Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de setembre 30, 2011

Darrera entrada: Assos-Castelli

Tal com ja vaig esmentar, el conjunt Assos per la tardor, així com el mallot d'aquesta mateixa marca al final no va poder ser, així que per posar-hi remei m'he decidit per un culot pirata Assos F1 però d'estiu, i en lloc de l'armilla Assos pel mallot Castelli, el darrer conjunt, el culot per la tardor 2011 i per la propera primavera del 2012, i el mallot que és el cinquè per l'entrada a aquesta tardor 2011, i per la propera primavera-estiu del 2012.


Al Roc d'Azur 2011 hi aniré amb quatre equipaments, tres culots curts i un de pirata,  tots quatre d'estiu, i quatre mallots, tots d'estiu.  Calçat, amb les dues Sidi i si en Xavi té a punt, reparades vull dir les meves Bont, aquestes aniran amb "l'equipament de gala" pel Roc d'Azur del diumenge. Mitjons els Sock Guy, quatre jocs , guants quatre jocs, dos Specialized, un Mavic i un Dakine,  gorres, dues, les dues que en manques les compraré al Roc, una Campagnolo, una Castelli, i a decidir les altres dues.


Per si fes fred portaré una jaqueta i una armilla Campagnolo, 100% d'estiu, i d'equipament de roba res més.


Mentre preparo tots els equipament,  al moment de fer-ho per marxar,  ja posaré imatges de cada un d'ells, cada equipament complert dins de la seva bossa específica, decideixo a casa cada conjunt per a cada cursa, no quan sóc al Roc, a la SSWC de fa uns dies ja ho vaig organitzar així i de 10/10, i tant que sí.


Prèvies al Roc, mtb, mtb, mtb.

Gore Bike Wear Fusion jacket.


http://interbike.mtbr.com/gore-bike-wear-alp-x-bib-tight-jersey-fusion-jacket-shorts-and-other-2012-apparel

Una empresa interessant, tot el què fa és interessant.

A casa totes les jaquetes i mitjons d'estiu sempre han donat un bon rendiment, puc dir afirmar el millor  rendiment, la Paclite, de 10/10, company ideal a la primavera, tardor i hivern, fins i tot a les nits menys caloroses d'estiu baixant del Montseny per la puja i/o vent, els seus mitjons d'estiu de 10/10, no els guants d'hivern ni els mitjons pel vent, en cap cas, curiosament la nota d'aquests dos de 6/10.

Fa una anys fins l'arribada dels culots Assos, els Gore eren dels millors, després de l'entrada amb força d'Assos, no sé massa bé què va passar, perquè Assos únicament fabrica per equipar als ciclistes de carretera, i Gore per a les dues disciplines, vull dir carretera i també per a nosaltres, però fa uns vuit anys que no entra un equipament Gore a casa, curiós aquest fet, qualitat indiscutible dels seus productes, i lluny de casa?

Penso que és un problema de comunicació, no som el seu públic, segurament és això, millor dit ho som però no ens hi identifiquem, Descente i Briko, són dues marques que no tenen, amb diferència, la qualitat de Gore, i el resultat ha estat el mateix, no són presents des de fa unes temporades, moltes, a casa. Diferents motius, similar resultat, curiós.

La Fusion, una jaqueta que com la Paclite de la Betty, podria ser per a mi la jaqueta total pels dies de pluja i/o vent, el què us dic seguiré el camí d'aquest producte, que com la Mavic Oxygen pel vent i/o lleugeres pluges de primavera, estiu o tardor, aquesta darrera no per l'hivern,  que fa uns dies que ja és a casa o la Paclite que fa anys, són jaquetes que teníem clar que abans o després vindrien, d'un preu considerable certament, però el seu rendiment el compensa amb diferència.

Ara crec, he de veure-la en directa, el Roc serà una bona ocasió per fer-ho, que la Fusion serà la meva companya de ruta per les condicions de pluja, extrema o no, i/o vent, pel fred no perquè aquest requereix d'una capa que si la Fusion és com la Paclite, no és la seva funció, sí  però que la Paclite fa equip amb l'equipament pel fred, quan fa vent i/o pluja extrema o lleugera. L'estiu menys fret no és el seu escenari ideal, pel fet de que la seva transpiració és la millor de l mercat, però és justa per aquesta estació tan extrema pel que fa referència a temperatura, únicament a les nits més fresques de l'estiu pot ser-hi present, si parlem del Maresme, perquè a La Cerdanya el Paclite és la jaqueta total, vull dir d'ús a totes les estacions de l'any.

MTB, MTB, MTB.

dijous, de setembre 29, 2011

Pedalant per Sarrià.

És el que hem fet avui a la sortida de BO a Salt.

Bons corriols, dels millors, pendents interessants, baixades de pur MTB, a on no hem parat d'esmentar la Tramunbike, perquè els trams ens ho recordaven, i tant que sí.

Al final un xic per sota dels trenta quilòmetres, per metres, però per sota.

Un dia de MTB, de 100% de MTB.

Fa uns minuts que hem entrat per la porta de casa, mtb, mtb, mtb.

Avui hem rodat amb les Mavic Fury i les Sidi Dragon noves. També amb un mallot Castelli nou,  tret del forn aquest matí, no amb un Assos F1 Mille pirata d'estiu, aquest el reservaré a que els dies més fresquets ens visitin, i tant que sí. Xavi, curiós, mateixa talla de mallot, mateixa marca, diferent model, i les bosses del darrera perfectes, portant el mateix, el material del mallot diferent però.

Dies previs al Roc, certament, a on amb dies com avui penses, "si no tenim cap imprevist, pedalarem de valent, però de valent".


MQL gràcies, una imatge pròpia de la jornada, identificativa al 100% del què ha estat la sortida avui.

Pedalada de dues hores tocades curtes, curtes sí, però genials, pels trams, per la companyia, amb un bon dinar, millors converses de MTB, una tarda entre bikes, bikes, i més bikes, som a les prèvies del Roc d'Azur 2011, és el què toca.

Un guia excepcional, en Narcís de BO, gràcies per estar pendent a tota la sortida i entre tots els trams, "al del pujador de l'arracada".

Amb en David de BO hem fet camí, una mica més de camí cap al nostre petit projecte Guilleries, oi que sí?

Amb en Narcís de BO hem concretat fita Salt-Olot, Tramuninversa 2011, per quan aquesta fresca ens visiti definitivament.

Nosaltres concentrats, pel que fa a MTB, a deixar enllestits tots els preparatius pel Roc.

MQLT,  si la DT Swiss XMM 100 29er. es pot comprar al Roc, la tindràs, de ben segur.

MGLN, gràcies per la coca i la cervesa, una gran tarda.

David dels millors cafès que hem degustat en molt de temps, sensacional.

Narcís, les taronjes i el refrescs de 10/10.

Ja ho veieu, un festival del MTB.

MTB, MTB, MTB.

Equipats, 100% d''estiu, aigua, un bidó de 750 ml, menjar, un plàtan i dues taronges abans de sortir, eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, incidències amb les bikes, cap, esmentar que el soroll sonor de la cadena no ha estat silenciat, què serà?, la resta de 10/10, però de 10/10.

Una temperatura genial per pedalar, i pedalar, i pedalar.

Moab 24 Hour

Some Nice Photos from Moab 24 Hour

http://www.bbc.com/travel/slideshow/20110825-24-hours-of-mountain-biking-in-moab

The Circulus

It's always important to close de Circulus...why I'm having the impression to be living in the frikiest country in the world?...and I love it !!!!


From SC, Xavi Paricio

dimecres, de setembre 28, 2011

Tasques pendents pel Roc 2011.

Líquid NoTubes dels Maxxis Ardent 2.25, i els Maxxis Monorail 2.1,  Tubeless els dos. Aquesta tasca sempre em costa de fer, però avui hauria de ser, i tant.

Femella que fixa els discs a la boixa, cal desmuntar rodes, treure les tanques per poder fer-ho, també és de les que m'agrada fer, i tant.

Valorar a tres cents quilòmetres de la primera cursa si faig un canvis de pastilles, de les pastilles que estan a mig desgast, no ho faig mai, o si més no quan estic a dies de la cursa i encara no tinc el 100% de l'emoció a sobre. He de mirar de valorar-ho ara, ara que tinc dies per poder rodar el temps suficient perquè les pastilles noves s'adaptin als discs vells.

Bé, ara és el que tinc al cap per fer.

Els tres equipaments per a les tres curses, a punt, el quart que serà el que portarem per a rodar el dia abans de la primera fita, el Roc Marathon, també.

Portarem el "Repair Stand", les eines totes, i recanvis.

Frens,  pinces de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, seients, tiges, manillars, potències, pedals, cales d'aquests,  pneumàtics de 26" i de 29", rodes  de 26", perquè de 29er no en tenim un segon conjunt, caixes de "pedalier", pistes de direcció, càmeres, són una primera llista del que ara em ve al cap.


Feina feta, una setmana abans i tots els recanvis ja són dins de la caixa, mtb, mtb, mtb.

Les imatges mentre preparo la caixa a on van tots aquests recanvis, caixa tipus que fa unes setmanes  ja vaig separar per a aquesta fita del Roc 2011. La caixa és en la que van els arxivadors del despatx quan ens els envia el proveïdor.


També podem anar tranquils, pel fet de que si tot i portar tots aquests recanvis,  el problema no el poguéssim solucionar, disposem de les assistències oficials dels corredors oficials que durant el Roc estan a la nostra disposició, com sona, i no únicament de les marques de bikes, si no de cada marca de components, si és un problema de les bieles o de les rodes Shimano, a Shimano, si és un problema d'un pneumàtic Maxxis, a Maxxis, si és problema dels frens Formula d'en Colorado, a Formula, si és una boixa DT, a DT Swiss.


No serà, no és certament  una garantia del 100%, però penso que així hi vas molt més tranquil a una cursa, i tant que sí, i més si és lluny de casa. Crec recordar que pagues els materials, no recordo si has d'abonar la ma d'obra. Però en cas de que sí, segueix sent una gran idea, i tant que sí.


I si així, amb les diferents assistències tampoc tinguessim una via per poder  posar remei al possible problema,  sempre poder decidir-nos per una bike de test, oi que sí?


Us poso imatges de la darrera edició, pel que fa referència a les assistències.


MTB, MTB, MTB.


El què comentavem diumenge, mtb, mtb, mtb.

dimarts, de setembre 27, 2011

Posta a punt Single Speed pel Roc d'Azur 2011.

Frens, verificar pastilles, discs, i canviar el tub de fre davanter perquè passi per darrera de la forquilla Vicious, i no baixant directament del manillar a la barra esquerra i d'aquí a la pinça, ara passa per la dreta de la pipa del quadre, queda agafat per darrera del coll de la forquilla i d'aquí a la barra esquerra baixant  de pet fins a la pinça.


Feina ben feta.


Ja he substituït també les dues baules de les dues cadenes, de la YetiBetty i de la Vicious, baules que siguen similars, una tenia un bany que la cadena original no tenia, i això provocava un soroll molt sonor ara sí ara també al engranar amb el pinyó i el plat, avui tastarem si ara ja no fa aquest soroll.


Els Polar CS 600 ja són al seu lloc, a la potència, els vaig moure per a poder posar-hi les plaques pel Road Book  a l'aventura d'aquest darrer cap de setmana.


Purgar el circuït de fre, a diferència del fre de la bike de la Betty, vaig haver de canviar la pinça SI per la PM necessària aquesta per a la forquilla DT XRR 445, que em va portar molta feina.


Ara amb la Vicious, canviar el tub de fre per un de molta més allargada per poder passar per darrera la forquilla, ha estat molt senzill, és més una sola manxada des de baix i el fre ha quedat perfecte, senzill, eficient.


Ara a rodar, rodar i rodar, som dimarts, dimecres, dijous a BO, si ens hi volen, divendres, dissabte, diumenge, i dilluns la darrera visita a BO, si ens hi volen per darrera vegada abans del Roc, i després les espases ja estaran totes alçades, a punt pels propers "vols de Drac", que fa setmanes que no enlairem el vol, cal volar baix i mirar de gaudir dels propers vols, són aquests únics, per la seva singularitat, i tant.


El tacte de la maneta de fre després de canviar el tub de fre, impecable, porta la seva feina sí, però que bé, que bé, que bé.


Podríem sortir, és de nit, cal pensar-ho bé, llums i anem a cercar els millors corriols, som a terra de senders, dels millors senders, entre el millors, i tenim bons Dracs, dels millors, i tant, bones emocions, bones sensacions, i neguit, perquè viurem una molt bona aventura, no conquerirem, si ens establirem, no molt de temps, som del nostre país petit, sempre.


Torniols, tots els de la potència Syntace, prémer les tanques Carbon-Ti de les rodes.


Brida de la tija Vicious, torniols de la tija Moots, torniols de les pinces XTR, no dels bombins del manillar que els porto fluixos, per evitar de trencar la maneta en cas d'una possible caiguda, i de l'EBB.


Abans de marxar seguiré un altre cop tots aquests passos, i també els pedals.


Abans de sortir a cada cursa, la pressió dels pneumàtics, verificar, no necessàriament inflar, i sempre comprovar les tanques de les rodes, sempre.

MTB, MTB, MTB.

Detalls, detalls, i més detalls, mtb, mtb, mtb.

Incívic jo?

Sempre he pensat que no, que no ho sóc, però aquesta tarda he descobert que estic equivocat. Us ho explico: he sortir a fer un tomb com de costum per Collserola i donant voltes he entrat a Can Catà. Can Catà es un dels pocs masos habitats que hi ha a Collserola. Està situat entre Horta i Cerdanyola. És una propietat gran, amb molt...molt terreny. El terreny en qüestió està dividit per la pista principal que uneix el Coll de la Ventosa,-punt més alt de la carretera del Cementiri de Collserola-, i Can Coll ,-zona d'esbarjo amb restaurant que es converteix especialment els cap de setmana en punt de trobada de centenars de passejants i ciclistes-. A una banda de la pista hi ha el mas i a l'altra un bosc...un bosc privat. Jo arribo al bosc privat per la part de dalt (Horta) i en aquest punt no hi ha cap mena de senyalització que indiqui que es tracta d'una propietat privada. Al final del camí cal obrir una porta metàl.lica on sí s'indica que es tracta d'un espai protegit,etc.. Acostumo ha passar-hi com a mínim un cop per setmana. En 23 anys només una vegada he tingut un petit incident amb una de les persones que cuidava del bosc de la propietat que em va recordar que es tractava d'una propietat privada i que jo no podia ser-hi. Aquesta persona, després de parlar una estona va entendre que jo no feia cap mal i problema solucionat. Penso que no faig cap a mal a ningú!  Doncs bé, a la sortida dues senyores m'han increpat: "Ets un incívic! Així va el país!" La meva resposta ha estat clara: "Fa 23 anys que passo per aquest camí, no faig cap mal a ningú i és més, per on jo he entrat no hi ha cap mena de senyalització que ho indiqui". Penso que si el propietari volgués prohibir el pas, barraria el perímetre del terreny,no? El millor de tot ha estat veure que mentre elles discutien i jo parlava, els seus estimats gossos (quatre en concret de diferents tamanys, color i races) anaven deslligats. La pregunta és: Jo sóc incívic, i elles?

Unes fotos de l´indret

P.D: si algun dia un policia, un vigilant del parc o la propietària de la casa creu que m'ha de multar, ho acceptaré. Sóc conscient de que el que faig amb la llei a la mà es "incorrecte". Si m'han de multar que ho facin!

Seven Sola Single Speed.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=68839&cat=

Bon quadre, bona forquilla, de les millors, no és cònica però, bones boixes, bona tija, bones bieles, millors pedals, direcció sensacional, pinyó equivalent, passem els aros a uns NoTubes, no perquè les 317 no estiguin bé, però si hem d'anar-hi aros nous, i tant, dos porta bidons King Cage, el teu seient, uns frens R1 o XTR 2011, i a volar, ep,  i uns punys Ergon, els GS1, HM-BO.

Té un frontal curiós, per la potència que sempre és una elecció difícil, però funcional, el manillar adequat, sí, però em genera dubtes aquest conjunt, una potència Seven de 25,4 mm. i un manillar pla de titani de 670 mm i 5º,  encara que de fet la meva Vicious venia d'origen així, potència a 6º + i manillar de doble alçada de 680 mm. vaig substituir-los per diferents combinacions, ara vaig un altre cop a 6º+ amb manillar de 700 mm. 10º aprox. i pla, no de doble alçada, i no serà el final, o sí, vull dir que per començar ja està bé, més que bé.

Sí, és 26", és així com m'agrada pel fet de què si aquesta fos la bike, és a dir que la Vicious no fos a casa, el criteri seria, "si és 26" la Single Speed,  és que així havia de ser". També és veritat que avui després de les darreres millores fetes a la Vicious, difícil el retorn a 26", no es pot dir mai, però influenciat per en Colorado que ve amb molta empenta per darrera, "mai més tornaré a les 26", mai més", jo no diria tant, però també està més que bé aquest pensament d'en Colorado.

MTB, MTB, MTB.

Molts nervis pel proper Roc, més encara, podria dir què més que nervis, molta, molta, i molta emoció, i crec que hi haurà novetats, moltes,  i totes importants, millor dit determinants.

Ellsworth Method.


http://www.pinkbike.com/news/Ellsworth-Method-Interbike-2011.html



http://chirosangaku.tumblr.com/ 

MTB, MTB, MTB.

Una marca que va pam a pam, no sé però, si serà suficient, sense representació al país que jo conegui. Però perseverar mai ha estat un problema, si va lligat a evolucionar, i més si has decidit competir al sector de les dobles a camp obert.

Una marca amb una trajectòria més feble que Intense, fins fa poc més propera a Turner, pel que referència a camí fet, ara però Turner, després d'un cop fort com ho va ser perdre el litigi per la mateixa patent del sistema de suspensió d'Ellsworth, ha ressorgit amb molta força, perseverar i evolucionar agafades de la mà les dues paraules, si has decidit entrar a camp obert, i tant que sí.

Jo no hi hauria entrat mai, però és un camí personal, no plural, oi que no?

Per què és així? perquè funcionem així, es veu que funcionem així. Molts no ho veiem, jo entre ells,  però tots funcionem així, mtb, mtb, mtb.

Moots MX Divide 2012

Hi Genets,

Some times the long nights gave me the time to dig and surf on the web, I found that video from the new Moots bike, I know some days ago we already posted a picture, but I really think this 4" platform (100mm) it's the perfect one for the kind of bikers we are...maybe Michael need more, not the rest of us.

Interbke 2011:MOOTS MX Divide from ChainRing Films on Vimeo.


From SC, Xavi Paricio

dilluns, de setembre 26, 2011

III Road Book Conrad Lloveras.

Bé, avui ja és un fet, ahir de la mà de BO, varem participar al III Road Book Conrad LLoveras.

La jornada va començar a primera hora, no la cursa, si no la nostra jornada.


I va acabar de nit, no la cursa, si no la nostra jornada.


El Road Book Conrad Lloveras, aquesta petita aventura, és el què ha de ser, una cursa popular amb un valor afegit, el motiu de la mateixa, i en segon terme una cursa a on a un recorregut 100% rodador hi poses una component d'emoció com ho és el de seguir un Road Book. Entre zones rodadores també hi va haver zones de corriols emocionants.


Nosaltres en iniciar el recorregut ens va semblar que tindríem un dia relativament tranquil, cosa que no va ser. L'emoció però hi va ser des de la nit abans de la cursa, fins un cop acabada aquesta, oi que sí?


La realitat va ser molt diferent, perquè ara fa uns anys que no participem a una cursa guiats per un Road Book, i aquest punt, el de seguir les indicacions detallades a metres, amb uns pulsòmetres que marcaven de cent en cent , no de deu en deu, seguir el Road Book passa a ser encara més emocionant, que què vull dir?, que el CS600, marcava cada cent metres, aleshores un 0.60 m. no el podíem quantificar, un 560 m. o anàvem a 500 m. o a 600 m. fet que encara fa que tot tingui un plus d'emoció, oi que sí?


El fet de portar la placa per fixar el Road Book a l'inrevés, vull dir que aquest Road Book tenia forma de llibre, no de bloc amb l'espiral a dalt, i haver de mirar les vinyetes mentre aquestes amb la velocitat no paraven de voleiar, fa que t'adonis que per a cada especialitat  cal una especialització, i que pots pedalar més o menys, però que seguir un Road Book i fer-ho bé requereix de tenir experiència en aquesta modalitat.


Veient el porta Road Books d'en Jordi senzillament et deixa gratament sorprès, feina però que molt i molt ben feta sí senyor. Veure com pedalava, a la velocitat que anava i com seguia el Road Book va ser gratificant.


Bé,  dic veure, perquè lògicament el varem veure, però  únicament al primer quilòmetre del primer tram.


Els BO com sempre a una velocitat fora d'escala també va ser,  el coincidir-hi un instant molt breu. La propera coincidència després de la primera en iniciar-se la cursa va ser a dalt del podi, primer i segon lloc pels BO a la classificació, moltes felicitats.


Dies de mtb.

El que està molt bé, és el tipus d'inici d'aquest Road Book, tens dues hores aprox. per anar sortint, cada equip comença dins d'aquesta franja horària, i la classificació és fa pel temps invertit en fer el recorregut, així l'ordre d'arribada no coincideix necessàriament amb l'ordre de la classificació, i tant que no.

Una parella de campions, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.


Les sensacions rodant per a mi, bones, per a la Betty també, però les seves pulsacions anaven un xic més altes del que haurien de ser per rodar bé, en relació a les meves. Res preocupant, o sí, perquè jo si no veig que tot va com ha d'anar i més pel que fa referència a un aspecte com aquest pateixo un cert neguit. A partir de la segona hora però això va anar caminant cap a la normalitat, i el seu rendiment va anar de més a molt més.

Una sortida com aquesta ens serveix per fer un mini test tant de l'estat de forma, que la prova d'esforç ja ens va indicar que és bona, com les sensacions pedalant a una cursa, com també la posta a punt de les dues bikes, i en darrer terme i no per ordre d'importància del funcionament dels nous equipaments.

La nota avui d'aquests tres grups d'un 4/10, perquè per a una cursa, millor dit tres curses a un esdeveniment com el Roc d'Azur, no podem anar amb incidències varies, hem de pedalar i prou, i pedalar a pulsació més alta del que hauríem d'anar, tot i a dins de la línia vermella, perdre trossos de sabatilles, o que el manillar caigui de les puntes per un mal manteniment per part meva,  no és el què ha de ser, en cap cas, tenim temps per a corregir i tant, i avui mateix ens hi posem, oi que sí?

L'organització, un doll sempre d'amabilitat, a cada control sempre ple de somriures amables, i l'avituallament complert i en cap cas tancat, podies menjar de tot i sense límit, "senzill però arrecladet" diria jo.

Això era al quilòmetre trenta crec recordar i la nostra sensació era la d'acabar de començar, com sona. Jo crec que és pel desnivell acumulat a aquest punt quilomètric, que no era molt elevat el què va fer que rodéssim tan sencers. Cal esmentar que el desnivell total un cop finalitzats els seixanta quilòmetres tocats, no va superar els nou-cents metres positius.

Podrem dir, "unes xifres poc extremes", avui passades les hores penso, "i per què sempre ha de ser tot tan extrem?", no és el meu cas, però sí el de moltes persones que conec, a on el seu dia a dia ja és prou extrem, i penso que per a mi mateix, una jornada com la d'ahir podia haver estat una jornada relaxant, pel que fa referència a tipus de recorregut, i tant que sí.

Una aventura amb ingredients conservadors pel que fa referència a tipus de recorregut, tant per la seva dificultat tècnica com per la prudència a l'hora de sumar desnivell,  també és una aventura, i tant que sí.

Ahir ho va ser, una aventura. I no oblidem que un Road Book de 60 Km. sempre té un bon punt d'exigència.


Als darrers metres, no per una manca d'informació del Road Book, si no per una senyalització de cintes del color de la vegetació va fer que nosaltres tinguéssim moltes dificultats per encertar el camí, seguir unes cintes que no veus no és fàcil, però també  suma a tot plegat que era al darrer tram, més cansats, i una mica nerviosos, pel fet de voler fer-ho d'allò més bé, oi que sí?

En arribar pel mateix pas que hores abans havia estat la sortida va fer que la desconnexió fos immediata, i tot seguit  em vaig adonar que havia participat amb una tensió important, i tant.

A l'arribada en Narcís de BO sempre atent a la nostra entrada, i l'organització per la seva banda ens tenia preparats un entrepà de pernil o formatge, així com galetes, fruita i fruits secs, com també diferents refrescs a escollir i amb la possibilitat de repetir si així ho volies.


D'aquí a la dutxa, i de la dutxa a prendre la fresca a una gespa amb vista panoràmica a l'arribada dels participants.


Després d'una bona estona ens varem dirigir a dinar a l'Estartit, directes a compartir un bon dinar, entre moltes ganes de gaudir del què quedava de la tarda, i de fet així va ser, mtb, mtb, mtb.

La YetiBetty de 10/10, tot però tot perfecte.

La Vicious, bé per on començo, pel final, pneumàtics, per un terreny en ocasions  puntualment tant pedregós, anava un xic baix de pressió, vaig inflar i oli en un llum, el manillar, pel fet de no haver repassat els torniols de la potència que el fixen, aquest, el manillar nou,  va anar baixant les puntes lentament, vaig posar-lo a la posició inicial, recargolar els torniols i a rodar.

La nova posició del seient endarrerida de forma significativa m'ha anat molt bé, canvi auspiciat per en David de BO, gràcies David, a 6 cm. és a on és la punta del seient, darrera de la caixa de "pedalier", del centre d'aquest, és a on sóc ara. L'alçada de la tija posada a punt per en Narcís de BO també molt bé, gràcies Narcís, 72 cm. de sobre del seient seguint la línia de la tija fins al centre de la caixa de "pedalier". La Betty vers l'ARC, a 4,5 cm. i a 63,5 cm. respectivament, mtb, mtb, mtb.

L'equipament, 100% d'estiu, i tant. Tot rodó menys les sabatilles Bont especíques per a la pràctica del MTB, les gomes de la sola surten del seu lloc mentre pedales, el que t'obliga a aturar-te, descargolar el torniol de la sola que fixa la goma a aquesta, i tornar a fixar la goma que un cop fixada a la sola, s'escapa de la cabota del torniol passada una estona, i això passa mentre pedales. Les portaré a Doctore Tèxtil amb en Xavi i que hi posin remei perquè no pots pedalar amb unes sabatilles que mentre pedales les gomes de la sola cauen pel moviment de la pedalada, oi que no? "algú ho havia de dir".

A l'altra cantó de les Bont el culot Sportful per a més de 80 Km. de 10/10, però de 10/10. El mallot bé, no perfecte, no hi puc portar els estris mínims al darrera, no cauen del tot les bosses per a tal fi quan les carregues, però no tenen el bon rendiment de les bosses dels mallots Pearl Izumi, en cap cas. És més ahir va arribar a ser molest, la sensació de les bosses una mica caigudes és incòmode, molt.

Eines les de sempre, sense l'esprai d'escuma, aigua,  dos bidons de 750 ml.  

El dia no va ser calorós, en cap cas, la temperatura perfecte per a rodar, rodar i rodar, tant que jo creia que pujaríem al Castell i finalment això no va ser, per a la propera edició?

Aquest tema de les Bont ahir va ser una bona murga, una bona murga. He parlat fa uns minuts amb en Xavi de Doctore Tèxtil que m'ha comentat que els hi porti que hi posaran remei, molt i molt bé.

Després del dinar ja ben entrada la tarda, passejada per l'Estartit i tornada lenta cap a casa amb la VW, si senyor.

Ara ja som a la recta final, al fons el Roc d'Azur 2011, sí senyor. Tres Single Speed al Roc, mtb, mtb, mtb, dues posant-se a punt pels propers dies de "gala", la tercera, la Mooto-X SS sempre va quan ha d'anar, si pot fer una Volta a la Cerdanya sense cap eina ni càmera, podrà fer tres curses a tres dies al Roc sense cap incidència, i tant que sí.


MTB, MTB, MTB.

dissabte, de setembre 24, 2011

Aventura prèvia al Roc d'Azur 2011: III Road Book Conrad Lloveras.

Demà participarem de la mà de BO al III Road Book Conrad Lloveras.

Nosaltres amb Single Speed, de fet serà la pre estrena de les darreres millores fetes a les dues bikes pel Roc d'Azur d'aquest any,  de la forquilla DT Swiss XRR 445, del plat nou de 32 de HbC, i de la tija Moots,  aixo pel que fa referència a la YetiBetty, i manillar i tija Moots pel que fa referència a la Vicious. La Vicious ja porta la potència a 6º+.

Els equipaments a decidir, Sidi Dragon i Shimano M230, sí que hi seran, encara també les Oakley M-Frame de la Betty si no fa sol, i segures les meves amb el vidre Gold Iridium, els cascs encara el Giro i el Limar, dic encara perquè el Giro marxarà properament, segur.  La resta d'equipament encara a decidir. 


Una noticia important, deixarem de banda demà "La llei seca Colorado", pel que fa a eines i càmera, vull dir que les portarem. 


Les bikes estan a punt, si deixa de ploure ja ho deixaré tot a punt avui, per demà no haver de fer res més que no sigui enfilar a la VW i marxar directes a l'aventura.


Les gomes de pollastre ja hi són posades, les hem anat a cercar fa una estona, per això no surten a la imatge.

Bé, demà darrer test previ al Roc d'Azur. Els nervis, l'emoció del proper Roc, del sizè Roc, planeja per casa, una sensació de fusió entre aventura, tensió, neguit i molta, però que molta activitat, perquè moltes les coses per fer, molts detalls per concretar, i en darrer terme un factor clau, moltes, però moltes ganes de viure aquesta cita,  de ser-hi. Aquest any hi anem amb en Colorado!!!, anem-hi?

MTB, MTB, MTB

Un cop finalitzada la jornada del Road Book , tindrem crònica, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Mavic Fury-Sidi Dragon-Shimano M315.


Mavic Fury, són a casa pel criteri Colorado. size 40 i 440 g. d'especialització, 220 g. menys que les Shimano M230 size 40, no 220 g. de millora, o sí, ho sabrem quan les Mavic surtin a rodar.

MRG ets la millor, mtb, mtb, mtb.


Les Sidi Dragon negres, ara rodo amb les blanques, i amb l'arribada dels nous equips podria posar-les en marxa, o no. Les cales les tinc a punt, dos jocs a punt, un per les Mavic, un per les Sidi, serà qüestió de decidir, o això sembla.

Les M315 encara no hi són, sí al cap, si localitzades pendents de fer el pas, i tant.


Si serà abans o després del Roc d'Azur, és el dubte, si és abans serà als propers dies, hores?, no ho sé.

Si serà després del Roc, què serà després del Roc?, no ho sé, tot pot ser, o no, unes coses sí, i d'altres no, o totes, o cap, o de diferents, sempre amb un esperit, sumar, sumar, i sumar, projectes, il.lusions, en resum bones sensacions, perquè el que no va en aquesta direcció, ve, vindrà sol.

MTB, MTB, MTB.

Quina joia de sender que hem escollit, un espai per a tot, per a bikes, per a "work", per viure, mtb, mtb, mtb.

Gràcies a tots per ser-hi, per compartir sensacions, al Blog,  i majoritàriament entre senders, entre corriols, mtb, mtb, mtb.

Aquest mes a part de la imatge del mes tindrem el biker del mes, "the best biker", ep, no "the fast biker".

Demà aventura a sobre de la bike, i tant. A les properes hores l'exposaré, hores o minuts.

Moots Dreams.

Aquesta imatge estarà presidint un bon espai, el millor, dels millors.


Perquè no podia ser de cap més altra manera, o sí, i volem que sigui així.

MTB, MTB, MTB.

Per a tu Colorado, mtb, mtb, mtb.

Llacs de la Pera a l´hivern?...Cap Problema!

Tomi Ring 102x32.

És dens però m'agrada.



http://forums.mtbr.com/singlespeed/tomi-ring-582214.html

És que la corona demanada a USA és de 104, no de 102, o sigui que amb en Narcís de BO cerquem un plat interessant de 102 mm.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de setembre 23, 2011

Stem and handlebar, Moots.

Són dos components claus que sense ser determinants, perquè certament no ho són, sí que fan que en la persecució de disposar de dues bikes rígides, hi puguin aportar petites dosis d'eficiència.


Sempre dins de les seves marcades limitacions, i tant que sí, o no.


Per què tija de titani Moots endarrerida?, perquè fa uns anys, pocs, que veiem com la tija de la Moots d'en Colorado quan pedala assentat flexa lleugerament amb els impactes, fet que no passava ni amb la Thomson Elite de la Vicious, ni amb la NewUltimate de la Yeti-Betty, tampoc amb l'Easton EC90 que portava a les darreres setmanes a la Vicious.


A la Vicious, amb el Maxxis Ardent 2.25 a 16 psi, amb els tirants finíssims, la tija Moots hi aporta un plus de comoditat, quan? quan vas assentat escalant, és veritat que poques vegades, però hi són, i quan les baixades són de molt poca pendent i amb terreny de pedres fixades al terra, a on la SS, és un anar fent, ara amb la tija Moots a aquests dos escenaris puc anar-hi assentat, a on abans havia d'anar dret.


A l'ARC, era necessària, l'ARC pel fet de no ser de cromo, és més rígida, cada cop va directa al pilot, ara amb la tija Moots aconseguim minvar aquest impacte sec.  

Per què el manillar Moots? en primer terme a la Vicious, pel fet de que el que portava fins avui era d'alumini OS, de 700 mm. i 10º de 220 g. , no 25,4 mm. com ara,  fent conjunt amb una potència d'alumini Thomson mecanitzada amb CNC, de 160 g. aquests dos elements sense ser intractables, sí que si els comparem amb el manillar de titani Moots de 24,5"?¿, 180 g. aprox. amb l'adaptador a 25,4 mm. amb la tija d'alumini Syntace de motllo, de 25,4 mm. 100 g. aprox. aquest segon conjunt té una comoditat que el primer ni cerca aconseguir.


A l'ARC hi anirà un Moots de les mateixes característiques però de 640 mm. no de 700 mm. 5º i no de 10º. Què és el que porta en Colorado a la Mooto-X, i que ara passarà a ser el de la Betty quan a en Colorado li arribi el seu de 700mm. i pocs graus.

Ara la Vicious té un plus important de comoditat, plus que suma a la que ja tenia. Escalant va bé, no sé si millor, vull dir la posició del manillar, que no és de 10º com vàrem demanar, és de com a mínim 15º. Però després d'un any, millor dit onze mesos, ja m'està més que bé. Allò què deiem del HM.

Ara he d'estudiar bé el tema seient, el SLR de les primeres guerres del 2002/03 crec recordar, va molt i molt bé, i m'agrada que el seient no sigui nou, diu d'on venim i deixa entre veure que tindrem més guerres. Però he de dir que estem considerant d'altres opcions amb en Colorado.  El Tune no pot ser perquè la tija Moots no permet muntar el gruix extra de la guia de carboni vers la de guia més afinada  de titani, crec recordar,  del SLR.

Les rodes, un tema prohibit fins avui a casa, anem a una boixa específica SS?

MTB, MTB, MTB.

Avui abans de sortir passaré la potència Syntace a 6º+, i no als 6º- que portava ahir.

Quina feinada...Com es fa un Exogrid?