Com més be va tot

Més distància de tot plegat.

Però de fet és normal per a nosaltres a casa, per tant està d'allò més bé, com molt bé deia el meu bon amic Joan, el tram ve de lluny, i jo hi puc afegir què sempre ha sigut així. 

Quina bona sensació que la Betty cada dia vingui amb una pila de bones notícies SSEC2013.

També ho és, de normal, aterrar a llocs molt deprimits, millor dit ho era, de normal vull dir, hi hem passat anys, picant i picant pedra, intentant poder ajudar a canviar-ho, sempre des de les nostres limitades possibilitats, però també trabucant-les totes, per finalment deixar-los ara ja fa anys, tots aquests espais, definitivament enrere.

A partir d'aquest canvi, tot té encara millor to que el que ja tenim sempre, perquè sempre tenim un to, i aquest to, mantenir-lo, no en té res de planer, res, el Single Speed, és la disciplina de bike més exigent que he practicat, però també la que millors sensacions m'ha reportat.

És el tram on som ara, i, com hi som ara és com seguirem, ni una coma més, i sí, però el què no té camí a casa és ni una sola coma menys.

Mentre escric aquesta aportació ja sóc a la matinada tocada de dimecres, i el dia ha brillat amb tanta intensitat que no puc adormir-me.

 Jean Marc Peuch (imassu).

Avui he vist el nom de la Betty escrit en lletres d'or, costa assimilar-ho, costa, el podi del Mundial SOLO 24 hores d'ara fa uns mesos ha comportat un gran any, i en el cas que ens ocupa, a la jornada d'avui resto aturat, he llegit avui també, la Carolina el somriure de la SSEC, però és que coincideixo amb aquesta lectura, i tant, i tant.

He llegit avui també, "els grans noms" fent referència a la presència de bikers de referència que competiran a una cursa de 2.000 participants a nivell europeu, i veure que entre aquesta breu llista de bikers de referència, entre ells, el de nom de la Betty, és senzillament gratificant.

Certament, és el seu moment.

Dies de MTB.