Entretingut amb el paissatge.

És així, la crònica camina, però molt lentament.

Vaig a aixecar el peu de l'accelerador de la crònica de la Montgrinada, em fa sentir bé atuar-me una estona.

Una aventura com aquesta es mereix d'un tram per fer la crònica, i aquest tram com a la Tramunbike, té per a mi una component de reflexió que pesa, així que ja us avanço que encara no he arribat a pujar a la VW per anar direcció a Verges, com sona, així de planer, així de senzill.

Les lletres que hi han d'anar les tinc clares, no però les que podem anar-hi passats aquests primers dies, perquè la reflexió va més enllà de la pedalada, i tant que sí, i per tant vull que dins del cabàs de la crònica de la Montgrinada hi tinguin cabuda les millors d'entre totes, no pas totes, però és que tan mateix una aventura ja és això, gaudir-la abans, mentre i després, si la crònica ja estes posada al Blog ja seria passat, oi?

El passat el tenim tots però aquest ho és, passa a ser-ho quan li toca, nosaltres decidim que això sigui així, sí, sí nosaltres. La Montgrinada, per a lagranevasio avui encara és present, fins i tot puc afirmar avui que és encara futur.

Un punt de moltes sensacions aquest i no per l'alçada, mtb, mtb, mtb.

Pel fet que per aquest sender, el que hi ha darrera d'aquest punt una conversa sempre em ve al cap, "vols passar deia jo, i la contesta,  no no, vaig perfecte darrera teu, hem vingut a passar-ho bé...", un bon amic, un bon amic, al cel sigui, renoi, quantes sensacions, quantes sensacions.

MTB, MTB, MTB.