Trinxes a l'Alt Empordà

Una proposta del President, i Reina i genet directes a la sortida de Llançà, perquè són uns quants anys, menys que quasi tots ells certament, més que tots els nostres.

Una preparació de l'equipament, sí, d'estiu amb manegots i armilla intermitentment, no de preparació del menjar, això els dos entrepans ho vàrem deixar pel forn de pa del centre del poble, així com també la compra de llaminadures, les dues bikes en bon estat, sense haver passat una revisió però a punt més enllà del necessari motivat per si marxàvem a Califòrnia, que no ha sigut el cas, que no ha sigut el cas. 

Nosaltres en cap cas preparats físicament, passats de pes, sense rodar amb continuïtat des de feia setmanes, per no dir mesos, ens vàrem apuntar a aquesta aventura.

Pintava molt bé, sí, i va anar molt bé, certament. Paratges de somni, trams coneguts de fa uns anys, per aquí hi ha rodat la Cannondale la F600 ara d'en Joan, la Scalpel també, la Mount Vision,  l'Ibis Mojo carbon, l'ARC, les ASR-SL, moltes, però moltes vegades, OMG, i menys és veritat les nostres dues Single Speed.

Sempre hi pot haver un present, i en Lluís un anfitrió com pocs ens va fer un present sensacional, a on un corriol evitant seguir cap a Roses passant propers al Pení, i tornar des d'aquest punt a la cruïlla de Roses-Port de la Selva-Cadaqués per un corriol que ens va deixar captivats gratament, un mot el defineix, sensacional. 

Posteriorment ens en va proposar un segon també sensacional, i per tant el transfons de la sortida sempre va ser de les diades més bones de bike.

Sense incidències importants, sense coincidències, o quasi cap, amb manxa, amb eines, sense càmeres de recanvi, ni 26" ni 29", amb molta aigua, i més que en vàrem haver de menester, sobretot  al primer tram, a on una escalada vertical per darrera del Monestir de Sant Pere de Rodes ja em va concretar que aquesta ni amb un to de passeig podria ser el meu moment, i així va ser, clar que yes!

Hi ha dies per fer coses, i d'altres per fer-ne també, de coses, doncs això, i perquè no un bon bany, que nosaltres no en som, però certament que el moment s'ho portava, oh yeaaaaah!

Vívim a uns dos quilòmetres del mar, el veiem des de casa, però els nostres ulls no hi fan cap, he de pensar, perquè aquest va ser el bany de l'estiu 2015, fins a aquest moment no havíem posat peu a un lloc de mar per fer un bon bany. Curiós però cert, ni per Santa Rosa a Platja d'Aro tot i ser a peu de platja al Passeig Marítim va sorgir una guspira que provoqués el bany de l'estiu.

Després de pedalar, pedalar, i pedalar, un darrer present d'en Lluís, un bon dinar a casa seva, gaudint de les vistes sí, però  el més important gaudint d'un entorn entre Trinxes.

MTB, MTB, MTB.

Ara a esperar la propera aventura de MTB, que serà ja sense bany, perquè pel temps, per l'estació he de pensar que ja no serà, oi que no?

Molts somriures a aquesta darrera sortida a l'Alt Empordà, sempre conduits per en Lluís, vigilats per ell, i a on nosaltres ho vàrem viure més pel fet d'anar sempre al vagó de cua del grup, per una fatiga, per una coincidència del nostre descans de bike prolongat, el més llarg des del 2012, i a on tot i aquestes circumstàncies tot va rodar a dalt de la bike d'allò més bé.

Donar les gràcies al guia de la sortida, en Lluís anfitrió de la mateixa, i mentor del dinar de germanor de cloenda del Vol, amb sortides com aquesta, concretament entre els corriols esmentats poc més podem demanar, bé sí més estona de poder ser entre tan fantàstics senders de pam, per carta als Reis que no fem curt.

Ara us en dec dues de cròniques, la del dia abans i la del dia després d'aquesta, que vindran properament. 

La quarta que seran tres

Fent referència a que tinc pendents les cròniques de divendres, dissabte, i diumenge de fa dues setmanes, i si no faig la d'avui ja en portaria quatre, i la d'avui és especial, molt, l'entrada de la tardor d'aquí a una estona, just a tocar de dos quarts d'onze marca una etapa coneguda, sí, però no per això menys emotiva. 

Avui passats els dos quarts de cinc de la matinada tot tenia el color dels Vols, una negror que sempre sembla infinita, i que mai ho és, i seguint aquesta sensació lligada a la foscor de la nit el Vol ha sigut, i de quina manera, i de quina manera, perquè ha sigut un Vol diferent.

Motivat en primer terme per l'hora, no ha tingut l'inici a les cinc si no força abans, també perquè avui el culot, el mallot i la tèrmica eren tots nouvinguts, Pearl Izumi PRO, Gore Bike Wear Alp-X 3.0, i Café du Cycliste respectivament. 

Els tres han tingut una bona arrancada, pel fet que passats els primers minuts ja estavem sota una lleugera pluja, com sona, l'armilla Lite i els manegots m'han protegit als primers vint minuts, per després quan ja era al Tintorer Curt pujar sense ells, si plou poc, i no fa fred rodar és un privilegi, que sempre ho és certament, però fer-ho sota la pluja té un caire diferent. 

Curiós el mallot Alp-X té les dues noves butxaques laterals, una a cada cantó, sí, però la central del darrera, una de les tres del darrera, és molt estreta, sembla fet per portar-hi una manxa i prou. A mi no m'agrada portar la manxa al mig de l'esquena, sempre penso que en cas de caiguda si la porto a un costat tinc més possibilitats que no em faci mal amb ella, aquesta pensada no té una base científica és cert. 

No ho valoro ara negativament, la manca de les tres bosses del darrera, els de Gore són liders per a mi amb el què fan, sí, i per tant he de deixar passar temps, liders en què, en proposar, en exposar què fan, això segur, i ja és molt, clar que yes.

Detall del darrera, negra sí, de poder ser a casa, vermell i negre o negre, però també que siguem visibles, també.

La cremallera la facilitat de lliscar, de 9/10, per no dir de 10/10.

Detall de la reixeta de transpiració de l'esquena.

Un equipament del meu gust, molt, i tant.

Les bosses laterals. Que és el punt que em va fer decidir fa uns mesos que aquest mallot havia de venir cap a casa. 

Parlem de talles, és una M, sí de Gore, sí, jo hauria d'haver demanat una S, el fet és que em va be, però d'aquí a unes setmanes si tot va com ha d'anar ara no em va ajustada, i després m'anira gran:-(

Size M, no sé si és un bon pes ja ampliaré aquesta intervenció amb els diferents mallots que porto, i així veurem com amb la darrera intervenció del calçat, qui és qui amb el tema dels pesos.

Si no aconsegeuixo sentir-me còmode amb la petita butxaca central, si fos aquest el cas el mallot Alp-X tindrà un nou destí, i tant que sí.

El culot PRO de Pearl Izumi.

Més detalls.

i més, i més, i més.

El culot Pear Izumi PRO com el seu germà que va venir fa uns mesos, un 10, puc dir, home a una sortida de dues hores ho té fàcil, però és que el seu germà ja va córrer a les darreres 24 hores SOLO i la puntuació per a mi, un 10. 

El culot PRO, va bé, molt bé, com la resta de culots que tinc la talla M em va bé, ajustada, però quan rodo dia sí dia també, em queda un xic gran, sí, però sense poder fer el salt a la talla S, de fet ja tinc un culot Pearl Izumi S, i no el puc portar de just que em va. 

Puc afirmar com més minimalista és la badana més bé em va, indiferentment de la duració de la sortida, les Elite de la mateixa marca em van molt bé, sí, però per a mi, encara va millor la PRO, millor aquesta que la Mavic HC, i no sé si millor que la Gore Bike Wear Power 3.0, aquesta darrera la Gore em genera un roçament molest darrera del genolls, i la darrera vegada vaig haver de fer-me un doblec, i un cop fet oli en un llum però la badana va molt bé, també per determinar si va millor que la PRO necessito fer-hi més quilòmetres amb les dues, pel què fa a la HC vs la PRO, hauria de comparar-la amb la Infinity de Mavic, però aquesta darrera no me la puc permetre, per tant comparatiu, sí, amb les Elite, Power, i HC, i entre aquestes tres darreres, la millor avui la Power, entre la Mavic i la Pearl Izumi no sabria dir quina va millor per a mi, diria que un empat, sí que cal dir que els materials de la HC de Mavic semblen de més qualitat, més elaborats, i que les de la Gore semblen millors que les de la Pearl Izumi, veurem què diu el pas del temps.

El detall de la que sembla ser la fixació de silicona, que no sé si ho és, mínims  i per tant no queda agafat prou bé, llisca una mica a munt, no sé si molt, he de rodar-hi més, també necessito que sigui així, minimalista perquè a mi em fa com una reacció alèrgica, i em queda la pell vermella quan hi rodo moltes hores. És a dir a mi em tocarà sempre anar amb culots un xic grans, de fet amb els mallot estic a una posició similar perquè la M em va poc ajustada, i la S molt ajustada, de fet el poc que he rodat aquest estiu ho he fet sempre amb mallots de la talla M, i els S han descansat. A diferència del 2014 que va ser a l'inrevés.

La tèrmica Café du Cycliste, em preocupava el coll, res de res, el coll s'ajusta perfecte, la sensació quan va arribar, la mateixa que amb els culots i mallots pel què fa a la talla, la diferència és que les tèrmiques les vull ajustades, o les vull ajustades, per tant sempre S, avui però la S anava bé, sense ser massa ajustada. La sensació pujant pel Tintorer Curt, amb l'armilla Lite, i els manegots, de lleugera calor, a 20ºC a un quart tocat de sis a la riera de Llavaneres, sense manegots i armilla la sensació ha sigut bona. El coll protegeix la zona, sense sensació d'anar massa tapat, no exposo més opinions, m'espero a rodar-hi més. Baixant des de baix a Santa Mònica, perquè el Tintorer Llarg l'he fet equipat 100% d'estiu, Dragon 2, mitjons Pearl Izumi, l'equipament nou esmentat, guants Hirzl, gorra Spok que m'he tret per un inici de sensació de mal de cap, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, 

amb l'armilla fins l'arribada a la Platja, i d'aquí a casa un altre cop equipat 100% d'estiu. 

A 19ºC a la riera de Llavaneres, just una hora després. Sense càmera, amb eines, beure, un quart de bidó de més de 500 ml. d'aigua, sense menjar, amb manxa, sense pau al mar, sortint de nit, arribant de nit, per tant sempre amb els llums en marxa, Cateye i Sigma Powerled. 

 

La bike, com anava la bike, OMG, amb la cadena nova ben tensada, no amb molta tensió si no la justa, el BB nou, el pedals ben ajustats, els pneumàtics nous, els ferodes dels frens nous, decisius tots aquests punts per rodar amb una bike silenciosa, i també eficient, perquè roda molt i molt bé, molt ràpida.

I sobre aquest darrer punt el de la bike, mentre rodava he tingut una bona pensada, que no definitva, però sí una bona pensada, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Bon dia per l'estrena dels nous equipaments, i tant, sota la pluja, com sona, com sona. Passats els primers cinc minuts, i passades les primeres hores, la pluja lleugera ha sigut la Reina del Vol. Si no fa fred és tota una aventura divertida, molt divertida :-)

Les sensacions

Les d'avui bones. 

Prepararé crònica de la jornada d'avui. Sense recordar-la massa, per les Falgueres Màgiques d'Olzinelles, he de pensar.

MTB, MTB, MTB. 

Perquè tinc temps si parlem d'equipaments

Però curiosament les decisions van venint una darrera d'una altra, sense aturades.

Fa uns dies les tèrmiques, he mirat que siguin de qualitat, molta qualitat, després passades unes hores els mallots, com les tèrmiques una aposta nova, diferent, de fet ja podem compartir que els mallots no veuran els Vols, sí els Dracs però per coincidir al Mirador, per res més. 

Extrapolar equipaments de MTB dins del meu dia a dia, OMG, però sempre hi ha una primera ocasió, un salt important, molt, no per determinant, res ho és, oi que no?

Estic emocionat amb aquesta decisió, perquè sense transgredir cap tram entraré a un vell tram amb un bell equipament de MTB. De fet no és exactament així, sí que va de dues rodes Single Speed, i tant, i tant.

Seguim, passades les hores amb molta però molta prudència com les dues darreres comandes sobre equipaments, una nova comanda, aquest cop culot i mallot, aquest cop dues joies d'equipaments de MTB, però dues magnífiques propostes. Dubtava sobre si fer venir un conjunt de culot i mallot Infinity de Mavic, germà gran del Mavic HC amb el que ja rodo aquest darrer des de fa uns mesos, i el HC va molt i molt bé, i ni l'Infinity ni el HC són equipaments de MTB, i funciona inclús a un nivell superior que aguns dels millors equipament de MTB de casa.

Ara bé dit això, ve en primer terme un germà del culot Pearl Izumi PROque ja porto des de fa uns pocs mesos. 

De fet a les darreres 24 hores SOLO són els que vaig portar, ve cap a casa una segona joia de la gama PRO, i per tant disposaré com la Reina de dues joies Pearl Izumi com a culot. 

Mallots, he de tornar a dir, OMG, ve una petita però impresionant creació, ja porto, els guants d'hivern Alp-X, dos jocs, des de fa tres anys que rodo amb ells, crec recordar, dos segur, primer en vaig fer venir uns primers, hi vaig rodar tot un hivern, per després fer venir els segons convençut en primer terme de la talla, i en segon terme de la seva funcionalitat, els guants de tardor i primavera també són Alp-X, dos jocs utilitzo també, i en darrer terme d'aquesta gama la jaqueta nova GT també Alp-X. 

Cada un d'aquest equipaments té una puntuació per a mi, de 10/10. I per aquest motiu el mallot que ve cap a casa també és un Alp-X, un mallot de cinc bosses posteriors, les tres convencionals, i al costat dret i esquerra una i una de més petites, com sona, com sona. Té més detalls que fa que aquest mallot sigui per a mi, pel meu ús el més proper a la perfecció, de fet el meu germà porta mesos rodant amb ell, i la seva opinió és que repetiria avui mateix amb aquest mallot, vull dir que el test ja l'hem fet, i ara em toca a mi gaudir del privilegi d'aquesta proposta, oh yeaaaaah!

El conjunt culot-mallot que ve cap a casa tindrà competidors de nivell de la mateixa marca, bé no, jo diria que el conjunt PRO-Alp-X no tindrà a priori competidors entre els equipaments de casa, però com tot per poder afirmar això caldrà esperar un temps, i no únicament a que arribi, si no a rodar-hi, i no un dia no, si no un darrera d'un altre, per després anar exposant les conclusions a The Great Escape MTB. 

Un dia vindrà un culot Alp-X de Gore, un dia, ara per ara no ens ho podem permetre, un preu elevadíssim per a nosaltres, que no car,  un impediment per a fer un primer test, i més quan els Pearl Izumi Elite, i PRO, com els Mavic HC, com els Gore Power 3.0 fan tan bé la seva feina, però un dia sera el primer de l'arribada d'un culot de la gama Alp-X, i tant. 

MTB, MTB, MTB.

Rodadores

És el què són la Spot Brand i l'Inbred, i ho són en representació nostra, i tant.

Avui un inici de la jornada a les quatre de la matinada, un inici del Vol quaranta cinc minuts després. A 18°C a la riera de Llavaneres a dos minuts de les cinc.

Hem baixat a Llavaneres amb les Lite, i les  hem tornat a portar des del Corredor  a Sant Celoni i d'aquí fins a ser propers a Breda, i en darrer terme per baixar de Santa Fe a on teníem fred, fins a Campins que tornava a fer calor. Els manegots no recordo a quin tram els hem utilitzat. 

Ens ha costat la primera hora, i per una confusió a SC hi hem arribat una hora abans, a les 7 del matí en lloc de les 8, i com que aquest matí no havíem esmorzat, ho hem fet un cop a SC. 

Sí que propers al Santuari del Corredor ens hem menjat un platan, i a SC dos panets i mig de Viena, i un cafè, i ja no seria fins a Arbúcies que tornaríem a esmorzar, torrades i truita d'alls tendres, per beure, jo no he begut des de SV fins a Arbúcies fora del cafè esmentat a SC, aigua, molta, vi amb gasosa, un cafè i un tallat.

Una pujada per Garolera ràpida, a on el color ha marcat el to de la pujada. 

Sense beure, sense menjar, un pas per Santa Fe amb una aturada per tornar a utilitzar les Lite, i des de Campins un altre cop sense elles. 

A SC hem aprofitat per menjar, una préssec i un tros de pinya. He begut,  sí ara ja sí des de SC a SV passant per Olzinelles, d'on no recordo massa bé res de la ruta. 

Sí que del pas per l'Andreu divendres avui la primera hora, i les darreres tres han sigut difícils de passar, tant que excepcionalment hem anat de Collsacreu a SV per carretera, passant per Coll de Pollastre. 

Equipats a part dels equipaments es esmentats amb les Sidi Dragon 2 blanques, mitjons Pearl Izumi, com també el mallot, culot i manegots, tèrmica sense mànigues de Gore, guants Hirzl, gorra Spok tota la sortida fins a Olzinelles, ulleres Photocromàtiques Limar, i casc Cratoni Terron. 

Sense incidències, sense coincidències, sense càmera de recanvi, amb eines, amb manxa, amb els llums en marxa de SV a SC, i un tram de la baixada de Santa Fe.

Com m'ha costa avui arribar a casa, OMG. Per una alimentació deficient, el préssec i la pinya no han omplert els dipòsits buits després de l'esmorzar d'Arbúcies. La fórmula ha sigut baixar el ritme a mínims  i arribar fins al Mirador a mínims.

Ara ja fins dimarts, perquè demà tenim descans, i ja no serà fins dimarts de ser que tornin els Vols.

MTB, MTB, MTB. 

L'Inbred ja no fa soroll, a Olzinelles he afluixat els pedals, els he tornat a collar i la bike ja no fa soroll, hauré de veure que passa, però l'Inbred ja roda silenciosa. 

Els pneumatics Maxxis Ikon EXO 3C TR volen, literalment, grans pneumàtics, molt bons pneumàtics, per a nosaltres, per a nosaltres.