Som divendres,
no hauria de ser, però el fet és que després de quatre dies tocats de treball l'arribada del divendres ja indica el caràcter festiu de la jornada a partir del mig dia-tarda.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un
subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Seus a una sala, hi ha moltes variables, nosaltres en tenim una de sola a aconseguir, que a tots ens camini tot molt bé, oi que sí?
Dies de MTB.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
