A tots en el nostre dia a dia, és el que volem, que aquest fenomen, les bones sensacions, es produeixin entre nosaltres.
Bé, és agosarat dir
"el que ens cal" i
"A tots", és veritat, però també ho és que
"qui fa tot el que pot no està obligat a més", i que
"si sempre xutes a favor, si vas un xic més enllà del que hauries d'anar amb aquestes afirmacions, no passa res", és evident que el què cal a cada biker és diferent quan fem referència als detalls, ho penso així, cada un de nosaltres és un món, i un món és molt gran i divers quan parlem de viure sensacions, i el nostre recorregut queda resumit a això, a un munt de sensacions que fa que en funció d'aquestes, de com siguin, pensem que el nostre recorregut és fantàstic, o no tan fantàstic, sempre però dins d'un tram a on el rètol d'entrada té com a títol
"SENSACIONAL".
Un factor ha canviat per a mi,
"un recorregut perquè sigui rendible ha de ser gris, i avorrit", això té una part encara sòlida, però que cal detallar una mica més, el que ha de ser és
"il.lusionador", antítesis del to gris de la meva afirmació, vull dir que el gris també pot ser sensacional, color del titani per exemple, i el que ha de ser és, i és molt important, que sigui
"estable". Avui tenim un dia gris, i en canvi és un dia sensacional, perquè el terreny pels meus Ardent 2.25 serà el que ha de ser, i tant.
Perquè això passi, que un recorregut sigui il.lusionador i estable, calen molts factors, i per cada biker la llista de factors és personalitzada, no hi ha una fórmula màgica que ens indiqui detalladament els ingredients, però el que puc exposar són les sensacions que produeixen segons quines coincidències, i com ara compartir-ho a aquest espai, com ho són que quan un grup de bikers coincideix, i comencen a ploure molt bones sensacions, aquest instant és màgic, cultivar-les, cultivar aquestes bones sensacions, requereix en primer terme de valorar i molt l'arribada de les primeres bones sensacions, per cada dia fer memòria dels principals ingredients que les van generar, pel que jo sé, no hi ha una fórmula màgica, sí que
"ser perseverant", insistint en fer coincidir els elements que les generen sempre
"l'emissió" és d'allò més interessant.
Els elements que fa que que la coincidència d'aquests generin aquestes explosions d'il.lusió tan estables, cal cuidar-los, perquè si ho fem, cada tram té el millor to, i mentre el què et ve al cap, és de que això, aquest instant, no s'acabi, que saps que tindrà un final, temporal, si ja tens clar que es repetirà, únic, si no tens idea de com ve, però que després d'haver experimentat aquests instants de tanta joia, si pots congelar la imatge mentre això passa i mirar detalladament o no, el qui i el com, tindrem moltes possibilitats de que conscientment o no, cerquem de fer coincidir un altre cop als mateixos bikers, i si tens aquest pensament clar o no tan clar, però encara que difuminadament tens una lleugera idea del qui i el què t'aporta aquests instants, ja tens molt de guanyat, i el pensament immediat és,
"que bé, que bé, que bé". També és veritat que la velocitat d'aquests trams, a on el terreny té les millors condicions per rodar i rodar, i no et deixa, o no ajuda a rodar més lent per poder fotografiar les imatges, de poder recordar-les, però cal fer un exercici constant en aquesta línia, per mirar d'evitar que t'oblidis d'aquestes coincidències tan interessants que donen el to de tantes i tan bones sensacions.
És a aquest punt a on cal poder mirar i memoritzar els ingredients, i un cop els tens al cap, fer sempre perquè dins de les nostres possibilitats, fer per poder repetir,
"repetimos", el
"repetimos", no proposava res més que gaudir d'un bon moment en aquell cas amb unes
"natillas", en el nostre cas,
"amb uns bons i predisposats genets", mtb, mtb, mtb.
Sembla senzill, o podria semblar senzill, no ho és, en cap cas.
Cada biker té les seves pròpies circumstàncies, tornar-los a fer coincidir és una tasca molts cops, titànica per a uns, senzilla per a d'altres, veure qui té aquest do de voler i poder fer-ho, vull dir de reunir els genets, i mirar de què tot camini també és un do d'uns pocs, o no, però no de tots, en cap cas, en definitiva, no és important o sí. Com aquesta crònica que pot no ser la més interessant, el què m'agrada però, és que el què vol és sumar, sumar i sumar, i això entre bikers, és el què ens cal, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Veig les bicis de carretera i penso,
"un dia hi anirem", penso amb els meus equipament i sé que han d'evolucionar, i molt encara, mtb, mtb, mtb.
He de cercar unes rodes 29er. lleugeres, i tant, no pneumàtics, rodes.
Les Bont han de donar pas a unes sabatilles que acceptin fer un MTB clàssic, no rodador i prou. Les Shimano M230 són, les posteriors version són més llugeres sí, però també molt més febles quan parlem de fer MTB, pedalar i també si cal caminar.
Hi som, hi sóc, i això és
"SENSACIONAL", i cal mirar de recordar sempre, tenir present, que és el títol d'entrada de cada tram que anem a fer, oi que sí?
