Per la porta del despatx de casa que entra en Josep, venint de Granollers.
Ja fa dies que fem, i queden molts dies per fer, bé mira si en queden que queda tota una vida, certament.
Però ara d'entrada, som tot just a l'entrada, tenim cada dia aquesta entrada a primera hora.
Un biker que comenta les sensacions clàssiques de qui pedala, com passen de ràpids el ciclistes de carretera, la bike em fa un soroll, o avui tenia un dolor a, fet, el d'escoltar aquestes exposicions que em deixa molt satisfet quasi sempre.
Els camins del MTB són plurals, molt plurals, sí, però un sempre és el mateix, el d'enfilar-se i pedalar, ara sí, ara també.
Aquest darrer sender és el que ha triat en Josep, i ja portem uns quants dies, ni una espurna dels que han de ser, i una pila vers el primer dia.
Dos trams els propers divertits, el del dia 8 d'octubre a on Josep canviarà de bike, si tot va com ha d'anar, i el del dia de la veritat, a la prova d'esforç a Granollers, el primer emocionant, el segon gratificant.
Nosaltres a casa, jo, descansant, les sensacions del diumenge no em deixen fer res més que descansar, i descansar, per mirar que de cara a dissabte em pugui enfilar a la Vicious i que aquestes, les sensacions siguin les millors.
Moltes ho seran, per la companyia de tants single speeds, sí, però també m'aniria bé recuperar-me.
Quin fred que vaig passar diumenge, com pot ser?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada