Un any, renoi, renoi, renoi.
I és que ahir a dalt de la bike vaig patir molt.
Moltes pujades pedregoses, llargues, amb una pendent exigent, mai massa, sí exigent.
Trams que penses, "renoi que bé que vaig", per passat uns segons veure que tota la força i l'energia que uns segons abans semblava infinita, deixa d'existir i únicament penso en seguir la roda del biker que tens a uns metres.
A les sortides amb els BO, des de fa uns quants dijous i amb més cura des de la primera caiguda ara fa unes setmanes, que sempre rodo entre cinc i deu segons més enrederit, què vull dir, que agafo la referència de qui porto davant i si no porto ningú enganxat darrera aixeco el pedal fins que no deixo el biker entre aquests cinc i deu segons. Si porto un grup de bikers darrera molts propers els deixo passar, per ressituar-me i fer el mateix amb ells.
Això si puc, vull dir que en d'altres ocasions senzillament els veig marxar, pel fet de que el grau d'exigència que em requereix seguir-los és tan alt que penso que no seria prudent per la meva salut.
És un pensament, un fet ja consolidat, el d'escalar seguint aquesta pauta.
Baixant, el tema és també pràctic, si tinc un biker davant meu miro de situar-me entre aquest cinc segons, deu ja no perquè aleshores perdo tota referència, i em costa mantenir el ritme constant baixant si no tinc una referència visual.
Un altre aspecte que miro de respectar a aquests dies de més fred, que no em va funcionar dijous, com ho és el fet de no omplir del tot el bidó de 750 ml, dic que no em va funcionar, perquè a Salt podria haver sortit d'estiu, i tant, aleshores ahir per la calor escalant, vaig quedar curt d'aigua.
L'equipament a les sortides BO, tinc clar que sempre ha de ser un punt per sota de la sensació de fred que pugui tenir una estona abans d'iniciar la pedalada.
Dijous no va ser diferent, i l'elecció de l'equipament va ser la més prudent, no en la direcció d'abrigar-me si no a l'inrevés, i l'elecció va ser de 10/10.
La sortida BO va ser i encara no sé com 90% escaladora, segurament va ser molt exigent per a mi escalar i molt menys la baixada, no perquè no baixessim tant com pujades varem escalar.
Una novetat interessant, el test de la forquilla rígida Vicious que ara amb 470 mm. hauria d'haver estat un conjunt amb el quadre The Motivator encara més còmode, no ho va ser, les reaccions d'aquest nou conjunt seran, segur, però em caldrà de més dies per adaptar-me.
Les reaccions baixant descompassades, la bike no reaccionava als impactes com jo creia que reaccionaria i això em donava una sensació de cert descontrol.
Pujant un xic menys escaladora, tres centímetres més d'alçada produeixen un canvi de graus d'atac, no grau no, graus.
Al pla-pujada gaudir de la mateixa sensació que a la pujada al Puigmal amb la MootoX 29er. i l'ARC 26", el d'una bike molt ràpida, molt més que la meva Vicious amb la forquilla de 438 mm.
Curiós perquè la tècnica Mateu de dibuixar el terreny mentalment mentre la bike ho fa, millor dit la tècnica de físicament i mentalment coordinar els moviments per a dibuixar el terreny com ho fa la bike, ahir amb la forquilla de 470 mm. era més difícil que amb la forquilla de 438 mm.
Sé segur que això millorarà, segur, i per tant tinc clar que funcionarà millor, i si passats els dies no és així, fàcil torno a 438 mm.
Ja us aniré exposant les sensacions.
Ara, dijous després de rodar a la tarda després d'un magnífic dinar a una perfecta terrassa, la potència al canviar la forquilla, ha pujat un xic, i per compensar-ho ha passat de +6º a -6º, que no m'agrada estèticament però que mira de compensar aquests 3 cm. més d'alçada que ara té la bike al tren davanter.
Un dia BO, a on a la tarda un grup privilegiat de bikers ha posat en marxa aquell projecte de ja fa uns anys, del mallot Freedom Catalonia, ahir un pas més que ens acosta a aquest sender que tan bones sensacions ens ha de donar com ho és el fet de posar en marxa el pensament de nació dins d'un projecte com el de la SSEC.
Una sensació predomina sobre totes, que bé que pedalen aquest grup de bikers de BO, que complerts que són, sí, sí, sempre hi ha millors grups i tant que sí, sempre n'hi ha de més ràpids, sí, però darrera si mires darrera, quan rodes amb els grup de BO, sempre hi ha més bikers que no pas davant, sempre.
MTB, MTB, MTB.
Jordi, una proposta la que m'has fet avui que m'ha alegrat encara més si podia ser, el matí. Ho comentem a casa i concretem què fem. Però decidim el què decidim, m'ha satisfet i molt la teva proposta, ja d'entrada el meu agraïment per anticipat, fem el què fem.
Si no camina serà per un motiu clar, poder correspondre amb una resposta equivalent i la teva no és fàcil de correspondre, mirarem de fer-ho i si podem fer-ho, correspondre't serà, i si no quedarà pel dia que puguem, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada