Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de febrer 29, 2012

Circuit Montalt.

Molts dies, i entre tots, no sé massa bé si els passats o els que estan per venir, perquè el fet és les sortides es repeteixen una darrera de l'altra, com si fos cada una d'elles la primera, i sé segur que no és així.

Sé perquè és així, i tant que sí, per les falgueres, per les falgueres, poques sí, però molt i molt valentes, perquè les seves àvies, són filles de les falgueres d'Olzinelles. Ho sé segur perquè com a Olzinelles un cop passo pel circuit del Montalt, després passades les hores no recordo res més que una molt bona sensació que fa la llum sigui la protagonista de l'horitzó dels meus ulls, com sona, així de planer, així de senzill.


Avui jo intuïa que el fred ens afrontaria, perquè sap que les falgueres són les protagonistes d'aquesta nova aventura, i per aquest fet el fred sap que hi anirem sempre com si fos el primer dia, i aquest, el primer dia va anar tan i tan bé, que tothom, tant els cavallers de la llum, com les fades de la nit, tenen clar que el meu Drac volarà mentre el seu genet pugui entre aquestes dotzenes, no pas més, de corriols. A on cada dia que passa, Drac i genet, genet i Drac cerquen l'instant màgic a on en enlairar cada cop el vol entre senders i corriols, corriols i senders, poder veure l'eclosió dels cavallers i les fades, l'explosió pel xoc de la foscor vers la llum, del maridatge de la llums i la nit.


Avui el meu Drac ha cercat, i uns ulls negres que cerquen són bons elements perquè cada detall del circuit quedi perfectament definit i per tant assolit.


Una escalada memorable, exigent, molt, fin a la casa de pedra, d'aquí fins al dipòsit, sempre entre senders, excepte un tram intermig que aquest cop l'hem fet per pista, per un cop al punt més alt, anar cercant la millor proposta entre les diferent possibilitats de tornada.


El fred ens ha etzibat un cop dur avui, però ara mentre deixava el meu Drac reposar, la darrera ventada d'aire calent del batre de les seves ales m'ha deixat clar que hi tornarem properament i que el fred haurà de cedir, nosaltres no cedirem, és així, i per tant veurem o com a mínim i serem presents sempre que tinguem oportunitat, perquè volem veure a les fades i als cavallers, i això únicament podrà ser si volem mentre el dia dóna pas a la nit, mtb, mtb, mtb.

Nous equipaments.

Als propers dies, cada dia després de dinar, si tinc novetats, us aniré posant les noves arribades dels equipaments per aquest estiu 2012, que també els lluirem al 2013, segur, perquè els darrers en arribar les rèpliques de Pearl Izumi del 2011 just han sortit cinc o sis cops com a molt, i si els hi sumem els que vindran ara, les noves rèpliques vull dir, encara sortiran tots menys, fet que fa que aquests equipaments tinguin poc desgast.

El què us deia, us aniré posant les noves adquisicions d'equipament, que ara ja són portada per després de dinar fins el dia sis.

MTB, MTB, MTB.


Valorant estic si aquest ve cap a casa, mtb, mtb, mtb.

És de tardor, però és que és una ocasió única, única, TLD, TLD, TLD.

SSWC 2011.

http://forums.mtbr.com/singlespeed/sswc-ireland-771259.html

En Michael és únic.

MTB, MTB, MTB.

Pearl Izumi.

Ens entenem, oi?



MTB, MTB, MTB.

Haro, una marca.

Fa unes hores en parlava.


http://forums.mtbr.com/singlespeed/haro-mary-ss-rip-638448.html

Al seu dia en 26", ara Single Speed i 29er-650b. però el  nom el mateix, Haro.

MTB,  MTB, MTB.

Long, long time.

Molt, i molt, i molt extensa, la crònica d'aquest cap de setmana.

De mentre faig la crònica de la Montgrinada, com que implica cert temps, penso en altres aspectes del Blog, un, entre molts,  el de la imatge de la portada, el vaig a canviar.


Mentre cercava una imatge de la Betty concreta, he llegit la crònica de la SSWC 2011, renoi, renoi, renoi, com he gaudit de la lectura de l'aventura a Irlanda, al final he deixat de banda la recerca de la imatge i he tornat a la crònica de la Montgrinada.

Vull dir-vos que si la tinc acabada abans de dos quarts de deu de la nit, cada dia des de fa unes setmanes publico a la mateixa hora de la nit, la posaré i si  no ja serà per demà a la mateixa hora.

Ho faig així perquè crec que amb una bona cola d'en Xavi des de South Carolina a la nit es llegeix molt millor.

Temps era temps, i el meu està passant, el passem junts?

MTB, MTB, MTB.

Marxo a dinar, anem a dinar, a la tarda seguim, mtb, mtb, mtb.

Molt bones sensacions, el fet de compartir les aventures de MTB a aquest espai, les millors sensacions. Un plaer poder fer-ho, un privilegi interessant, i tant que sí.

Tramunbike.


http://chirosangaku.tumblr.com/

Veig la imatge i penso, Tramunbike, Tramunbike, Tramunbike.

Motors en marxa.

Al pati de casa a les set del matí 5ºC.

Passada la Roca del Vallès, 2ºC.

Encara ara mentre escric tinc la sensació, lleugera això sí, del fred d'ahir pedalant pel Montalt.


Avui he d'enllestir la crònica de la Montgrinada, mtb, mtb, mtb.

Curiós perquè, el divendres passat, ja tenia nervis per la sortida de diumenge, i avui tinc nervis de pensar que estaré un altre cop rememorant l'aventura d'aquest cap de setmana.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.


http://www.youtube.com/watch?v=_gMq3hRLDD0&feature=related

MTB, MTB, MTB.

Jo també, jo també surto a pedalar, mtb, mtb, mtb.

Black Sheep.


http://forums.mtbr.com/29er-bikes/nahbs-stuff-rolling-495730.html

Aquesta imatge ja va ser proposta a aquest espai, mtb, mtb, mtb.

Dues sensacions germanes diferents entre elles, properes, sí, però distants.

MTB, MTB, MTB.

Tenen les dues una component de lleugeresa,  que manifesten, que certifiquen presentant uns pesos molt interessants.

Mudbock Cyclocross Bike.


http://www.bikerumor.com/2011/04/12/nahbs-2011-roundup-sycip-watson-cycles-and-threepenny/


Creacions diferents, certament, color interessant sempre.

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de febrer 28, 2012

Dijous BO.

Com cada dijous cap al mig dia poso la VW direcció cap a Salt, el darrer no va ser diferent.

Aquest cop però una sorpresa, la presència d'en Colorado, tant a la sortida del mig dia, com al dinar.

I més sorpreses hi va haver, fent referència al quadre de la Moots Vamoots RSL, pel fet que si bé és cert que he vist una pila d'imatges d'ella, tenir-la a les mans, així, sense cap avís previ és, va ser,  una sorpresa agradable.

Ara mentre preparo la crònica d'aquest dijous passat, dos pensaments em venen al cap, un ja no el recordo, i el segon, aquest sí que el tinc molt present, com és la Montgrinada.

Podrem, podria, podré pensar que per proximitat hauria d'estar per la crònica d'aquest diumenge, no escriure-la no implica no estar-hi pensant ara sí ara també, tinc clar el què, no el com, per això estic deixant que cada sensació d'aquest cap setmana reposi lentament fins a descansar al fons d'entre totes les bones sensacions viscudes als darrers dies.

Cal tenir present que nosaltres la Montgrinada la vàrem començar dissabte al matí de la mà d'en Jordi, amb una primera sortida dissabte,  i que va seguir amb l'aventura de diumenge, i tant que sí. 


Dijous passat bona sortida de bikes, millor coca abans de pedalar, bon cafè amb la coca, sensacional pedalada i el que encara va ser millor va ser el dinar a la plaça, i tant que sí, dinar fins la caiguda del sol.


De mentre passava l'estona, després de dinar moltes imatges em venen al cap totes elles de Moots, Moots i més Moots.


MTB, MTB, MTB.

També té molt a veure que entre la Moots d'en Colorado, la propera Moots de l'Oriol, ara aquesta visió sorpresa de la Vamoots RSL, fa que aquesta marca per la que actualment no hi cau propera la meva simpatia, tot i així inevitablement la tingui molt present.

Dic que no em va massa bé Moots, però no és perquè no m'agradi cada un dels models que fan, en cap cas els hi tinc devoció, però no la tinc, aquesta devoció pel servei que dóna aquesta marca, i els arguments són molts i de molt de pes.

No informació un cop demanes la bike, manca de formalitat amb els terminis d'entrega, manca de servei amb els errors de les execucions especial, fet que fa que sigui incòmode pensar amb una Moots.

Això sí, si no hi penses i en tens una a les mans són bikes de somni, de somni.

MTB, MTB, MTB.

També és veritat que són informals però sempre finalment fan l'entrega, sí, en un termini que res té a veure amb el pactat, fins i tot la bike pot no ser exactament la que has demanat, però finalment acabes tenint la teva Moots.


A BO dijous passat una bona pedalada, també una bona aturada per un pneumàtic posterior que va morir varies vegades en mans d'en Colorado, com fa uns dies la cadena de la Moots d'ell va morir en mans d'en Miquel.


Moltes però moltes, però moltes converses de bikes, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.


Converses que han estat la porta d'entrada a l'aventura d'aquest cap de setmana, i tant que sí.


Com al dijous anterior, una tempertura pedalant de ben entrada la primavera. Per aquest motiu jo anava equipat lleugerament de tardor, lleugeramet de primavera. Com avui al circuit Montalt, vull dir que avui m'he equipat igual, però quin fred que feia aquest tarda pedalant pel Montalt, quin fred.


El bidó d'aigua a zero, 750 ml. i vaig fer curt, i tant que sí.

Eines les de sempre.

Quilòmetres, pocs, desnivell també, crec.

Sycip.


http://www.bikerumor.com/2011/04/12/nahbs-2011-roundup-sycip-watson-cycles-and-threepenny/

Una marca que amb cromo, amb titani també, fa les coses senzilles, que què vull dir?


Que si veus una Sycip de cromo no voldràs cap més bike.

MTB, MTB, MTB.

2009 of course.


http://forums.mtbr.com/29er-bikes/nahbs-stuff-rolling-495730-2.html

Atacar trams, escalar, baixar, mtb, mtb, mtb. 


Brian Lopes= Laguna Beach

Durant el desembre del 2005 vaig tenir la gran oportunitat de viure durant un mes i mig a Laguna Beach (California).

Durant la dècada dels ´60 molts hippies van fugir de la ciutat i es van instal·lar en aquesta part del món. Ells veren ser els inventors del surf.

Veient aquestes imatges en venen al cap records d'aquells dies.
He pedalat per tot i cadascú dels corriols que apareixen, però recordo un de molt especial, al arribar a l'inici un rider local em va dir: "aquest es el corriol del Brian Lopes...ell entrena en aquest corriol, no el facis, és molt perillós!"

Les seves paraules se les van endur el vent i vaig tirar avall. Concretament es el corriol que apareix al 03´:13". (Com acostuma a passar, les imatges no reflexen la verticalitat del corriol. Mentre baixava pensava: "que no em marxi la bici avall perquè aniré a parar a la carretera!")


Preparant-la.

Ara tot just sóc a la selecció de les imatges.


Aquesta no hi serà, una réplica del Pla de La Calma a la Montgrinada.

Demà, de fet avui miraré de finalitzar-la.

MTB, MTB, MTB.

Arrancant amb la calor.

A les set del matí al pati a 6ºC.

A la platja a 8ºC.

Argentona a 6ºC.

La Roca a 5ºC. 


Aquest matí fins les vuit tocades seguiré preparant la crònica de la Montgrinada.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.


http://www.youtube.com/watch?v=dnoVB881zEQ&feature=related

MTB, MTB, MTB.

Som a casa, música de casa?, no, no, que també, bona música, bona música per a un millor circuit de MTB.

Friends.


 http://forums.mtbr.com/29er-bikes/nahbs-stuff-rolling-495730-3.html

Aquesta creació té la components destructora, vull dir que la veig i penso, "anem a pedalar, anem a pedalar"

MTB, MTB, MTB.

Engin.


http://www.2011.handmadebicycleshow.com/author/engin/

Aquesta imatge és, millor dit, aquesta creació és.

I direm, per què? perquè jo amb una bike com aquesta hi aniria, i molt, estic segur que amb una bike com aquesta la carretera seria el meu entorn, també.

Hores després de preparar aquesta intervenció la veig, la bicicleta la veig i penso, "m'agrada molt"

MTB, MTB, MTB.

El color, curiós, el muntatge particular, té un to de passeig, sí, però jo hi aniria a pedalar i molt.

Un dia però els parafangs anirien a donar un vol, i podria ser que no tornessin, i tant que sí. 

dilluns, de febrer 27, 2012

Brooks England City Bike in Belfast




Vintage Vintage Vintage!!!

Matí de Febrer.

8ºC al patí de casa a les set tocades del matí.

10ºC a Mataró.

3ºC a la Roca del Vallès.

Avui no em fa mal res, mtb, mtb, mtb.

Prepararé la crònica de la Montgrinada d'aquest cap de setmana.

Fa vint anys passava els caps de setmana a Corçà.

Entre els vint,  i el quinze de sota vaig també passar algunes jornades entranyables a Colomers. 

Fa quinze anys vaig viure, sí, sí viure a Platja d'Aro uns mesos, de l'abril al novembre, i vaig estar sempre dia sí dia també a Palamós, que a diferència del primer hi vaig descobrir aquest Baix Empordà a on les persones viuen a on són. Vull dir que al 1.998 Platja d'Aro era un desert si el comparaves amb Palamós, i tant que sí, ara crec que això ha d'haver canviat, és una sensació, res més.

Fa uns dos anys tocats, vaig viure moltes aventures de bike des de Bordils i tant que sí, i des de Girona, a on vaig descobrir  aquestes dues localitats que les persones d'aquestes zones pedalen diferent, molt diferent, són, a dalt de la bike, durs com pedres, i ràpids com llamps.

Des de fa un any que Salt és la meva segona residència del MTB més radical, sí, sí Salt, i de fet des de Salt el salt al Baix Empordà està essent el "salt".

A mi el casc antic de Girona, ja de petit amb els pares, des de molt menut, i d'això fa una pila d'anys que en vaig quedar encisat, és veritat que de totes les persones que hi he conegut fins avui, únicament dues, de  quan jo caminava agafat de la mà del pare, al cel sigui, jo veia al pare des de baix, el mirava i pensava,  "que alt que és el meu pare", fins avui únicament dues tenen la meva edat, o són un xic més grans que jo, que hi tingui relació, una en Narcís de BO, de la meva edat, le segon en Carles, al cel sigui, la resta quan jo caminava amb l'home més alt del món, o això pensava jo, el meu pare, al cel sigui, la resta  encara no havien nascut, curiós aquest pensament avui al matí d'un dilluns de febrer del 2012, passades unes hores d'aquesta estada a Verges.


Ara a Verges hi hem descobert a un genet, perquè no és un biker,  que també, és un genet, en Jordi, que fa honor a aquesta hospitalitat tan pròpia del Baix Empordà.


Ara passats aquests anys he tornat a passar un cap de setmana al Baix Empordà, a Verges.

Ja no recordava les sensacions tan però tan diferents que es respiren al Baix Empordà.

MTB, MTB, MTB.

Crònica de la Motgrinada.

Coming Soon.

Danny MacAskill Lezyne

Black Cat.


http://www.blackcatbicycles.com/2012_01_01_archive.html

Entrada a unes preguntes, a una opinió, no definitiva, bé una sí, però que no té a veure amb aquesta marca.

MTB, MTB, MTB.

Entrada a Black Cat, avui, demà?


La història de Mongoose

Know Your Roots: The History of Mongoose from Mongoose Bicycles on Vimeo.

Dia Moots RSL.


Una ocasió única.


Millor dit moltes.


I totes dins d'una mateixa jornada.


Un quadre que no ens ha deixat en cap cas indiferents, en cap cas.


Cada detall és important.


Cada un d'ells, és el què fa que t'aturis a mirar aquesta creació.


Fins i tot aquest, aquest detall deixa anar instint d'atac escalant.


Què hi puc dir, que amb un quadre i forquilla com aquest ja penses, "tija, potència i manillar Moots, rodes molt i molt lleugeres, i la resta a decidir".

Curiós que un conjunt de quadre i forquilla Moots ens deixi a tots tan, com ho definiria jo, interessats, sí, la paraula seria, interessats.

A on ens portarà aquest interès no ho sé, tampoc és important, sí aquesta sensació tan bona que et genera aquesta creació.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.



http://www.youtube.com/watch?v=43of1rjhty0&feature=related

Maduixes, i tant, del Maresme, per on rodem, mtb, mtb, mtb.

IF, IF, IF.


BIKERUMOR.com

Aquesta unitat, és com la meva Vicious, podria ser també una de les vingués a casa.

MTB, MTB, MTB.


9Zero7 Ti Fat Bike.



http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73786&cat=

Primer podem parlar de la bike, però no, primer l'entorn, quina blancor. Segon les fustes, gel, neu, i ara sí en darrer terme la bike, un fet curiós, no porta fre davanter.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de febrer 26, 2012

Dinàmica.

La que està arrancant l'arribada aquests dies de les bones temperatures.

Divendres sortida Montalt, les cròniques pendents que han d'anar agafades de la mà de les imatges de cada una d'elles van entrant al Blog.

La sensació va ser de no pedalar bé, de no poder escalar de 10/10.

Des de fa dos dies que em costa escalar pel circuit Montalt, molt,

La forquilla nova de 470 mm. no ajuda, certament la bike ha canviat de geometria, per graus, no grau no, per graus.


Divendres el primer dia que rodem amb llums, sí senyor.

Equipats de tardor.

Després de la sortida transformació de la Vicious, que ja us he exposat amb la intervenció de la geometria.

Pedalant des de quarts de sis de la tarda.

MTB, MTB, MTB.

Un grup de motos ha entrat al circuit Montalt i el corriol de pam compactat,  ara als girs el terreny està esmicolat, fet que el dificulta molt, hauré de pensar quelcom per posar-hi remei.

Però un punt que surt per sobre dels altres, la dinàmica de sortir dia sí dia també a pedalar sembla que va agafant forma, mtb, mtb, mtb. 

Dia Colorado, dia BO.

Preparant la crònica del dijous a BO, a on també va venir en Colorado.


Després de la forcor, sempre, però sempre ve la llum, mtb, mtb, mtb. 

Sí ja ho sé ja vaig posar la imatge de Brontager, sí ja ho sé. 

MTB, MTB, MTB.

Cielo.


 http://cielo.chrisking.com/

Molt bo el detall de la platina dels dos torniols, molt bo., també i no em cansaré de dir-ho, perfecte que el regulador de tensió porti contra femella, mtb, mtb, mtb. 

Té el regust Sycip, té el color Sycip, no l'esperit, és veritat, això no. Per una propera intervenció em reservo, us reservo l'aclariment d'aquesta afirmació.

MTB, MTB, MTB.

Belt Drive Center Track.

Hank Pool of 303 Racing whisked his Rocker Ti SS across the finish line at the Half Growler, placing first in the SS division and 6th overall. And yes, he was on CenterTrack!"
 MTB, MTB, MTB.

http://spotbrand.com/rocker-ti-ss-wins-half-growler-ss-division/

Hitghball alloy.


http://www.bikeradar.com/news/article/santa-cruz-launch-superlight-29-and-highball-alloy-33241

Encertada, no és per a mi interessant avui el pes, sí el concepte com amb la Superlight de 29er.

Un concepte que fa que pensi, "porta oberta a una proposta que fins avui la tenia tancada", la porta vull dir.

Són molts anys veien la Heckler amb el blau fosc, molts anys, les Superlight, les diferents evolucions, i veus aquestes dues propostes, i penso, jo avui per avui amb excepcions i tant, no vaig pel sender del carboni, no. I mira que entre les excepcions hi ha aquesta en carboni i la Intense, fetes les dues crec recordar pel mateix fabricant.

I perquè no, la Ellsworth  Enlightenment i tant que sí. 

MTB, MTB, MTB.

L'aventura ens espera.

Són les set del matí tocades.

Un cafè, una bona coca, és el que està entre nosaltres i l'inici de l'aventura.

Quan l'agulla dels quarts soni per setena vegada ja estarem pedalant, mtb, mtb, mtb.

Que bé pòder arrancar des de Verges amb la música del circuit Montalt, que bé, que bé, que bé.

L'aventura ens espera.

MTB, MTB, MTB.

Circuit Montalt.


http://www.youtube.com/watch?v=VS0J1uh57vc&feature=youtube_gdata_player

MTB, MTB, MTB.

Aquesta veu fa que el sender tingui millor to del que ja té per si mateix.

YBB.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=73702&cat=

MTB, MTB, MTB.

Seven Sola.

Sola de Seven, mtb, mtb, mtb.


http://forums.mtbr.com/singlespeed/where-ss-belt-drive-gallery-769904.html

Aquesta i la Titus la Eleven tenen el seu espai propi, i tant, un lloc petit, sí, però no per això menys especial, una Sola, una Seven Sola, és una de les mítiques, com ho és una Eleven, una Titus Eleven.

Mentre hi siguin tot tindrà com ara encara més sentit, mtb, mtb, mtb.

dissabte, de febrer 25, 2012

Geometries.

Ahir a la mitja nit vaig finalitzar la substitució de la forquilla Vicious de 470 mm. per l'original de 438 mm.

El fet és que a la sortida d'ahir l'escalada al Montalt va ser igual de dura que l'anterior, a on cada pendent era com la darrera d'una sortida de molts quilòmetres.

La idea és que aquesta dificultat ve pel canvi de geometria pel fet de la diferència d'alçada, d'aquests tres centímetres de la primera a la segona forquilla.

Aquesta diferència de graus la fa menys escaladora. He de pensar que més baixadora, però un cop he anat sortint amb la nova forquilla de 470 mm. el fet és que no compensa portar-la, baixant no noto que sigui més fàcil encarar cap corriol de baixada, i pujant la dificultat pròpia motivada pel canvi d'angles la fa realment incòmode.

Vull dir que en les darreres sortides, després d'aquestes el pensament és, "com em costa pujar", en cap cas, "que bé que baixa".


Al dijous amb en Narcís de BO, vàrem verificar els angles de la Vicious amb la nova forquilla, i el resultat va ser el què us vaig esmentar amb anterioritat, fent referència a que cada centímetre que incrementes l'alçada de la forquilla ve a ser proper a 1º d'inclinació, és a dir si la pipa marcava amb la forquilla Vicious de 438 mm. 71,5º, ara amb la forquilla de 470 mm. marcava 68º, i pel què fa a l'angle del TT, amb la de 438 marcava 73,5º, i ara amb la de 470 mm. marcava 71º-72º.


Cal pensar que aquests angles, els de la forquilla de 470 mm. són més propis d'una bike semi-rígida de 130 mm. que no pas d'una forquilla rígida equivalent a 100 mm. pel que fa  a l'equivalència de l'alçada.

El motiu és clar, la Vicious The Motivator Single Speed, aquesta unitat està pensada per a 71,5º-73,5º de pipa i TT respectivament per a una forquilla de 440 mm. no per a una forquilla de 470 mm.

Aquest fet, aquest punt és important, molt, perquè ens indica que cada bike està pensada per a una construcció específica.

Cal pensar que pujar tres centímetres l'alçada de la la pipa, implica també pujar la caixa de "pedalier", fet que fa que la bike sigui menys estable, això és el què diu la teoria, jo a la realitat no he notat aquesta manca d'estabilitat, en cap cas, i als girs que és a on s'hauria de posar en evidència aquesta manca d'estabilitat no he notat tampoc res.

Avui, aquest matí pedalant durant unes dues hores tocades, al sensació al primer minut de pujada ha estat definitiu, recuperació de les bones sensacions, de les millors sensacions, enrere han quedat les males sensacions escalant pel Montalt. De fet ahir al vespre un cop a dalt del Montalt per les males sensacions vàrem decidir girar cua i tornar cap a casa. Pel fet de que pujant no tenia bones sensacions, per no dir molt dolentes.

MTB, MTB, MTB.