![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGXbbdqfOUzX_-oXY6S0WZWuXhDudtKSMMUgweMLKHcpDj2aSVmdHrfHjWMepNvCio6dwESDcqjfiDze-txviJbSWvfSm9aDhxubRjTU0dFVmF2wdt_v0UJ-ZLJjHqV3ymgJCFd6ReMCWf/s400/img_0720.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ZyPxDRSYAzuAQzSkc9mRw9HZS9-bUUnVs9BjdNKe7ZrFQ95_NGBGRFRk-q9I3U9yUwOh2nEEKqSdxn_YZFcsFxNe-Af-ARFbDMUkYwjJdHPs2UqvpE1DgpDBd2SI3i6lu7TDQTELrr4Z/s400/img_0789.jpg)
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
Fins arribar a l’ermita hem pogut gaudir d’una bona zona de corriols, després just amb l’entrada de la foscor i encenent l’únic llum que portàvem , el Sigma Karma, hem optat per anar pistejant fins arribar a Sant Andreu de Llavaneres i arribar a casa per la urbanització parel.la a la carretera de Mata, Lagranevasio encara s’ha vist en cor de baixar zones per corriols, però jo, que de dia ja em costen, he decidit no ser tant agosserada.
Pedalar mentre fosqueja, i seguir pedalant quan ja és fosc és una sensació única, si no hagués estat perquè anava mal equipada, no se m’ha ocorregut res més que anar de curt, i evidentment quan s’ha fet fosc m’he congelat, hagués proposat allargar la ruta. Mentre pedalo de nit em sento valenta, i sempre em ve al cap la imatge del circuit de Finale Ligure de nit, amb els meus Sigma a màxima potència que van aguantar tota la nit, si no arriba a ser pels Girona Boys hagués pagat la novetada quedant-me sense batèries, gràcies una altra vegada!
Demà hi tornaré, però al migdia i amb la Yeti ARC, ja en tinc ganes!
Diumenge vam optar per fer una cosa diferent, la 1ª Marxa popular cim dels tres turons que es celebrava a Sant Vicenç de Montalt, en principi no havia de substituir la sortida en bike, pensavem sortir a la tarda, però fins avui dimecres he estat incapaç de fer res, i és que els 16km caminant per corriols del Maresme amb els 760m Asc em van deixar KO, han estat dos dies que entrar i sortir del cotxe ha estat l’exercici més aeròbic que he pogut fer, he intentat evitar tant com he pogut pujar, i sobretot baixar escales, quin mal de cames! Si la culpa és meva, per què vaig haver-li de propasar a lagranevasió de fer una cosa com aquesta? està clar jo em pensava “mira farem un diumenge de passeig” vàrem començar a caminar a les 08:15 i passats 10 minuts ja vaig veure que patiria, sortíem del poble i enfilàvem per un corriol de torres d’alta tensió, i no paravem d’avançar i avançar gent, al quilòmetre tres estava esgotada, se’m va ocórrer preguntar “per què anem tant depressa?” i la resposta va ser indiscutible “Betty espavila, que nobleza obliga” . Casumdena, les pujades les feia tant ràpid com podia i a les baixades a córrer, al quilòmetre 10 em van començar a fer mal els dits grossos dels peus, i bé només quedaven sis quilòmetres, seguiem avançant gent, només ens van avançar un parell de persones que feien la marxa corrent (tant pujant com baixant), a l’arribada, i deurien haver una dotzena de persones que ja havíen arribat, ens esperava un bon entrepà de butifarra, però jo només pensava en la dutxa i el llit, i així vaig passar la tarda, estirada, i de bike res de res.
Tant dilluns com dimarts la intenció era pedalar, és més, ho creia necessari per tal de relaxar la musculatura, però tot s’ha quedat en això, la intenció.
La Yeti a l'Ermita de Sant Mateu
Avui dimecres però, he posat fil a l’agulla, sortida amb la Yeti Arc, sortida curta molt curta i ràpida molt ràpida, per la Serralada Litoral, amb visita obligada a l’Ermita de Sant Mateu, just una hora per fer 15Km i 450mAsc, just una hora per fer-me adonar que no puc estar-me de pedalar, que m'agrada, quan m'he assegut al meu San Marco m'ha vingut un sol pensament al cap "jo d'aquí no baixo" i si hagués pogut així ho hagués fet, pedalar, pedalar i pedalar, per cert les cames com noves.
Avui mentre pedalava organitzava mentalment els meus objectius ciclístics 2.010, tinc clar que vull repetir la participació a una prova de resistència de 24hores, en tinc la necessitat, si seran les 24h Finale Ligure no ho sé, però pensava que em calia una motivació més propera, i ja la tinc, ja tinc l’objectiu desembre 2.009; superar els quilòmetres del novembre 2.009, sembla fàcil doncs vinc d’uns mesos que quasi no he pedalat per tant parteixo d’una base molt baixa per anar acumulant, aquest desembre he de superar els 420Km i 9.700m Asc.
Vaig prometre’m a mi mateixa, i ho vaig fer saber a tot aquell qui treia el tema, que per a mi allà on hi hagués una bicicleta de doble suspensió, una rígida no hi tenia res a fer, i em negava a admirar qualsevol bike rígida del mercat ni la de titani d’en Colorado.
Era l’any 2007, vaig tornar exultant del ROC D’AZUR, havia participat al Roc Marathon de divendres i al Roc de diumenge, un total de 145km i 3.600m de desnivell positiu, sense cap tipus d’incidència, em sentia com una campiona, però la realitat és molt més dura (com les rígides) no sóc cap "pro", m’agrada pedalar, m’agrada patir sobre la bicicleta, però no em considero masoca i quan vaig tornar a pedalar pels corriols del Maresme em vaig desmotivar i molt, em feia mal el cul, l’esquena, les cervicals, els braços, els canyells i en alguna ocasió fins la dentadura, i no baixava per enlloc, de fet la sortida de Manresa del 25 de novembre de 2007, on vam coincidir per primera vegada amb en Xavi Paricio va ser l’acomiadament de la Yeti rígida, n’estava farta de tanta rigidesa!
ROC D'AZUR 2007 ROC MARATHON 2007
Sallent 2007
Va venir a casa la meva estimada YETI ASR petita petita, amb una geometria idèntica a la YETI ARC i se’m va obrir una nova concepció del mountain bike, allò que no pugi o no baixi la meva doble, no és culpa de la màquina sinó de la maquinista, però poc a poc, com tot el que faig ens anem coneguent.
Han estat dos anys de sortides i trobades, prop i lluny de casa, amb companyia dels de casa i amb companyia d’altres bikers apasionats, les rutes han variat alguns dels components del meu petit drac també, però res, fins la setmana passada, m’havia fet pensar en compartir les sortides bikeres amb una altra bike que no fos l'ASR.
Durant aquestes últimes setmanes, a casa, en aquest espai, i a les sortides on jo no us he pogut acompanyar, em consta que el tema de debat ha estat intens , ara roda 29, ara no, ara alleugerim les 26, ara ens ho venem tot, ara no fem res…
Com que a casa ja fa temps que se’n parla han estat entrant components per aquesta nova aventura bikera, però fa un parell de diumenges el tema va fer un gir inesperat i sorprenent per a mi. La Yeti ARC estava col.locada sobre un armari a casa, la veia cada dia, sense mirar-me-la, pensant “noia ho tens clar per tornar a sortir”, de fet estava a la venda desde el dia que la vàrem desmuntar, el desembre del 2007, i aquest mateix diumenge ja estava muntada i dilluns ja hi pedalava.
Pedalant amb l'ARC
Bé, he tornat a pedalar amb una rígida, de moment només hi he fet 80Km i 2.000metres de desnivell positiu, per un terreny bàsicamente “pistero” sense cap dificultat tècnica, i què us he de dir, que m’agrada, m’agrada molt, és molt ràpida, em crida, sí sí crida me la miro i sento com diu “a pedalaaaaar” i som-hi, en quatre dies no hi he pedalat més de cinc hores, deu ser per això que ja tinc mono de tornar-la a agafar, quines coses oi? I segueixo sense creure en els avantatges de les rígides, només hi veig inconvenients, és tan dura, no dóna descans, ni un minut de relax, perquè si ho fas és quan aquell maleït sot t’impacta que el notes fins a l’espinada, però no ho sé, deu ser que m’agrada pedalar.
Ara a punt per sortida corriolera amb la YETI ASR que des de dimecres que la tinc abandonada, i la pobre no sap ben bé què passa ella que es pensava que era la reina de la casa, sembla que el reinat s’haurà de compartir, ja veurem…