Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de desembre 31, 2010

A una estona del 2011.


Ara des del Mirador del Drac, miro la foto que he fet venint de veure la mare, plovia, però la imatge diu on som, a l'entrada de les fades de la nit.

Bon any nou a tots.

MTB, MTB, MTB.

Si demà surt el sol, faci o no fred, el Turó m'espera, sortida des de casa o des del peu del Montseny, encara no ho sé.  Com no sé si demà serà, perquè si no fa sol, no serà.

Happy Trails 2011!


Carolina de Sud, Irlanda, Girona, Maresme, Barcelona...Argentina...res d´això importa.
Feliç any nou a tothom, que seguim "pedalant" junts malgrat la distancia. 

Happy Trails 2011 per a tothom!

P.D: com diu el gran gurú Sergi (Jueu), si pedalem es que estem vius, així...que ha pedalar s´ha dit!


2010 la porta al 2011.


Vull dir que en aquest sender, el que avui sembla que no té fi, hi ha èpoques on cada metre, cada gir, cada zona planera tenen el seu sentit i quan això és així cada volta de biela és un fet significatiu, que fa que durant un temps limitat, llarg o més llarg, tot sumi.

El meu dubte és si un cop ets a aquest tram, sumes perquè el to fa que això ja sempre pugui ser així, o és per què ets a un pla i baixada on tot fa sumar, sigui el que implica aquest tram?

Un factor que és puntal d'aquest criteri és el fet que jo finalment cerco trams on hi ha pujades i baixades, moltes, trams planés,  els que menys, per diferents motius, no perquè a mi m'agradi únicament fer els primers trams, si no perquè a un país, a una comarca, que és a on sóc, tant petit i amb un cert nivell de nombre d'habitants per m2 determinat, on fer zones planeres no es fa fàcil, pel fet que a aquestes hi vivim, no tots, sí la majoria i a les zones escarpades no, si més no, no la majoria, mirar de fer zones planeres a on jo visc és complicar-se la vida, per finalment no poder fer-ho.

El que intento exposar és que si vols fer-ho bé, gaudir de tot el que fas, cal mirar cada detall, cada pas amb un to determinat,  que la música que genera la seqüència de tons coincideixi amb el tram que vas a fer, si això ho fas així i el que persegueixes és tenir bones sensacions, normalment, la majoria de vegades, el resultat és el de la imatge d'inici de la darrera  intervenció on fins i tot quan demanes una bona  cervesa,  la novetat que et porten és una petita creació on el protagonista és el Drac, curiós, certament, o en veure una fulla caiguda, vella, amb la perfecció de les seves formes o en deixar el mateix banc on reculls la darrera fulla,  també hi veus descansar la llum feta bellesa.

Cal gaudir de tot el que ens ve i mirar de fer dintre de les nostres possibilitats el aconseguir fer-ho bé.

Avui no tanquem l'any, oi que no?, avui sumem aquest a la ja llarga llista en el meu cas, d'anys viscuts fins avui i espero, desitjo,  poder sumar-ne molts més, entre Dracs, entre genets, entre fades, entre cavallers, entre dames d'aigua.

Que tinguem tots un bon cap d'any, que no ens oblidem de cercar des del primer dia del proper 2011 que aquest segueixi sent el camí, la resta vindrà, de ben segur.


MTB, MTB, MTB.

dijous, de desembre 30, 2010

Dracs entre Dracs.

Tot fa el seu camí, als millors espais.


Entre Dracs, entre fades, entre espais de MTB.


MTB, MTB, MTB.

Amb el pas del temps un paper en blanc també tindrà el seu valor, a casa sí, per què no?

dimecres, de desembre 29, 2010

Lake MX140, shoes.

Avui he decidit posar un test sobre la bota que en Jaume comentava el seu interès, les Lake MX140.

És que crec que per una banda he de sortir-hi més per poder aportar més impressions en directe sobre les mateixes, vull dir sensacions i funcionalitat en marxa i en segon terme he de tenir clar la qualitat de construcció de les mateixes.

La tanca Boa és un bon recurs, la subjecció al peu és bona, el tancament amb Velcro del turmell, també està més que bé, pel fet de que el peu queda fixat pel sistema del cable Boa i el turmell pel Velcro.


Alerta quan us poseu la bota,  que el mitjo no toqui el Velcro de la imatge, se'l menjarà literalment, el Velcro al mitjo, com us ho dic.


El botó que gestiona la tensió del cable és voluminós, també ben dissenyat per evitar les clàssiques enganxades amb la vegetació, gran per poder ser utilitzat amb els guants posats.


La tira que va entre la llengüeta de la bota i el cable Boa.


Va agafada amb un Velcro i pots moure aquesta tira de protecció, entenc que és per fer de barrera protectora entre el guant de neoprè de la bota i el cable de fixació de la mateixa, per evitar que aquest últim segui el guant interior.


La llengueta protegeix perfectament el guant de neoprè del cable, però el perquè no va cosida aquesta protecció no ho sé veure avui.


El sistema de tensió del cable és molt funcional, extreus la rodona cap a fora i la tensió desapareix, polses la rodona, i fent-la girar tenses el cable. Ràpid i funcional. Un regulador de cantons rodons on no és fàcil que la vegetació s'hi quedi enganxada.


El peu queda introduït dins d'un  guant de neoprè, un xic diferent del neoprè que jo coneixia fins avui, pel  fet de que aquest fa de membrana, transpira cap a fora i no deixa  passar el vent ni l'aigua, a data d'avui entre els 12ºC. i els 5ºC. no  he patit ni calor ni fred, respectivament.

Sensació de fred sí, pels  motius que ja vaig exposar de lleugera sensació en primer terme de fred  al pit a l'estrena de l'equipament.


La tira del taló per a poder posar-te les botes sembla massa grossa, però no ho és, està pensada crec per poder fer-ho amb els guants posats, té el seu sentit, estem parlant de MTB, anem amb guants sempre.


Aquestes tires a part de l'esmentada no sé massa bé quina funció tenen, podria ser la de unir sempre la carcassa exterior amb el guant de neoprè?.


A aquest punt, jo penso que hi manca una protecció com té la zona del taló o la puntera, perquè a corriols molt  estrets aquesta zona és la que rasca sempre amb les parets de sauló de darrera de casa, en aquest sentit aquestes tires no es veuen resistents, però com que no sé quina funció fan aquestes tampoc sé que passaria si una d'elles es talla per l'erosió d'aquesta  pel contacte a les trialeres de parets esmolades de sauló.


A aquí es veu més bé la feblesa d'aquest punt, per què la goma de la puntera i el taló no està unida amb una tira de goma del mateix material d'aquests d'un centímetre d'alçada,  des de la puntera fins al taló?


La sola ben construïda té detalls interessants. Un d'ell la zona del pont del peu on el castic és important i en aquest cas està ben protegit.

Els dos "grampons" que ja venen d'origen van força bé.

Pots caminar puntualment amb aquestes botes i són al mateix temps prou rígides pel meu ús. Venint en el meu cas de les Sidi Dragon és un punt a favor que jo les Lake les noti força rígides, vull dir que no noto que tinguin flexió, cal pensar que el meu ús és al 90% del temps dret, fet que fa que la manca de rigidesa si fos aquest el cas quedi en evidència als primers minuts  de rodar amb al 29" i SS.


La veritat és que l'acabat de la part de la puntera i planta és  sòlida però sòlida de veritat.


Com a la part exterior on us deia que falta una banda de protecció de la puntera al taló d'un centímetre d'alçada,  crec que passa el mateix al pont, les cintes desprotegides  no són la millor versió inicialment per a poder mantenir en bon estat aquesta zona de la bota.

Aquest seria el material de protecció que penso hauria de tenir el pont i la zona perifèrica de la bota.


Impecable la protecció de la puntera.


A aquesta imatge podeu apreciar que el guant de neoprè exteriorment presenta un entremat que entenc que és qui gestiona la ventilació de la suor cap a afora i la impermeabilització de la mateixa.


Sòlides, robustes, però visualment és evident  la manca de protecció a la zona exterior entre taló i puntera.


No feu cas del cable Boa agafat amb la tanca de Velcro, és perquè està fluix, un cop posades tot queda perfectament ajustat.


Els passacables es veuen molt robustos.

El reforç exterior de la bota té una funció estructural, vull dir que a la imatge que veiem aquest fa la funció de pilar pel passacables.


Aquest aspecte, el de la fixació del peu via el cable Boa, entre la protecció exterior i el guant, així com la protecció de la part frontal amb la tira de protecció addicional agafada amb el Velcro, fa que la bota doni la sensació de ser molt funcional.


El material que fa de guant exterior, deixa de ser quan arribem a la zona del turmell.




 Impecable el taló.


Remarco la diferència de material a un punt crític de la bota.

 A aquí es veu el doble cos o doble estructura de la bota.


Un cop tenses el cable Boa tot passa a ser un sol conjunt.



Però mentre podem veure la doble estructura, com és la carcassa exterior en primer terme i el guant de neoprè en segon terme.



 Miraré de posar detall de les botes Shimano MW80. Per  a mi amb les Northwave alternatives més que interessants a les Lake.

He de dir però que he provat a Chain Reaction les Northwave i mira que aquestes són còmodes, però pel meu peu, que no sé com és, són més còmodes les Lake.

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mw80-shoes-33646

Vídeo Shimano MW80.

http://www.youtube.com/watch?v=A1ROjv-YiyA

Equivalència de talles útils, un 44 de SIDI és un 43-43,5 de Lake ( no hi ha però 43,5 amb Lake, seria), un 44 de Shimano > al 2009 és un 43 de Lake, alerta que per sota del 2009 de Shimano no ho sé. Ho dic perquè les Shimano del 2006, un 43 d'aquestes era un 44 de SIDI.

Ara al final després d'hores de preparar la crònica,  he cercat per Lake MX140 i és possible que el test de "bikeradar" sigui aquest?

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mx140-shoes-36968

O aquesta altra opció:

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mxz302-shoes-33647

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de desembre 28, 2010

Go Pro HD Helmet Hero

Well I decided it was about time I recorded some of the trails I ride. After a long think about what camera to go for I decided on the Go Pro HD Helmet Hero. The footage from the redbull rampage helped decide. Not that I will be riding like that.

The Camera, leads, mounts, straps and battery
The camera display stand showing the camera in the waterproof case.
I bought the chest harness as an added accessory.
Whats in the box
1 HD HERO Camera (5 megapixel)
1 Rechargeable 1100 mAh Lithium-Ion Battery
1 Waterproof Quick-Release Housing (180’/60 m)
1 Headlamp-Style Head Strap
1 Vented Helmet Strap
2 Curved, 3M™ Adhesive Mounts
2 Flat, 3M Adhesive Mounts
1 Three-Way Pivoting Side Arm Assembly
2 Quick-Release Buckles
1 USB Cable
1 Component Video (HDTV) Cable
1 Composite Video + Audio Out Cable
Warranty: One Year

Footage to follow..........

O.K. I just couldnt wait until tomorrow. Here is some in house footage. Just as well MRG isnt at home ;-)

dilluns, de desembre 27, 2010

Quan la nit espera al dia.

O les fades de la nit als cavallers de la llum.

És matinada, o encara no, però d'aquí a una hora sí.

Avui, el que per a tots serà demà, no és un dia més, sí un bon dia.

De fet cada pas del dia a la nit, és un gran pas, cada tram després d'aquest és un somni portat a terme.

Avui he volat amb el meu Drac, he gaudit de poder compartir entre els meus pensaments de moltes i diverses sensacions, entre elles una que valoro i molt, la de poder ser-hi.

I dic sensacions perquè el ser-hi, el poder volar entre espais no és un fet comú, sí pensar que ho és, no la realitat en fer-ho.

He de tornar a fer els camins d'Olzinelles, els de Collformic, el fred ara n'ha fet pilar entre pilars, però tinc un bon equipament d'hivern,  dels millors per  a mirar d'afrontar una zona que entre revolts sinuosos té la clau que pot obrir el sender entre els senders.

No vull veure com les fades veuen arribar als cavallers de la llum, no ho vull veure, és un moment únic, miraré de tancar els ulls i això sí, pensaré en com ha de ser aquest instant, on la foscor obra un primer sender a la llum.

És a on sóc jo, cercant el vol que ha de ser porta de creadors. Però el vol té una única porta, amb una única clau i aquesta és la que jo vull.


 MTB, MTB, MTB.

diumenge, de desembre 26, 2010

Test equip hivern. Part I.

Avui sí, avui he sortit a veure si he posat remei al fred a sobre de la bike.


El dia no ha començat així, en cap cas, he sortit de casa que el termòmetre marcava 12ºC.

Els primers quilòmetres els he fet amb el pensament de que portava dues setmanes apartat de la bike, però passats els deu primers quilòmetres ja m'he adonat que aquest descans ha fet que la meva forma a dalt de la bike sigui millor que la d'abans de l'aturada, quin ritme més bo escalant, quines sensacions més bones.

Després dels primers quilòmetres he començat a pujar de veritat i he de dir que el "gorro" Assos Stinger Hat amb la doble visera funciona a la perfecció, creia que seria un error, però la realitat és que la sensació és de que ni a la zona inicial on el fred no existia he tingut sensació de passar calor.

En conjunt l'equipament ha funcionat molt bé als primers quilòmetres, no perquè m'abrigués, 12ºC. no requereixen d'anar massa abrigat, si no a l'inrevés, que la sensació no ha estat de calor sufocant per anar massa abrigat, que diu molt en favor d'aquest equipament.

El dubte en veure això ha estat, "quan entri a la cara freda què passarà?".

I un cop he iniciat les grans pales, verticals de veritat i on poc a poc he deixat enrere les temperatures de dos dígits, per entrar a les properes als 5-7ºC, l'equip ha funcionat, no diré perfecte, sí, que ha funcionat.

El pantaló Pearl Izumi PRO Softshell Bibtights ,  els mitjons Endura Coolmax Stripe i les  botes Lake MX140Waterproof, el conjunt ha funcionat  de 10/10.

 
La bota va, va molt i molt bé, pujant la suor no s'acumula i això fa que baixant la sensació als peus sigui la millor, això mentre tinguis el cos calent.


El "gorro" una petita joia.


La jaqueta Mavic Espoir Jacket Winter, combinada amb la tèrmica Endura BaaBaa Merino de màniga llarga, si us hi fixeu la primera a la zona del pit no queda rapada, fet que provoca que a les zones fredes properes als 5ºC, al pit la sensació sigui de fredor, no dic d'extrema fredor,  però si d'una Garolera es tractés a la barrera just per sobre dels 0ºC, els peus i mans penso que quedarien automàticament glaçats.  Avui però ha estat un primer avís i prou.

Canviaré la tèrmica per una Pearl Izumi sintètica, amb una mica de coll i veurem si és la tèrmica o la jaqueta. O si bé caldrà una segona capa entre la tèrmica Endura i la jaqueta Mavic.

De guants portava uns Specialized d'estiu per pujar i uns Giordana d'hivern amb Wintex per baixar, però a la zona de menys fred, tenia fred als canells amb els guants d'estiu i he decidit rodar sempre amb els Giordana, que han anat sempre bé fins que he tingut la lleugera sensació de fred al pit i he tingut uns minuts després una també lleugera sensació de fred a les mans.


Faré el canvi de tèrmica i la resta seguiré amb el mateix equipament i tot seguit  us en posaré les impressions.

He de dir però que les sensacions del conjunt han estat molt i molt positives. Sempre cal  millorar aspectes, sempre, no serà aquesta una ocasió diferent, oi que no?

Menys de trenta quilòmetres, menys de 1.000 m. +.

Menjar, cap, aigua,  mig bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma, amb càmera de 29" a la menuda bossa Pedro's de sota del seient.

Incidències amb la Vicious, importants cap, fora d'un tremolor puntual del fre del darrera i del soroll pedalant dret,  de la roda del darrera.

Coincidència amb ciclistes pocs, dos o tres.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de desembre 25, 2010

Happy Christmas from Ireland

2010 Has been a great year. Some of the highlights have been biking in Barcelona. Meeting new Amigos and fellow Bikers.

This morning at 7:30am I set off from my parents house. Snow, ice and -12oC The roads were deserted and it was a beautiful morning for a ride. I rode mainly on roads for about 45mins till I arrived at lough fea. Pictured below the lough has froozen solid. As I was on my own I didnt venture too far out on the ice. I pedalled on to a local forest were we have some single track trails. The forest roads had 1 ft of snow. I have never pedalled in as much snow. It was really hard to push through this type of snow. The trails were a lot easier to pedal on due to the trees sheltering the snow. A few jumps and then back onto the roads for a pedal home. The trees had so much snow the branches were hanging very low. I noticed my head getting colder but only when I got home did I realise why. The snow from the trees had packed into the air vents.
3 Hour Ride on christmas morning. I love Mountain Biking!!!!

It was cold just check out the icicles on the helmet.
Merry Christmas Everyone
Cheers!!!