SSIT2012: Canvi de registre, Introducció a la SSIT 2012.

Ja som a casa.

Una nova aventura viscuda, no diré lluny de casa, sí,  no tan propera.

El fet d'anar a una festa de la bike com ho és una SSIT, fa que tot tingui encara més de sentit, vull dir que la disciplina del single speed té la seva màxima expressió quan coincideix amb d'altres single speeds, i a Itàlia un centenar de single speeds, hi vàrem coincidir.

Poder anar a una concentració, perquè crec que això és el què és, una concentració de single speeds, a quasi uns mil quilòmetres de casa, coincidir amb bikers d'arreu d'Europa i parlar una llengua comuna, la del single speed, fa que des del primer fins el darrer minut que estem junts tot sigui un festival del MTB.

Love, Love, Love.

Hi ha dies per a tot, i tant que sí, i per tant també per a fer acte de presència representant a Catalunya, i en segon terme agafat de la mà del primer, com a representats de la propera SSEC 2013.

Cal i així és, tenir un ferm propòsit, el de voler que la SSEC 2013 sigui un entranyable festival del MTB fet single speed, i que té un primer i únic objectiu, que els bikers que vinguin passin una fantàstica vetllada del single speed.

Avui Diada Nacional de Catalunya el Blog de la SSEC 2013 ha fet els seus primers metres de recorregut. I per tant ja té cara definida, que què vull dir? ja us ho posaré d'aquí a unes intervencions. Bé ara aquest texte no té massa sentit, perquè ja han passat les hores i el logo de la SSEC2013 ja ha sortit publicat, oi que sí?

Què fa que bikers d'arreu d'Europa agafin uns les seves bikes, d'altres els seus cotxes amb les seves bikes a dins, d'altres les seves VW amb les seves bikes, d'altres els seus Motorhomes i les seves bikes, i es desplacin a centenars de quilòmetres, fins i tot milers, per a trobar-se amb d'altres single speeds? 

Jo penso que el què motiva que això sigui és el fet de poder compartir la passió d'un mateix pel single speed amb d'altres apassionats d'aquesta disciplina força singular.

Parlàvem amb en Marco i ell ens exposava que a Itàlia, single speed, single speed, són uns cinc, cinc? sí, sí, uns cinc, entenen com a biker single speed, a aquell biker que normalment va en single speed, i aprofito per esmentar que un single speed pot ser des d'aquell que les veu i li agraden però creu que no hi anirà mai, com també aquell que no li agraden, o aquell que hi va sempre, el single speed no té normes, i si no té normes això val per a tot i tothom.

Però dit això d'entrada si parlem de quants bikers van normalment amb una bike single speed a Itàlia no aniríem més enllà d'un reduït grup d'entre cinc i deu bikers.

Nosaltres a Catalunya, el nostre país pel fet de ser de dimensions tan petites,  ja en som més, curiós, però també ho entenc, nosaltres ens veiem quasi de casa a casa entre nosaltres, som tots molt propers entre nosaltres, i això afavoreix poder compartir. Premià, Salt, Banyoles, Sant Gregori, Llagostera, Sant Vicenç de Montalt, són totes poblacions molt properes, i de fet som qui rodem junts, però és que el què està més lluny en cap cas és més enllà dels noranta quilòmetres, en cap cas.

Jo avui mateix he pujat a dinar a Salt, és un salt anar a Salt des de casa de dia, a la nit ja és una altra història, però de dia és un dit i fet, i tant que sí.

Com coincidint tres vegades ja tenim aquests vincles tan forts entre nosaltres, és un fet, i per aquest sender seguirem, mtb, mtb, mtb.

Són dies de MTB.