Quasi ) 7+

Que ahir faig la primera anada a la capital, no va ser perquè l'anada prevista era un destí força més llunyà, i la segona pensada va ser aquesta, també he de dir ara que ho escric la pensada que em ve és la dels Àngels cremant, amb el foc passant per sobre del nostre camió de bombers i dels turistes amb el seu cotxe que portàvem darrera, saltant ells d'aquest com nosaltres fent el mateix del camió en el nostre cas per endollar les mànegues i mirar de sobreportar-refredar el moment, aquests records crec que no ajuden, o sí, o sí. Això deuria ser principi dels 80, o molt poc tocadets. Vull dir mentre ahir donava diferents voltes a una rotonda valorant cap a on encarar finalment, segur que el què he exposat fa uns instants suma o resta, no ho sé, però que intervé en la decisió final d'una manera o d'una altra segur, ahir em va portar a enfilar el camí un altre cop direcció al Mirador. 

El resum de Vols, un 5/7 a aquesta darrera setmana 9, i avui a aquesta 10 comencem amb un 1/1, prou bé, la diferència avui té dos punts forts, el primer l'ús de les jaquetes d'hivern, el segon no acostar-nos, no exposar-nos al Paradís de l'Aigua, com sona, com sona, aquests dos aspectes avui han ajudat a que la fredor ens ha respectat anant equipats excepte les jaquetes, més d'estiu que de tardor, en cap cas d'hivern. 

Ahir que també hi va haver Vol, amb fredor, certament, amb una aire a on aquesta fredor pesava un xic massa, com avui que l'aire era molt fred, però ahir en primer terme segurament per uns mallots a diferència d'avui que anàvem amb les jaquetes d'hivern, i en un segon terme perquè anàvem amb una tèrmica de 150 sintètica de màniga curta no com la d'avui d'estiu i també de màniga curta, ahir aquest conjunt de mallot menys dens i tèrmica més densa no va funcionar-ajudar a tenir les millors sensacions, sí avui però que anàvem a l'inrevés és a dir jaqueta densa amb tèrmica lleugera100% d'estiu. Jo ahir anava de curt referit a culot, termo, paravent i resistent a la pluja, mentre avui anava amb un 3/4 de característiques idèntiques. 

Ara mentre ampliava aquesta intervenció a la part sobre les Super Armadures m'ha vingut al cap que les Armadures de Gala fora dels guants llargs, el casc, i en darrer terme les ulleres, la resta no té un objectiu de protegir-nos en cas de caiguda, de fet cada vegada que hem caigut ens hem cremat, molt o poc, però culot i mallot en entrar en contacte amb el terra immediatament el primer que es produeix és una cremada per el friccionar-escalfor que es genera. Els tres primers elements, dos d'ells com ho són el casc i les ulleres sí fan una funció 100% protectora, el tercer element els guants la fa parcialment perquè quan hem caigut la cremada no ens l'ha evitat mai fins a data d'avui, i que hauria de ser el seu punt fort, perquè no dic protegir-nos dels impactes doncs és que no porten cap element de protecció contra els cops, cap. 

Un aspecte important que diferència les Armadures de les Super Armadures és que les primeres han de funcionar per portar a terme els Vols i aquests per pausats que siguin van lligats a una activitat física extrema comparada amb els Grans Vols, així els materials cerquen una traspiració immediata, la prioritat és facilitar també el bon funcionament biomecànic, com podria ser minimitzar el fregament constant del teixit amb el cos per facilitar els moviments propis de la disciplina, i a l'hora que no menys important també de mantenir l'equilibri tèrmic del nostre cos, si és que aquest concepte existeix, però no preveu la protecció contra cops en cas de caiguda, o jo no li sé apreciar aquesta darrera característica a cap dels mallots, culots i guants, no veig en aquests equipaments cap element de seguretat en cas de produir-se la indesitjada caiguda i rebre un cop. 

MTB, MTB, MTB.

El resum de la sortida d'ahir que va ser breu, molt, seria l'impressionant comportament del Gran Drac de dues rodes, sense mancances apreciables de cap tipus per el nivell que jo presento que és el no nivell, vull dir que és una sensació vàlida per mi i prou.

Equipat en excés fet que va requerir d'una breu aturada o no tant breu, per treure'm una de les dues proteccions de l'esquena, la pròpia del T-Rex no, si no la menor, i no vaig fer el mateix amb una de les les tres tèrmiques, la que feia de segona capa, i no fer-ho va ser un error, doncs em feia una pressió excessiva-a la zona alta de l'estómac, renoi encara ara m'esgarrifa una mica, uf, en darrer terme també em vaig treure els sotaguants de seda, el resultat és que vaig haver de desfer el camí passada una breu estona perquè no em vaig trobar bé, estona que ara la recordo com a massa llarga, i tampoc recordo una ocasió anterior tan desagradable com aquesta fora del dia de l'estrena d’aquest Gran Drac de dues rodes quan vaig haver de saltar en marxa per la sobrecàrrega de la cadera en gran part motivat per els nervis del moment, vull dir la sobrepressió de semi nova així encara més rígida de la Super Armadura de Gala a aquesta zona de la cadera, sumada al neguit del moment va desencadenar una rabió coneguda i a l'hora impossible per mi de mantenir, rabió que un cop dret amb els peus a terra, com esmento dret al carrer va quedar passats els primers segons en un no res, quines coses. Ahir amb el pas de les hores i també una nit d'excel·lent descans després d'aquesta mena d'indisposició em van ajudar a recuperar-me, poc a poc però millor a cada hora que ha passat, millor així oi?  

He d'aprendre a valorar prudentment com ha de ser el concepte precís sobre l'equipament de com ha d'anar aquest de rapat al cos, amb les Armadures de Gala no tinc dubtes, és que no he de pensar-ho, però com tot amb les Super Armadures de Gala he d'aprendre a entendre aquest rapat on comença i on acaba perquè sigui funcional, a on sembla evident que ahir em vaig excedir per rapat per molt, però per molt, renoi, renoi, renoi, la segona tèrmica únicament de posar-me-la ja em va donar una sensació de molta pressió al cos, rar perquè a sota únicament portava una primera capa d'estiu sense mànigues, en afegir l'Assos a sobre d'aquesta segona tèrmica aquesta sensació es va accentuar encara més, i la incorporació del protector de columna tipus TRex i el que ja portava la mateixa jaqueta en tancar la cremallera d'aquesta va portar la situació a aquest extrem que esmento d'una pressió notable a la zona alta de l'estómac, també he de dir que les Super Armadures de Gala que disposo totes presenten en major o en menor grau aquesta característica d'un contacte amb el cos força contundent-agressiu en els primers instants del contacte amb elles sense excepció, vull dir de les cinc que disposo, després passats els primers minuts he de pensar que per l'escalfor del meu cos amb el contacte amb aquesta sembla endolcir-se, però sí la percepció ara mentre escric és que les Super Armadures de Gala són més properes a una armadura de l'edat mitjana que no pas a l'equipament que portem per els Vols que és des del primer moment un guà, fins i tot les S-Phyre són embolcalladores quan te les poses, i mira que la seva sola és rígida, però rígida. Normal que això sigui així doncs la Super Armadura que disposem persegueix un sol objectiu protegir-nos, del lliscament, evitar de cremar-nos en cas de caiguda, i també de fer-ho en cas d'impacte, en aquesta segona situació el coixí de seguretat passa a ser l'eix de tot plegat, protecció que jo encara no disposo. 

Però en el Gran Vol de fa dos dies, el del divendres a la nit, mentre anava gaudia d'un Sol protector, el de la llum, aquest em deia adeu, afectuosament però, amb dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or, un instant com el viscut a la recta d’Hostalric ara un altre cop amb el Gran Drac de dues rodes encara no la Nau, cert, cert, però sí que per la revisada transmissió, i per els nous pneumàtics siguent per aquests dos motius un Gran Drac més precís, més suau, més preparat per a moments com aquests a on la cerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb el Gran Drac de dues rodes dins de la Super Armadura de Gala passa a ser un instant màgic, i a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant una massa ingent d’aigua a la meva dreta em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, uns minuts i prou cert, suficients però per tornar a captar-gaudir del moment, com el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament a la foscor, en aquesta ocasió sense les Fades, reines d’aquest entorn, però amb un Gegant, i també amb dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes cerificant la seva presència entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, i com esmento l’emoció esborra cap dubte possible, i ara dies després el mot que em ve al cap el de l’emoció no va sol doncs un cert temor també m’acompanyava, cert, cert i a l’hora tots dos mots van funcionar un altre cop a duo, creant una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi?