Dinar, sopar, cap de setmana

Un títol difícil de lligar si no hi aporto una breu exposició.

Ahir la jornada per un vespre anterior de bike, la matinada va ser de descans, no de despertar-se sí de Vols, i si bé era encertat per a mi pel què fa descansar, no ho era si volia sortir sense pluja, perquè per temperatura, ahir fins a quarts de cinc de la tarda feia molt bona temperatura, era la matinada un moment ideal. Després per l'arribada de la pluja i un vent fred vàrem decidir repetir hamburguesa, sí, sí dues aquesta setmana, per què no? 

En sortir de dinar un vent glaçat ens va indicar que la jornada estava canviant a totes, totes la calidesa de la jornada pel què fa a clima. Dinar tan bé i recepcionar aquest fred em va congelar les ganes de Vol per ahir, com sona, com sona. 

Un dia gris, de pluja pel matí, a on en cap cas provocava que tingués ganes de Vol.

Tot i tenir clar que el pronòstic indicava que el vespre seria sense pluges i amb temperatures prudents, una mutació important vers el què teníem abans i després de dinar.

Després d'un matí concentrat en el meu dia a dia, d'un migdia i tarda dens, de sobte el xip del toca Vol va activar-se, i dit i fet, en minuts l'equipament de gala, el bidó d'aigua, i en res ja estava pedalant. Ahir el Drac en format menor de dos quilòmetres menys va ser el recorregut que vaig decidir fer, de fet disposava de menys de dues hores per un compromís excepcional a l'hora de sopar, excepcional pel fet que rares vegades fem un sopar de gala, perquè aquest va ser un sopar de gala, gala, gala. 

Mentre va durar el Vol, la bike de 10/10, un petit detall a exposar, el pneumàtic davanter el Canis crec que està perdent la rigidesa necessària per entrar als girs de baixada, caldrà abans de tornar a sortir d'inflar una mica més aquesta petita joia. La resta va molt bé, he de pensar molt bé pel fet de ser una bike que ja porta uns anys amb mi ajuda molt, i és crec el motiu principal d'aquesta sensació tan bona, que bé quan es donen aquestes circumstàncies, que bé, que bé, que bé.

Sense incidències, ni coincidències, rar que a un vespre més prudent, vull dir més d'hora, no coincideixi amb cap biker, però ahir no hi vaig coincidir, un pas pel Pas dels Destructors, memorable. 

Sense eines, sempre amb els llums en marxa, Cateye-Powerled, equipat d'hivern per a una sortida de 10°C a tocar de quarts de nou del vespre a la riera de Llavaneres, tornant de fer el cap del Drac, mitjons Inverse HM tr@il, botes Lake M140, tèrmica sintètica de màniga llarga i culot Endura, jaqueta Xenon AS, guants Alp-X de canell llarg de Gore, gorra Spok, protector de cara i coll, a la bossa del darrera de la Xenon, guants Alp-X de canell curt, i un segon protector de coll i cara, també hi portava la manxa. La sensació de fred inexistent, sí però per sota dels 10°C per un vent que sense ser intens era fred, el mar a Llavaneres enfadat una altra vegada, sí, sí, sense saltar la barrera de contenció del passeig, però semblava estar per la labor de fer-ho.

Ara esperant, el sopar d'ahir per excepcional avui pesa molt, i les sensacions de pesadesa imposen una digestió lenta, ja vindrà el moment de ser de fer una bona sortida, ara però la necessitat és de repòs, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, aquesta una setmana a on sortir dia sí dia també està siguent un tram d'obstacles amics, per ser barreres simpàtiques de superar, com el dinar d'ahir, com el sopar.

He de decidir l'equipament d'avui, i abans també la ruta, d'entrada vindran les Giro Privateer amb puntera Mavic, i els guants Hirzl, i per seguretat els Alp-X de canell llarg de Gore, i un segon protector de cara i coll, ara a les deu tocades del matí el fred que entra per la finestra de casa és inexistent, veurem a l'hora del Vol quina és la proposta de clima per avui. No diré que estic emocionat, la gestió del sopar d'ahir, per la falta de costum costa de tramitar, certament, certament i això fa que sigui prioritari recuoperar la normalitat perquè les circumstàncies siguin les de poder arrancar el Vol, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Un incís, la Nau Insígnia té una proposta de remodelació abans de la seva arribada, vull dir, més prestació per aquesta petita joia dels Vols, omg, omg, omg. 

Dins del vespre

Hi ha hagut Vol, del Drac i el seu genet, no de la Reina encara.

Som dins d'un tram diferent, a on avui mentre pedalava evitar o no de fer un Drac complert no sé perquè ha sigut un tema repetit, i tant, i tant, al quilòmetre 42 encara estava pensant si atacar un Drac, finalment s'ha imposat la prudència i he anat tornant cap a casa, la qüestió era si anar a 50 Km. i a les deu ser a casa, o anar a 70 Km. i ser a casa a quarts de dotze.

Equipat de tardor-hivern, Mavic Echappée com a culot, guants Hirzl, protector de cara i coll, gorra Spok, tèrmica Pearl Izumi de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, mitjons Inverse HM tr@il, calçat Giro Privateer amb punteres Mavic, recanvi de guants Alp-X de canell curt de Gore, i la manxa a la bossa del darrera de la Xenon, per una temperatura constant de 11°C, tant a Canet com a Arenys, com a Llavaneres, com a Mataró. 

Sense eines, sense incidències, sense beure aigua, amb aigua, sense menjar, amb llums Cateye-Powerled des de l'inici, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Ahir, perquè ja som matinada de divendres, la visita pel tema dels ulls comportarà de programar una petita intervenció quirúrgica, miraré d'aprofitar el febrer, el fred de febrer, renoi, renoi, renoi.

Avui un dia difícil de gestionar, pluja i núvols la resta del dia,  no he fet el Vol de matinada, normal, ahir per l'emoció post Vol del vespre, a la mitja nit començava aquesta aportació, i també perquè si les sortides estan massa properes no tinc bones sensacions, i sense elles, sense les bones sensacions no hi ha aventura de bike. 

Que bé que funcionen les noves tèrmiques, són menys càlides que les de Merino, sí, però mantenen millor la temperatura corporal, com sona, com sona, el tacte inicial és més fred, però en canvi fan molt millor la seva funció, ahir a 11°C no hauria pogut pedalar amb un calçat i guants 100% d'estiu amb una tèrmica de Merino, amb la sintètica de Gore fins i tot hauria pogut anat sense mànigues. 

Al migdia previsió de pluges, a la tarda-vespre no, veurem, veurem, prudent per preparar bé els Vols del cap de setmana, sí, però també amb ganes de seguir la sèrie setmanal que tinc establerta, ara mateix amb ganes, sí, que s'aniran accentuant a mesura que la sortida d'ahir al vespre quedi cada vegada un xic més lluny, mtb, mtb, mtb.

El segon cafè ha caigut a quarts de set del matí, ara proper a tram esmorzar, pensant, pensant-la, oh yeaaaaah!

El vespre

Aquest té avui un to de diversió, la Reina pot fer avui, podria fer avui un primer test de bike, veurem, veurem.

També ajudaria poder fer aquest Vol per gestionar el sensacional dinar d'avui, d'aquest migdia a SC.

OMG, OMG, OMG.

Avui al migdia a SC crec recordar que la temperatura era de 16ºC, el mot és increible. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Un bon dinar, una bona celebració, la millor companyia, i en darrer terme, un bon cafè, oh yeaaaaaah!

Equipats

No més, sí millors.

Els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a la Reina ara la talla és la correcta.

Els manegots per a mi, bé d'allargada, però la goma de fixació superior gran, s'haurà d'ajustar.

La tèrmica de Merino Endura de màniga curta un 10. 

Aquests crec que van siguent els darrers equipaments per aquesta primavera-estiu, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Amb molta iniciativa

Sí, però miran de ser objectiu, és a dir dins d'una realitat que sigui comprensible a on ser entre Vols és l'eix de totes les propostes a The Great escape MTB.

Tinc un concepte al cap, curiós perquè fins avui no ha sigut mai coincident, semblava sí en algunes ocasions que seria, però quan aquest fet s'ha donat, no s'han donat les circumstàncies, no hi ha un perquè que expliqui aquest fet, senzillament no s'han donat. I no faig referència a terceres persones, en cap cas, l'any passat mateix va ser curiós per a mi a dalt del meu Drac, vaig gaudir d'una preparació modèlica, que noi va ser infructuosa, vaig viure una grana aventura a Finale, però a l'agost les condicions, les que siguin em van comportar un segon bany dins del circuit de Fort William, el primer va ser a Storm-Lo, a Canberra, les d'Austràlia ara sí que les vaig veient més clares, algunes, vull dir els motius del bany de Canberra, i de fet aquestes han fet que a Escòcia no es repetissin, i el resultat per a la Reina va ser contundent, de fet la Betty ja fa fer una gran cursa a Canberra, però no va ser suficient, jo no, jo no vaig fer una bona cursa a Storm-Lo 2013, a diferència de Fort William 2014 com a Finale 2012 dins de les circumstàncies que tenia sí que tinc la sensació d'haver fet molt bona cursa, però lluny de la que hauria de fer per assolir millors resultats, molt lluny. 

El premi d'un bon hivern de l'any passat va ser sense cap mena de dubte Finale, OMG, i de fet ja en van dos de magnífics, ara però per aquestes dues grans aventures de Finale, per la manca de resultats als Mundials de Canberra i Fort William, la contradicció és màxima, la motivació per tant a màxims, com? clar, clar, si a Finale he aconseguit dues bones curses, la darrera al maig 2014, si l'agost del 2014 va ser un mes terrible per a mi, per aquesta bronquitis aguda, i un mes després tot i el bany de Fort William tinc ara una percepció d'haver fet una bona participació, ara a aquest 2015, i ja desde novembre estic molt decidit a repetir aventura Mundial, passant primer per test Finale 2015, aquest cop miraré d'estar més atent que mai a la transició de Finale a la propera cita, fins ara deia Califòrnia directament, molt decidit, vaig a ser més prudent, es va acostant la data, tot i ser per dies llunyana però a efectes de sensacions és demà, i aquesta percepció fa que mentre rodo com dissabte i diumenge a dalt de la bike una filera d'hores llargues veig l'horitzó de fites amb uns altres ulls, i per aquest motiu Califòrnia ara el veig diferent, el primer propòsit com cada any des del 2006 és Finale, després com que tota la logística camina cada dia per poder afrontar el Mundial, és a dir de decidir participar-hi és únicament una decisió perquè els preparatius els tenim tots al dia sempre, aleshores decidir és comprar els vols d'avió i la resta sempre està treballat fins el darrer detall, darrer detall que implica sempre una feinada infinita d'aspectes nous no previstos, però únicament aquests, que són molts però fins avui abordables sempre. 

Ara des del Mirador veient com el Sol imposa una jornada càlida, de fet la matinada ja ho ha sigut, i el vespre?

MTB, MTB, MTB. 

Jornada després del Vol

Ser un aficionat, ja no sé si dir apassionat, un aficionat implica, comporta veure la feblesa d'aquest grup a on sóc, en el sentit que avui està siguent un dia de descans absolut, tot i que aquesta matinada hi ha hagut Vol, ara a la sortida de la fi de la jornada la sensació pel fet d'haver deixat passar el Vol en primer terme al migdia, i vespre en segon terme, dos trams a on la temperatura era l'òptima per gaudir del Vol sense un fred extrem propi d'aquestes dates, és una sensació de descans, d'una jornada de descans.

De fet tot suma avui a pensar en aquesta sensació de jornada de descans pel fet que aquest matí hem seguit amb el tema visita a metges, avui temes dentals, demà temes d'ulls, a on ja fa uns mesos que estic en tractament fins fa una setmana amb antibiòtic, i perquè no pel fet del dia a dia intens que per posar un exemple és motiu de pes a la necessitat d'aquest tractament tan proplongat pel que fa referència als ulls.

Aquesta percepció de descans he de veure si es limita a la jornada d'avui, o és una necessitat més prolongada, vull dir avui creia que al migdia no podia sortir a pedalar, finalment sí que s'han donat les circumstàncies per fer-ho, no s'han donat les sensacions, en cap cas, de fet aquesta matinada m'ha costat completar el Vol, tant que no l'he fet com tenia previst, decidint dins del mateix Vol anar retallant cap a casa. 

No és fatiga muscular, les sensacions a dalt de la bike bones, i més escalant, és una necessitat de descansar, semblarà una contradicció, sí, però crec que demà i fins diumenge ho veurem si és puntual d'avui, i a on d'allargar-se tampoc passarà res. Llegia un article dels USA fa uns mesos a on esmentava els error més comuns dels cicilistes, la llista era llarga i dins d'aquesta un era el de no descansar bé quan es descansava, un segon era el de no rodar amb prou duresa quan les circumstàncies ho requerien, miro de no ser dins d'aquest dos grups, és a dir miro d'aconseguir descansar bé, i pel què fa a la intensitat dins de les sortides, el cap de setmana i concretament també ahir, aquesta intensitat en primer terme el cap de setmana per la càrrega de quilòmetres per a mi considerable per estar a aquestes dates, fent referència a l'estació més freda de l'any, i en segon terme ahir per la intensitat, espai que no tenim, no tinc per costum practicar, però que per diferents motius ara i durant els propers mesos crec que podria ser un tram que s'anés repetint, dins d'una prudència rellevant, les càrregues d'intesitat a casa amb prudència sempre, com també les que van lligades a trams molt tècnics, fent referència a sortides que requereixen de molta habilitat a dalt de la bike, certa sí, excepcional en cap cas. En el nostre cas com deia el President això no serveix per res, dic en el nostre cas, pel fet que l'experiència als darrers anys de millorar aquest punt amb una dedicació important no ha comportat en cap cas uns resultats positius, ni tampoc ens ha aportat bones sensacions, de fet des del 2009 ens hem allunyat de les cites periòdiques amb d'altres bikers a on la tècnica a dalt de la bike era un punt molt important, pels motiu que us exposo, i per allunyar-nos de la necessitat d'aquests grups a rodar en zones de sensacions adrenalítiques, que sempre van lligades fins i tot a visites a pistes d'esquí transformades estacionalment en zones de MTB radical. Jo no esquio, no ho he fet mai, m'apassionaria fer-ho però tampoc estaria de fer-ho, dins del grup dels fora pista, en aquest tram no ens hi sentim còmodes, qüestions de gustos, per tant exent de diferències, diferents prioritats res més, o preferències. 

Sí, sí, temor ens genera aquesta pràctica o aquest apartat dins d'aquesta disciplina que practiquem amb certa constància. 

Avui, aquest migdia un magnífic premi, una hamburguesa gegant, OMG. Posant punt i final a aquest moment, estava sensacional, i crec que ja en porto quatre d'hamburgueses memorables, un bon cafè, de fet dos, mtb, mtb, mtb. 

M'he allunyat una mica del motiu d'aquesta aportació, el fet, descansant aquest migdia i aquesta tarda, un mot molt positiu, molt, ideal per seguir rodant els propers dies, a les properes hores?

Des del Mirador del Drac, avui tot i ser de MTB, puc afirmar de descans, demà de matinada a les 5 del matí veuré si aquest, aquest descans inclou la matinada de demà, de ser ja seria tot el dia per un compromís sensacional i emotiu al migdia de demà que serà motiu d'intervenció al Blog, clar que yes! :-)

MTB, MTB, MTB. 

Em pesa la darrera intervenció del Blog, la del Vol d'aquesta matinada a on les imatges van vestides de foscor, de nit, aquest fet em comporta ara d'una sensació distant, no propera :-( curiós perquè fa poc la sensació era antagònica, el què és evident és que estic a una zona nova per a mi.

Per força

He fet Vol de matinada, sí, i perquè ahir vaig decidir no sortir a la nit per donar oportunitat al Vol d'aquesta matinada. 

Sona rar dir Vol de matinada, perquè no he vist mai el Sol, tampoc cap indicador de la seva arribada. 

Si surto a la nit com ja vaig esmentar fa poc estic tan emocionat quan torno que no puc agafat el son, i aleshores vaig pensar que millor posposar la sortida d'ahir al vespre, també va pesar que avui no ho tinc bé per sortir al migdia, i per tant era o matinada o nit, i deixar-ho tot pel darrer moment no és per a mi una bona proposta de poder-ho evitar. 

Avui m'ha costat arrancar, també m'ha costat molt rodar, a 11°C a tres quarts de sis, a 10°C una hora després a la riera de Llavaneres, tot i no ser unes temperatures per passar fred, no sé si per un lleuger vent, també per una humitat alta, per un equipament per a 0-12°C és a dir un xic desplaçat per excés, per ser uns moments de l'arribada de la Nau Insígnia determinants, vull dir per tot un conjunt de factors, en cap cas per fatiga perquè escalar, escalava molt lleuger, però he anat retallant minut a minut la tornada a casa fins a restar quasi quaranta minuts al Vol previst d'avui. 

El fet però és que la sensació ara és d'una emoció desbordant, de molta satisfacció, que bé, que bé, que bé.

Sense incidències, l'Onza no presenta cap pèrdua d'aire, sense eines, amb manxa, equipat com us vaig esmentar ahir, amb llums sempre, el meu del darrera s'ha mort, he portat el de la Spot Brand. Sense menjar, sense beure portant aigua però. 

Ara des del Mirador del Drac, esperant la nit, mtb, mtb, mtb.

Preparant la matinada

Perquè ahit a la nit no hi va haver segon Vol, ara no penso per una activacio del pilot automàtic en el proces previ al Vol d'ara, sí amb el possible Vol del vespre d'avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Sona un quart de sis al campanar de SV.

Sonen dos quarts al campanar de SV.

Intuint la nit

Sí, sí, com sona, pel fet que el migdia ja ha sigut, bé de fet passa per a tots d'una manera o d'una altra, sí, però pel què fa a aquest espai faig referència concreta al Vol del migdia, no s'ha donat el cas a la matinada, i demà? no ho sé, però avui el Vol del migdia, un bon Vol. 

Diferent, sí, tinc una incidència, el pneumàtic davanter, l'Onza a patit un petit tall baixant de Santa Mònica a Llavaneres, per un cop molt sec a un tram molt deteriorat per les obres actuals, he de pensar que gràcies a ser TR s'ha anat desinflant lentament, que bé, he hagut d'aturar-me un primer cop al forn de Llavaneres, menjar-me dos panets de viena fent temps perquè el líquid segellant NoTubes fes la seva feina, a la tercera aturada l'ha fet, sí, però jo ja havia decidit fer camí cap a casa, i de 40 Km. ens em quedat en 30 Km. no passa res, ja està bé, ja està bé, i tant, i tant, de poder aquesta setmana miraré de no perdre el ritme de sortides, que dir-ho és com no dir res, perquè no dependrà de mi, les sensacions són les que són i poc hi puc decidir, ja està bé però tenir la intenció de sortir a fer el proper Vol, d'aquí el títol d'aquest aportació, l'anterior ha caminat prou bé, oi que sí?

Un Pas dels Destructors memorable, a on els pensaments roden sempre entre estades llunyanes a SV, inevitable, perquè ja fa anys que no participem a cap esdeveniment local, mai masses, vull dir mai masses anys, i per tant quan penso en cites de MTB totes queden lluny, tampoc molt, però una sola no requereix de l'avió, la resta totes, OMG.

Dubto si avançar l'arribada de les bosses de viatge, perquè tenim una cita als UK i una participació a una cursa que el títol d'aquesta esmenta el mot Enduro, i crec que els Dracs de destí que ens hi esperen no sé si si seran els que ens hi han de portar, a l'enduro vull dir, veurem, veurem. Ell que miro de fer és d'estudiar de portar les nostres bikes, tot i que finalment crec que no serà perquè ja tenim el Vol reservat sense elles, i els canvis si no venen en forma de proposta de tercers nosaltres,  jo no sóc de canvis, o sí, o sí si la proposta d'aquest canvi no l'origino jo. 

Ara per costum ja tinc gaudir de la Poció Màgica de les Falgueres, i per tant per la repetició d'aquesta  ja no recordo que trobava a faltar de la Nau, hi ha una Corona de Granit que impulsarà la Nau Insígnia, a on els cavallers hi són, hi ha els destructor protegint-los, no hi ha dubtes, no hi ha preguntes, per tant seguiré gaudint del pas per les Falgueres Màgiques, oh yeaaaaah!

Equipat de tardor, a 14ºC a tocar de les dues, culot i mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, tèrmica sense mànigues de Gore, jaqueta Intermediate d'Assos, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i gorra Spok. Sense eines, amb manxa, amb aigua, sensa beure, amb llums, sense funcionar, sense coincidències. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, esperant el pas d'aquest mes, per donar pas a l'entrada del febrer, perseguint el març, no l'abril tinc ganes aquest any de ser a tocar de març, ja no a març, no cal, no cal.

MTB, MTB, MTB.

De sortir aquest vespre, l'equipament el d'abans d'ahir, i tant, i tant, i de no ser, i ser la matinada de demà ja el tindré preparat, clar que yes!

Intuint el migdia

Sí, sí, si serà de Vol, de descans, de fet deixar passar el Vol d'abans del trenc d'alba té això de tres sessions possibles en queden ara dues.

No ho valoro, constatació, em limito a això. 

Fem un cafè?

Gestionant el retorn del llum del darrera Cateye :-) millor dit el canvi per un que funcioni. 

MTB, MTB, MTB. 

Visita a l'Andreu

Ara fa uns dies, sí, per atacar el canell de la Reina, i a on per prudència va implicar aquest dolor al canell al darrer dia d'aturar els Vols, ara tocava passar pel fisio, i ara després de tres dies d'haver-hi anat ja comença a veure la llum.

Veurem, veurem, de mentre descansant, avui Home Cinema coincidint amb la meva jornada de descans, o jornades, no ho sé, demà ho veurem, oi que sí?

Pensant, pensant-la, com fer que la Nau Insígnia ens faci brillar a tots, OMG.

M'emociona pensar en la logística transoceànica dels Vols de Drac partint tots del pont de la Nau Insígnia, molt.

Ara des del Mirador del Drac, esperant a veure què passarà demà, tres possibilitats d'entrada ara, matí, tarda o nit de demà omg, omg, omg, o cap, o cap. 

MTB, MTB, MTB.

Equipaments, nous equipaments

Dins de la millora d'aquests, dins d'aquest tram a on mirar que cada detall ajudi a afrontar en millors condicions els propers trams SOLO aquests darrers dies amb una seqüència metòdica han anat arribant tots, fins aquest matí que han arribat els darrers.

Tèrmiques, ja les tenim totes, amb i sense mànigues.

Guants, d'entrada de funcionar els Hirzl els tindrem solucionats, avui han arribat els segons guants de cursa de la Betty.

També ha arribat el nou culot de Gore per a mi, de fet ara serà un model popular a casa, n'han arribat tres les dues darreres setmanes, quan fins ara no hi podíem accedir per uns preus per a nosaltres com Assos, impossibles d'assolir rotant tant tots els equipaments. De fet per a mi d'aquests culots un i prou. 

Ha arribat un nou mallot, un Alp-X de Gore, sensacional, no per a mi tampoc, fins avui, perquè pel proper mes crec que el faré venir cap a casa, aquest cop sí per a mí, de ser ja us el presentaré si em deicideixo a fer-ne venir un.

També fa uns dies va arribar el darrer culot Pearl Izumi per a la Reina, ens falta decidir el segon mallot de cursa de cedir la posició els Freedoms, de deicidir-ho així ens falta aquest mallot, que certament avui serà una petita joia de Peal Izumi. I com jas us vaig esmentar també em va arribar la tèrmica de màniga curta de Pearl izumi i els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a mi. 

Crec que no em deixo res, ara toca fer venir la llista de components i recanvis de bike que necessitem pels propers mesos, pocs perquè la propera cita SOLO ens cau a sobre, OMG. Aquesta llista és llarga i repetitiva, haurem de fer molta punta al llapis perquè un pressupost més ajustat que mai per una agenda aquest any molt densa fa que no ens poguem permetre desviacions encara que comportin una millora notable a el què ja tenim ara. Bé si la millora és important podríem estudiar obrir la porta a més entrades, clar, clar. 

Per sort la June no sortirà a les propers cites de MTB lluny de casa, sí però que necessitem les bosses de viatge, per això ens ajuda no haver de necessitar la VW perquè també està a punt d'entrar a procés de manteniment dens, i tot i estar pressupostat fa mal, molt. Quedarà per març perquè abans impossible, crec, crec, sempre hi poden haver sorpreses, no sé massa bé d'on però cal pensar que sí, oi que sí? vull dir el mateix que els equipaments, és a dir al març si no surt un pla imprevist ineludible, si surt la porta a fer està oberta sempre. 

Hi ha el tema que us esmento de les bosses de viatge, un tema complicat aquest, per decidir bé, i per afrontar l'import d'aquestes que en cap cas baixa dels 400€ cada bossa, pas que costa per motius diversos, el primer i més difícil perquè no depen de nosaltres que sigui la bossa, el tercer l'espai que ocupa quan no les utilitzes, tot i que es pleguin sobre si mateixes, l'allargada no te la treu ningú, i al minúscul magatzem mentre no arriba la Nau Insígnia, aquest passat any 2014 hi hem sumat el castell de la Nau Insígnia que ocupa un espai enorme, més del doble de l'anterior, que no havíem de guardar perquè ens el cedien quan el necessitàvem els Trinxes. 

Ara aquest, el nou castell ha de passar per un procés de remodelació perque ha de portar l'escut de la Nau  Insígnia, sí, sí, la Nau té escut, OMG, i el castell l'ha de mostrar. Si som a espai de Dracs, de cavallers, de Destructors de Murs, de Falgueres Màgiques, bé podem tenir un escut que ens representi pel Món, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Ara que hi penso falta una comanda, la dels guants de Gore per la Reina, els Alp-X de canell llarg, a on hi van també uns manegots de la mateixa marca per a mi, i en darrer terme la tèrmica de màniga curta de Merino també per la Betty. 

Matinada de dilluns

Després de dos dies de molta bike, avui relax, que bé, que bé, que bé :-)

Les sensacions avui, pel fet de ser de descans de bike segur que ajuda, molt bones, endolorit, sí, no molt, però el cos em fa saber que els dos darrers dies han sigut de bike, dos dies diferents. De molta bike dintre dels trams de casa, normalment fem un dia de llargues distàncies per setmana, no dos, no sé perquè en aquesta ocasió en van ser dos, però ha sigut una experiència enriquidora, segur perquè avui a la primera entrada seriosa del dia a dia de l'any la posició és d'estar capacitat a coordinar el Vol de la Nau Insígnia, OMG.

Ara costa aturar els Vols durant unes hores, sí però és necessari, molt. De fet el passat hivern per a mi va ser modèlic, millorable, això intento ara, però amb l'experiència del moment va ser impecable, de poder evitar la sotragada de l'agost, en primer terme, i en segon terme poder anar superant els petits entrebancs físics de la Reina d'aquest desembre-gener, tindrem un 2015 que podria elevar el mot respecte del 2014 de immillorable a mític, omg, omg, omg. Sempe mots referits a com ho vívim nosaltres, clar, clar. 

El llum del darrera, el nou per la Reina, no funcina, com? això, no va, i ja és el segon que arriba i no funciona de nou en nou. De fet els darrers tres llums no han funcionat, no ho entenc dues marques diferents i cap de les dues funciona de nou en nou.

El meu del darrera tampoc funciona, no funciona bé, fa llum sí, però fa la que vol, com? això, fa la que vol. I ahir en posar-lo en marxa ja no el vaig poder aturar fins que vaig treure una de les dues piles un cop ja a casa. El meu però porta moltes campanyes, per tant comprensible que funcioni de manera autònoma, per les confiances, segur, segur. 

Ahir i abans d'ahir dues jornades de bike amb una característica que s'imposa sobre de les altres, no feia gens de fred.

Sortir a ple mes de gener, aquest cap de setmana i rodar amb pics de temperatura de 19°C i mínimes rondant els 10°C dóna molt de joc per fer per una banda moltes sortides, ara sí ara també, i també per fer quilometrades més pròpies de l'estiu, perquè com a aquests darrers dos dies cau el Sol i la baixada de temperatura és mínima a diferència de la resta de la setmana que era de quasi 10°C aquesta caiguda. 

No sé si seguirem així als propers dies, però aquesta oportunitat l'he aprofitat, m'ha faltat matinar, dissabte hauria d'haver aprofitat sis hores de matí, ahir tres, però en conjunt la sensació ha sigut d'haver aprofitat aquesta oportunitat. però venia de dos dies a dos Vols per dia, i m'hi he d'adaptar, vull dir, no per l'exigència de les mateixes, si no pel canvi en si de la programació de la jornada.

La del matí de ser, la d'abans del trenc d'alba aquesta la porto prou bé perquè arribo a casa molt d'hora, a vegades a tres quarts de vuit fet que em permet seguir la rutina del dia a dia amb absoluta normalitat.

La sortida del migdia ja és un altra cantar, aquesta es fa lloc dins d'una agenda una mica més ajustada, pel fet de l'inici del Vol a dos quarts de dues tocats, i dues hores de Vol rondo sempre els dos quarts de quatre, i aquesta és molt justa, perquè encara he de dinar, i de fet seria l'hora d'incorporar-me al dia a dia, però tinc bons amics. 

La del vespre ja és una altra cançó, perquè ara havent deixat de banda, no del tot, el temor a repetir un fort refredat, bé repetir no perquè podria a saltar d'aguda a crònica, i això sí que seria determinant, perquè comportaria haver de deixar de fer bike, però dit això, el fet de tornar als Vols dia sí dia també ajuda a combinar ràpidament cada equipament de gala per a cada moment, per la sensibilitat que agafo vers el temps que fa a cada moment de la jornada, com també a preveure acuradament els complements per millorar dins del Vol la protecció contra el fred en cas de ser més intens aquest, o menys que també és un inconvenient, un cop fora de casa, fent refència al segon joc de guants, segon protector de cara i coll i segon gorret, com us deia el Vol de la nit, pels llums també, fora dels de les anècdotes del llum del darrera, que ja són un element fixe de les nostres bikes, les sortides nocturnes no tenen problema en l'inici fora de la mateixa mandra de mirar per la finestra del Mirador del Drac i pensar, ja hi aniré demà, però superat aquest moment, quan el supero que no és sempre, el Vol en si funciona molt bé, uns equipaments genials i els llums, definitius aquests dos aspectes perquè això sigui així però el tema està en arribar a casa, en que arribo emocionat, i a la mitja nit no hi ha manera d'adormir-se, hi ha dies que són les dues de la nit i l'emoció marca el moment, de fet al darrer Vol de matinada venia d'una nit a on vaig sentir les campanades del dos quarts de dues de la nit, i les cinc tocades ja estava preparant el primer cafè, que per cert fa unes setmanes que ja són sempre descafeinats, OMG.

Des del Mirador del Drac, fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Sol i sense Sol

Per fer quilòmetres i quilòmetres avui sol i també sense Sol, ho dic perquè jo aquest cap de setmana he respirat bons Vols a casa, sí, però l'exigència ha sigut notable.

Aquesta darrera setmana era setmana de Vols, també de molta reflexió, segur quasi vint hores de bike o més sol a dalt de la bike permet, comporta moltes per manera de fer, moltes però moltes pensades, normal avui mateix una jornada de MTB que començava a les nou tocades del matí i acabava a les deu de la nit proposa de molts formats de reflexió, pel fet d'anar sol, per aquest motiu.

Avui he coincidit amb una muchedumbre, i tant, i tant, oi que sí?

Una volta llarga, molt però molt planera, no diria massa, però sí, l'he fet perquè era una proposta a sobre de la taula pendent, ja està feta, de poder no cal repetir-la, curta de quilòmetres per la dedicació que requereix, vull dir sí que supera els 150 Km. però requereix de moltes hores, i prefereixo desnivell a on la mitja de velocitat són més favorables a la nostra disciplina, OMG.

Sense incidències, menjant en abundància, a Vilanova fruits secs i xocolata. 

Per dinar a SC exprés d'arròs, pasta, pollastre, un pit, i una taronja, per beure, dues coles a SC, i un bidó de 500 ml. d'aigua durant la ruta. 

Esmento a part que a Blanes han caigut tres bracets de gitano, i per Calella una coca de poma, OMG que bons que estaven.

OMG, OMG, OMG.

Sense eines, amb llums, Cateye-Powerled a les cinc tocades de la tarda, direcció a Blanes des de Fogars.

Una temperatura entre els 14°C a la riera de Llavaneres a quarts de deu del matí, i els 12°C a les vuit del vespre a tocar de Calella.

Equipat d'hivern, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica sintètica Endura de màniga llarga, jaqueta Xenon AS de Gore, guants Alp-X de canell curt, protector de cara i coll, gorra Spok, portava els Alp-X de canell llarg, el gorret Assos, i un segon protector de cara i coll, a la bossa del darrera de la Xenon, però no els he utilitzat. 

La bike va molt bé, requerirà de manteniment de cadena, canvi, de frens, canvi de pastilles i discs, de rodes, centrar rodes, renoi, però per ara va de 10/10.

Necessito fer sortides amb desnivell, omg, quina exigència avui el Vol, mare meva, quin passar els quilòmetres més llarg, més exigent.

Segueixo a tram de Fars, mirant, admirant la seva llum, la seva funció, MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac ara preparant el descans de demà, i pensant quin serà el proper Drac, veurem, veurem.

Un cop a casa un festival de sopar germà del d'ahir, normal, normal, però un festival sensacional, oh yeaaaaah! :-) 

Demà la d'avui

La crònica d'avui caurà demà al Blog.

El motiu, planer, que no he baixat de la bike més o menys en tot el dia, i ara toca descansar, mtb, mtb, mtb.

Ja us anticipo, pedalar he pedalat, però gana no n'he passat, OMG.

Més visites al Sol :-)

Avui inici del Vol al migdia, a 19°C a la riera de Llavaneres a quarts d'una. 

Un dia transitat direcció al Santuari del Corredor, molt, mare meva, per sort després la meva ruta no ha coincidit amb quasi ningú, de fet des que he sortit de Sant Celoni després d'una aturada breu i he aprofitat per dinar arròs blanc amb pasta, una porció de truita, i dos mini gelats, una cola per beure, ja fins arribar a casa cinc hores després sempre sense coincidències.

Quina temperatura que feia avui, a les vuit tocades del vespre a tocar de Calella a 11°C, està prou bé, jo anava equipat d'hivern, calçat però d'estiu amb les Giro Privater i punteres Mavic, guants fins les set del vespre amb els Alp-X de canell curt de Gore, i després amb els Alp-X de canell llarg, a aquesta hora també hi he afegit un segon protector de cara i coll, la resta d'equipament, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, tèrmica de màniga curta de Gore, jaquena Xenon AS de la mateixa marca, i gorra Spok.

He menjat dos panets a Blanes amb un Kinder, i llaminadures al pas per Sant Pol de Mar. Beure, aigua del bidó de 500 ml. El Kinder perquè no tenien xocolata. Les llaminadures avui un petit error inevitable però per les circumstàncies, no volia passar gana i al forn de pa estava ple de gent comprant i tampoc no ho tenia bé per deixar la bike, sí, sí, ple a tocar de les vuit del vespre, a la botiga de llaninadures me l'han vigilat ells mentre jo comprava :-)

Un cop a casa, OMG. Un sopar propi d'una sortida com la d'ahir, una sortida fantàstica, emotiva, el pas per SC, la ruta direcció a Hostalric, l'arribada a Blanes, sense fred aquest cop, i el sopar de somni, feia dies de la darrera truita, OMG.

La bike torna a portar la tija retrassada de titani, i el SLR ara ja modestament restaurat. Un  dia us exposaré com ha anat la reconstrucció del SLR, que em nego a abandonar després de crec recordar deu anys de ser a casa. M'agrada mantenir el seient sigui quina sigui la bike, ara però mentre el meu Drac ho decideixi així, no hi ha canvi, de bike vull dir.

Sense eines, amb llums Cateye-Powerlet a partir de les cinc tocads de la tarda. A una hora de l'inici del Vol terres blancs, que emocionant, omg, omg, omg, sota un sol de molta calidesa rodant per un terra que no desglassarà fins a tocar de la primavera. 

Que bé que va la Vicious, i tant, i tant. Avui he tingut una pensada interessant amb el tema rodes. Si decideixo fer ja us ho exposaré, i tant, i tant. Té un punt feble, els aros, per això no us ho exposo encara perquè jo vull aros Mavic UST. 

Avui moltes hores sol a dalt de la bike, des de tocar del migdia a tocar de les nou del vespre, moltes menys que les de demà, de ser, de ser. Moltes pensades, del dia dia, de bike, de la Nau Insígnia les que més, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speep. Mirant de recuperar el temps, els dies aturat per la prudència vers a mirar d'evitar possibles redredats. 

MTB, MTB, MTB. 

Per demà em caldrà definir bé, ruta i en segon terme l'equipament. 

El gorret  Assos hauria de poder venir, mentre seguim els Fars a la nit. 

Perquè com avui seria la jornada però amb un inici sense Sol, de ser, de ser. 

Repassant el texte d'aquesta aportació, ara ja matinada de diumenge no hi haurà Vol a trenc d'alba, veurem, veurem, quina ruta tindré avui, de ser, de ser.