Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de setembre 14, 2016

Crossmax

Shoes, shoes, no rodes :-)


MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de setembre 13, 2016

Blanes :-)

Anar i tornar, ara no recordo d'haver-ho fet mai.

Sota la protecció dels núvols, sense ser real aquesta protecció l'anada va ser prou rodadora, la tornada va ser ràpida, ràpida, certament.


Una arribada a Blanes farcida de bones pensades.


Una vista de la imponen torre a les prèvies a desfer el camí per tornar cap a casa.

A tocar finalment dels 80 Km. propers a les sis hores a dalt de la bike, clar que yes.

Per beure dos bidons d'aigua de 750 ml. per menjar, dos talls de coca de crema, un tall de pà de pessic, panet, dues xocolatines, el menjar a Sant Pol de Mar anant cap a Blanes, perquè ni a destí, ni durant la tornada vàrem menjar res més.


Un vent refrescant de tornada ens va ajudar força a portar bé una aventura que va començar al migdia i va acabar a les sis de la tarda, forçada l'arribada per un excepcional compromís al vespre, feia anys que no sortíem al vespre :-)


Equipats de BWR, vàrem arribar xops a casa per la humitat i també per una calor força intensa. 

Un cop vàrem entrar per la porta del Mirador, asseguts descansant vàrem aprofitar per mirar les fotos del Vol, i mentre ho fèiem van caure una bossa sencera de deu gelats bios d'aigua de llimona i taronja, i quasi un litre d'una beguda refrescant sense gas, ara no recordo quina era. 


Sense incidències, sense coincidències, xafadets per un Sol que ens va recordar que no hem de sortir massa estona sota la seva presència, un error que mirarem de no repetir tot i haver-ho fet sota aquests núvols aparentment protectors.

Les dues bikes funcionant bé, amb les eines velles, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage, amb llums sense funcionar, aquest ha de ser el far que ens ha de guiar, haver de rodar amb aquesta calor sempre amb llums, així no coincidirem amb el Rei.


Ara passades les hores, ja hi ha dos Vols més per compartir al blog, és a dir el de dilluns, i el de dimarts, tots dos amb la versió SOLO. 


MTB, MTB, MTB. 

Les dues darreres imatges van en la línia de la prudència pel què fa a mirar d'evitar  la intensa exposició solar del dissabte :-)

dilluns, de setembre 12, 2016

White moment



MTB, MTB, MTB.

Sklar vs Itant :-)

Únicament té sentit d'entrada per a nosaltres aquest títol.


Una bike ja publicada al blog, no passa res.

MTB, MTB, MTB.

http://www.sklarbikes.com/blog/2015/5/23/my-29-plus-single-speed

Piss Off.

Renoi, a una d'aquestes propostes no li hauria de dir que no, bé de fet ja ho he dit, però les veig i penso que són senzillament seductores.


MTB, MTB, MTB.

http://fcdn.mtbr.com/attachments/29er-bikes/40616d1101398469-dans-phil-wood-29er-dsc02479.2.jpg

Michelin

:-)


Fa res les vaig publicar, perseguint unes Shimano, veurem a on anem a parar. 

http://www.bikerumor.com/2016/08/31/eb16-shimano-steps-top-s-phyre-carbon-soled-shoes-road-xc/

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de setembre 11, 2016

Cercant proper destí

Mentre però rodant entre espais de Fades de la Foscor, per ser-hi, per necessitats del dia a dia, per exigéncies del dia a dia.


D'aquí a quatre setmanes els Vols segurament ja seran de migdies, no de matinades.

Quan esperes massa únicament indica això, res més.

Equipat 100% d'estiu, crec recordar, sense incidències ni coincidències, per beure, un quart de bidó de 750 ml. d'aigua, sense menjar, sempre amb lluns en marxa, amb dues bateries petites per haver descarregat la jornada anterior la XL, amb les velles eines descomposades, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage. 


Ara descansant, ara proposant aquesta breu aportació, de mentre el Vol d'ahir ja ha sigut, el d'avui no, veurem a tocar de les cinc de la tarda a on ens portarà la jornada, de bike però no ho sembla indicar, crec, crec. Per allò de mirar de donar una oportunitat al Vol de matinada de demà.

MTB, MTB, MTB.

Companys de ruta :-)


MTB, MTB, MTB. 

divendres, de setembre 09, 2016

Dracs en preparació :-)



Concretament amb els ulls dels Dracs en la nocturnitat.

MTB, MTB, MTB.

Final d'estiu

Colors de finals d'una estació realment calorosa, si més no jo ho visc així :-)


Una sortida d'una sèrie, a on fer amb continuïtat prima, i per tant el ritme en si mateix no va lligat a res proper.

Veus els colors de les imatges, i el pensament em genera una sola exclamació, OMG.


Pas per Milans amb un somriure dins d'un pensament intens, clar que yes.

Les dues bikes perfectes, o quasi, per beure, un quart de bidó de 750 ml. sense menjar, sense gana, amb eines, les velles, amb llums sempre en marxa, sense incidències, ni coincidències. Equipats 100% d'estiu, un mallot del 2009 Castelli, una de les meves antigues joies de la corona, ara que amb en Xavi vàrem decidir que ell llueix Castelli,  i jo Gore i Pearl Izumi, la Reina amb Pearl Izumi integral, fins i tot el calçat, no així els guants que són Hirzl. 

MTB, MTB, MTB. 

Després d'aquest Vol una sortida més, la de dijous, perquè la d'avui no ha sigut, jornada de descans, per haver passat tota la jornada de l'arròs a la caçola, dret entre tres Grans Dracs que es reparteixen entre ells 600 CV, no Dracs, no Dracs, sí Grans Dracs.  

Cold :-)

Una mica, una mica!


MTB, MTB, MTB.

Termodinàmica, oh yeaaaah!

dijous, de setembre 08, 2016

Prèvies?

Sí, a la crònica d'ahir. 


A veure si la compartim d'aquí a unes hores al blog.

MTB, MTB, MTB.


De mentre avui a les 4 ben tocades començava la preparació del Vol. 

dimecres, de setembre 07, 2016

Dins del tram

De la foscor hi ha molt color.


Un inici de jornada lent motivat pel fet de llevar-me d'hora i no fer el mateix quan la jornada cau :-)

Avui dimecres mentre escric aquesta breu aportació he funcionat millor aquesta matinada pel fet d'haver descansat més hores durant la nit. Ajudarà força a en primer terme a descansar millor, si la intensa calor afluixa una mica, veurem, veurem. 

Ahir però i erròniament ho vaig confondre amb dilluns, va ser quan no vàrem fer els Tintorers, com avui que també hem fet una ruta planera.

Les dues bikes funcionen bé, nosaltres no tant, una sensació de pesadesa marca que necessitem descansar sense tanta xafogor a les nits. Porto dos dies llevant-me xop de suor i aquest fet no ajuda a llevar-me amb massa energia per pedalar, tot i així aconseguir tres dies seguits llevar-me a les cinc del matí no és una mala seqüència, clar que yes. Si l'aconseguirem mantenir ens ho indicarà únicament el pas de les nits.


Ahir la percepció era la d'estar molt content de les sortides de la setmana passada, i més encara de les d'aquesta motivat per tenir una lleugera percepció d'aconseguir aquesta perseguida continuitat. 

Encara que sigués breu, que de sobte no seguís sortint com aquests darrers deu dies no passaria res, tot això que tenim. 

Sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb la bomba d'aire de mà agafada del King Cage, amb llums en funcionament sempre, sense menjar, amb gana però, per beure, un quart de bidó d'aigua del bidó de 750 ml.

Equipats la Reina i el genet de Pearl Izumi i Mavic XC respectivament.

Ara esperant també que les tempestes anunciades pel cap de setmana pirtint també sensacions de frescor,  i tant.

MTB, MTB, MTB. 


Dos moments plens de contingut i colors de propostes, i dins dels límits del marc de certa potència de raonament. Feia temps que no compartia un Martini, OMG. 


També l'aigua en va ser la gran  protagonista, i tant que sí, i tant que sí. 


Ara ja en primer terme aniré ampliant aquesta intervenció, i després posaré fil a l'agulla a la breu crònica del Vol d'aquesta matinada a la que fa referència la imatge anant direcció a Milans, que per cert no ha sigut un Vol breu per ser el del matí, sempre limitada la seva duració per les dinàmiques del dia a dia, oi que sí?

dimarts, de setembre 06, 2016

Dracs :-)

Els que mirem de consolidar, com el d'ahir, no com el d'avui deixant de pujar al peu de Santa Mònica per mirar d'evitar de seguir amb les molèsties lumbars,  ara però no les meves si no les de la Reina.


Amb llums en marxa durant tot el Vol.

Una ruta ahir a un ritme molt prudent per tot, per la calor, per la manca de rodatge de la Betty, per no haver descansat bé a la nit per la intensa xafogor. 

A tocar de les 6 del matí 25°C crec que és per poder gaudir d'un bon Vol, he de pensar que per la humitat la sensació era de força més calorosa.

Equipats d'estiu, jo baixant un cop fet els Tintorers, fins la platja amb l'armilla, no per fred, sí per prudència. De Pearl Izumi els dos, la resta de l'equipament com cada dia. 


Cap incidència remarcable, ni coincidència, per beure un quart de bidó de 750 i 500 ml. d'aigua, del més gran a la més jova respectivament :-)


No he canviat les velles eines esmicolades, ni fet venir els discs nous Shimano SLX, ni el pneumàtic del darrera Maxxis Ikon EXO 3C 2.35 TR, ens fa dubtar la situació de la bike nova, avui, aquest vespre en parlarem, no a The Great Escape ara mateix, crec.


Ahir al vespre preparava l'escenari pel Vol d'avui, i les Fades i els cavallers crec que m'ajudaven, oi que sí?

Ara de cara a demà, de poder perquè no durant aquest vespre, prepararé la breu crònica, com aquesta, del Vol d'avui a la matinada.

MTB, MTB, MTB.

Sí que puc avançar pel què fa a equipaments que si localitzo un casc Ionos o un Aeon de Giro size L tindré nou casc, el meu demana passar a la reserva tot seguit, clar que yes.

dilluns, de setembre 05, 2016

Getting all parts together ...

It's been a long time project, I either never had the time nor the option to create such space, now the time to put all together it's here, and I'm pretty happy with the results so far, still a lot to do though. Stay tuned :)


Coffee and bread of the best place possible :)


You have an appointment with your doctor ...


New tools of the house ... 


El Gordo on the Swamp



El Gordo on the bench



El Gordo, Mojo and Tarmac ... the three beast of the house :)
 
From Greenville SC, Javi Paricio

diumenge, de setembre 04, 2016

Only feelings

A les prèvies a la proposta dels trinxes, hi anava lligada la inciativa d'aquesta darrera setmana de mirar de començar a anar en bike, fet que no passa d'una forma continuada com a mínim des de fa mesos, diria que fins i tot més d'un any. No vull dir que no estigui anant en bike, si no que les grans rutines del 2014-2015 no han tornat a repetir-se, i després de les darreres 24 hores a Finale els Vols van entrar en una mena de pausa. De fet un aspirant a amateur el fet d'aconseguir un resultat com aquell crec que implica per mirar de poder-ho digerir, de deixar la constància dels Vols en pausa, per mirar de no deixar-ho enrere, tot i saber del cert que això no es pot evitar, fins avui  aparentment tot queda enrere. 

Pesava en contra de pujar a l'Alt Empordà que les darreres rutes via GPS del grup no m'havien funcionat massa bé, no per la companyia si no per la ruta en si mateixa, siguent la darrera sortida que vaig assistir més propera a una ruta del què ara en diuen gravel crec recordar, i aquestes darreres em costen de fer, jo diria que aquests tipus de rutes no les digereixo massa bé, fent referència a ser rutes des del meu punt de vista una mica distants d'on sóc jo si parlem de gaudir de sensacions de MTB  a dalt de la bike. 

Poder lligar-ho amb l'Oriol, és a dir deixar de banda anar-hi sol, per lo solitari que va ser a les darreres anades i tornades a aquest espai de somni, Cap de Creus sense anar més lluny el darrer Vol va ser excesivament solitari, la tornada concretament. Així aquest fet, el d'anar-hi amb ell va ajudar a refer el propòsit de tornar a aquestes terres màgiques del Baix Empordà

Sortint sol un cop sóc a destí amb la VW per iniciar el Vol puc gaudir-ne si el recorregut té un to més de MTB, però fer més de dues hores amb la June entre anar i tornar a vagades em costa, darrerament a vegades em costa. 


Idèntics inicis als de la majoria de les grans jornades, clar que yes. Aquests colors, a cada minut menys foscos, a cada minut més torrats, una mica com si s'estés couent la jornada que està sempre per inciar-se fa que l'emoció ja des de la nit abans que les sensacions siguint totes a flor de pell :-)


Passada una breu estona ja estàvem rodant entre espais de la llum, i tant, i tant.

Si bé pintava força bé, passats els primers quilòmetres la sensació inicial d'una jornada de molta calor va ser confirmada una estona després, i tots cercàvem per aquest motiu la lleugera frescor d'una ombra.


Després dels primers vint quilòmetres cercar una ombra en arribar a Torroella va ser prioritari, oi que sí? sí, sí, ja ho sé, ja ho sé, per després cercar una font, i menjar quelcom. Ara que ho recordo primer vàrem cercar l'aigua, després l'ombra i finalment menjar


Curiós perquè sabia que la densitat dels espais per on anàvem a rodar tindrien aquesta profunditat, són molts anys gaudint-ne com per no fer-ne una prioritat dels Vols al Baix Empordà, i encara ara passades les hores l'impacte és considerable, i utilitzo aquest mot per mirar de ser prudent. De fet fa res que hi érem rodant. 


El fet d'anar un grup fa que les exposicions extremes al Sol siguint una mica més assumibles, una mica i prou. Com també fa més divertit el què podria prendre un to diferent


Mateixos espais que fa unes setmanes, que fa uns mesos, que fa uns anys, OMG. 


Ara com fa uns anys entre un grup també molt nombrós, i una xafogor encara més important, no diré un Sol que cremés, però a estones tot i que breus, sí que ens va recordar la seva presència. 


A les preliminars de l'aperitiu, el Sol va sortir amb més i més força, crec que massa per a mi entre tantes i tan bones circumstàncies.

L'equipament 100% d'estiu, ara BWR, la resta com cada dia, les ulleres ara les photocromàtiques de Limar.


No estàvem sols, en cap cas.

Quedava per confirmar si el 32x20 podria funcionar, a mínims però funcionar, i realment ara puc dir que com a mínim no va anar malament. Cal dir que la ruta era extremadament planera, i per tant hauria fet perfectament amb un 42x20 perfectament, el fet però és que utilitzo sempre una única relació, vull dir que no vaig fent els canvis en funció de la ruta, podria fer-ho sí, però no és ara per ara el cas.


A Monells l'aperitiu, i una estona després al mateix lloc també un dinar de molts u molts somriures, i ple de moltes emocions, d'intants divertits, interiorment per a mi, de silencis

Sempre m'ha impactat molt l'Empordà, de fet tota aquesta zona alta del país sempre en ser-hi em fa sentir que hi tinc un fort lligam, no és una qüestió de raonament si no purament de sensacions, perquè en si mateix la seva climatologia extrema si ho comparo amb casa no m'agrada, un lloc per anar en bike glaçat a l'hivern i literalment un forn per anar en bike a l'estiu no m'atrau massa, però he de dir que l'Empordà és una zona especial per a mi, sense ser germana del Montseny, que ho és, perquè les arrels en el meu cas estiren molt sempre, oi que sí?


Eines per ajudar a valorar, per concretar, i és exactament el què va passar, a totes però totes. Ara no ve al cas, però aquestes no van deixar de funcionar fins a les tres de la matinada, renoi, renoi, renoi.


Tres hores entaulats també ens van ajudar a estalviar-nos bona part de la jornada del dia a on la calor hauria sigut encara més intensa.


Les bikes molt ben guardades en aquesta ocasió a aquest petit racó, sense haver-les de lligar ni tampoc haver d'estar mai pendents d'elles, quina tranquilitat. 


A una taula com aquesta hi podem decidir grans temes, ara bé cal decidir grans temes? jo quasi que no sabria què contestar, concretament què decidir. 

Després de dinar en reiniciar la ruta uns planers de percepció quasi infinita mentre mirava a l'horitzó torrat totalment pel Sol, i vestits de dalt a baix per a l'ocasió  amb la pols que movíem rodant en grup, tònica aquesta que em va permetre de fer pensades  i més pensades, a on sense masses pauses cada cop rodàvem millor, sí però sense haver d'estar atent a la pista, sense trams tècnics el cap com les meves cames pel curtíssim 32x20 no va parar de dónar moltes i moltes voltes. Això va ser a partir del quilòmetre 40 fins al 70, i a on un cel tapadet i un lleuger vent ens ajudava a gaudir encara un xic més de l'aventura. 

Una arribada divertida als cotxes, certament, a on em va semblar que estàvem tots molt contents de l'aventura compartida. 

L'equipament de cap a peus xop de suor, tant que em va fer falta  la bossa de plàstic per evitar de mullar-ho tot.


Sempre passen coses singulars, entre instants de certa normalitat que passen a ser tot de cop moments imprevisibles.


Després lentament una tornada cap a casa coincidint amb l'anunci de la fi de la llum. 

Quasi dos bidons de 750 ml d'aigua, una cola, molta però molta aigua a l'hora de dinar, un cafè, mig entrepà de formatge per esmorzar, tres platans durant la ruta, per dinar no ho sabria dir, un mix un xic sicodèlic, sí això el mot seria sicodèlic,  un cop finalitzada la ruta un Isostar de litre sencer, i molt raïm, un cop a casa crec recordar que tres coles. 

MTB, MTB, MTB.

Mentre passades les hores vaig ampliant les línies d'aquesta intervenció d'ahir procurant seguir el fil conductor del títol a on ja penso en la propera aportació del Vol d'aquesta matinada, clar que yes!