Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimecres, de novembre 30, 2011

chirosangaku.tumblr.com


http://chirosangaku.tumblr.com/

Un espai que per una entrada fa temps del Japó, seguint el fil de l'origen d'aquesta em va portar volant com a la imatge fins a aquest lloc molt lluny de casa, proper però pel què exposa.

MTB, MTB, MTB.

Colorado, passió per les bikes: Moots.


http://twitpic.com/7lv7ts

És que rebre aquesta  imatge ara, a la nit, a on en Colorado, sempre però sempre té aquestes iniciatives, és senzillament de 10/10.

Perquè  mentre publico projectes, idees, somnis,  al Blog i veus que entra un correu d'en Colorado que té per títol, "Guapa", i penses, "quina bike serà?", i obres el correu emocionat,  i la imatge és la que us exposo.

Colorado, mtb, mtb, mtb.

Que vingui l'hivern, t'estem esperant, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Signes identificatius: Rapha Cap.


http://www.rapha.cc/winter-training/?cm_mmc=email-_-301111-_-img-_-wintertraining

Narcís, David hi veieu quelcom conegut? mtb, mtb, mtb.

Demà dia BO, mtB, mTB, MTB.

Rapha Cycling: The Pyrenees


http://www.rapha.cc/rapha-cent-cols-challenge-2011

Pensant amb en Xavi Paricio, i tant, i tant, i tant que sí.

Creuarem un dia entre tots els contribuïdors del Blog els Pirineus, perquè són les nostres terres, els nostres espais, i tant que sí, per a Rapha el significat es un, per a mi, per a nosaltres,  és molt diferent, sí, però compartim amb Rapha un punt important, "passió per les dues rodes", mtb, mtb, mtb.

Longboard: Darreres decisions.

Avui amb en Colorado estem avançant.

Hem decidit boixes, DT 240 Single Speed, perquè els 180 i 190 no hi són en Single Speed.


Hem decidit radis Sapim convencionals, no de titani com les de la imatge de les rodes d'en Colorado.

Hem decidit aros o bé ZTR Race per  a 29" o bé les Crest, dependrem de si en Narcis de BO aconsegueix les primeres o les segones.


Ens ha quedat pendent el tema R1, negres, plates?, jo avui dic negres, però un cop interpreto mentalment la Spot Brand amb la forquilla, tija i manillar de titani, les bieles plates i gris fosc, no sé si els R1 han de ser negres o plates, perquè el gris del titani en cap cas és plata, i si anem a per la forquilla DT XRR445, no sé si no és millor directament negres, això sí, negres sense cap detall de color.


Crec que pel què fa a la Longboard no em deixo res. És a dir una combinació titani com la Spot Brand de l'Olaf, o una combinació titani amb la DT XRR445 similar a la imatge de la Cielo.


La conversa o raonament per construir les rodes de la Longboard, són clares, "no pes", després anem a pel detalls de color, però DT és sinònim de "no color", així que les boixes no tindran color, i així podrem anar al 1.400 grams pel que fa referència a les rodes, podem baixar pes, sí, amb boixes Tune, però no hi anirem, per fiabilitat i perquè en cap cas agafarem una boixa que no sigui específica per a Single Speed, en cap cas.

Els aros per part meva ja estan demanats des de fa una estona a BO, les boixes aquesta nit amb en Colorado les comprarem, els radis aniran de la ma de BO, un cop tinguem a les mans les boixes DT, les boixes no vindran de BO, perquè DT al nostre país no té representació en aquests moments i no ens estarem esperant a que decideixin els seenyors de DT a quina ha de ser la seva versió de política de distribució.

Avui insistirem amb el Belt Drive, perquè tenim clar que si podem definir les referències exactes per a portar un 32x23 per a una distància entre centre caixa a puntera de 44,5-48 cm. en una setmana podem enllestir la Longboard.


http://www.bikerumor.com/2010/09/15/gates-carbon-drive-introduces-new-lighter-centertrack-system/

També hem definit que estudiarem la possibilitat que una biker de menys de cinquanta mil grams pugui anar amb Tubeless Ready com si d'un Tubeless es tractés, en cap cas pneumàtics convencionals tubelitzats, és una idea Colorado, que jo no "secundo", tampoc m'oposo a ser conillet d'índies, cosa que també he fet amb la Black Sheep a preu d'or, no amb el tema pneumàtics a on el magatzem és ple d'invents. Si funcionés aníriem, aniria la Betty amb una bike de menys de 8 Kg. jo diria que com a molt 8 lleugerement tocats.

29'' Tires  :  The Captain Grid UST Tire




http://www.specialized.com/ca/en/bc/SBCEqProduct.jsp?spid=47516&menuItemId=0&eid=0

Mirant la pàgina del fabricant he vist un Tubeless 100%, quina novetat, molt i molt bé.

Tot i així un cop passats uns minuts de la darrera part d'aquesta crònica, crec que la bike pesarà 8,6-8,8 Kg. perquè crec que no anirà bé el tema Tubeless Ready.

MTB, MTB, MTB.

Intense vs Intense.


És que hi ha empreses que per la seva manera de fer competeixen contra elles mateixes. Sí, ja ho sé al 100% no, però sí com a concepte de base, és el cas d'Intense, depenen d'ells mateixos, molt i molt bé.


Fa poc a una crònica que tinc pendent dels Trinxes i la Trinxacadenes, estevem entre bikes, com ha de ser, i entre elles aquesta també, mtb, mtb, mtb.

Hispania Ciclos vs xclusive.

Interessant d'entrada, però per a bieles de 104 mm. entre forats el plat mitja, aquests jo entenc que van agafats al lloc del plat petit, fet que fa que per a Single la visió no sigui, si no és amb un protector, i això no diré que no, però "tampoc".


http://www.xclusivebikes.com/cmei/prodView.asp?idproduct=996

Això sí titani a aquest preu, no entenc res. El d'en Colorado tres,  o quatre vegades més elevat l'import, sí, sí com sona.

Avui, decideixo les rodes, quin cercar, i cercar l'opció més interessant per a la Longboard, mtb, mtb, mtb.

Aquesta corona té el to inicial de les bones opcions, inicial, després el què dic, protector sí, bona opció, protector no, caldrà pensar-hi, les nostres corones no són per sempre, oi que no?


http://www.xclusivebikes.com/cmei/prodView.asp?idproduct=999

Aquesta opció encara m'agrada més, i tant, pel de 104 mm. per a 102 mm. res de res, però 104 mm. ja té el seu sentit, titani i una certa feina el treball que presenta aquesta corona.

Per a Single Speed un 7/10 pel fet de que  porta un punt, quatre concretament d'alumini? per millorar les rampes?, no ho sé,  si no són, la puntuaria previa a rodar-hi,  amb un punt més 8/10.

També interessant el seu configurador de rodes, si vols el preu de la teva selecció de components per a les rodes, passes a compra i et diu el preu, no el pes. Estan  a un punt de fer-ho molt bé.

MTB, MTB, MTB.

Per segona vagada motiu de publicació al Blog.


http://www.xclusive.es/


Avui sense ser-hi, de 7/10, però la pinta és bona, i tant que sí, si serà o no un futur referent ho marcarà un sol sender, el del temps, mtb, mtb, mtb.


Amb Hispania Ciclos de les millors propostes, aquests,  Hispania Ciclos avui uns punts per sobre, també és així perquè el promotor del projecte de Hispania Ciclos pel que fa a cultura de bikes és immens, no pel què fa a distribució d'aquestes, per això no les disposem encara, i no sé si les disposarem, per qualitat de producte no quedarà, però no n'hi ha prou amb un bon producte, no n'hi ha prou amb tenir una bona pensada, oi que no?


Són propostes coincidents, no, en cap cas, ho poden semblar, sí però en cap cas. el projecte Hispania és vell, bell, el de xclusive és senzillament actual, per això les marcades diferències, avui però entre les dues opcions tot i que no seria, la primera tot i no ser, Hispania Ciclos, les dues de la imatge, per què no?

Tanco amb un segon MTB, MTB, MTB, i tant que sí.

Això sí passaran els mesos i tornaré a fer el seguiment d'aquestes dues propostes, que avui després de mesos, he de dir que el camí és lent, molt, i no passa res, si ha de ser, perquè si no sí que serà trist, avui però com fa mesos, en tenim la presentació, està prou bé, podem demanar bikes ja? no ho sé, he de pensar que tindrem motius per parlar-ne, o així hauria de ser.

dimarts, de novembre 29, 2011

Cursa Ciclocross Single Speed On Board

Kilian Jornet

You all know Kilian Jornet the Mountain Runner. Here is Kilian Jornet the Cyclist ;-) It is great to see someone like Kilian enjoying other sports. He is an inspirational athlete who I follow with his video Diary's. Best of all he is Catalan.

Images taken from Kilians Facebook page.



http://www.facebook.com/kilianjornet

Existeix un lloc més maco?

Un indret "auténtic" amb gent "autèntica".

Black Sheep unicrown titanium fork 29er: Moltes gràcies Olaf.


Bé, ara ja és a casa.


Curiosa la soldadura de seguretat per evitar la sortida de la roda si l'eix s'afluixa.


Detall senzill, pràctic que evita d'haver d'utilitzar la clàssica brida de plàstic negra per poder fixar el tub de fre.


Ovelles negres al Mirador del Drac. És evident que passaran coses, ovelles negres i Dracs fan un conjunt explosiu, certament.


El que us esmento del detall de la soldadura de seguretat.

Ara podria posar una crònica, avui no podrà ser, estic massa emocionat, no per la marca, Black Sheep, està per veure a casa que aquesta marca sigui, no és important si el mercat el hi dóna el paper d'actor principal, a casa el que és important és que nosaltres els veiem fent aquest paper, que ens els creiem, i avui estem pendents d'ells, com de molts altres, i tant.


Però cercar una forquilla de titani de 470 mm. és el que m'impressiona, i tenir-la finalment ara a casa és el que em deixa aturat, i tant que sí.

Un mes "important",  per les meves mans han passat la Moots MootoX RSL, i ara la Black Sheep fork, mtb, mtb, mtb. I fa uns mesos entre moltes, o poques, les Jeff Jones, les Spaceframes, mtb, mtb, mtb.


Un pes interessant, l'havia estimat en 900 g. millor, sense ser important,  50 grams més que la DT XRR 445 no són res.

Aniré preparant lloc per poder guardar els components de la Longboard i posteriorment un cop en Colorado tingui noticies del Belt Drive, i de les rodes definitives de la Betty, això ha de ser aquesta setmana, ja podrem presentar oficialment la nova Spot Brand de la Betty.

MTB, MTB, MTB.

I del què estaré impacient, és de la presentació per part de la Betty de les seves primeres impressions un cop rodant amb ella, sobretot del comparatiu Yeti ARC Single Speed vs Spot Brand Longboard Single Speed.

Repetexio, moltes gràcies Olaf.

Una SC Tallboy...i a volar!

Suspension Therapy from nsmb.com on Vimeo.

dilluns, de novembre 28, 2011

Black Sheep unicrown titanium fork 29er. Part I bis.

Demà a primera hora la tindrem a casa.


Quina emoció.

MTB, MTB, MTB.

Tinc al Longboard impacient, mtb, mtb, mtb.

Pla de la Calma.


Avui he estat prudent, que bé.


A les 8 del matí a 4ºC no he agafat la bike per escalar fins al Brull.


A les 9 del matí  a Seva, a 0ºC.


A les 9 lleugerement tocades a ple sol al Brull, a 3ºC.


Esmorzar amb en Colorado que sí ha agafat la bike a les 8 tocades, fins al Brull.


Escalada fins a Collformic, i d'aquí al Pla de la Calma, per baixar fins a Aiguafreda, i amb la VW d'en David a dinar al Brull.

Una jornada de MTB, de converses de MTB, dia 100% de MTB, és que una jornada amb en Colorado és això, bikes, bikes i més bikes.


No poso quilòmetres, ni desnivells, no són importants, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

Una crònica breu, que implicarà consolidar vol a Irlanda, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Pla de la Calma.

És que és el què serà, dues Single Speed al Pla de la Calma.

Escalada clàssica, des d'Aiguafreda, baixada novedosa, o no tant, com la darrera i primera vegada.

Esmorzar al Brull, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

The Battle Of Antrim Adventure Race



Round 1 of the Causeway Coast Adventure Race Series 2011/12

Race Report:
http://acunamatadaar.blogspot.com/2011/11/battle-of-antrim-adventure-race.html

diumenge, de novembre 27, 2011

Spot Brand Longboard Single Speed.

Ara ja fa una setmana de l'arribada de la Longboard a casa, millor dit, dues.

No he decidit les rodes, no he decidit el Belt drive, vull dir quina corona, pinyó i corretja  ha de portar, no he decidit tampoc els frens. Tampoc la forquilla, aquesta darrera la decidirem un cop tinguem la Black Sheep a casa i poguem comparar amb la DT XRR 445.

Això sí, tinc molta però molta més informació que fa dues setmanes, molta més.

Ara però cal pensar cap a on hem de fer camí, eficiència per sobre de magnificència, vull dir pesos lleugers de rodes o espectacles de rodes, novetats de frens o frens conegudament eficients, és a on som.

ENVE, Chris King, DT, i9, Hope, NoTubes, Formula, Black Sheep, Moots, són els noms dels components que sonen tota aquesta setmana per tancar l'equipament de la Longboard.

Però també és veritat que pressa no en tenim cap, així que anem per on hem d'anar, valorant quines rodes, quins frens i quina relació de Belt Drive ha de portar la Longboard.

No s'eternitzarà, crec, però ni avui, ni demà, ho tindrem decidit.

Pel camí mentre consultem el tema del Belt Drive, noves propostes de bikes han arribat a casa, però aquesta ja és una altra història que serà motiu no d'una, si no de varies cròniques a les properes setmanes, mtb, mtb, mtb.

On-One Macinato Steel Track Fork.


http://on-one.co.uk/c/q/clearance-corner

Segur que pesa i molt, però m'agrada aquest concepte de bici.

MTB, MTB, MTB.

Lezine Bag.


http://www.realcyclist.com/lezyne-caddy-sack-tool-bag

Aquesta vindrà cap a casa, per poder portar "les eines de sempre sense l'esprai d'escuma" en una bossa que no sigui la clàssica de plàstic que dura poquíssim.

MTB, MTB, MTB.

Lake MX330.



http://www.hibike.com/shop/product/pf496f2ab627d49d1be8349c9843cbe18/Lake-MX-330-carbon-MTB-shoes-white-silver-2011.html#var_94641266

No tinc clar que les MX330 siguin amb aquesta construcció, si ho són no són les que han de venir cap a casa.



http://www.bike24.com/1.php?content=8;navigation=1;product=26018;page=1;menu=1000,18,58;mid=261;pgc=0

MTB, MTB, MTB.

No per res, sí perquè si són amb aquesta sola de carboni no aconsegueixo calar-me, per a mi amb les Bont, possiblement perquè ja vaig amb el temor de què si calo desenganxo la sola de goma, i això fa que aquesta acció sistemàtica de calar i descalar sigui molt feixuga, lenta, fins el punt de fer-me mal amb el pedal al relliscar el pedal amb la sola de carboni.

Curiós perquè abans de perdre les soles de goma, millor dit de veure-les penjant de la sola com si de dos alerons es tractés, sí que anava bé, no diré perfectes, però des d'aquesta caiguda dels tacs de goma  que no he aconseguit calar bé.

Dubtes, que són raonables, així que cal posar-hi remei.

dissabte, de novembre 26, 2011

Alegria: L'ànima de la festa.


Avui és un dia diferent, molt diferent, perquè ahir després de dinar va passar a ser un dia diferent.


Ara fa un temps us vaig explicar l'història de les bòbiles del meu besavi a Cuba, set crec recordar, de les filles, set,  i el fill, tots nascuts a poblacions diferent després de que els huracans cada vegada s'emportessin cada una de les bòbiles que va aixecar a set  poblacions.

Ahir una part d'aquesta història va fer un tom significatiu, perquè un net del besavi ens va dir adéu, aquest net tenia per sobre nom"el cubano".

Ens ha dit adeu, i tot i que per edat pots pensar, "bé, a tots ens arriba el nostre dia", i que no diré que  en Fernando estes fora d'aquest sender a on hi som de pas, la realitat és que en Fernando, "el cubano", era per a mi un referent pel què fa a viure la vida com una gran aventura. Sempre ple d'alegria, sempre a on ell era present,  les converses eren d'allò més animades, plenes de bones sensacions, les millors sensacions.

"El Cubano" li ha tocat aquest cop fer un gir, el darrer entre nosaltres.


Avui el dia des de primera hora té un to diferent, moltes, molts, les ocasions, els instants que tinc al cap, perquè entre "el cubano" i jo ens portem  trenta-tres anys,  i per tant jo també tinc ja moltes anècdotes dins del meu portafolis d'aquesta cursa, d'aquest estada que és el què en diem "vida".

Un dia diferent ahir, un dia ple de llum avui, serà aquesta de ben segur tan intensa per poder marcar la ruta "al cubano", cap a la que ha de ser l'aventura definitiva, segur que és per això que la llum d'avui és diferent, més intensa.


Per això el matí entre senders amb la bike tenia un to diferent, de ser-hi per ser-hi, per reflexionar de ben segur, un corriolejar entre senders del Montalt. Moltes aturades, entre corriols, és un dia per fer-les.

Passada la primera hora tocada, esmorzar sol als Tres Turons, i reinici de ruta passats un breus vint minuts, per seguir entres senders fins a sumar prop de les tres hores a sobre  de la bike.


MTB, MTB, MTB.

Demà si hi ha bike serà a la tarda, o a primera hora del matí, perquè al matí tindrem el nostre darrer adéu "al cubano".

Un persona diferent, amb una manera de viure la vida diferent, on com no em cansaré mai de repetir, de repetir-me, sempre portador sempre,  de les millos històries, les millors anècdotes, plenes de sorollosos somriures, aquests pensaments són els que sempre em venen, em vindran  al cap, quan penso amb les llargues tardes a casa de l'avia, la seva tieta,  a Granollers, assentats a un metre enrere de la taula, tots,  al voltant d'aquesta majestuosa taula d'aquell menjador de sostres alts.

Eren tardes de somni, de vetllades amb una nota predominant, la de la claror, sempre les recordo plenes de claror, tant si era de dia com si era de nit, les recordo amb la claror més intensa entrant  entre les persianes verdes,  estirades per sobre del les baranes dels balcons, és el què com avui fa que el dia tingui una claror diferent.

Un punt d'ànim em ve al cap, que en Fernando ara es reunirà passats uns pocs mesos amb el meu pare, ja eren bons amics a part de cosins germans, i ara després d'una curta separació tot tornarà al seu lloc.

Crec i sé que encara no pots ser, que sento els seus somriues, els seus comentaris amigables, entre sorolls càlids que em són familiars.


Després del pare, ara marxa amb aquest mateix vaixell en Fernado, "el cubano", una generació de lluitadors, de persones que sempre han sumat, sumat, i sumat, indiferentment del què els envoltés, alegria, alegria i més alegria, seria la paraula que el meu cap els hi assignaria, alegria per viure, per compartir. I amb aquesta sensació, amb aquest mot vull segellar el meu lligam amb aquest dos fills de cubanes, cosins germans entre ells, i nets d'indianos, mtb, mtb, mtb.

Reflexió: Propera estada.

Tinc una crònica preparada de la sortida d'avui, que ha vingut marcada per una circumstància molt diferent.


Tan diferent és que la deixo reposar i a la tarda en tornar de Girona si la veig tan emotiva i necessària com ara la publicaré.

Set bòbiles, vuit fills, les amèriques, "el cubano".

Coming soon?

divendres, de novembre 25, 2011

Tomi Cogs.


Bé,  avui ja ha arribat un dels components, dels nombrosos que estem esperant i que avui aquesta, la llista de components pendents, si tot va com ha d'anar aquesta llista  s'incrementarà i molt, mtb, mtb, mtb.


Entenc el què entenc i la sensació es molt bona, el plat té un acabat bo a la part vista, a la no vista necessitaré l'ajuda d'en David de BO, perquè li donarem l'acabat de les bieles de BO.


http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2011/11/tomi-cog.html

Que amb el pinyó Endless formarà el conjunt que vull que sigui el que  d'entrada em porti a les 24 Hours of Moab.


Poden passar moltes coses, vull dir moltes millores, però entre les parelles  Homebrewed Components  i Tomi-Endless està la proposta avui, menys densa contra més densa.



MTB, MTB, MTB.


Joies entre joies? i tant que sí, mtb, mtb, mtb.