diumenge, d’agost 12, 2012
No passa res.
Un altre dia serà, a Itàlia, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Quantes vegades a la sortida de dijous va sortir el teu nom, i al dinar, sempre entre converses de bikes, com a trams tècnics de baixada.
MTB, MTB, MTB.
Quantes vegades a la sortida de dijous va sortir el teu nom, i al dinar, sempre entre converses de bikes, com a trams tècnics de baixada.
Meditant, certament.
Sí, aquestes 25 són això 24+1, però hi sóc i això va lligat a Canberra 2013, mtb, mtb, mtb.
MTB. MTB, MTB.
Si Canberra és que diferent que serà la imatge, sí, però no l'essència, oi que no?
MTB. MTB, MTB.
Si Canberra és que diferent que serà la imatge, sí, però no l'essència, oi que no?
Ruta A Seimeira (Asturias)
La siguiente salida será en la misma zona y atacaremos mina Carmina de As Talladas.
dissabte, d’agost 11, 2012
MTB, simple
Quan el MTB és únicament això, és quan sé a on sóc, millor encara, sé a on vull ser.
Abandonant aquest escenari.
MTB, MTB, MTB.
Ja us en posaré cinc cèntims, mínim, sobre què vull dir.
Abandonant aquest escenari.
MTB, MTB, MTB.
Ja us en posaré cinc cèntims, mínim, sobre què vull dir.
Aquest matí sonava la porta.
A primera hora, després de marxar ahir el vespre, la meva Yeti ja tornava a ser a casa.
Mare meva, una setmana, i com a mínim ja són 300 Km. està prou bé, i encara queda demà, que si està avui a la frontera dels 300, la sortida de demà de dues hores a primera hora del matí ho confirmarà de manera contundent.
De fet la setmana passada ja va acostar-se a fer-ho, anava o tornava, no com ara, que va i torna cada dia del despatx a Granollers.
Gran setmana la propera, i tant que sí, però primer anem a posar fil a l'agulla a aquest cap de setmana, que serà etern, i veurem a on som dilluns a primera hora quan aquest cop la que vindrà cap a casa serà la Yeti del 2003, la del 2009 dorm avui a casa.
De manera que aquesta setmana podrà triar cada dia entre les dues, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Ja els hi faré una foto un cop le dues juntes a casa.
Gran setmana la que hem passat, ara a rematar a les tres properes, millor dit quatre, quatre així i quasi veurem la llum, mtb, mtb, mtb.
En Josep esmenta que l'Arione CX carbon és duríssim, m'agrada escoltar que diu això, m'agrada molt.
Mare meva, una setmana, i com a mínim ja són 300 Km. està prou bé, i encara queda demà, que si està avui a la frontera dels 300, la sortida de demà de dues hores a primera hora del matí ho confirmarà de manera contundent.
De fet la setmana passada ja va acostar-se a fer-ho, anava o tornava, no com ara, que va i torna cada dia del despatx a Granollers.
Gran setmana la propera, i tant que sí, però primer anem a posar fil a l'agulla a aquest cap de setmana, que serà etern, i veurem a on som dilluns a primera hora quan aquest cop la que vindrà cap a casa serà la Yeti del 2003, la del 2009 dorm avui a casa.
De manera que aquesta setmana podrà triar cada dia entre les dues, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Ja els hi faré una foto un cop le dues juntes a casa.
Gran setmana la que hem passat, ara a rematar a les tres properes, millor dit quatre, quatre així i quasi veurem la llum, mtb, mtb, mtb.
En Josep esmenta que l'Arione CX carbon és duríssim, m'agrada escoltar que diu això, m'agrada molt.
Aquest any.
I no és el inici d'un propòsit, aquest any no puc amb la calor.
Decididament, ja us en parlaré a la crònica de l'aventura d'ahir, però ara us puc dir, aquest any no puc amb la calor.
MTB, MTB, MTB.
Decididament, ja us en parlaré a la crònica de l'aventura d'ahir, però ara us puc dir, aquest any no puc amb la calor.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’agost 10, 2012
YES, YES, YES
MTB, MTB, MTB.
No són lleugeres, no és per la Vicious el color, però són específiques per a single speed, d'aquí el meu interès.
dijous, d’agost 09, 2012
La perfecció té un nom: Steelman
I no val a pensar, el què podeu pensar, és un error, entre moltes, unes poques, entre aquestes, una segura, mtb, mtb, mtb.
OMG
És que la forquilla va molt lluny, mtb, mtb, mtb.
Aquest fabricant té un poder quan porta a terme el què el biker li demana que no deixo de repetir-me, mtb, mtb, mtb, i sí, és cert, ho dic molts cops, ara també però.
Poder gaudir de les realitats d'aquest petit fabricant, un plaer.
MTB, MTB, MTB.
Impecable.
Concepte, proposta portada a terme, com defineix el constructor cada detall, els mots que utilitza per fer-ho, i finalment com defineix el color.
Amb escenaris com aquests únicament puc dir, com m'agrada el MTB.
dimecres, d’agost 08, 2012
Hores de Montalt.
Diferents, sí, perquè avui després de la primera mitja hora escalant molt prudentment, no sé perquè he fet quelcom que fa anys, deu anys, que no faig. Tres repeticions de Fartlek.
Fa anys que estic allunyat d'aquests, no per res, sí perquè sí.
Avui escalant lentament cap el Montalt a mig camí el moment, l'instant m'ha portat a començar el primer, escoltava les músiques del Montalt, un dia de moltes reflexions, després d'un de poques però importants decisions, escoltant les músiques, pensant, totes les vaig aportar a The Great Escape MTB, les podria posar un altre cop, aquest cop una llista amb tots els links i prou, després d'aquests pensament he fet el primer, i així fins a tres, d'una sortida un xic per sota de les dues hores, mentre en Josep escalava Parpers jo ho feia corriolejant entre fartleks pel Montalt.
MTB, MTB, MTB.
Vaig a cercar pneumàtics Tubeless de 725 g. ni per sota ni per sobre, i rodes, la del darrera específica per a single speed, el conjunt de 1.375 g. tot de 29er.
El tema pedals no ho sé, encara, també vaig a per un conjunt o XT o SLX, de bieles, el plat ja el tinc, HBC.
Quan tingui tot això, aniré a per un pinyó de 20 dents HBC, tot i que ara que hi penso crec que tinc un 19 King. No abans en cap cas.
Una breu i diferent experiència de MTB la d' aquesta tarda, que ha confirmat de forma radical la jornada i la proposta de bike dels propers mesos, millor rodar, millor bike, i directes a Canberra.
Una cosa és clara, el terreny sec de sauló darrera de casa està en el seu millor moment, impracticable, si hi rodo ara, cosa que estic fent, és que tenim futur, i tant que sí, així que tot ha agafat el bon to.
Bon to que puntualment queda aparcat per l'etern conflicte del Montalt, el vergonyós conflicte.
Després rodant i recuperant pel segon fartlek.
Recordo una conversa del 2006 a on un sensacional baixador, quan li vaig demanar opinió de quin pneumàtic posar a aquest temps on som ara em va dir, ara a la nostra zona cap pneumàtic va bé, va bé esperar a que entri la tardor, haurem d'esperar tots a que la tardor s'acosti.
Bé, doncs això, què estic fent, rodar pel Montalt, a on vull anar, o cap a on, millor bike, millor ritme a dalt de la bike, com, tipus de sortida, components a millorar, i a on, mundial d'Austràlia 2013, mtb, mtb, mtb.
Un pas important, millorar baixant deixa de ser una prioritat, no cal, no necessitem baixar més, sí més segurs per on baixem ara, res més, baixem poc és veritat, però suficient, volem ser competitius al mundial de 24 hores SOLO d'Austràlia, a la categoria de single speed, res més, i un segon pas, millor ritme, això sí, millor ritme rodant. Això ara, a les properes setmanes. Amb l'arribada de la tardor ja veuré, però la millora del ritme és fins el darrer moment el primer objectiu.
Dies de MTB amb majúscules a casa.
Itàlia a principis de setembre, com a representants de la SSEC 2013, Roc d'Azur a principis d'octubre, els propers senders a resseguir, mtb, mtb, mtb.
Fa anys que estic allunyat d'aquests, no per res, sí perquè sí.
Avui escalant lentament cap el Montalt a mig camí el moment, l'instant m'ha portat a començar el primer, escoltava les músiques del Montalt, un dia de moltes reflexions, després d'un de poques però importants decisions, escoltant les músiques, pensant, totes les vaig aportar a The Great Escape MTB, les podria posar un altre cop, aquest cop una llista amb tots els links i prou, després d'aquests pensament he fet el primer, i així fins a tres, d'una sortida un xic per sota de les dues hores, mentre en Josep escalava Parpers jo ho feia corriolejant entre fartleks pel Montalt.
MTB, MTB, MTB.
Vaig a cercar pneumàtics Tubeless de 725 g. ni per sota ni per sobre, i rodes, la del darrera específica per a single speed, el conjunt de 1.375 g. tot de 29er.
El tema pedals no ho sé, encara, també vaig a per un conjunt o XT o SLX, de bieles, el plat ja el tinc, HBC.
Quan tingui tot això, aniré a per un pinyó de 20 dents HBC, tot i que ara que hi penso crec que tinc un 19 King. No abans en cap cas.
Una breu i diferent experiència de MTB la d' aquesta tarda, que ha confirmat de forma radical la jornada i la proposta de bike dels propers mesos, millor rodar, millor bike, i directes a Canberra.
Una cosa és clara, el terreny sec de sauló darrera de casa està en el seu millor moment, impracticable, si hi rodo ara, cosa que estic fent, és que tenim futur, i tant que sí, així que tot ha agafat el bon to.
Bon to que puntualment queda aparcat per l'etern conflicte del Montalt, el vergonyós conflicte.
Després rodant i recuperant pel segon fartlek.
Recordo una conversa del 2006 a on un sensacional baixador, quan li vaig demanar opinió de quin pneumàtic posar a aquest temps on som ara em va dir, ara a la nostra zona cap pneumàtic va bé, va bé esperar a que entri la tardor, haurem d'esperar tots a que la tardor s'acosti.
Bé, doncs això, què estic fent, rodar pel Montalt, a on vull anar, o cap a on, millor bike, millor ritme a dalt de la bike, com, tipus de sortida, components a millorar, i a on, mundial d'Austràlia 2013, mtb, mtb, mtb.
Un pas important, millorar baixant deixa de ser una prioritat, no cal, no necessitem baixar més, sí més segurs per on baixem ara, res més, baixem poc és veritat, però suficient, volem ser competitius al mundial de 24 hores SOLO d'Austràlia, a la categoria de single speed, res més, i un segon pas, millor ritme, això sí, millor ritme rodant. Això ara, a les properes setmanes. Amb l'arribada de la tardor ja veuré, però la millora del ritme és fins el darrer moment el primer objectiu.
Dies de MTB amb majúscules a casa.
Itàlia a principis de setembre, com a representants de la SSEC 2013, Roc d'Azur a principis d'octubre, els propers senders a resseguir, mtb, mtb, mtb.
Yeti va, Yeti torna.
Avui a primera hora, la Yeti ha entrat per la porta de casa.
Ara fa uns minuts, la Yeti ha iniciat el retorn a la que ara és la seva casa.
Fins quan? sense final visible, sense final a l'hotitzó.
MTB, MTB, MTB.
El 8 d'octubre, d'entrada no abans tindrem novetats en aquest sender que va de casa a Granollers, i de Granollers a casa.
Ara fa uns minuts, la Yeti ha iniciat el retorn a la que ara és la seva casa.
Fins quan? sense final visible, sense final a l'hotitzó.
MTB, MTB, MTB.
El 8 d'octubre, d'entrada no abans tindrem novetats en aquest sender que va de casa a Granollers, i de Granollers a casa.
Refreshing
MTB, MTB, MTB.
Però sense elles, sense les ENVE no em puc esperar a pensar quins joia brillaria més que aquesta.
Unit 2013
Us parlava de Jeff Jones, d'IF, del moment que està visquen IF amb la seva darrera proposta de la Redux.
Bé avui, de fet ahir, perquè aquesta intervenció la vaig concretar ahir, per a publicar-la avui, obro el foro mtbr i veig, Unit 2013, vaig a Kona, i he de dir que tornem a les creacions de 10/10 que no van lligades en cap cas a imports elevadíssims, dic "íssims" perquè més de 100 euros per una bike és ja una quantitat considerable, dit això, entre bikers l'import d'aquesta Unit és a la gama baixa de preu, certament.
Jo avui no veig com es pot millorar un quadre com aquest, inclús el logo de Kona és impecable, però impecable. Sí no és específica per a single speed, seria l'únic punt difícil per a mi avui, demà?
Hauria de venir cap a casa, i que la Vicious quedi com a bike d'ocasions especials?
MTB, MTB, MTB.
Curiosa la geometria de la pipa en la talla 16, curiosa, però si passés a forquilla de 440 mm. et queda sensacional tot, inclús tot i que no ho veig molt bé, vull dir que no llegeixo bé, totes les dades de la geometria, crec que amb aquesta proposta la caixa quedaria a l'alçada perfecte de 300 mm. o més propera, que ara amb la forquilla de 470 mm. és de 12,4", uns 315 mm.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)