Fatigat, per un Vol, el d'ahir al vespre fins la mitjanit, i també per l'exigència del d'avui, segur que també.
Ja aniré proposant les cròniques, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 31, 2015
SOLO
I avui sense Baix Montseny, La Selva, Gironès, Baix, Alt Empordà? -)
Amer, Roses, Banyoles, la June decidirà oh yeaaaaaaah!
En tot cas l'intenció és que avui al vespre la VW no tornarà a SV, per tant avui dia de doble Vol?
MTB, MTB, MTB.
Festival, festival, grans jornades, OMG.
Segur que avui no és un dia Cap de Creus, segur que no :-)
divendres, d’octubre 30, 2015
Manetes massa lluny, no gràcies
Que ha comportat de fer venir un nou conjunt de frens Formula R1 ara amb les manetes regulables, de manera que els menuts dits de les mans de la Reina puguin treballar més properes al manillar.
Una reivindicació poc atesa pel genet, no per falta de voluntat si no per manca de mans, tot i la redundància, masses fronts oberts per a mi sol.
MTB, MTB, MTB.
Content, la Reina tindrà els seus frens, per tant podrà rodar baixant molt més relaxada, i jo heretaré no Les Rambles si no els seus magnífics frens R1.
dijous, d’octubre 29, 2015
Pluja amiga
La d'aquests darrers dos dies de tres, i tant. Perquè sota la pluja el primer dia tot i iniciar la ruta, mentre la feia, i a segons d'arribar a casa amb ella no vaig quedar mai xop, millor dit, no en vaig tenir la sensació, he de pensar que per l'intermitència puntual de la pluja també pels paraigües naturals del Drac, i a la darrera sortida perquè la pluja va arribar a l'última mitja hora sense la intensitat com per deixar-me xop, és magnífic sortir en bike amb pluja i no quedar xop.
He de dir que ara a les cinc tocades de la matinada de dimecres hauria de sortir a rodar, sí, però dues sortides, la d'abans d'ahir que va acabar a la mitjanit, i la d'ahir al vespre per l'exigència de la mateixa ara em proposa d'esperar com a mínim al migdia, o al vespre crec que millor, veurem, veurem.
Fa dos dies, dimarts el Vol sempre va ser un rodar aeròbic, de fet sempre rodo així, excepcionalment aquesta setmana al límit proper a la zona d'un cert to vermell, sí però molt lluny de poder ser proper a un ritme alt. No estic perseguint rodar sota un patiment important, no serà ni un sol dia de tots el que he de fer als propers quasi dos mesos, sí a aquest ritme que veu a uns metres la barrera a on començaria a pensar que estic proper a la meva línia vermella anaeròbica.
De fet no fer-ho no implica no millorar el ritme, cada vegada milloro el pas pels dos Tintorers sense haver de fer una sortida explosiva, i per tant d'entrada no diré que ja vaig prou bé, sí que dins d'aquesta proposta de Vol em sento molt i molt bé, fet que defineix que és així com he de seguir, clar que yes!
Equipat Assos F1 i Intermediate, de culot pirata i mallot/jaqueta respectivament, mitjons Biciclista crec recordar, tèrmica de Gore sintètica sense mànigues, guants Hirzl, gorra Spok, ulleres Limar, calçat amb les Dragon 2, un equipament perfecte per rodar a 19°C pel pas per la riera de Llavaneres a tocar de dos quarts d'onze de la nit, i mateixa temperaura cinquanta minuts després.
No ha sigut en cap cas rar pedalar a partir de les deu ben tocades de la nit, sí a minuts de sortir, perquè fa més fredor a casa que al carrer ara a la tardor, i des de casa mires per la finestra del Mirador i penso que ja sortiré demà, però un cop a dalt de la bike, les sensacions molt bones, i l'hora bé sí, no són hores de rodar si ho argumento pels bikers amb qui vaig coincidir, certament, certament. De fet a dalt del cap del Drac, un cop fet el Tintorer Curt feia uan mica la sensació d'estar una mica sol :-)
Mentre escric tinc un garbuix important a on em costa diferenciar les sensacions de cada sortida, la de dilluns, la de dimarts, la de dimecres, crec que per centrar-ho més bé pot ajudar esmentar que dilluns va ser un Vol sempre sota la pluja, dimarts que és la crònica d'aquesta intervenció únicament al darrer tram, i ahir sempre sota una Lluna que sí bé als darrers tres dies n'ha sigut la protagonista ahir ho va ser encara més per aquest cel sense presència de núvols.
Que bé que va la bike, OMG. Val a dir que el terreny estava perfecte per gaudir d'aquestes sensacions, perquè estava compacte, per tan perfecte per rodar lleuger, i adherent per les darreres tímides pluges sense ser xicletós, en resum ideal per una sortida XCXCXC, oh yeaaaaaah!
Una pujada, una darrera pujada a SV per Milans emocionant, per notar des de la riera de Caldetes que ho hi havia una pols a l'aire o era pluja, és que m'havia avançat un 4x4 feia res, però finalment la pluja es va destapar ja fins a casa, i de fet al portal del Mirador aquesta ja era notable.
MTB, MTB, MTB.
Per sort sense temperatures baixes rodar sota un plugim és diria jo dels plaers més grans si parlem de condicions climàtiques adverses, si fa fred la conversa, l'exposició meva seria força diferent. De fet dilluns va ser clara la percepció en inciar el Vol coincidint amb la tornada de la pluja, canvi de jaqueta i a rodar, és que dilluns i dimarts tot i rondar amb les mateixes temperatures que ahir, els dos primers dies feia calor, la sensació rodant de nit era molt bona, no ahir a on a 18-19ºC la fredor manava la ruta, no el fred, és veritat, però que diferent dels dos dies previs.
Amb llums Cateye-Powerled en marxa, quina llum que fa l'EVO PRO a mitja potència, beure, mig bidó de 500 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, crec recordar que cap, amb eines, amb manxa, amb càmera de recanvi, amb un mar animadet, no massa però.
dilluns, d’octubre 26, 2015
La clau
De la Segona Corona de Granit, vull veure que el buit és realment tal com aparentment em mostra. La marxa de les Fades de la Foscor va comportar de l'aturada de la Segona Corona de Granit, la primera sensa la segona va seguir rodant, fins i tot per uns ulls llunyans diria que millor que sembla que així la primera roda més lleugera, però la Nau Insígnia va ser concebuda amb la propulsió de les dues Corones de Granit, i de ser l'energia de la Nau únicament la dels cavallers de la llum cal que jo n'estigui convençut, que és a on sóc ara, mirant de consolidar aquest tram.
Avui un Vol sempre sota una lleugera pluja, curiosament també sota una immensa Lluna. Curiós iniciar el Vol sota aquesta fina pluja, i rodar amb ella com acompanyant permanent :-)
Quina aventura, com als UK que la pluja és com el Sol, com sona, com sona, veient com gestionen el temps aquests magnífics bikers sota la pluja sempre omnipresent, el seu fer sota la pluja i sota una temperatura per sota dels 5ºC és per a mi un bon referent a data d'avui, escric i penso que he de fer venir unes noves botes d'hivern, les noves Shimano unes bones candidates, crec, pel fet que veure mentre poso en marxa els llums Cateye-Powerled i la llum d'aquest darrer em fa veure que comença a ploure, ja no és ara motiu de deixar la sortida per un altre dia.
Quan anava a sortir totalment equipat de tardor la pluja que havia marcat el ritme de quasi tota la jornada, quan semblava que aphavia marxat definitivament ha tornat a fer acte de presència, i he canviat la jaqueta/mallot Assos Intermediate per la jaqueta Xenon 2.0 AS de Gore. Bona pensada perquè a 18°C la Xenon tot i la pluja està al límit per la part alta, per sobre d'aquesta temperatura crec recordar que passava massa calor, però dins fins els 16-18ºC encara funciona prou bé, i m'ha protegit durant dues hores de manera molt funcional, dic funcional perquè per ser tan fina la pluja, i tan denses encara les fulles dels arbres la intermitència de la pluja sota dels arbres ha deixat sempre recupar-se a tot l'equipament, des de les Dragon 2, passant pels guants Hirzl, i posant com a punt i final el culot pirata F1 d'Assos, fins i tot la gorra Spok s'ha defensat bé.
No he arribat sec a casa, en cap cas, però tampoc xop, sí molt humit, i rentant l'Inbred un cop a casa per deixar-la a punt per demà, i per uns estiraments avui més extensos encara he notat més que el Vol avui ha sigut sota la pluja.
Ara mentre vaig finalitzant aquesta crònica el Vol de dimarts ja ha sigut, curiós avui ha començat a les deu tocades de la nit i a finalitzat a deu minuts de la mitjanit, per tant passo a mode passat, estem a la matinada de dimecres comentant la crònica del vespre de dilluns, ahir equipat com us he esmentat, no sé si he definit la tèrmica, una Gore sense mànigues, el casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, sense incidències, l'Inbred literalment Vola, faltaria més, sense coincidències, crec recordar iniciant el Vol dues hores més d'hora que avui, amb llums Cateye-Powerled sempre funcionant, beure, mig bidó d'aigua ara ja sí de 500 ml. sense menjar, amb el mar mogudet, no molt, amb eines, amb manxa, amb càmera de 26", esperant ja no a la sortida de dimarts que com us comento ja ha sigut, si no a la dimecres, oh yeaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
No vaig recordar de comentar al Blog que fa uns dies el casc Cratoni Terron meu s'ha mort, o en ello está, per tant toca entrar un casc nou, per cert em passaré al MTB, crec, crec.
Preferides
I tant, i tant, i en viu són diria que senzillament les més extraordinàries amb diferència, i amb els mini couplers i triple arc, bé costa de compartir fidelment la perfecció de les creacions d'aquest constructor.
MTB, MTB, MTB.
Cal dir que el sr.Curtis té un punt molt a favor ser molt cordial, a Irlanda ens va quedar clar, i la Reina després de veure la Retrotec un altre cop en viu va sentenciar, jo en tindré una, oh yeaaaaaah!
diumenge, d’octubre 25, 2015
Al final
Encara tindrem tram Sidi?
No, no ho crec, un cop les noves Giro Privateer siguin a casa les Dragon passaran a descansar properes al racó fosc del Mirador a on descansa la Yeti ASR, i com ella per diferents motius però resultats germans aniran sortint cada cert temps.
De fet ja és el què està passant ara, les velles Privateer malmeses, les noves per arribar i les Dragon fent la seva feina.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 24, 2015
Majúscules
Amb majúscules perquè la sortida d'avui pel lloc havia de tenir la categoria de GRAN VOL.
Un Turó sempré és un Turó, i decidir encarar un Turó a finals d'octubre a les tres tocades de la tarda implica d'acceptar que passaré fred baixant, com a mínim a les mans, com a mínim, i de fet baixar per Can Carbonell des de les antenes ha sigut èpic perquè no podia frenar pels dits de les mans ben glaçats.
Si no vols pols, avui pensava anar a Sant Elies, sí, i finalment m'he decidit per tornar a coronar un Turó de l'Home. Ha sigut una bona pensada perquè darrerament ni Sant Elies ni el Turó els hi som en cap cas familiars, fa molts mesos que no hi anem, avui ha sigut un d'aquests excepcionals dies, clar que yes! Una pujada marcada pel color de la tardor, a on cada família d'arbres indica quin és el seu estat d'ànim, i de fet totes coincideixen, sensacional, el seu moment és senzillament immens.
Pujant com més proper era al Turó més fredor notava, he fet Ciuret sense manegots ni armilla, a mig camí de l'estany d'en Viada m'he posat els manegots, per uns minuts després posar-me l'armilla Lite de Campagnolo que ja vindria fins a dalt com també els manegots Pearl Izumi. Entre Ciuret i Viada pujant a ritme del Yellow Submarine, tota la vall dins del bany d'aquesta melodia ara a la tardor, per a mi d'aquesta segona primavera, una música la que us esmento que s'imposava. Després passats els primers quilòmetres pel pas de l'estany d'en Viada el silenci va fer respectar aquesta norma no escrita de tornar a gaudir de l'entorn per l'entorn amb el to que aquests comporten.
A dalt avui una visió única des de la zona que estava envaida pels militars, i a on mai des que tinc memòria hi he pogut posar els peus en bike, la cara Sud del Turó de l'Home, OMG. Aquest segon turó el Puig Sesolles ara és accessible, un moment aquest per a mi memorable.
A aquest punt m'he posat la jaqueta Lite sense treurem l'armilla de Campagnolo, i he anat desfent el camí cap a casa.
Una baixada sense fred al cos, equipat de primavera, culot pirata Morvelo, mitjons de primavera, calçat amb les Dragon 2, tèrmica Gore de màniga curta, mallot dels nacionals Single Speed Austràlia, guants Hirzl, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, gorra Spok. Quin fred a les mans, fet que no m'ha deixat gaudir de la baixada per muntanya. Una baixada rapidíssima fins a la cruïlla de Penyacans, i lenta des d'aquesta fins a la capital del Baix Montseny, pel fred a les mans i també per mirar de rebaixar aquesta fredor.
A la pujada al Turò després de Penyacans als darrers sis quilòmetres molt trànsit, curiós perquè la majoria de vehicles no pujaven al Turó si no que anaven fins l'aparcament del Pla Amagat i giraven cua, no feien el darrer tram a peu d'uns 20' per poder arribar al cim. Uns pocs sí i amb aquest he anat coincidint.
Ara un dia després estic fixat en el fet d'haver rodat pel segon turó, aquest era en origen crec recordar més alt que el Turó de l'Home, però per fer-hi la base militar cap el 1974-1975 van haver de tallar la punta del turó, i ara és força més baix que el su germà petit, lamentable des del meu punt de vista, molt.
Jo ja hi havia caminat per aquest Turó, el Puig Sesolles, abans de que s'hi plantés la base militar, no en bicicleta perquè la meva primera pujada al Turó va ser amb tretze anys per tant si bé des de la cruïlla de la carretera de Santa Fe fins a les antenes era de terra, recordo perfectament per com la vaig patir la carretera asfaltada des de la cruïlla de Pentacans fins a coll Pregon, per tant pel fet que el darrer tram asfaltat ho és per l'existència de la base militar jo en bici no he tingut l'oportunitat de rodar-hi fins ahir que sí a on en lloc de pujar al Turó de l'Home vaig aprofitar per fer el meu primer pas en bike pel cobdiciat Puig Sesolles.
OMG, OMG, OMG.
Mentre pujava emocionat creia que coincidiria amb l'arribada de la nit mentre coronava el Turó, per una banda em sap greu, perquè pel fet de ser la llum la protagonista, i després de la protecció dels cavallers de la llum dins de la primera Corona de Granit, i la marxa de les Fades de la Nit de la segona Corona de Granit, ara únicament coincideixen el Destructor Independent i la Fada Reina de la foscor sempre que la llum doni pas a la nit més fosca entre els Murs invisibles de protecció de la Nau, i per tant ahir al Puig Sesollles va ser solitari, sí amb la protecció del Destructor Independent, però aquest sense la seva Fada Reina, després segur que van coincidir, ells dos al Puig Sesolles, però per altra banda jo únicament m'ho puc imaginar, perquè jo ja era passant de costat per Fogars en descens vertical directa cap a Sant Celoni, amb els llums funcionant, sí per una nit que m'acaronava a distància des del mateix moment de baixar de Sesolles, lloc a on vaig posar els llums en marxa, i de fet la Lluna era ben present mentre baixava direcció a Pentacans.
Baixant per corriols des de Pentacans fins a Can Carbonell la foscor va requerir de fer treballar el llum Powerled EVO PRO a mitja potència, zones tapades, molt per les fagedes denses, a on la poca llum encara present era expulsada sense contemplacions, i a on hauria pogut aturar-me i dirigir la mirada del meu Drac al Puig Sesolles per mirar de veure al Destructor amb la seva Fada, o a la Fada amb el seu Destructor, sí, hauria pogut fer-ho però unes mans sense percepcions m'indicaven que aquest era el seu moment, i el meu era arribar sa i estalvi a la capital del Baix Montseny. El pas per Can Perepoc nostàlgic, anys feia que no hi passava, l'arribada a Campins a la cruïlla que et porta a Gualba de Dalt promotora de moltes pensades inoblidables, són moltes les estacions compartides a Gualba de Dalt, poques als darrers anys sí però per aquest motiu de més pes encara.
Un cop a Sant Celoni directament a comprar en primer terme una coca boníssima per menjar tot seguit, no havia menjat res des de l'esmorzar, i quatre panets que serien dos d'ells passats uns minuts part d'un dinar de pa amb tomàquet, formatge, codony, i iogurts, amb dues coles per beguda, després dels 500 ml d'aigua consumits a l'ascensió al Turó, un dinar-sopar a tocar de les vuit del vespre entre converses plenes de calidesa amb la mare.
Un SOLO aquest cop al Montseny, sí, i quina bona pensada decidir-me per l'opció de fer un Turó oh yeaaaaaaah!
Ara esperant què és el què em té preparat el Destructor avui, ho escric i Cap de Creus em ve al cap, em frena l'anada a Roses, dues hores de cotxe que no ho són, i quatre que tampoc si penso en anar i tornar fa que cada pensada amb aquest indret quedi en això.
MTB, MTB, MTB.
Esmentar especialment el pas per on a l'anterior ocasió va ser el darrer Vol de la The Motivator, mateix lloc, mateix clima, entre bikes, just al tram de la imatge superior aquest cop sense incidències remarcables. Pensatiu, molt, perquè la joia de la Vicious tot i ser el seu darrer Vol em va tornar a SC, una baixada trista la d'aquella jornada, gestionada correctament per la proximitat de la cita de l'europeu WEMBO de Finale, i a on l'Inbred va passar comptes amb onze bikers competidors, quina victòria rendint homenatge a aquesta bike que tantes satisfaccions m'ha donat, llarga vida a la The Motivator, que un dia tornarà a ser la protagonista d'un vell tram, de ben segur, de ben segur, OMG.
Un SOLO
Fent el Turó a tocar de novembre, sortint a les tres de la tarda comporta d'una pujada entre les millors sensacions :-)
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’octubre 23, 2015
Yoke :-)
Com m'agraden totes les propostes d'aquesta companyia.
http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2015/04/paragon-machine-works-hollow-chainstay-yoke-for-fat-bikes01.jpg
dijous, d’octubre 22, 2015
Rucs i Fades
Certament, certament, avui una ruta que com fa dos dies torna a ser diferent, és una aventura això de sortir a aquesta segona primavera dins del mateix any, i més si estem a l'octubre amb un peu dins del novembre.
En res ja no sortirem de les temperatures entre els 5ºC i els 15ºC, serà emocionant rodar, poder-ho fer equipats d'hivern amb el pensament de ser a la primavera. De fet ho escric i penso, què escric, però aquest és el propòsit, si hem descansat a l'estiu ara l'intenció és rodar a l'hivern com a mínim tant com els millors estius a dalt de la bike.
És fantàstic tenir aquests propòsits, perquè amb ells el dia a dia agafa encara millor color, millor to, com avui que comentava amb el meu bon amic el privilegi de gaudir d'una jornada com la d'avui, sol, temperatures perfectes, pel què fa a aquest espai, perfectes per rodar, quin dia, quin dia, clar que yes!
Una menuda ha fet que avui tornéssim després d'anys, a zona de fredor, de fet sembla que el meu cos demana rodar a zones més fredes, el Montseny, com Òrrius avui.
Fa dies que vull rodar entre Roses i Cadaqués, setmanes, de fet amb els Trinxes fa unes setmanes ja hi vàrem ser propers aquesta ruta, però no en tinc prou tot i el bany de l'estiu que vàrem poder fer, però no hi ha pressa, serà, serà, curiós banys d'estiu a les zones més fredes. Miraré que no passin masses dies, el fred intens per sota dels 0ºC no sé si és el què cerco, crec que en cap cas, oi què no?
Fa uns mesos des de febrer crec recordar del 2014, o a mitjans no és important que el Destructor Independent amb la Fada de la Foscor van acordar la construcció dels murs invisibles que no indetectables de protecció de la Nau Insígnia, i des d'aquell instant en disposar d'ells fem, fem, i fem, sense el temor agafat de la meva mà, omg, omg, omg. Mantenir-los en perfecte estat de conservació, els murs, el nostre objectiu, sense aquests tornaríem a zona de risc, i no hi volem tornar oi que no? Ja fa anys, molts, que no sé què són les zones de risc, millor dit, sí que sé quines zones són, hi he estat, les he viscut, les he finançat de manera quasi infinita, ara crec que no ho faig, és la percepció, la meva, no necessito més, entendre que no ho estic fent. Els Destructors de Murs dirigits pel Destructor Independent lligat aquest darrer a la Fada Reina de la Foscor estan des de fa mesos apostats sigilosament a dalt dels Murs que envolten la Nau, atents, prudents, càlids, els noto i per tant restem tranquils, esperant, oi que sí?
Equipats de primavera dins de la tardor del 2015, Assos F1 culot pirata i mallot Intermediate, tèrmica Gore sintètica sense mànigues, mitjons Pear Izumi d'estiu, sabatilles Sidi Dragon 2 negres, guants Hirzl, les nostres joies, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar, a 21ºC a les tres de la tarda, amb càmera ara ja sí de 26" i de 29", aquesta última ja ve perquè la Spot Brand ja té la nova bossa Deuter de sota seient, amb eines, la Lobgboard amb les mini tools de Specialized, amb la manxa nova també d'aquesta marca, sense incidències, sense coincidències, beure, un quart de bidó d'avui sí de 500 ml. sense menjar, amb llums Cateye-Powerled sense utilitzar, amb el mar mogudet.
Ara esperant a demà, a veure si hi ha Vol un altre cop, amb ganes ara de tornar a sortir, i per tant confiat en que demà tornaré a ser entre Dracs, oh yeaaaaaah!
MTB, MTB, MTB.
Podium
Ara ja no ho sé, ara ja no ho crec vull dir que no crec que es repeteixo l'oportunitat, però a les darreres 24 Hores SOLO m'hauria agradat poder portar-les :-)
MTB, MTB, MTB.
http://www.bikerumor.com/2014/09/25/ib14-lake-rolls-out-new-colors-blacked-out-mx331-cross-now-shipping/
Un punt que dificulta seguir amb Lake, tinc les d'hivern les MX140, és que les de XC siguent còmodes, que ho són estan a anys llum d'unes Giro, i per funcionalitat de les seves BOA, encara més, marco el seves perquè és el sistema de fixació per cable que és particular, en el cas de les Lake fins i tot pot arribar a ser molest. Concretant que la darrera gamma del 2015 no les he ni vist, sí fins al 2013/14 amb la MX330, la 331 ja no l'he tastat, cert, per tant podria ser que l'evolució hi sigui, però amb la 330 sí que hi he rodat, la primera sensació és la de ser llunyana a la comoditat de les Privateer, i el problema del cable a la zona alta de la llegüeta és evident, em provocava una sensació de quelcom que et pot provocar una inflamació de la zona per fregament amb el cable del BOA tot i la protecció de la llegüeta, sensació que millora afluixant la tensió, sí però aleshores per no notar molèstia no pots rodar amb la sabatilla prudentment ben agafada, cal pensar que el sistema de fixació si és únicament via un únic tensor BOA no pots regular parcialment una zona, vull dir, jo a les Sidi SRS podia/puc portar menys tensió a la zona inferior de l'empenya propera als dits, i una de diferent a la zona superior d'aquest, si la Boa és l'únic mecanisme de tensió si redueixes la tensió ho fas de tota la zona de fixació del peu.
Curiós perquè de les Five Ten Kestrel, posades als peus per comoditat són germanes de les Lake de XC, el què he llegit d'usuaris de les Kestrel és que el cable del Boa també com les meves MX fa una pressió molesta a la zona alta de l'empenya. De fet les meves MX porten una peça postissa fixada amb Velcro que mirar de fer de coixi entre el cable del BOA i la llengüeta de la bota, funció que no aconsegueix fer bé perquè es desplaça cap als costats pel fet que tota la zona del turmell, per ser una articulació, pedalant és un punt de constant moviment, diria que podria dir com d'un moviment circular, i això no permet que la protecció quedi centrada al mig de la llengueta, fet que comporta d'haver d'anar posant-la al seu lloc cada certa estona per mirar que el cable no pressioni directament sobre la llengueta.
De fet les meves Sidi SRS tenien el més similar al sistema BOA a les dues fixacions més properes al dits del peu, mentre que a la més propera al turmell, vull dir la fixació superior era convencional amb els mecanisme de fixació per clics, mai vaig tenir un problema de molèsties amb el cable, crec que pel fet d'estar ubicat el cable lluny de la zona que més moviment té fa que sigui aquest sistema realment funcional. Poder graduar parcialment la tensió per a mi la millor proposta, no necessàriament via un mecanisme com el BOA, si no amb les tres tires dels Velcros, que avui per avui jo diria que és el més pràctic i funcional. Ara bé les presentacions de sabatilles del 2016 indiquen que a les noves propostes el BOA va camí de no sé si d'imposar-se sí com a mínim de ser molt més present. De fet les games més baixes van amb propostes de dos o tres fixacions, i les games altes amb una sola fixació per Boa, curiós, pel menor pes he de pensar, però en cap cas d'entrada comepensant pel què a data d'avui amb les Lake és la pèrdua de prestació que us exposo.
http://www.bikerumor.com/2014/11/05/review-lakes-fast-comfortable-mx237-mountain-bike-shoes-cx237-road-bike-shoes/
Us proposo aquest link a on les 237 crec que estan a mig camí entre les de dalt i les de baix, pel què fa a gammes fent referència al sistema de fixació de doble BOA de les MX237, no única com les de les gammes més altes, ni tampoc triple ajustament com les gammes més baixes.
MTB, MTB, MTB.
Tinc ganes de seguir cercant més informació sobre aquesta intervenció d'avui, i de seguir aquestes intencions ja proposaré una nova aportació properament, clar que yes!
dimecres, d’octubre 21, 2015
Paradigm
Sempre m'han agradat, tot i que si no són de boles i conos com els Shimano res de res.
MTB, MTB, MTB.
Ara sí, torno al Drac
Avui una jornada de grisos, per un cel tapat, sense fredor però, a 20ºC a les tres de la tarda a la riera de Llavaneres, a on equipat de primavera, pirata Assos F1, tèrmica Gore de màniga curta i mallot de màniga curta Alp-X 3.0, manegots Pearl Izumi, mitjons de Merino, guants Hirzl, ulleres Limar, casc Cratoni Terron, gorra Spok, calçat amb les Dragon 2 negres de Sidi, i en darrer terme l'armilla Lite de Campagnolo, les sensacions han sigut sempre molt bones.
La bike molt i molt bé, certament, com ahir les impressions més que bones, per evitar els laterals tous dels Ikon EXO 3C TR de Maxxis, he de rodar proper als 20 psi, més ràpida, menys comoditat, però el conjunt és formidable. Avui el Vol tampoc serà de nit, un altre dia de descans pel nou llum Powerled EVO PRO de Sigma.
Avui el meu millor dia a dalt de la bike, si parlo de temps a fer el Drac, un tram d'ell concretament, una volta aquest cop de 51 minuts, sempre rodant aeròbicament.
Ara esperant a demà, a on de ser el Vol crec que seguiré dins del tram de Dracs dia sí, dia també, avui per la tornada per Milans, les Falgueres Màgiques m'han proposat de gaudir amb elles mentre pujava cap a casa des de Caldetes, i això he fet, i tant.
He de publicar l'intervenció dels nous accessoris, manxa, clau multifunció Specialized, i la bossa porta eines, Deuter, per a poder portar la càmera de 29" a la Spot Brand.
Impacient per la propera arribada de les Giro Privateer, que tot i ser unes velles conegudes m'emocina tornar-les a tenir, clar que yes! curiós, rodant an 26", repetint calçat, les Dragon 2, les Privateer.
I si miro amb més perspectiva veig que porto una bike sense marxes, sense suspensions, de ferro, crec que aquests moments d'ara d'aquí a uns anys tindran una lectura nova, diferent, segur, segur.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’octubre 20, 2015
Montalt
Com sona, avui anava a fer un Drac, ja porto uns dies rodant en mode SOLO, sí i el fet és que la versió més planera és anar fent Dracs, ara sí, ara també.
Però quan m'estava calçant les Dragon el meu germà m'ha proposat de compartir aventura de MTB, i dit i fet, tot i que abans de la proposta no sé perquè jo havia pensat que si anava amb ell avui tindríem una sortida diferent.
He rescatat la Yeti ASR-SL del Mirador, de la part fosca, aquest Drac descansa a la part de la no llum, OMG, negra com el carbó a on hauria de descansar si no?
Uns minuts després ja rodàvem aparentment directes a fer el clàssic Drac, però a l'alçada de Santa Mònica, ha caigut per part meva la primera proposta de canvi de ruta que ens ha dirigit directes cap al cim del Montalt, bé o això indicava la direcció, semblava, semblava, sí, però a diferència del Drac, passar propera al Montalt sí que ha sigut, tot i que aquest no seria ni de bon tros un lloc a on aterrar ja, i així ha sigut durant les següents dues hores, corriols, i corriols, i més corriols, fins a ser ara ja sí vorejar el cim, no sense desfer part del camí un cop ja hi érem per descobrir un nou tram que ens evitarà uns pujadors inicials que hem de fer a peu quan volem anar del Montalt fins a dalt de tot dels Tintorers per corriols.
Equipat de primavera, dins de la tardor, idèntic que diumenge.
Sense incidències, sense coincidències, amb manxa nova, la Specialized, amb eines, amb càmera, beure, un quart del bidó de més de 500 ml. menjar, portava un plàtan però no me l'he menjat, no tenia gana, sense saber com estava el mar, amb llums Cateye-Powerled sense funcionar, a 21ºC a les tres tocades de la tarda a la riera de Llavaneres.
Que bé que va la meva bike de 26", quin gaudir entre corriols, una expressió defineix la sensació de més de dues hores entre senders de pujada i de baixada, oh yeaaaaaah!
Que divertida és aquesta bike, no entenc que he fet tants anys amb la 29", que certament va molt bé, que segur que és millor bike, però jo avui he gaudit moltíssim a dalt de la bike, omg, omg, omg.
Comentàvem mentre rodàvem que segur que si un dia sortís amb la 26 i un segon dia ho fes amb la 29 tindria una opinió més objectiva, segur que sí, però a on sóc ara és dins del tram de decidir quina serà la meva nova bike, i aquesta decisió implica d'invertir un suma considerable de recursos, vull dir que no estem per masses tests pagats per a mi, de fet no estic per cap test, no serà fàcil, perquè per moment jo sóc 29", però per realitats, per les circumstàncies el meu dia a dia des d'uns dies abans de Finale al maig rodo amb l'Inbred de 26", fer el pas a 29" crec que dependrà de ser o no prou conseqüent amb les meves percepcions, vull dir aquestes em diuen sense dubtes 26", el moment però m'indica 29" o 27,5", aquestes darreres és que d'entrada sense dir que no, sí que no em diuen avui res, això no indica que la meva propera bike no sigui una 27,5", però és a on sóc avui. Home una Rogue Single Speed específica, seria germana d'una UNO, aleshores les 27,5" serien les meves noves Reines.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 19, 2015
Northwave Celsius 2 GTX
Amb diferència de les més còmodes per a mi, no són les que tinc, cert, veurem, veurem.
bis
No ho sé, el mot, sensacional?
MTB, MTB, MTB.
http://theradavist.com/2015/10/the-2015-bike-and-beer-festival-konga-29-ss-mtb/#20
29+ SS
http://theradavist.com/2015/10/the-2015-bike-and-beer-festival-konga-29-ss-mtb/#9
El color d'una bona amistat, oh yeaaaah!
diumenge, d’octubre 18, 2015
Fades
Avui com ahir començava una aventura de MTB a on l'horitzó tenia el to de les jornades impregnades de romanticisme, motivat aquest pels llocs per on seria el Vol.
Sí, podria, tot pintava a què el gaudir amb intensitat seria el pilar de l'aventura d'avui, semblava i finalment així ha sigut.
Com sona, com sona, i per tant el gaudir ara sí ara també ha marcat cada minut de l'aventura, i mentre escric penso que podria ser que no sigui aquest el final de la jornada de MTB, perquè crec que hi ha més ganes de Vol ara passades les dues hores del darrer, OMG, crec que és, emocionat pels instants viscuts avui pel Montseny.
Gran segon Vol aquesta tarda, farcit de sensacions immenses, tan que la sortida me l'he passat parlant amb el Destructor Independent i la Fada Reina de la Foscor, com sona, com sona, és a dir mentre pedalava la conversa era entre els tres, oh yeaaaaah!
Equipat de principis de primavera, pirates Morvelo, tèrmica sintètica de màniga curta Gore, mallot Assos Intermediate, guants Hirzl, mitjons Endura d'hivern, Sidi Dragon 3 negres, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar. Incidències, cap, coincidències, cap de remarcable, el mar no sé com estava, amb eines, amb manxa, amb càmera, amb llums Cateye-Powerled sense funcionar, tampoc a la tarda, menjar, dues torrades amb formatge, per esmorzar a Arbúcies, al migdia una coca de crema boníssima, per beure, el bidó d'aigua de més de 500 ml. durant tot el dia, al matí vi i gasosa, i dos cafès.
Ara esperar per veure si demà hi ha Vol, que no ho sé, ganes, i tant! :-)
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’octubre 17, 2015
Un tram: Olzinelles
Amb les Falgueres Màgiques, OMG.
Ha sigut emocionant, molt, sempre rodar per Olzinelles té un punt més, cert que fer-ho pel Montseny també, i pel Montnegre, clar que yes, però Olzinelles, mare meva Olzinelles.
Creia que avui un cop a SC aniríem en la June el meu Drac i jo a Roses, i fer una anada i tornada fins a Cadaqués, però he arribat amb massa gana, i crec que un xic massa dens de pensades, i aquest fet m'ha portat primer a menjar i seguidament a descansar, hauria pogut tornar des del Baix Montseny a casa en bike, però no ha sigut aquest el cas, la temptació de tornar en la June ha pesat molt, també que a hores tinc Vol amb l'Home del Montseny i per tant ara a minuts de les set del matí a punt de començar l'aventura l'Inbred ha passat la nit dins de la VW.
Ara ja puc dir ahir va ser un bon dia de MTB, avui també, em venen al cap les Privateer, que bé que en vinguin unes de noves, llegia fa poc que aquestes Giro eren ideals per a principants, així doncs perfectes per a mi, curiós que ara que fa uns dies que rodo amb les Sidi Dragon 2 negres, després de rodar abans d'aquestes amb les blanques, que rígides que són i com costen de calar al pedal Shimano el 520. No així les Privateer aquestes sembla que sigui a l'inrevés, sempre es volen calar soles.
Ara no sé perquè encara em ronda pel cap de fer un pas enrere amb les Fury, com?
Que bé que va l'Inbred. Ahir mirava aquesta bike mentre descansava lligada a la VW, i he de dir que avui per avui, és aquesta bike germana de la Superlight salvant les distàncies certament, però és compacta, per un TT amb molt sloping, proposada per a forquilles de 80 mm no de 100, amb una pipa curta, li manca el segon porta bidó, cert, la Yeti ARC de la Reina és un clauer i porta dos porta bidons, però diria que és l'únic punt feble que té l'Inbred, BB BSA, pipa 1.1/8, 100/135 9 mm, ST de 27,2 mm. tots punts favorables, ja que hi som, per a mi.
Equipat d'estiu amb manegots PI i armilla Lite Campagnolo, culot PI PRO, mallot PI Select, tèrmica sintètica Gore, guants Hirzl, mitjons PI, calçat Sidi Dragon 2 Negres, ulleres Limar, casc Cratoni, gorra Spok, sense incidències, amb una coincidència Trinxa a Vallgorguina, amb eines, càmera de 26", beure, mig bidó d'aigua de més de 500 ml. i una cola, menjar cinc panets petits de Viena, formatge, i tres mini gelats, el mar l'he vist tranquil, sí, de lluny des de dalt de la colònia Andersen.
Ara comença un altre cop l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’octubre 15, 2015
Primeres impressions
El Powerled EVO PRO d'entrada vers el Powerled del 2009 quan els poses a treballar tots dos de costat a mínims el vell Powerled no aconsegueix sortir a la fotografia, vull dir que l'EVO PRO sembla que l'eclipsa, de fet apagant el Powerled vell he de posar la mà davant del llum per saber si està en marxa o aturat.
Per aquest motiu he retirat el Powerled vell, i a la propera sortida únicament vindrà amb mi l'EVO PRO, i així poder veure, confirmar aquest fet que us exposo.
Ahir les dues bateries dels dos Powerleds eren les petites, ara a la propera sortida ja serà amb la bateria XL. Així podré comprovar que aquesta bateria més voluminosa i pesada que la petita no té problemes fixada a la part inferior de la potència, de fet ja va ser protagonista a Fort William a les 24 hores SOLO, a on d'entrada crec recordar que l'autonomia va ser l'esperada, i aquest apartat de la voluminositat va funcionar correctament.
El què em preocupa d'aquest punt, que sigui tan gran és que el mecanisme de plàstic de fixació de la bateria a la potència aguanti i no es trenqui amb un resultat similar al del vell suport del Powerled de la imatge inferior de la darrera intervenció, a on ara seria la bateria i no el llum que quedaria penjant pel cable de conexió d'aquesta al llum.
També sortiré tot i no necessitar-la per autonomia amb la bateria petita fixada a la part superior de la potència per com ahir poder comprovar que aquesta ha de ser la fórmula bona per portar les dues bateries del Powerled en cursa.
Ahir rodant ho vaig fer baixant amb el llum a mitja potència, no em va caldra anar a màxima, en cap cas. El tipus de llum de la versió EVO PRO crec apreciar que és més blanca, si és que podem dir que la llum té color, que el color més groc del vell Powerled. No sé si això és millor o no, hauran de passar més nits, i per tant un nou motiu per sortir que suma a una llista llarga de connotacions atractives a fer Vols dins de la nocturnitat.
MTB, MTB, MTB.
Un Vol el darrer diferent pel ritme sempre aeròbic però tot i així un molt bon ritme per a mi, a on com la tornada de SC fins a SV de dilluns al vespre em van deixar una molt bona sensació, no recordo unes sensacions tan bones a dalt de la bike.
Després ampliaré una mica més aquesta intervenció :-)
És que és increible el canvi de rendiment a dalt de la bike després d'aquest període sabàtic, no totalment, motivat aquest tram de descans de bike per la necessitat d'invertir les estacions, com sona, com sona.
Té tot el seu sentit, ara en termes de funcionalitat estic a la primavera, als primers dies, fins i tot podria dir que inclús de ser encara més rigorós encara estic a finals de l'hivern, és en els termes que cal que programem els propers 120 dies, perquè de no fer-ho entrarem a un tram d'intensitat baix, i de ser així estarem com als USA, descartats per a NZ.
Vull dir que estem invertint les estacions, o sigui ara estem a finals d'hivern i per tant comença un tram de bike de menys a més, i a les properes setmanes haurem de sortir com si fos primavera, i no tardor que és realment a on som, de manera que a cada setmana hauríem o hauríem d'augmentar la càrrega de treball fins arribar al millor estat de forma possible :-)
Canviant una mica de tema, tinc una novetat important, venen unes segones Giro Privateer, com sona, és que he estat mirant les velles i és cert que fins avui no les havia vist com això, com a velles, tenen la zona dels talons interiors deteriorats, les proteccions de les dues punteres segades, un dels talons en la seva part exterior descosit, de fet realment tenen l'aspecte que han de tenir per les curses de 24 hores que porten, i el què aquestes comporten abans, mentre i després, increible.
Que bé haver decidit fer venir en primer terme les Mavic Fury, que encara descansen noves a la seva caixa, que han de ser les ràpides de l'equip, les Giro Privateer noves que estan venint substituiran a les Sidi Dragon 2 negres que tot i ser noves quedaran a on eren a la reserva, les Privateer seran per si Volem, unes a la bossa de viatge de la bike, les Fury, i unes segones amb nosaltres a la bossa de mà a l'avió, i per tant únicament d'entrada faltaran les Giro Privateer R, i per la Reina les Manta R. És a dir d'entrada ens faltaran encara dos jocs de sabatilles, els que tindrem per pedalar i per caminar, que vull avui per avui que siguin les Giro Privateer R i les Manta R. He dit d'entrada dos cops seguits perquè les Mavic Fury de la Betty no estan en el seu pitjor moment és cert, tampoc en el millor, o sigui que de localitzar una proposta acceptable vindran cap a casa unes noves Fury.
Perquè i lluny de l'equipament del genet i la Reina, he posat remei al gran repte que més complexitat tenia per a mi, les bateries XL, les dues, un gran salt de millora per a mi i la Betty, i sense voler amb l'arribada dels llums Powerled EVO PRO, perquè els llums han vingut amb les bateries pel fet que després de no aconseguir-les als llocs que normalment tenim per costum proveir-nos, les vaig comprar a una nova botiga per a mi, a on el preu dels dos conjunts complerts Sigma Powerled EVO PRO i del Karma EVO PRO valien el mateix que el millor preu que tenia de les bateries soles, crec recordar que vuiranta euros per cada bateria XL, i seixanta euros la bateria petita, i fer-ho, fer venir els Powerled EVO PRO ha sigut una novetat i una millora increible, eclipsant totalment al vell Powerled i ja no et dic res si parlem del Karma EVO PRO, perquè avui divendres setze rodant a 16°C a les vuit tocades del vespre fins a les deu de rodar amb el Karma i el Powerled al manillar, a rodar únicament amb aquest segon la diferència és zero, per tant el Powerled EVO PRO és increible pel què fa a prestació comparat amb el meu vell Powerled.
Quina sortida avui, com la de dimecres, com la de dilluns pel Montnegre venint de SC, tres aventures totes nocturnes formidables dins d'aquesta segona primavera 2015 per a mi, OMG.
Ja aniré publicant les meves percepcions del què ha de ser aquesta impressionant proposta per concepte, rodar a la segona primavera dins d'un mateix any a dins de la tardor i hivern de casa.
dimecres, d’octubre 14, 2015
Sigma Powerled-Karma
Per aquest motiu n'hauré de portar un segon de recanvi, mentre faig la comanda de la darrera generació de suports dels vells Powerled amb el sistema de fixació amb la goma elàstica que podeu veure amb el llum esquerra de les dues imatges.
La Spot Brand no caldrà perquè he utilitzat pel nou Powerled EVO PRO el suport més robust que sí porta el nou Karma EVO PRO.
El nou Karma ara per ara quedarà com a recanvi.
No la seva bateria, aquesta fa la substitució de la definitivament esgotada bateria del meu Karma del casc.
Preparant les noves bateries, clar que yes!
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)