La darrera sortida d'avui, mirant de consolidar el dia de recuperació activa, i ara a l'entrada de la nit, a minuts d'entrar a la 43, que bé, que bé.
Ahir dissabte de podi, propers als 100 Km. i anunciant de lluny l'arribada de les èpiques, és a dir distàncies de 100 Km. i 3.000 m. + , així avui no és a on som encara ni de bon tros, cert, sí cap a on sembla que derivem amb comptegotes a cada setmana que passa, prou bé, prou bé. Seguim sense aconseguir rodar amb la sensació d'anar ben hidratats, ben alimentats, però sí acostant-nos a ser-hi i sí que a cada Vol que cau ho fem una mica millor, ahir la Reina va fer curt d'electrolit, i de carbohidrats, aquí també millorarem a cada sortida nova que fem de cap de setmana doncs entre setmana la tasca és més fàcil perquè únicament consumim aigua amb electrolit, i si ho fem bé són 750 ml a cada sortida sí o sí )
Amb doble bidó cada ú amb aigua i electrolit, carbohidrats, i barretes protèiques, cada vint minuts els bidons, cada noranta minuts els carbohidrats, i passades les primeres tres hores, sense aturades les barretes protèiques van caient, fins arribar sense aquestes darreres i en portàvem dues cada un, ara al proper Vol, a la propera aventura en portarem quatre no dues per mirar de corregir aquesta sensació d'anar curts de menjar.
Una sortida la de dissabte a on l'objectiu era augmentar quilòmetres acumulats de la setmana, n'hem fet deu més que a la 41, així a la 43 tocarà superar aquest deu quilòmetres més i sumar-ne uns quants més lògicament, o no, o no i no passarà res. L'objectiu segueix sent multiplicar per tres la distància de dissabte vers a la que fem un dia de cada dia d'entre setmana, i el diumenge mirar de doblar la distància de dissabte, la primera fita la dels dissabtes va agafant força, la de diumenge ara per ara queda per fer una bona recuperació activa. Ahir vàrem superar les quatre vegades quasi cinc la distància d'entre setmana, de fet quasi vàrem acumular amb un dia els mateixos quilòmetres que fem en tota la setmana, les sensacions mentre i després molt bones, és que a dalt dels Dracs som uns altres.
Equipats 100% d'estiu, i únicament portàvem una Lite de màniga llarga a la bossa del mig del mallot, que vàrem utilitzar durant la ruta baixant des del Santuari, i no recordo si el vespre també, crec recordar que no, en tot cas crec que ara sí diria que aquesta sortida té la categoria d'aventura, no encara d'èpica, cert, cert, sí d'aventura doncs set hores de MTB ja dóna per poder adquirir aquest preciós atribut, oi? hem portat a terme una primera aventura )
Ja he recollit, ja hem passat a recollir al segon Mirador les forquilles, les rodes i el nou KC, dels tres components, renoi, són tots tan evolucionats que no tinc ara per ara la capacitat de valorar el nivell que presenten, per mi incomprensible. Les rodes DT mateixes són per mi unes desconegudes, específiques per a MTB, per a XC concretament, però amb una construcció tipus tanc molt diferent de la que disposem fins avui, les forquilles, és que no sé què pensar, literalment tenen un aspecte germà de les rodes, fan por, el portabidó CK és tan innovador que torno a quedar com desconcertat, ara per ara però es quedarà tot, doncs són els components que necessitem ara, convençut, molt, si passades les setmanes deixen de ser-ho no serà la primera vegada ni la última. De fet quan vàrem finalitzar el muntatge de les Lynskeys l'opinió general, de pocs però coincident entre tots, era que feien por, normal havien de conquerir curses de 24H SOLO Single Speed siguent bikes rígides, així el resultat per poder assolir aquesta fita el mot que ho defineix va ser va ser un, demolidores, i de fet entre l'excessiva preparació nostra portada a terme amb el resultat de jo lesionat un any ben bo i la betty sobreentrenada sense poder dormir, i aquestes dues bikes muntades per conquerir que no per construir, ens va portar a un recorregut horrorós, amb podis inclosos, sí, sí, però no és el què perseguíem, l'objectiu era gaudir-les, gaudir a dins de les dues curses SOLO que tením/em mitificades, Finale, i Fort William, la primera per ser l'esmicoladora de ments, i la segona per ser-ho també però fent-ho en aquesta ocasió a l'escenari perfecte com ho és la catedral del MTB, prou bé, prou bé.
De fet en primer terme la part dels Dracs camina cap a que compartiran aquest ADN contundent de les Lynskeys, és a dir desprendran terror, però serà per poder portar a terme la feina no per el plaer de generar temor, en cap cas, en cap cas, i a l'hora que inspiraran aventura càlida dins del SOLO, i en segon terme nosaltres hem passat de cinc sessions de preparació de potència i resistència per setmana entre el 2016 i el 2018 a una sessió per setmana de treball de resistència del 2023 fins avui agafats de la mà d'una excepcional preparadora-sirena, i de mentre des de principis d'aquest 2025 des del febrer seguim un programa d'alimentació estel·lar, vull dir ens estem preparant per fer un viatge sense retorn a l'espai més profund, un SOLO amb rígida i Single Speed sense assistències, doncs això, fets aquests dos, el primer i el segon que van agafats tots de la mà podrien fins i tot arribar a oferir una oportunitat de conquerir un SOLO gaudint, gaudint molt, o això pensem, oi? però primer l'haurem de seguir construint milímetre a milímetre, gram a gram, que aquesta darrera unitat la del gram no fa referència a quantitats sí a qualitats, els Dracs nous no tenen un objectiu de pes, nosaltres tampoc, però tots tenim un objectiu comú, el d'aconseguir un pes final d'extrema qualitat, que bé, que bé, que bé.
Vital també muntar-visionar la seqüència de tot plegat fotograma a fotograma amb la diferència del 2009 de poder, si les circumstàncies ens acompanyen no modificarem el programa en el darrer moment, és a dir en aquesta ocasió de portar a terme un SOLO seguirem l'escena fotograma a fotograma fil per randa, oi? )) A l'edició de Finale del 2009 érem uns altres, primer que anàvem en dobles, FS, veníem de fer llargues distàncies, això sí, però comparat amb ara fins i tot podríem dir que sense una preparació específica per a 24 hores SOLO, sí que veníem a fer un SOLO sense assistències molt preparat amb el que sabíem, però és que els nous acompanyants de darrer moment d'aquella aventura, i nosaltres mateixos sumàvem tanta però tanta il·lusió entre tots que el nostre programa del 2003 al 2009 per fer un SOLO va passar a un segon pla, avui ho repetiria però conscient del què comportaria-implicaria no seguir el guió establert, en aquella ocasió no va ser així, va ser una aventura extraordinaria això sí, divuit anys després de ser serà la nostra aventura galàctica del 2027, sona bé, també una mica rar-singular, coses.
MTB, MTB, MTB.
Sense Grans Vols, contents d'haver decidit estrenar les bosses de viatge anant i tornant de Santa Fe, que bé, que no d'haver-les utilitzat a cap viatge, això de ser ja vindrà, poc a poc, a la 43 podria ser la setmana per fer-ho, sense deixar de sortir amb els Dracs cada dia, doncs la idea és arribar al test de novembre amb 96 Vols seguits, a veure, a veure, és a dir hem de fer trenta Vols més, del 66 al 96 )