Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris setembte. Mostrar tots els missatges

diumenge, de setembre 14, 2014

Llançà, trinxada sota el sol

A tocar de les deu del matí, i no fa molt que he obert els ulls. El primer, i també el segon cafè ja han sigut, i per tant és un indicador que tot roda.

La proposta de marxar un dia abans a l'Alt Empordà per participar a la sortida proposada pels Trinxes el dissabte, en el seu inici va venir condicionada pel fet de no disposar encara de la June, després passades les hores, després d'una jornada intensa del despatx, la realitat és que no volíem agafar la June, quedant aquesta com a una opció límit en cas de no disposar del temps per fer l'anada a Llançà en tren, i en cas de finalitzar el taller la reparació de la VW. 


De fet la June crec que ara per ara quan torni a casa quedarà per a les cites més llunyanes, les de després de la frontera del Nord, o no, o no. I per aquest motiu de ser, descansarà lluny de casa. 

Des del 2003 que no anàvem a Llançà en tren, i en aquella ocasió va ser per fer la Travessa dels Pirineus, vull dir que per a nosaltres té una component simbòlica de MTB important. Mai fem el què fem assolirem una fita més important pel què fa a bike. També és cert que van ser les meves primeres vacances, i les últimes, definint vacances com a període vacacional de tres setmanes. És a dir l'única vegada des que sóc al món laboral que he fet vacances d'estiu ha sigut dins de l'aventura de la Transpirenàica i segurament serà a la propera, a la propera Transpirenàica  que faré les segones vacances de la meva vida. 

A tocar de les sis de la tarda de divendres vàrem passar de mode laboral a mode oci, i el canvi de xip va ser immediat perquè minuts després estàvem anant direcció a l'estació. Ser a dalt del tren direcció a Llançà onze anys després amb les bikes equipats de carrer no de bike, amb únicament una bossa tipus sac a on a dins hi portàvem la muda de bike, un calçat de dutxa, i els estris mínims de l'higiene personal mostra de com sumant una muda més de bike és com serà la propera Transpirenàica, de ser, de ser, perquè he de donar gràcies d'aquest temps que ha transcorregut fins avui, d'aquests més de deu anys, a on crec poder afirmar que he portat a terme un canvi d'àbits, i per tant per aconseguir-ho com deia el pare al cel sigui, un canvi obligat de vida. 

Lluny queden les divisions industrials, les iniciatives de quantitats indecents d'euros, un dia en parlarem, Xavi ara per ara com comentàvem a la sortida per Manresa no hi he entrat mai més a una nau industrial, i esmento aquest escenari, un dels molts que he deixat per mai més, de poder ser, tot i que la vida dóna moltes voltes i també podria ser que ara passats els anys tornar-hi fos una idea vestida erroneament de bona pensada per a tots, oh yeaaaaaaah!

Però en tot cas, mirant enrere un :-) marca el meu pensament, que bé, que bé, que bé.


Una arribada pausada a Llançà, molt pausada, passem per moltes estacions, el tren fins a Massanet digne, el tren fins a Llançà del futur fet present. Una aturada a Flaçà a on molta, molta gent hi va baixar, i que ara per diferents motius és motiu de la meva atenció. Un cop a Llançà directes a l'hotel, a cinc minuts de l'estació,  a cinc minuts del port, dins del nucli històric de Llançà. Deixem les bikes, els dos petits sacs, i ens canviem el calçat, el de bike pel de dutxa, res més, i ens dirigim directes a sopar. Portem per abrigar les Lites. 


Sopem a la plaça, amb les vistes a una època adormida, la del culte sense raonament. Després un descans puntual a un lloc per no pensar-hi gaire, i a on un cop passades les hores, el trenc d'alba esborra tot vestigi de la seva existència, quasi sense esmentar, perquè quasi no existeix.


Entrem ja dins del port de Llança, a on coincidim amb l'Oriol, un biker que ve fatigat de la conducció portada a terme per arribar a Llança, després ens separem, ell s'ha d'equipar, i nosaltres cercar un entrepà que compartirem per a la ruta, portem dos plàtans, no les llaminadures que s'han quedat oblidades als dos sacs dins del cotxe de l'Oriol, ho fem, aconseguir l'entrepà,  i mentre hi som coincidim amb en Lluís, estiuejant a aquestes dates de la vila, fem un cafè els quatre, i passats uns minuts ara ja sí coincidim amb el gruix del grup Trinxe.


Van ben preparats pel què fa a la logística, molt, no diré sorpresa, si no com sempre, com sempre.

Anem equipats d'estiu, a 18°C a les vuit tocades, esperant unes màximes de 28°C. 


Agafem aigua, i comencem un camí de ronda després d'un breu tram per carretera direcció a Port de la Selva. 


Som un grup de dotze bikers, i per sobre de deu ja són molts, per concepte, per concepte.


Com a nombrós anem gaudint de les aturades pròpies d'aquest, punxada de la 27,5 del Tempo, ja ho diuen que aquesta mida de roda punxa més :-( ens aturem a diferents punts del camí de ronda, fins a enfilar direcció a la Selva de Mar. 


A aquest punt comença l'aventura de MTB, turons per conquerir, corriols per fer-ho, entre Cadaqués i Roses just al punt més alt a metres de creuar la carretera que uneix aquestes dues poblacions en Vicenç com a President dels Trinxes trinxa la cadena de la seva bike.


Seguim ruta direcció a Roses, d'aquí a Garriguella, omg, i un cop a aquesta població fem un petit tentempie a la coperativa-restaurant. 


El dinar memorable, repetiré el mot més lentament me-mo-ra-ble, ens va costar arribar a dinar, però crec que tots i cada un dels assistents vàrem gaudir d'allò més, discurs emotiu del President sortint, proposta temptadora d'en Sergi, efluvis intensos de reminicències d'accent etílic, i aquí s'escau dir allò de si no vols pols no vagis a l'era


Decidim reiniciar la ruta, hem d'escalar, sí, passant de costat per l'ermita de Sant Climent, nosaltres portem un to, tots portem un to festiu, divertit, respecte a l'horari del guia anem tres hores passats, no tenim idea de si podrem agafar l'últim tren de tornada a SV, però de ser necessari decidint una nit més a Llançà tot quedaria al seu lloc. 


Un cop a Llançà, recollim els nostres sacs del cotxe de l'Oriol, ells, els Trinxes van a fer un bon bany a la platja, nosaltres anem a fer un refresc al casc antic fent temps per agafar el darrer tren cap al niu.

Dit i fet, en un tret i no res som propers a Girona, hi ha estació a Celrà, interessant, no funcional ara per ara, però sí interessant. 


Baixem a Caldetes, ens treiem les Lites, feia fred al tren, la Reina ha fet el recorregut de la mà d'en Moltalvano en la seva versió original, preparant-se per les properes converses, omg, omg, omg.


Escalem per la riera de Caldetes, per Milans definint el cul del Drac, fins a finalment arribar a casa, són quarts d'onze de la nit, les Fades de la foscor protagonistes d'aquesta cloenda, que marca per la seva exigència el descans de la jornada d'avui. 


Ara preparant la propera, clar que yes!


Sona la porta, aquesta es mou pel batre de les ales, mostrant sense temors la propera gran aventura, gran aventura.

MTB, MTB, MTB.