Roc d'Azur 2011: 4/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. El "marmell".

Ho tenen  clar,  vul dir el com comunicar.

Una de les millors estructures, com a Team, per no dir la millor.

Tenen el millor producte, amb diferència, però amb diferència.

No tenen límits pel què fa referència a portar a terme els seus projectes.

I això els ha portat a perdre el 49% de les accions en favor de Merida, pel que he llegit, i d'aquí a un temps perdran fins a rondar el 80%, percentatge amb el que Merida o qui sigui controlarà el com i el perquè de tot plegat.

M'agradaria rodar un dia amb una de les seves bikes de test. La Enduro, la darrera podria ser una d'aquestes oportunitats, al Lago di Garda, per què no?

Aquesta és única, cada detall em recorda a un concepte,  el de la Trek District Carbon o anteriorment la 69 del sr. Travis Brown amb la DUC32.

El pinyó desitjat, les punteres, el tensor diferent, complicadament diferent.

Uns bons constructor de bikes, el que implica un bon producte, els millors comunicadors, i un desastrosos controladors de costos, això els portarà a perdre aquesta joia de companyia, de fet aquest camí ja ha començat, oi que sí? a no sé que maniobrin ara que res no val res,  i recuperin el que han perdut, però això requerix de maniobrar brusca i premeditadament, i això ja ho estan fent sense el "bruscament" els que ara els hi tenen el peu al coll, "històries del MTB".

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 3/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011. Després del blau ve el "marmell".

Curiós Giant no hi va, i la seva presència al Roc queda eclipsada pels seus màxims competidors, curiós, una estructura enorme que és als meus ulls és inexistent. El resultat, és que aquesta és l'única imatge que en tinc, darrera "el poder empantanat".

Els primers, amb unes de les millors bikes del mercat, segur, els segons amb la millor bike del mercat, com la millor del mercat segur, però els primers amb un problema greu de comunicació, els segons amb un problema greu de costos, els segon s'emporten la fama, els primers els resultats econòmics, que què prefereixo? si ha de ser un dels dos, la fama no.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 2/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.

A aquest espai, al Roc d'Azur, moltes les iniciatives, com la de l'anterior intervenció, com aquesta mateixa.

Dies de MTB, vaig veure aquest anells, també els seus seients, i també les seves "Road-shoes".

Després de les Bont, no puc dir, "són unes posssibles bones candidates", ni això "possibles",  en cap cas, però és una curiositat, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: 1/Entre cròniques del Roc d'Azur 2011.

Mentre preparem en Colorado la crònica del Randó Roc Noire, i jo les del Roc Marathon i Roc d'Azur, aniré posant les imatges de les bikes exposades al Roc, no hi són totes és veritat, segurament no són tampoc les més noves, sí les que el meu ull cada any decideix que són les més interessants, també miraré de posar el perquè d'aquest interès, i si no ho faig ja quedarà per a d'altres intervencions posteriors.

Fa uns anys a Ebay, vaig veure un israelià que es dedicava a vendre patilles de canvi per Ebay, al Roc vaig veure aquesta imatge, i en parlar amb el responsable de l'expositor, li vaig comentar que fa uns temps al despatx havíem estudiat/comentat la singularitat d'una persona que es dedicava al mateix que ell, una activitat que no requeria d'un gros magatzem, a on la producció no està condicionada a tercers, i a on el canal de venda era directe, i que aquest projecte era d'un israelita, a l'instant la cara del meu interlocutor es va il.luminar, "sommes nous", va venir a dir, eren ells passats els anys.

Increïble, ens va preguntar quina empresa del sector teníem, i ràpidament varem contestar, "al sector dels clients, som apassionats de la bike, no professionals del sector", en cap cas, avui això és així, demà també.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Entre cròniques del Roc, un "break", per dir:

Perquè puguem compartir que el Roc Marathon va ser dur, molt dur, no sé ja si més o menys dur què, sí que a tots quatre, a la Betty, a en DNL, a en Colorado ens va portar al límit, i tant. La imatge així m'ho indica, no sé si perquè sóc jo, i hi veig coses que no hi són, vull dir que la veig i jo penso en com va ser, o perquè realment la foto ho transmet, a mi em diu clarament, "quin nivell que té aquesta cursa, sempre cal ser prudent sobre fins i tot quelcom conegut com ho és el Roc Marathon per a mi, i quina lliço d'humilitat, aquest Roc Marathon m'ha fet trontollar", mtb, mtb, mtb.

Dies de MTB, MTB, MTB del més exigent per a nosaltres.

Roc d'Azur 2011: Crònica, "Estic fent el Roc", part I de.

"Quan tens a les teves mans, quan al teu cor hi tens també, quan als teus pensaments, hi tens també sempre "el teu Drac", ets també un genet feliç".

Jo sóc un genet feliç, avui dimecres hem sortit a pedalar planers,  al matí, i ara a la tarda pensava, "avui he de sortir a pedalar, necessito fer un bon vol", no recordava que aquest matí ja l'havia fet un bon vol.

Quan Dracs, genets i els equipaments d'aquests es poden sumar a moltes ganes de gaudir i de millorar cada dia entre vols, entre Dracs, les jornades de MTB una darrera de l'altra no paren de ser, ara sí ara també.

Avui mentre pedalava pensava, "SSWC 2011-SSWC 2011, Guilleries 2011-Guilleries 2011, Tramunbike 2011-Tramunbike 2011, Roc d'Azur 2011-Roc d'Azur 2011, Moab?-Moab?", m'ha mancat Bicicims, en porten 21, tinc quaranta-set anys, ja toca als quaranta-vuit anar-hi, si no als quaranta-nou, però he de fer-la, si Deu no té previst un altre pla més extrem, que de ser així, també m'hi apuntaré.

Al Roc, als Rocs, als dos Rocs els pensaments canviaven ara sí ara també, però un sempre hi era present, "venim d'Irlanda, som a França, he fet Guilleries 2011, i marxarem al Moab Utah, renoi quin calendari", al Moab a on la Thelma & Louise van fer el gran vol, nosaltres però entre Dracs, i tant que sí, sense finals dramàtics, en cap cas, però un de pensament era el principal, bé dos, però un era el fet de que "estic fent el Roc d'Azur 2011", és senzillament sensacional, poder ser-hi és increïble, un privilegi poder rodar-hi amb els nostres Dracs,  amb el meu Drac, cada metre del Roc, cada instant viscut al Roc, per bikers com nosaltres, no té preu, és, són, un grapat de milers de bones sensacions, encarrilades totes en fila perquè no tinguis temps de respirar pausadament, perquè el pensament no sigui cap més que la nostra passió pels vols de Drac, per aquest esport el MTB, que té per a mi una itinerància concreta, i a on no t'has de cansar mai de mirar, en el nostre cas de "volar",  quants dies no baixo a veure el meu Drac, són uns minuts normalment, exactament no hi vaig a fer res, o sí i jo no ho veig. Mentre rodava al Roc Marathon, mentre a aquesta edició hi anava deixant escames blaves del meu Drac, mentre al Roc d'Azur veia com les pulsacions més prudents donaven pas a les més taronjades als turons més verticals, sempre pensava "estic fent el Roc 2011".

El circuit del Roc és molt especial, quan dic dic "especial",  vull dir que és un recorregut que porta molts anys evolucionant, i que pel concepte de l'esdeveniment, "tancament darrer de la temporada dels bikers Mundial UCI-presentació novetats del sector del proper any", fa que la logística de cursa sigui WC, i les sensacions més directes siguin les que té un corredor del Mundial, sense patir la pressió dels resultats d'ells, sí gaudint de tot el protocol propi d'un Mundial UCI.

Mentre pedales a una de les molts curses del Roc, mentre ataques una pujada impossible, tant si poses peu com si no.

Mentre baixes per una pendent vertical, posis peu o no, no penses res més, jo així ho visc, que "estic fent el Roc 2011".

Aquest any, tant al Roc Marathon, com al Roc d'Azur, els meus nervis a les hores abans de cada cursa, han estat inexistents, concretament al Marathon, invisibles, i al Roc del diumenge desconeguts, oblidats.

Aquest detall ha estat determinant a aquesta edició per gaudir amb diferència del millor Roc dels que he participat fins avui, he rodat més segur, millor, més ràpid, i he gaudit com mai, he vist zones vermelles del pulsòmetre, i tant, he caminat al Marathon com feia temps que no ho recordava, el vent de més vuitanta quilòmetres d'una ventada em va fer volar uns centímetres, he vist la mort, com sona, he vist com venia i s'emportava una ànima, he vist llàgrimes de patiment, d'alegria, he vist milers de somriures, milers, he compartit cursa amb qui he compartit taula, i sempre entre cada bategar sincronitzat del meu Drac i jo, he pensat, hem pensat els dos, "estic fent el Roc".

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Quan consolides el nivell de la Tramun.

Contràriament al que indica inicialment la imatge, per a mi aquest Roc d'Azur ha estat la consolidació baixant del meu modest nivell, modest perquè he de ser realista, però també objectiu, al Roc he baixat com mai, ajudava un terreny que senzillament després de mesos de no veure la pluja, tenia una característica única, era una veritable "lapa" per a la meva bike.

Podies encarar totes les baixades a dalt de la bike, per més pendent de baixada que tingués, la bike la podies aturar sempre i mirar de baixar a peu, però la sensació era de "que millor a dalt de la bike que a peu".

A molt trams de baixada vaig poder seguir rodes de dobles, senzillament una sensació memorable, i tant que sí.

I tot gràcies a les característiques d'aquest terreny, molt similar al de les 24 Ore de Finale Ligure, que fa que a cada quilòmetre que superes, com a la Tramunbike, et sentis un biker més complert.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Trencant parets.

Perquè per fer aquest tram cal haver-hi estat abans, "Col de Bougnon" .

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: La llum ens indica per on anar, no sempre.

Al 2012, ja definitivament tots amb Tubeless.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Somnis i promeses, imatges del Roc.

Somriu i diu que no té pressa.

Colorado, dies de mtb.

DNL això pujava una mica, bé, crec recordar que una mica no, una mica més, sí.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Quan l'espai és efímer.

A aquest sender en Colorado em va concedir el privilegi de rodar primer, entre corriols estrets, molt estrets i a les prèvies a unes pendents matadores cruspidores d'ànimes de Dracs.

Quines ganes de pedalar, quines ganes de passar-ho bé.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Entre bikers, una s'esmunyia sempre entre tots.

Així de senzill, que en cap era fàcil, però el Roc ens ha dit a on som, venint del darrera sempre.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Parets verticals, millors sensacions.

Millor que la Yeti-Betty pesi menys de 9 Kg. millor que ja estigui propera a baixar dels 8 Kg. millor que s'acosti als 7 Kg. oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Entre bikers, sempre a bon ritme.

Una aventura la de divendres al Roc Marathon, que va marcar el to del Roc d'Azur del diumenge.

I que va obrir el pas per a poder disposar d'aquestes imatges mentre feiem la cursa.

MTB, MTB, MTB.

Roc d'Azur 2011: Entre bikers, el patiment més extrem és menor.

Perquè escalar les parets del Roc amb rígida i Single Speed té un punt de patiment que el podem classificar a la categoria més radical inexistent avui, no demà, de les curses més dures de llarga distància, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Què dur que va ser, oi Betty?

Una nova etapa per a ella, vaig escoltar mentre patia de valent, "mare meva, ara sí que t'entenc, això sí que és exigència", mtb, mtb, mtb.

Roc d'Azur 2011: Second Stop and go!!!.

"És el que va passar ahir a la tarda, després de descarregar les 1.000 imatges aprox. del mòbil a l'ordinador, l'ordinador em va preguntar si volia esborrar les fotos del mòbil, vaig contestar que sí, i seguidament, vaig fer la primera intervenció al Blog, minuts després el sistema operatiu de l'ordinador va fer "fallida", i fins fa uns minuts l'ordinador a estat des del matí a la casa Apple, "sistema operatiu nou", i ja tornem a ser "operatius", mtb, mtb, mtb".

Temia haver perdut totes les imatges, ens quedava el recurs però que a la nit de diumenge en Colorado va descarregar-se totes les meves fotos al seu ordinador,  bé totes no, les de la fira del Roc, no, sí les de la cursa del Roc d'Azur del diumenge, i unes poques, les úniques de les de després de la cursa del Roc Marathon de divendres.

Per sort ha quedat tot en un ensurt, les tenim totes, les meves 1.000, més les de la nostra reportera, la Christine, i finalment les d'en Colorado, aquestes darreres com sempre les millors amb diferència.

He de dir que aquest any les imatges del Roc d'Azur són inèdites, pel fet de què mai havia pogut fer fotos a les curses, una cursa és una cursa, però aquest any el Roc, el conjunt ha estat molt diferent de les darreres edicions, pel fet de que el Roc Marathon de divendres varen ser unes Guilleries de vuitanta quilòmetres, no de 100, però això sí, amb l'exigència d'unes Guilleries als primers vuitanta quilòmetres.

Després de la cursa el rumor va ser que l'any que ve el Roc acollirà la Copa o Mundial, no ho sé,  i què per això la duresa tan extrema d'aquesta edició del Roc Marathon.

Per aquest fet, el diumenge el Roc d'Azur va ser un festival, sortida amb quatre bikers més, no, no, quatre no, quatre o cinc mil, això sí, però nosaltres, els quatre, a diferència del Roc Marathon, rodant sempre junts, fet que em va permetre d'immortalitzar molts,  i molts bons instants del què va ser aquesta edició del Roc d'Azur del 2011.

El dissabte la Betty no va fer el Roc Dames, jo no vaig fer el Randó Roc Noire, en Colorado sí, el Randó Roc Noire vull dir, és un genet únic en Colorado.

Ara al cap, la sensació és, quina duresa més extrema la del Roc Marathon, encara estic impactat.

I tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Comença un altre cop el Roc d'Azur 2011 al Blog.

Mountain Biker gets taken out by a Deer

Roc d'Azur 2011: Stop and go!!!

És que des de que està obert aquest Blog en una sola ocasió vaig estar aturat uns deu dies sense aportar novetats, ara aquest cop el motiu de fer-ho, de no aportar-les és molt i molt diferent. Grans jornades de MTB, les del Roc d'Azur 2011, de les millors.

Preparant les properes cròniques, que en són moltes i diverses, i totes tenen el seu punt del més interessant mtb, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Home Made Carbon Hardtail

I showed you this bike some months ago. Now here is the full story about the build and how the bike has been riding. Findhan Strain an Irish rider built the bike at home Dirt has published his story.

http://dirt.mpora.com/news/hcomeragh-n56-carbon-hardtail.html

Festa Major Vallromanes 2011

The fireworks at the end of the Festa Major in Vallromanes.



It was great to see this festival such a great community atmosphere. Great Fireworks!

A punt per sortir.

 Amb dies d'antelació, sí senyor.

Tot a punt, bikes, recanvis, eines, equipaments bikers, de carrer, i nosaltres que també ho estem, mtb, mtb, mtb.

Un dia dens certament, menys del que em pensava, molt menys que l'any que ve.

Les Septempunctata també.

Els Dracs lluents, els equipaments dels genets ordenats per dates, segons els vols a fer, i tant que sí.

Darrera de cada Drac hi ha un segon Drac, fosc, molt fosc, darrera de cada genet, caldrà esperar més temps.

Tot a punt pel proper Roc d'Azur 2011.

MTB, MTB, MTB.

Fi dels preparatius, ara a esperar, el silenci torna a imperar, l'espera serà breu, de ben segur, dies de vols entre Dracs, a on ser-hi imposa, i no ser-hi desespera.

Darrera mini-crònica Pre-Roc 2011, o no.

Detalls i més detalls.

Cada detall té la seva importància, i tant.

Els bidons impecables per  l'ocasió.

La Septem tornarà a volar al Roc, no sé si a sonar, dependrà de si aquest any sí, aquest any si escalem de veritat,  si és així, la Septem educadament demanarà pas.

MTB, MTB, MTB.

The day before.

No és exctament així, o sí.

Avui a les prèvies del Roc les idees ja no estan tan ordenades, ara manarà cada cop més el pilot automàtic, l'experiència dels darrers anys m'anirà marcant el camí, i tant.

De fet ara mateix recordo al detall la intervenció al blog del mateix dia d'avui d'ara fa un any, al 2010. La diferència  aquest cop és que la VW és la d'en Colorado, i jo per seguir la rutina dels darrers tres anys, ho feia amb un patró de lloc, què vull dir, que a cada lloc de la VW hi va una cosa concreta. Avui serà la taula de juntes, la VW serà la taula de juntes, així que un cop tot a punt ja posaré la imatge del conjunt, mtb, mtb, mtb.

A les bikes els hi manca una passada de compressor, o no,  millor una passada per BO, a primera hora hi trucaré, crec. No sé si és el dia, el dia abans, crec que sí, crec que no.

Els recanvis des de la setmana passada,  que són a dins de la caixa, els equipaments penjats al seu lloc a punt per ser embossats per conjunts, cada un predeterminat per a cada dia del Roc, quatre equips per a tres curses i una ruta d'inspecció d'un tram concret del circuït que cada any fem abans i que al dia de la  cursa no fem mai a sobre de la bike, però hi tornarem,  per mirar de que aquest any ho fem a sobre de la bike, oi que sí?, el problema no és que no poguem fer-ho, si no que no podem amb bikers per terra quan ho fem.

Detall, les Bont no vindran al Roc, la cola per a fixar els tacs de goma no ha arribat, ja queda per l'any que ve, o no, dependrà en primer terme de si al 2012 tinc aquestes Bont, i en segon terme si hi ha 24 Hours of Moab SOLO, també podria ser que al 2012 tinguem 24 Hours of Moab SOLO i Roc d'Azur 2012, perquè com aquest any no han coincidit les dates, per un parell de setmanes, però no ha coincidit.

La manera de procedir serà, ens apuntarem al Roc d'Azur del 2012, i un cop tinguem clar a principi d'any si anem al Moab, concretades les dates per part de l'organització d'aquesta darrera cursa, ja tindrem clar com serà el proper any, jo vull fer Moab i Roc, encara que la diferència fos d'uns dies entre que tornem del Moab i marxem al Roc, fins i tot perquè no, si la diferència és d'una setmana i prou, volaríem del Moab al Roc, exactament com a la SSWC, si és de més d'una setmana, passar per casa pas obligat, no per res, la casa mai està sola, però és una necessitat, i una obligació de feina, podem estar dues setmanes fora de casa, sí, però des del 2003 que això no passa.

La feina mou tots els projectes de bike, per tant és qui mana sempre, mtb, mtb, mtb. La sortida ideal de bike per a mi, per a poder combinar bike i feina és de tres sortides l'any d'una setmana cada una, fet així és perfecte per a mi, puc programar aquestes sortides i la feina funciona, fet que implica que marxo 100% tranquil, i tant. Ara que ho recordo, quan anàvem a la Toscana fèiem Roc, i marxàvem deu dies, però també és veritat que teníem menys feina, i per tant podíem fer-ho. 

"Feina sense bikes d'entrada no, bikes sense feina rotunda i absolutament, no".

Pel que fa a dormir a la VW ja vaig esmentar al Blog que no vull seguir anant a les curses VW amunt, VW avall, a no ser que equipem la VW correctament, és a dir que aquesta darrera disposi de tots els serveis per poder estar còmodes mentre som al Roc entre curses i que és condició necessària que a la nit poguem dormir-hi com reis, ara no és així. De fet des de que tenim la VW que després d'intentar dos cops, bé intentar no, després d'anar dos cops a la Toscana, no hi hem tornat més, com sona, no va funcionar, de cap manera. Si no dormo bé, no puc pedalar, va ser així a la Toscana i també a les 24 Ore. Jo necessito descansar bé per poder enfilar-me a la bike, i més per afrontar unes 24 hores SOLO.

De fet al 2003, i d'això ja fa uns anys, a la ruta dels Pirineus de Llança a Hondarribia, aquest va ser el principal problema, i també una primera lliço no apresa, "no puc dormir al terra i pedalar",  al tercer dia de l'aventura entre totes però totes les aventures,  vàrem enviar la tenda cap a casa, i a partir d'aquí cada dia dormíem a fondes,  o pensions,  o hotels, i tant que sí.  

2013 el retorn dels Dracs a la ruta dels Pirineus, mtb, mtb, mtb.

Quants pensaments, quants projectes, ahir va posar-se a bullir l'olla, i tant que sí. Amics meus, genets de Drac, Dracs, hores pel Roc d'Azur 2011.

Sento el meu Drac, des del Mirador del Drac, i no únicament noto l'aire del batre de les seves ales, la porta oberta al Mirador va i torna lentament,  sento sense veure-la,  la seva mirada intensa, persuasiva, i en darrer terme reptadora, en cap cas li torno la mirada, compartir-la sí, perquè el meu Drac i jo som còmplices no rivals, si fóssim rivals hi hauria un guanyador clar, i aquest sempre tindria escames, sempre, no ho he dubtat mai, ell tampoc.

MTB, MTB, MTB.

Millores per la Marin Mount Vision.

És el que  penso des de fa uns dies.

La fet és que al seu dia la bike del DNL va ser muntada tenint present a on anava i qui la portaria. Una bike construïda al detall, 100% personalitzada.

La transmissió, Race Face Deus XC, i la resta Shimano XTR, els grips, Sram per Shimano, els frens mecànics Avid, discs Shimano XT,  amb manetes també Shimano, XTR però, rodes XT, tija i potència Easton EA 70, manillar Answer ProTaper doble alçada, pedals Look, i la resta de detalls, com seient, direcció, i pneumàtics, no els recordo, però tots de primera fila.

La forquilla una Marzocchi, ara donarà pas a un Rock Shox SID, els discs XT donaran pas als Avid, i ara per ara no tinc cap més idea per millorar-la, és que porta molt bona bike, de les millors mono pivots que conec.

Tinc una parella de rodes UST, però no són lleugeres, i les que porta ara estan per sota dels 1.800 g. les meves UST, 2.150 g.

Bé, pel que fa referència a la Mount Vision, és a on som.

MTB, MTB, MTB.