dilluns, de maig 13, 2013

Per què va anar bé?

Pel fet que va coincidir, haver-hi dedicat temps, i haver entès conceptualment què havíem de fer, bàsicament, bàsicament.

Imatge de Xavier Font.

Per entendre has d'escoltar, molt o poc, però si no ho fas així, han de passar anys. 

No hi ha escala, perquè l'hem esborrat, no hi ha llista, perquè l'hem deixat al calaix més profund, no hi ha soroll perquè aquest no és interessant, no hi ha res que no sumi, perquè les restes han caigut totes des de la SSEC2013.

Que a mi em vagi bé, o no, quina importància té? cap, seguint aquesta premissa, no cal seguir aquest tram.

Quan va venir en Josep i em va dir , hi ha un biker que vol apuntar-se a la SSEC, semblava una inscripció especial, com totes les que es van fer dins del període d'inscripció, i les poques de després, però en cap cas va ser així, en cap cas, i aquesta serà motiu d'una crònica, a on molts interrogants quedaran en l'aire, d'altres també.

Una crònica del biker que portava amb ell aquestes cames. Millor dit, l'essència d'aquest, i no necessàriament la seva, jo no la conec.

L'espai de la recepció dels participants va ser impecable, un lloc per a poder col·locar ordenadament els pensaments a portar a terme un a un.

De fet a aquest mateix espai, es van prendre moltes decisions, les millors, de les millors, perquè he escrit les millors, i m'ha vingut a la cap, la proposta de barbacoa del holandesos la nit de dijous, i seguidament l'olor dels bons moments de la SSEC2013 de Sant Gregori a aquella nit de dijous, i tant que sí, i tant que sí. La SSEC en estat benevolent amb nosaltres, oi que sí?

Segurament per a ells, pels europeus que estaven a aquella petita festa del MTB, del Single Speed, en va ser una més, important entre moltes, per a nosaltres no, entre bikers, va ser magnífic existir, poder mirar-te el braç, i veure´l. Com va gaudir en Miki, i el seu fill, i en Josep, mare meva, mare meva, mare meva. No parlo en nom de més bikers, no ens coneixem prou, però dels esmentats, i tant que sí, i tant que sí.

Quina petita joia la Bronto del Bruno, grans instants, grans moments.

Boníssima la cervesa dels belgues, la d'aquella nit, i ja no et dic res de la de diumenge a la tarda vespre.

Dies de SSEC.

Fem un bon cafè?

Aleshores sortiu d'on sou, aneu a aquell lloc que tenen el to per fer-lo, feu un bon cafè i tornem a on érem, segur que la jornada serà, i tant, i tant que sí. I haurà sigut, també,  per l'escapada breu però intensa de decidir què el cafè havia de ser bo, el d'aquest matí havia de ser bo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada