La 9 avui ve a ser determinant ) 13+

El ritme de la setmana passada, un 4/7, i ara passats els dies tot i estar a dins del el programa previst la valoro com a una seqüència baixa, hi ha ganes de Vols, curiós perquè amb aquesta darrera sensació el diumenge passat no aquest hauríem pogut sortir però va primar el descans, es veu que ho necessitàvem, de fet el motiu de fons és que des de dimecres després de la sessió d'aprendre a respirar que va ser molt contundent, he de pensar que per aquest motiu vàrem quedar una mica encalladets com enganxadets de certes zones, en aquesta ocasió com ve siguent recorrent la Reina la càrrega la va notar a la zona de la cadera, i jo a la zona de l'angonal crec recordar, res més que una lleugera sensació però present que tenim més despertes aquestes zones, més sensibles podria ser el mot, res més, i de fet vàrem seguir a dalt dels Dracs dos dies més, però com a aspecte nou de la setmana referit a Vols seria aquest que ús esmento, agafat de la mà del segon punt rellevant de la setmana, com ho és que anem ja per la tercera setmana des del darrer test amb el nutricionista i que ens està costant una mica més, en aquesta ocasió és l'adaptació dels nous ajustos alimentaris que són molt significatius certament per nosaltres, es veu, a nivell de dificultat seria no començar el dia preparant una bona cafetera, sí però una o dues hores després, o com aspecte positiu en aquest cas l'opció de poder passar els postres del vespre al berenar de la tarda, que per cert m'ha anat aquesta darrera possibilitat de combinació molt bé, crec, i dic crec perquè les sensacions han sigut, són en conjunt força diferents. 

Però l'objectiu que és ser a dalt dels Dracs sembla seguir el seu curs, doncs com us esmentava ens hem marcat un 4/7 per setmana, i ara per ara es manté, i fins tot poder ser-hi per sobre diria que apunta a bones maneres, doncs  crec recordar que portem un 6/7, un 5/7, un 4/7, i aquesta setmana onze en curs on sembla que anem a repetir o a quedar en un 4/7 si avui dissabte i demà diumenge no sortim, i que ara a dilluns de la 12/52 m'adono que la seqüència tendiria a zero, que no perquè a l'onze l'hem finalitzat amb un 5/7. Com a nota molt positiva puc esmentar que ahir a l'hora de dinar vàrem allargar una mica el temps del Vol i a l'hora vàrem doblar la distància d'aquest per un ritme més alt des d'aquesta setmana 11, i no per un propòsit si no perquè anem molt més lleugers a dalt dels Dracs un altre cop, tot plegat feia mesos que no ens passava, coses, a on com esmento sense ser un objectiu sí que poc a poc ha coincidit també que van entrant a la rutina els fartleks. 

He de pensar que tot ve en primer terme perquè no hi havia a la setmana 11/52 aquesta fredor curiosa perquè tot i ser present no ha sigut desequilibrant per nosaltres, segon aspecte important, el més significatiu com ho és que fa Sol, que bé, que bé, que bé, tercer punt i que ja he esmentat és el fet d'adaptar-nos poc a poc però cada dia una mica millor a jo diria que ho podria definir com l'arribada d'aquesta nova pauta energètica, curiós també que accidentalment en aquest Vol vàrem fer molta carretera, i quan vàrem tocar les pistes i corriols mare meva, mare meva, mare meva com volàvem a dalt dels Dracs, OMG, que bé que li va al meu cos rebre els impactes ara sí ara també de cada obstacle per petit que sigui, doncs implica de canvis de posició a dalt del Drac molt naturals i constants que fa que l'experiència passi a ser de cop molt dinàmica, visca el MTB!

Els equipaments literalment de podi, Pearl Izumi, Shimano, Gore, Giro, i diria que avui no cal que us detalli l'equipament en concret, remarcar que els nous mitjons Shimano més baixets, que són negres, són negres! però darrera al taló en gris hi ha escrita la paraula Shimano, tot no pot ser, però van molt bé, perfectes, puc afirmar que no som de mitjons més altets, sí dels de sempre, i ho dic totalment convençut, coses, com que jo el logo Shimano del taló no el veig gaudeixo de la visió del mitjó totalment de color negre, no és el concepte ideal però quasi, oi? ))

Un bidó sencer d'electrolit, dues barretes energètiques, i quatre caramels, dos i dos de carbohidrats l'alimentació dins del Vol, alternant-se entre ells  cada vint minuts passats els primers tres quarts d'hora.  

Incidències una doncs tinc un petit soroll, un clic a la Lysnkey que no sé d'on surt, poc a poc, no sembla que vingui de la puntera, no sembla tampoc la direcció, ni el BB, podrien ser els eixos dels pedals amb la unió amb el crankset, a veure, a veure, a vegades els afluixes i tornes a repretar moderadament i tot queda en silenci, altres vegades, les que més, no, veurem, i una segona incidència poc reparable fora de no ser-hi com ho és un cotxe que venia de cara i que finalment a uns metres, no més de tres, va decidir afortunadament per nosaltres tornar a la seva dreta, tenia tota la visibilidad doncs era un inici de recta, en tot cas va anar així, o nosaltres ho vàrem viure així sobretot perquè jo anava davant amb el cap cot concentrat en seguir la linia blanca de la meva dreta, com un exercici d'equilibri, i també tot s'ha de dir perquè el gorret Gore té una visera molt prominent i no puc mirar molt a l'horitzó per carretera perqué passada l'estona em fa mal el clatell, quines coses )

Coincidències cap, o no les recordo fins el 4/7, però en el 5/7 que ja ha sigut, sí, vàrem coincidir amb una guineu encuriosida i amb un aguilot a la nostra alçada i a tres metres de nosaltres que va decidir que no es mouria en apropar-nos passant de costat, no ens havia passat mai doncs sempre aixequen el Vol, i que també és un moment preciós veure com planegen suaument, un instant sempre únic, als torrons Vicenç quan fem el gir de tornada al segon recorregut sempre hi ha un aguilot que ens fa el present d'enlairar-se coincidint amb el nostre pas, i sempre ens quedem totalment impressionats, és igual les vegades que es repeteixi, moment germà de veure l'horitzó proper totalment blanc, és que ho escric ara i em torno a quedar admirat, que bé, que bé, que bé. 

Amb eines, amb tots els llums funcionant en intermitència, el 520 i el Varia treballant, remarcar l'avís d'aproximació d'un vehicle quan ve per darrera, advertència que suma punts a la seguretat. Tinc pendent decidir els timbres, veurem, veurem. He de pensar que el cotxe que venia de cara a pocs metres de nosaltres, el llum davanter intermitent nostre el va advertir de la nostra presència, segur, segur. 

Recordatori, diria que després d'hidratar-nos sempre, punt vital, seria el més important el de revisar la pressió-estat dels pneumàtics, revisar sempre, sempre, sempre abans de sortir la pressió d'aquests, amb els dits, amb o sense guants, però fer-ho sempre, i si tenim dubtes corregir, si no revisem la pressió la conseqüència pot no ser agradable. Sempre abans de sortir sense excepció reviso les pressions, una lleugera pressió de les parets amb els dits en forma de pinça m'indica de seguida  si tot està correcte, és un instant i permet de sortir una mica més segurs. Per aquest objectiu la bomba gran d'aire sempre està al costat on decansen els dos Dracs, no guardada, fins i tot la Vicious i la Spot Brand que presideixen la sala gran tenen als seu peus la bomba d'aire al costat, i mira que aquests no surten mai o quasi mai. Si tinc dubtes fins i tot me la jugo un cop a punt de sortir a fer saltar els sensors tèrmics per agafar la bomba d'aire i assegurar-me que la pressió sigui la correcta, cal tenir sempre els pneumàtics a punt sempre sense mandres de cap tipus, és un punt puc dir d’haver-ne de triar un i prou que els pneumàtics han d’estar al dia sempre, sempre, sempre.

Les dues tèrmiques d'Assos amb el balaclava, per la Reina ja són al quart Mirador, amb l'objectiu de formar part de l'equipament de les les Super Armadures de Gala, així com també ja ha arribat tot l'equipament de Gore R3, com les tèrmiques d'hivern termo de màniga llarga per tots dos, una i una, i una tèrmica i prou idèntica però aquesta és paravent, per mi, no per la betty perquè no n'hi havia cap, coses. Seguim doncs perseguint equips de Gore mentre estiguin disponibles, ara perquè finalment Gore segueixi comercialitzant els seus equipaments, no passaria res, gràcies a aquesta situació nosaltres ara a part d'Asics (Anima Sana In Corpore Sano), ara anem també de Gala amb els R3 de Gore, prou bé, oi? 

Avui diumenge podria haver-hi el 6/7, esperant però a que el temps sigui una mica més favorable, una mica de vent ens indica que cal ser prudents no tant com a les zones més afectades, però podria haver-hi nou Vol. 

Ahir entre les pluges, sense elles vull dir, rodàvem per sota dels 7ºC, amb un Sol intermitent inicialment, perquè després va deixar d'escalfar-nos, i per aquest motiu vàrem decidir nosaltres també no allargar la sortida, i va ser una bona decisió, doncs ens va permetre d'arribar prou sencers, i de fet ja havíem descartat en primer terme acostar-nos al Paradís de l'Aigua, per ser proper aquest a aquestes masses ingents de neu que tenim quasi a tocar, i que per poc vent que tinguem l'aire com ahir sense Sol era podria dir que interessant, com des d'un dels balcons del segon recorregut que disposa de les vistes dels dos Santuaris i a l'hora d'aquests monstres blancs majestuosos que ens deixen bocabadats cada vegada que els veiem a l'horitzó més proper, OMG. No estem abituats a aquesta visió, és que són muntanyes tan majestuoses que ens deixen impactats, positivament, cert,  cert, els tresmils és una proporció nova per nosaltres, però per uns instants quedem com si d'una aturada en el temps es tractés, molt breu però per sort, o no, o no, renoi, renoi, renoi.

MTB, MTB, MTB.

Segueixo treballant l'aprendre cada dia una mica més sobre la candidata seleccionada per ser la Nau,  a veure, a veure ))

Segueixo sense fer el pas de fer venir el coixí de seguretat, curiós perquè el considero un equipament totalment necessari, de fet no hi hauria d'haver cap més Gran Vol que no disposéssim els dos dels corresponents Airbags, penso que aquesta és una bona reflexió, ara per ara únicament els té ella per partida doble, però cada un d'ells per un ús diferent. La idea és fer-ne venir un i prou per mi però preparat per un doble ús, via l'opció de triar l'algorisme segons la funció u, recorregut obert al trànsit, o la funció dos, circuit tancat. 

El divendres a la nit per un pronòstic de pluja per dissabte volia portar a terme una aventura amb el Gran Drac de dues rodes, com ho hagués sigut una anada a la capital de nit, no feia fred, segur que fredor sí, però senyal que no havia de ser, i de fet hauria sigut la tercera anada a la capital aquesta setmana, en tot cas la pensada hi va ser, però tot va quedar en això, una pensada oi?

Sense Grans Vols, tot a punt però, sense una data per sortir, però sí amb una Reina que em proposa de portar a terme Grans Vols, conversa que tenim en arribar jo després de tota una jornada aquest darrer dijous a la capital, i que també exposa en aquell mateix instant que a l'horitzó veu l'estrena del seu Gran Drac de dues rodes, i que aquest moment el veu també una mica més proper, en tot cas els propòsits són molt guapos, molt. 

L'objectiu diria, la proposta és un canvi de partitura reforçat per l'esposició de la betty, a on a sobre del faristol em va deixar la que ha de ser la nova melodia a partir d'ara, així des de dijous a la nit estic totalment concentrat en aquesta, en entendre cada nota que defineix aquest nou so, i a on podria dir que aquesta intervenció marca el límit entre el recorregut portat a terme fins aquesta setmana onze que és la darrera frontera coneguda del proper recorregut desconegut un cop traspassat el portal, coincidint aquest moment amb el pas per la recta d'Hostalric, mira que és planera l'exposició, mira que és transparent la proposta, a l'hora que entenc comprenc que també inaccessible, i a on arribats a aquest definir la prioritat o no de la Nau podria ajudar a ser als Vols i Grans Vols a aquesta cota de nivell nova, senzillament la diferència de tot plegat és la cota, i no és literal. 

La diferència que esmento perquè el propòsit és de treballar per ser inclusiu així sempre permetrà la presència de tot l'horitzó recorregut fins avui, que ara passats aquests dies crec que em retracto d'aquesta darrera afirmació posant en pràctica la reflexió de la Reina del passat dijous al vespre que esmento, però sí segueixo amb una condició, però també detallo que no única, com ho és que la nostra música ens soni bé, ara sí literal, diria que no podrem dir que el criteri de base no sigui el de sempre siguent a l’hora radicalment oposat, oi? 

Segurament també per ser-hi,  la Nau, disposar d'elles, qui les disposi arribats a aquest punt, i per tant la Nau és una de les diferents contrassenyes d'accés que passaria a ser des de la setmana onze una condició imprescindible, i ho dic en sentit condicional perquè el tipus de Nau segur que identifica el tipus de codi, així una Nau no crec que permeti l'accés, sí la Nau, i en el seu defecte de no disposar de la Nau sempre hi ha entenc la possibilitat de reproduir-reordenar la seqüència de les notes per crear una nova melodia que també he de pensar que ofereix la tímida possibilitat per poder passar el portal, curiós doncs sense voler he definit dues vies de possibilitat d'accés, la Nau no una Nau i/o la melodia no una melodia, quines coses, que he reescrit la Nau no una Nau i diria que aquesta exposició és un déjà vu, que bé, crec, quines coses, en tot cas una Nau que són moltes i diverses, la melodia que és-són un altre cop moltes i diverses, tantes en els dos casos com instants té un instant, coses, i ho escric i torna la lleugera emoció, doncs moltes i diverses comporta de descobrir-coincidir a l’altre banda del portal havent accedit a aquest per la sincronització amb ell, renoi, renoi, renoi ))

Així segur que a cada dia que passi hi haurà més possibilitats, a l'hora que a cada dia que passa també quedarà enrera aquest contingut, que bé, i per tant també quedarà lluny l'entrada del portal, segurament que ho rellegeixo avui divendres valorant  si un cop traspassat el portal quedarà per natura tancat seguidament, de fet crec que des del moment que el traspassem deixarà de ser, i per tant serà per a nosaltres el moment, a on tinc la impressió que les noves fronteres seran les que quedaran darrera nostra a l'altra costat del portal, i els nous horitzons el tram a recórrer, que ho escric i un somriure vers aquest infinit desconegut m'envaeix, també una tímida emoció. 

Anada aquest dijous d'aquesta dotze a la capital, els lleons formen part d'aquest entorn, curiós, he de donar temps a comprendre quin paper tenen aquests darrers. Mentre, el dinar, la xocolata,  el resguard del Gran Drac esportiu, els vint mil passos que van ser superats amb escreix, i a on en cap cas són l'objectiu, si no únicament una característica, i a on vaig donant voltes generosament a la possibilitat d'entrar en mode silenci, a la possibilitat també d'activar el mode invisible, amb l'únic objectiu de sumar, oi? 

Així en aquesta direcció ahir divendres dins del que va ser un Gran Vol de dues rodes vaig passar frec a frec per la capital, és a dir la millor Super Armadura de Gala que tinc quasi que té l'oportunitat de desfilar per la capital, hauria sigut una desfilada de Super Gala, en tot cas no va ser, sí que com esmento va ser un pas de costat direcció a coincidir amb el Gran Drac de l'ala daurada, i ara vint-i-quatre hores després, a dissabte proper a l'entrada de la tarda d'aquest la pensada és que podria ser que la desfilada vingués sense cap mena de sensació de dificultat, doncs ahir l'anada a Tossa ho va ser passant per la ciutat, sí sense entrar-hi de ple, però per mi ja és un impossible fet possible el pas d'ahir, quines coses. Curiós perquè dilluns hi tornarem, a on gaudirem d'un festival en majúscules, que bé, que bé, que bé. 

I dins d'aquest mode silenci estic valorant de traslladar aquest moment a una capital més amunt i mirar així de partir des de zero, encara més zero vull dir, dubto de en cas de seguir aquesta direcció ja fer el propòsit d'una manera més determinant, si és que hi ha la possibilitat, vull dir, no sé si aquesta opció és factible, en tot cas la llista de candidates inclou el nom d'aquesta, tot i que així d'entrada se'm fa rar, no molt si puc evitar així l'incomodar, al 1989 ja vaig engranar una super corona de granit a aquesta possible ubicació, i va ser una experiència molt positiva, molt. 

Ho esposo en aquests termes perquè l'energia que desprèn aquest espai pot arribar a interpretar-se com una petita ona, i per concepte segons l'objecte la dimensió d'aquesta primera por arribar a semblar que presenta una certa dimensió, en cap cas en cap cas, i en tot cas la intenció és de ser-hi expansivament en silenci, així la moderació de ben segur marcaria el to de to plegat, però decidir aterrar a una altra capital podria ser una opció més moderada-càlida encara.