar, fer el primer Santa Fe d'en Josep, recordaré sempre el què em va dir per telèfon en arribar a casa seva després de venir de fer un Santa Fe, encara tinc mentalitat de conductor d'auto, anant del punt a al punt b i no gaudint mentre hi vaig, però molt i molt bé.
La següent setmana, aquesta darrera, una setmana de bike impecable, però impecable per part d'en Josep, aquest cop ja i des del dilluns sempre amb la seva Yeti ASR-SL del 2003. Cada dia, però cada dia de dilluns a dijous, anada i tornada, i divendres a primera hora anada al despatx des de Granollers, i a la tarda sorpresa, canvi de proposta i escalada de Llinars al Santuari del Corredor, per dissabte descansar, i diumenge, o sigui avui escalada de Sant Celoni passant per La Costa, i Fontmartina fins el Mirador, per d'aquí per les antenes fins a Santa Fe, i d'aquí després d'una bona cervesa, baixada clàssica fins a Sant Celoni.
Avui a dos quarts de deu del matí en Josep ja era al Mirador.
MTB, MTB, MTB.
Tot això amb pulsòmetre, i previ pas per la prova d'esforç, a on la doctora ens va donar la pauta a seguir pel què fa a ritme a dalt de la bike.
Perquè us en feu una idea, a excepció de la pujada al Corredor a on va veure les 150 pulsacions durant uns instants, a la resta sempre per sota de les 130 pulsacions, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)