2/7 a la 38 )

Amb una 37 a 3 prou bé, i a un inici de la 38 bona, no per les millors sensacions si no per ser-hi, i tant, i tant. 

Per fer Dracs cal una disciplina notable, que és a on mirem de ser nosaltres sense ser-hi, mirant de poder ser-hi, sense aconseguir la constància que perseguim, però sí que mentre imprimim la voluntat a cada tram des del 2019 fins avui, i la idea és de seguir perseverant, oi?

Després de certes primaveres i tardors transcorregudes podríem fer un primer balanç tipus que on érem pel que fa a Vols segurament com hi érem no tornarà a ser, però res és com era, i en cap cas hi ha la possibilitat de repetir, podem pensar que sí però no som els mateixos, sí que podem passar prou propers, com a punt extraordinari sí que podem sorprendre’ns a nosaltres mateixos, segurament aquest darrer aspecte el més rellevant per a mi, de ser així sempre ens podríem donar per satisfets.

Alp-X PRO preferit )

Equipats prou bé, Alp-X PRO, el meu, el nou, C7 blaus paravent, la Betty Pearl Izumi i Gore, sense Merit, amb S-Phyre, jo blaves, crec )) 

Amb eines, amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, a tocar dels 30°C acompanyats d’un vent fresc segurament per la contundència dels moviments del Destructor que a aquesta 38 té un to d’una calidesa intensa amb nosaltres a l’hora que imposa la mateixa però amb una mirada volcànica sense una sola excepció per l’entorn, esmicolant tota possibilitat d’apropaments, i no és metafòric, on em consta que els Destructors i els Gegants que han de tornar són fora per consolidar fins el després aquesta preciosa situació que transmet el primer Destructor, si mantenim aquesta frescor amb el seu pas, amb el del grup complert de Destructors i Gegants segurament moltes il.lusions tenen també moltes possibilitats ))

El silenci del Destructor imposa, la mirada d’aquest senzillament delimita, som molt afortunats, molt. Cert també que nosaltres hem confiat en ells, fins i tot des del primer moment que vàrem coincidir amb els Gegants.

MTB, MTB, MTB.

De fet si tens el privilegi d’adonar-te de, ets certament un gran privilegiat, doncs això no sé si passa sempre, l'adonar-te de, podria ser que passés que ho fem de manera diferent a cada segon perquè varia el grau i el tipus de percepció, doncs aquesta darrera està en constant maduració, evolució, els risc però, des del punt de vista des de cada un dels Miradors és quedar-te encarat en una evolució-maduració cap a una direcció on el terreny sigui tan costerut que l'experiència coincideixi amb que sigui també de mal portar, o no, però si no ho veus si no t'anadones serà difícil triar-valorar encarar-te cap a un terreny una mica més planer, i fins i tot perquè no un pla i baixada, o perquè no si et complau quedar-te en permanent escalada. 

Per aquest motiu entre molts valoro el fet d'adonar-te de, sense aquest darrer aspecte diria que som a un tram certament que podria ser extrem de fer, tot i que no necessàriament però, també pot ser que estiguem a un tram planer sense adonar-nos que hi som. Sense afirmar en cap cas que fer-ho és una decisió personal, crec que darrerament el pes d'aquesta darrera és la que hi té menys a veure. 

Que t'anadonis et porta a un tram des dels Mirador que no implica de gaudir de poder decidir-valorar retrocedir o mantenir, en el seu defecte comporta de mirar de recordar què has vist en adonarte'n i mirar de reflexionar de com i cap a on, podent així obrir la porta del seguir gaudint del pensament il.lusionant, oi?

Aquesta exposició podria comportar-requerir d'una breu aturada per a tots i particulament del ritme actual d'aquest espai, podria, ja ha passat anteriorment, en tot cas si som afortunats ens en podríem adonar,  es veu que no perquè aquest mateix vespre ja tinc a punt la intervenció de demà ))