Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de desembre 31, 2012

Del 2012 al 2013: Pistes de Vols

Del 2012 al 2013, no he deixat enrere el 2011, en cap cas, ni el 2010, de fet el món per mi es va aturar al 2010, d'alguna manera és va aturar al 2010.

Pel 2013, bones propostes, diria que com a propostes fins i tot  millors que les ja de per si sensacionals aventures single speed viscudes fins avui.

No és tasca fàcil, el single speed de casa no és fàcil, ni per concepte, ni per propostes.

Europa és lluny, ho sé, Sant Gregori, Arbucies, Olot,  Kilfinane, Aosta, Fréjus, Canberra. pel proper 2013 són propostes totes elles single speed, single speed, single speed.

De mentre esperem a que les dates de cada cita caiguin soles, a que aquestes aventures vinguin soles, de mentre pedalant cada cop més, i cada cop fins i tot millor.

Avui sortida totalment fora del pensament més proper, ensomniat, xafat del darrer refredat, o aparent refredat, però de sobte sortir a rodar ha sigut un dit i fet.

Un ritme lent, sempre durant tota la sortida un ritme lent, això sí escalant parets verticals, més que verticals, com fa dos dies, dins del mateix tram, diferents direccions. si rodes darrera de casa no hi ha més opció que escalar parets verticals, a casa si vols superar els 3.000 m. positius no cal fer nous senders cercant desnivell, , ni has de portar la bike a l'esquena per turons sense senders, no cal, pots fer 1.000 m. positius per cada 25-30 Km. entre corriols sense cap mena de problema, és més diria que el què és difícil és fer-ne menys.

Per això aquest ritme lent, perquè si no passats els primers quaranta minuts les sensacions són per dir-ho prudentment, diferents.


Som a un entorn de somni, de somnis, a on el terreny, la vegetació, i uns pilars en forma de pedres granítiques sempre et diuen que res és impossible quan les imatges no són únicament de senders, si no de sensacions, de visions de les més belles històries, a on et sens protagonista de la teva pròpia aventura.

Poder protagonitzar l'aventura que en present estàs visquen, sentir-te el protagonista té en els Vols de Drac la seva principal característica, i no per un tema d'habilitats fora d'escala a dalt de la bike, si no per la sensació en ser entre tan commovedors escenaris.

Avui.
La muntanya del Montalt és literalment un entorn de Fades, com ho són certs indrets de la Catalunya Nord, com ho són molts d'altres indrets.


A casa som propietaris, sóc, de les Fades de la nit, dels cavallers de la llum, dels Dracs, dels Vols de Drac, del Mirador del Drac, d'aquest n'hi ha dos, un a SV, i el segon a SC, sóc propietari dels corriols d'enlairament als Vols de Drac, de les pistes de Vol de Drac, les que ens portaran l'arribada de les Fades i els cavallers agafats de la mà definitivament..


I ja no et dic de les falgueres màgiques, portades pel genet de Drac d'Olzinelles a SV.

El single speed de casa certament té un punt diferent, solitari, lògicament, però qui voldria més si ets entre Fades, cavallers, genets,  i Dracs?

Avui comentava, que bé, que bé, que bé, ser entre senders de darrera de casa, perquè a la barrera dels cinquanta, quan surto, surto amb el meu Drac a metres del portal de casa, a veure com avui, o demà o mai, els cavallers de la llum miren de coincidir amb les Fades de la nit, a primera hora, a trenc d'alba, al vespre amb la caiguda del sol, i l'arribada de la lluna, fins avui no ha passat, però durant tot el 2013, jo hi seré, mirant observant si ja no per instants si no per sempre, aquests i aquestes entren a territori de creadors, i deixen darrera terres de conqueridors.


Cal que s'adonin que darrera de cada pedra hi manca un rei, que darrera de cada pilar de pedra hi manca  una reina, i que Fades i cavallers són les reines i reis de cada una d'elles, de cada una de les pedres del Montalt, mtb, mtb, mtb.


Mires cap al cel hi penses, quin vol, quin vol.

I jo cada cop que surto cerco entre les pedres el lloc perfecte per a tots ells, per a totes elles, esperant,  perquè sé del cert que tindran el seu primer dia..


Dies  de Single Speed.

Parlant de ML-8

Aquesta, aquesta.

image40.jpg

MTB, MTB, MTB.

Turó de l'Home 3°

Última salida del 2012!!!! Un Turó es una buena manera de acabar un año completo de Single Speed!!!!
Primer Turó de Jonny, nos ha ido muy, muy bien han salido unos 55km y algo más de 2200 m+.
El día nos ha acompañado, el comienzo en Sant Celonia 0°, ya arriba, hacía algo de aire, pero soportable, la baja rápida,  y directos a casa!!!!
Para cuando el siguiente Font y famili????

Brillant

Dues hores, un xic per sota, brillants.

Miraré de fer crònica de dues hores entre corriols i pensaments de Fades, de Cavallers, de Dracs, de genets i també de MTB.

Dies de Single Speed.


D-Alto

Quina personalitat pel què fa referència a color.

D-Alto.

MTB, MTB, MTB.

Darrer del 2012

Darrer Vol de Drac, podria ser que la prudència digui, cal esperar, però les circumstàncies marquen aquest cop el perquè de tot plegat, i jo, i jo em deixo portar, per allò de fa uns anys ja, si la música sona bé, jo ma'apunto a tot.

Dies de Single Speed.

Cavallers de la llum entre Fades de la nit, de dia tot té el color de les millors ocasions, de nit tot té el so de les millors sensacions.


Sensacionals



MTB, MTB, MTB.

Turo de l'Home 2°!!!!

Ya en Santa Fe!!!!

Turo de l'Home.

Atacando el Turo!!!! Km14!!!!

Ahir pensava

Segur que demà una estona, encara que breu podré sortir.

El dia fa una estona que camina, pel que fa a bike però no podrà ser, encara.

Per fer la foto entro al Mirador del Drac , i he compartit l'instant amb ells, amb els tres, molt bones sensacions quan sóc entre Dracs, i quan veus la imatge que compartim ara a aquesta intervenció les ganes de canviar-me i sortir a pedalar fan acte de presència, i de quina intensitat.

No serà però tot i haver millorat molt del refredat.

Dies de Single Speed.



FABIKE

 Colors.

Colors.

Diferent.

MTB, MTB, MTB.

SS Naked

Una Single HM molt Racing, certament.



MTB, MTB, MTB.

diumenge, de desembre 30, 2012

Pista d'entrada a Vols de Drac.

Anys rodant, menys entre Vols de Drac, i mai he entrat per un tub d'accés als Vols de Drac.

Ahir aturat vaig mirar a on érem el meu Drac i jo, i vaig veuré la pista d'entrada a l'espai de Cavallers de la llum, serà l'entrada de l'arribada de les Fades de la foscor?

Però mentre em pregunto això sé que el lloc per on volo amb el meu Drac és zona de Cavallers i de Fades, i si per mi és terra de somnis, punt d'enlairament als Vols de Drac, un lloc tan proper com un dels senders de darrera de casa, veure, compartir aquestes sensacions és un tram que serà de genet, no de genets, i si és de genets, aleshores la imatge encara té més sentit.

Dies de Single Speed.


El remei per les falgueres

Sense cap mena de dubte entre molts.

MTB, MTB, MTB.


Notava

Dolor muscular, i el pensament de sempre era, ahir vaig escalar massa.

Avui ha quedat clar, no és per la sortida d'ahir, si no que torno a ser a un tram a on el refredat s'imposa.

Endolorit de dalt a baix, toca reposar, i el Turó ara per ara quedarà ajornat.

De mentre cuidar-se una prioritat.

MTB, MTB, MTB.


Temps de cavallers

I tant que sí.

Dies de Single Speed.


Per no recordar

La imatge em diu clarament que val la pena repetir.

Quina manera de passar-ho bé, planer, passar-ho bé.

Dies de Single Speed.

M'agrada veure quin no parar de somriure, i somriure, ho dic per les diferents imatges, no perquè ho recordi., no perquè ho recordi.


Aturada obligada

Una lleugera sensació de mal de coll aquesta matinada i el vol d'aquest matí queda ajornat. Sí que he anat a caça la imatge de primra hora, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

És curiós veure les imatges d'ahir, i en canvi no recordar que has sortit.

Dic curiós per poder definir-ho, però de ben segur que de seguir passant entre falgueres màgiques la paraula que defineix l'efecte que em produeixen les falgueres és, encantament.

Dies de Single Speed.


Un altre cop entre elles

Entre les falgueres màgiques.

Ara a la matinada de diumenge, després de ser entre murs centenaris de la ciutat de Girona, costa recordar la sortida d'avui pel darrera de casa.

Aquestes, les falgueres màgiques fan bé la seva feina. Recordo fins abans de marxar a Girona.

Això sí tinc clar que he agafat la bike, que he gaudit molt al darrer Vol de Drac. No recordo però per on, però jo per si de cas demà miraré de rodar per darrera de casa.

Dies de Single Speed.


dissabte, de desembre 29, 2012

No canvis

Millors sensacions.

Com vaig amb la Vicious, que bé que hi vaig.

Dies de MTB.


Darrera de casa

El paradís del MTB.

És el què penso passades les hores.

Quina sortida aquest mig dia, quins nous corriols a metres de casa.

Els Trinxes ja es poden preparar.

MTB, MTB, MTB.


Hora del cavallers de la llum

Un mig dia de nous corriols, del darrera de casa, uns VUIT quilòmetres inèdits per a mi, mare meva, mare meva.

Dies de Single Speed.

Enfilant, millor dit desfilant directes a casa.


Falgueres màgiques

A on són elles tot es manté intacte.

Si més no en aquesta història, perquè Dracs, Fades, Dones d'aigua, genets, cavallers de la llum, la llum, la foscor, són mentre les falgueres poden gaudir de compartir la visió de tots ells, de totes elles.

Què va ser primer, jo ho tinc clar, les falgueres màgiques, després de la llum, després de la foscor.

Un Drac negre, dorm, des de fa mesos, ara ja anys, amb ell el meu segon vol en els 100 Km.

Un segon Drac blanc, dorm, amb ell el meu tercer vol als 100 Km. i el meu primer vol a Finale, a un mateix espai de descans, dos Dracs.

Ho dic perquè del 2009 a avui hi van, tres anys molt tocats, i aquests dos Dracs segueixen a casa, el perquè molts cops ho sé, molts, d'altres, els que menys, a on tinc pensaments perquè comencin un nou sender, sense Vols de Drac, sí, però nous senders.

Després passen les setmanes, els mesos i ara ja els anys, i els dos són a casa, hi penso, que bé tenir-los a casa.

MTB, MTB, MTB.

Són les darreres, de les darreres millors creacions de l'època de dobles de 26", una ASR i una Superlight, les dues del 2009, sempre a casa, seran bikes entre bikes.

Les ASR, mare meva, quin dia el 2003 a 48 hores de començar la Travessa dels Pirineus, quin dia, entre centenars de persones a les divisions industrials, pensant en silenci, la vull negra, però únicament la porten turquesa. Finalment va ser turquesa, i la Travessa amb aquesta bike, ara d'en Josep, un èxit.

Després d'aquesta primera ASR, anys després, sis concretament,  una segona ASR del 2009, a dies del Roc d'Azur, a on aquell Roc amb la forquilla Fox RLC de 140 mm. passada a 120 mm. va ser el meu millor Marathon. Una ASR preparada per a forquilles de 100-120 mm. Una gran bike, una gran bike.

Després en darrer lloc la Superlight, que havia de ser la meva bike al 2007, i va ser-ho al 2009, després de dies d'Ibis Mojo Carbon. Una bike, que salvant l'ASR, és la meva bike, quan parlem de dobles de XC 26".

La Superlight amb els NoTubes The Raven em van fer volar a Finale 2009.

Per què ara a finals del 2012 escric sobre elles? per què les tinc al cap? no ho sé, jo sóc un genet de Drac avui que vola amb la seva Vicious The Motivator Single Speed, certament, però elles, les dues dobles són a casa, i són protagonistes del seu temps, certament.

MTB, MTB, MTB.

Ara sé perquè en parlo, hores després d'aquest escrit, aquest cop les falgueres màgiques m'han portat fins aquí, no han esborrat res més que la sortida de fa més de 48 hores, és veritat però m'han fet aterrar a territori 26, no 29er.

Dies de Single Speed.

Xavi que bé llegir-te, que bé llegir-te, mtb, mtb, mtb.

 Arxiu.

Hora del Vol

Són la una.

Que bé, que bé, que bé.

Dies de Single Speed.


Equipaments

Pendents de presentar.

Els pantalons Endura d'hivern.
Els cascs Cratoni, els Terron.
La jaqueta Fusion Cross AS.

Tinc ja les imatges de detall dels pantalons, tinc també un primer tram dels cascs, i cap de detall de la Fusion.

D'uns dies, setmanes, d'uns mesos cap a aquí que un cop seleccionats els components, els equipaments, un cop fan entrada a casa van directes a l'estanteria, no a fer-ne ús.

El motiu crec que és pel fet que decidir-me, vull dir prendre criteri per seleccionar entre una proposta tan extensa de components i equipaments em requereix per les meves limitades possibilitats de criteri per una banda, perquè avui els productes són molt tècnics i els meus coneixements són els que són, i evidentment tinc unes lògiques limitacions de pressupost, que fa que quan crec que ja tinc clar el què necessito he de valorar si és el moment de fer la despesa.

El primer pas, entendre si el què necessito coincideix amb el què em proposa el mercat, en aquest cas la botiga de bikes ja és un camí laboriós, pel fet que en primer terme jo no tinc del tot clar què necessito, i si crec que ho tinc clar molts cops un cop ja m'he decidit, m'adono que anava errat de mig a mig i el pas ja està fet.

Per posar-vos un exemple, la jaqueta Fusion Cross AS en talla S em va gran, però hauria de ser una XS, perquè vaig decidir-me per una S?

Senzill, les botigues físiques tenen M, a la pàgina de Gore a l'apartat de talles coincideixo a la franja entre S i M, com havia de decidir-me per una XS?

Un cop vaig localitzar una talla S, després del viatge a l'Escapa per fer-me amb la Fusion en talla S i tornar cap a casa sense ella, va fer que un cop vaig localitzar la talla S, ara un cop a casa, després de rodar amb ella ahir, les imatges diuen, et va gran.

Cal valorar també, he de valorar el perquè va anar tan bé la visita a Chain Reaction Cycles, perquè vàrem poder emprovar totes les marques, equipaments, en les seves diferents talles, colors, i això ha fet, va fer, que l'equipament fos correcte, i dic correcte, perquè ara amb vuit quilos menys des de la visita a Chain la jaqueta no fa bé la seva funció.
Però en tot cas poder decidir sense presses, sense cap mena de pressa, i entre tota una gama complerta de talles i colors va ser la clau per passats els mesos, anys, seguir pensant que va ser una molt bona pensada.

Fora de Chain Raction Cycles, a la seva botiga física, no la d'ara, que és vint o trenta vegades la que nosaltres vàrem visitar, costa decidir-me amb les dues limitacions importants que tinc, dificultat per tenir clara la necessitat, pressupost ajustat, no és senzill per a mi decidir.

De fet la que ho frena tot és no entendre de manera clara que el component o producte, o equipament coincideix amb la meva necessitat, el preu si aquest primer punt està clar en el meu cas faig un cop de cap, però pels motius que us exposo normalment tinc molts dubtes sobre si és o no el què necessito, i amb dubtes sí que el preu passa a ser una barrera difícil de saltar-se, i més als darrers anys on cada euro val ara més de mil vegades el seu valor de fa uns anys, i sóc prudent en dir mil, hauria de dir 100.000.

Per aquesta relació 1a 100.000 costa decidir-se si no tens clar què estàs decidint.

Per què 1a 100.000 ja és un tema de feina, però us puc assegurar que és així, altre cosa el què pensi qui necessita aquest euro, que si us hi pareu a pensar realment el què necessita ara són 100.000 vegades més, i per aquesta falta de capacitat de ser realistes les botigues, el mercat que no veu al forat a on és no es desviu per aquest client, el veu en valor 1 no com l'hauria de veure en valor 100.000.

Quan volgueu fem una ponència entre els millors distribuidors, millors punts de venda i nosaltres i crec que serà d'allò més positiu, i ja que hi som fem-ho amb persones, empreses de la zona i així automàticament ens en veurem beneficiats tot seguit, nosaltres en primer terme i ells, i no oblidem que nosaltres també som ells, quan passem a parlar de les nostres feines i no de la nostra passió.

Dies de MTB.

El què us deia preparant les presentacions dels equipaments.

Hauré d'anar pensant a posar-los en funcionament.

MTB, MTB, MTB.


Spōk

Lentament van fent entrada en forma de colors el missatgers dels cavallers de la llum.

MTB, MTB, MTB.


Sona a 2013

Perquè avui a les vuit tocades, dues hores després del què és cada dia, he anat a fer la foto de l'arrancada de la jornada.

Dies de Single Speed.

Ara esmorzat, a punt de fer el segon cafè, penso, hauria d'haver fet sortir la Fusion ahir a la nit, i en escriure-ho crec que no, en cap cas.


Sembla que

L'arrancada de la jornada de bike, sembla ara per ara una arrancada, i ara per ara sembla que serà.

Un inici del darrer cap de setmana de l'any idèntic al què ha sigut la tònica general de tot l'any, com ho és un dia a dia mantenint prudentment les posicions, però que quan aquest dia a dia s'ha creuat amb una gran cita, l'hem abordat de la mateixa manera, sense una preparació específica, sí amb la dinàmica de cada dia, a on entendre el què anem a fer marca el camí de manera transparent i nítida, això, aquesta dinámica tan planera ens ha reportat grans satisfaccions a aquests darrers anys.

Són les nou, el despertador ha sonat a tres quarts de sis, les sis, i finalment a les set, que soni, que soni, he pensat jo.

Fem un cafè?


divendres, de desembre 28, 2012

Demà, com aquesta nit

Dia diferent, perquè un repte curiós, per a mi sorprenent s'ha plantat a la porta de casa.

500 Km. d'aquí al dia 31.

Rodant.
És evident, no serà, però demà a primera hora podria ser que pedalem lluny de casa, vull dir des de casa, lluny de casa, i després podria ser que tinguem convidats de la SSEC2013.

Podria ser, sí, i Girona serà la protagonista a totes, totes.

De fet el single speed serà el protagonista de demà, de demà passat, de dilluns, de dimarts, sense cap mena de dubte, ser President de la SSEC2013 té això, el privilegi de ser l'amfitrió dins de les nostres possibilitats de cada biker single speed que cerqui espais single speed propers a nosaltres, i si parlem en clau single speed Girona és al costat de casa.

La tarda vespre de demà la clau serà la Girona més clàssica, som d'aquest país nosaltres, del de les Fades de la nit, dels cavallers de la llum, genets de Drac amb ganes de compartir vols de Drac.

Avui. 
Les visions seran i tant que sí.

Vols de Drac, els que tindrem aquest cap de setmana, i tot el gener serà l'inici més intens de bike des de fa anys, sense cap mena de dubte, pel què fa a vols de Drac, de fet aquesta tarda nit ja tenia les carregadors de les bateries dels Sigma treballant per posar-se en camí aquesta mateixa nit, al final un seny vestit de rauxa ha imposat pau.

Caldrà anar a descansar, perquè sigui el què sigui que hagi de venir aquest final d'any millor entrar-hi preparats.

Infusion.

Una arribada esperada, molt.

Dies de Single Speed.

Matí de bike

I deconverses.

He coincidit amb un Xurribiker que havia trencat la patilla de canvi i estava fent el canvi per una de nova.

Una conversa llarga, de bikes, de 26", de 29ers, de la Montaltbike propera, ell és un dels organitzadors, de curses de fora de Catalunya, una molt bona estona de converses de bike a on tot i ser a una ombra a peu de la riera de Llavaneres no he passat gens de fred, la Fusion ha fet molt bé la seva feina.

Després d'aquesta aturada, després d'aquest plaer d'aturada, he fet camí pels corriols que faig quan vaig amb en Xavier, i seguidament de pet cap al Passeig dels Anglesos.

Una pujada per Milans distreta, mtb, mtb, mtb.


ASR-SL

Crec, perquè passen els anys i la claredat amb que tenia de les versions i anys de les games de Yeti ja no les tinc tan clares.

Aquesta versió crec recordar que és del 2007, però no és el què té rellevància en cap cas, sí la bike en si.

2012-10-06_11-05-36_923.jpg

Encara que darrerament dins d'uns marges raonables, superats per la franja inferior i baixant, sorprenentment, el què mes importància té és qui la porta, i no per ser qui és, si no per la relació que s'hi estableix quan coincideixes a una aventura de bike.

Vull dir que cal portar la bike posada a punt, sempre, si no la portes a punt, no surtis amb d'altres bikers, a no ser que tinguin la mateixa proposta, és a dir, aturades constants per problemes mecànics que probablement poden aturar l'aventura ara sí, ara també. Però si amb qui has d'anar no hi tens massa confiança o no el coneixes de res, millor portar la bike a punt, perquè si no ho fas així, i tenies interès a tornar a coincidir en el futur amb aquest biker, o amb un grup de bikers, anar-hi amb una bike descuidada pel què fa a manteniment et portarà a no tornar-hi a coincidir. O que en el seu defecte la impressió que agafin no sigui massa atractiva.

No recordo cap situació similar darrerament, en cap cas, però deu ser que hi és, si no aquesta intervenció, el tema,  no seria. No cal anar a buscar el mal temps, com les males notícies, aquest ve sempre ell sol.

Una bike aquesta que cada dia que veig arribar i marxar en Josep amb la seva ASR-SL, penso, gran bike, gran bike, i que quan surto amb el meu germà, penso, impressionant.

MTB, MTB, MTB

Fem un cafè?

Ara després de pedalar aquesta matinada, i avui fins i tot part del matí, un bon cafè sempre suma a una jornada més que sense més, ja pinta molt i molt bé.

Dies de Single Speed.


Amb poc

Cal fer el mateix, i perquè no, fins i tot més, molt més.

Guants de tardor fora, el protector de la cara i coll fora, i el mallot de sota la Fusion per un dia com avui entre 8 i 11 graus C. també, una tèrmica de màniga llarga prima o fins i tot sense mànigues ja aniria perfecte.

Dies de MTB.


Primera sensació

Fred no en passaré, certament que amb la Fusion fred no, calor, o sensació sí.



Més propera

Que no pas llunyana.

IMG_20111112_153457.jpg

Curiós perquè té una pila d'anys.

MTB, MTB, MTB.

Entre Fusions

De senders.

Dies de Single Speed.


Una molt bona arrancada

De converses, de temes que cal tractar sempre.

Com ho són les prèvies a una AVENTURA, en majúscules, sí.

Kilfinane de ser, serà una aventura en majúscules.

Dic, de ser, perquè la feina mana i dependrem d'ella.

Dies de Single Speed.


Fusion

Per fer sender, Kilfinane més proper.

Dies de MTB.


Nous motius

Velles emocions.

Sento l'olor del cafè mentre aquest puja lentament per la cafetera.

Una imatge per a mi de somni, la de fa uns instants i que compartim a aquesta intervenció.

Avui tinc un nou motiu que em té intrigat, emocionat i que ha dormit als peus del llit aquesta nit, que ja podreu veure a la imatge de segons abans de sortir a pedalar.

Dies de Single Speed.


El futur fet present

Sensacional, actiu o no, la imatge per a mi, sensacional.

MTB, MTB, MTB.


ML8

Entre totes les 150 mm.

image36.jpg

MTB, MTB, MTB.

És igual que Maverick ara no estigui fent camí, una ML-8 puc dir:

ML8, ML8, ML8.

Amb els The Cleg.

dijous, de desembre 27, 2012

King SS

Hi penso, i penso, quina joia.

SS.

Després penso que cal ajustar, i ajustar, i ajustar, i ho deixo correr.

MTB, MTB, MTB.