Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris juliol 2015.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris juliol 2015.. Mostrar tots els missatges

divendres, de juliol 31, 2015

23ºC

Avui abans del trenc d'alba, mentre i després, rodar d'un 10/10.


Per un vespre ahir molt emocionant, on la propera arribada a casa de nous components per a la nova bike són ja un fet consolidat, i a on les decisions d'avui són les que perfilen la bike de demà. 

Ara va quedant concretat que la propera bike camina agafada de la mà dels metalls com el titani i/o el ferro, no sé si amb força, prou força vull dir, però pel què veig, ens allunyem del carboni, no és definitiu, però sí avui improbable que la propera bike sigui d'aquests dos materials esmentats.

Ahir quasi que una bike de carboni és la propera reina del Mirador, avui sembla que no és aquesta proposta l'opció seleccionada, dic sembla perquè dependrà de les properes converses de ser, perquè aquest fet consolidi, jo tampoc sóc ràpid a l'hora de decidir, ni de pensar, i per tant d'avui per demà puc fer canvis, sí, i tant, però sempre depndrà de qui vol que els faci, no que jo els decideixi, no és ni bo ni dolent, senzillament és així. 

Equipats d'estiu, a 23ºC a les sis del matí, a 22º una hora després al mateix lloc a la riera de Llavaneres. Amb eines, amb manxa, sense incidències ni coincidències, amb aigua sense beure ni menjar, amb un mar calmat.

MTB, MTB, MTB.

Sembla que som ja dins del tram dels Vols, veurem, veurem. 

Nerviós perquè estic decidint la meva propera bike, i emocionat, aquesta, la bike, un cop a casa tindrà un primer Vol directament cap a les antípodes, si tot va com ha d'anar, oh yeaaaaaaah! vull dir, primer aconseguir la bike, per després aconseguir consolidar el proper i únic Vol del que queda entre el 2015, i el 2016, crec, crec. Vull dir no sé si en podran ser més, crec que no, que serà un sol Vol. 

Hem tornat a rodar bé avui, millor que quan estàvem dins de les sortides de sis de cada set de fa uns mesos, sí, res puja, res costa de baixar, molt i molt bé el tram a on som ara de bike, i que segueixi així, aquest ha de ser l'objectiu, que segueixi així.

dijous, de juliol 30, 2015

Amb Sol, Vol a trenc d'alba

I així va ser, i així va ser ahir.


Sota la insinuació fallida de tempesta, una bona sortida, a 26°C a les 6 del matí, no a 23° com avui que nosaltres encara no hem sortit, l'ASR sí.


Amb eines, amb manxa, sense incidències ni coincidències, amb aigua, un quart de bidó de 500 ml. sense menjar, no recordo el mar com estava. 


Una pujada lleugera, una baixada ràpida, i un retorn simpàtic.

Avui no tenim pla, de Vol, sí de bike.

MTB, MTB, MTB.


dilluns, de juliol 27, 2015

Sensacionals

Les sensacions a dalt de la bike avui al migdia. No feia la calor que indicava el termòmetre a tocar de dos quarts de dues a la riera de Llavaneres, 28°C i un cel tapat amb un vent lleuger molt refrescant ens ha proporcionat una oportunitat entre poques des de fa unes setmanes de gaudir a l'hora de dinar a dalt de la bike.


Les dues bikes un 10, però un 10, la Spot Brand no és una novetat, l'Inbred tampoc però venint de la The Motivator podria semblar sempre poc, però no és el cas, no és el cas, l'On One funciona fins i tot millor que la Vicious. 

Més lleugera, més àgil, més reactiva, avui agafada de la mà d'una jornada favorable de bike per la baixada de les temperatures ha comportat d'un Vol sensacional, lent també, hem perdut ritme, sí, hem guanyat frescor però, i per tant aquest Vol, el to d'aquest pot ajudar a aconseguir entrar a la continuitat dia sí dia també a dalt de la bike.

Que divertida l'Inbred de 26".

Aigua, sí, menjar, no, eines, totes, manxa, també, coincidències i incidències, cap, amb un mar mogut. 


Equipats foscos, calçats amb Privateer i Fury, i les bikes calçades/dirigides pels Maxxis Ikon TR, EXO, 3C. 

És increible com funciona de bé l'Inbred, renoi, renoi, renoi. Costa valorar quina ha de ser la roda de la nova bike, perquè tornar a 26" venint després de crec recordar quatre anys rodant en 29" no és un tram molt visible, però l'èxit a l'Europeu de Finale amb la 26" m'ha comportat de confirmar que la bike va fantàsticament bé, molt bé. El comportament de l'On One a l'exigent recorregut de Finale va ser magnífic, memorable, fet que em proposa de deixar oberta la porta a continuar amb la roda petita. 

Tot i així no sé si podré fer aquest pas, pesa l'actualitat, certament, i les 29", així com les 27,5" són les rodes d'avui, i un quadre nou ara per ara de ser 26" es diu de ser titani, Moots UNO, de ser alumini, Ventana, sense el nom del model, sense el nom del model, de ser 29" caminaria avui una sola marca de ferro, English, de ser de titani, IF, de ser d'alumini la mateixa marca però de 29", curiosament de ser 27,5", Eriksen, és a dir titani. 

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de juliol 24, 2015

Contrast

Indicador de les moltes possibilitats, i tant, i tant. 


MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de juliol 19, 2015

No però sí

Perquè ahir després de carregar la June amb els equipaments de gala, els dos Dracs, el fet és que un cop al peu del Montseny, la decisió després de compartir un bon cafè va ser la de no iniciar el Vol, propers als 30°C, massa propers no hi havia i no vaig per una reticència, el clima, el to dels bons Vols, si no vols pols, i no estem en la línia de ser dins de les grans calorades. 


A un altre dia, a una altra ocasió. 

Hauríem d'aprofitar les matinades, els vespres, sí, i no ho fem, d'entrada podem pensar per coherència que ara toca estar a peu de canó pel què fa a pedalar, incialment pensaria això, sempre ho hem fet així, sí, o així ho crec recordar. 

El fet és que no estem pedalant però sí que ens estem preparant més acuradament, i per aconseguir-ho portem setmanes lluny de la constància de ser ara sí ara també a dalt dels nostres Dracs. 

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de juliol 14, 2015

Intrèpides

Les sortides, les sortides tenen aquest to.

En primer terme i no per ser rellevant, sí positiu, no he de canviar al BB, eren els pedals, faltava greix als pedals, i ara zero sorolls.


Avui compartirem un punt molt interessant per a mi perquè avui de matinada mentre pedalava pujant pel Tintorer Curt m'he adonat que no és la roda, no és el material del quadre, fet aquest que em permet decidir sobre marques prescindint dels materials propis que les defineixen. El motiu d'aquest pas per a mi tan interessant és el fet que el què em permet de fer aquest salt de concepte és la disciplina, és a dir el Single Speed, com? sí, sí, mentre sortia el Sol a dalt de la bike, avui anàvem un quart d'hora passats per haver reparat els pedals causants del molest soroll germà del què podia haver sigut un rodament del BB deteriorat, no seria un problema en tenim de recanvi, i no un, si no molts, però és una reparació que no m'agrada fer pel par desconegut per a mi del BB. Com us esmentava clau la disciplina, com ho sé? perquè mentre pujava pel Tintorer Curt la sensació era boníssima, i mentre en gaudia el pensament ha sigut immediat, van totes les bikes molt bé, totes, dobles, semi-rígides, rígides, de carboni, d'alumini, de titani, de ferro, de roda 24", de roda 26", de 27,5", de roda 29", no és important, sí que la meva disciplina, perquè ara és també meva, la percepció i sempre en termes d'eficiència mana, no en termes d'eficàcia, vull dir no per ser més ràpida en un moment determinat no té cap importància, ni el de la lleugeresa subjectiva, el pes per si mateix no té pes dins de la meva llista de prioritats, sí en té el fet que cap de les característiques de les bikes que he esmentat té la més mínima importància quan parlem de disposar d'una bike funcional Single Speed. Hi ha d'altres aspectes que són decisius per a mi i que no tenen res a veure incialment amb les llistes clàssiques prederteminades quan es tracte de construir la meva propera nova bike Single Speed. 


Quan veig com camina el meu pensament un altre cop entre els sempre, els sempre, sempre, sempre diferents trencs d'albes dia sí dia també, ara per ara, ara per ara, la densitat pesa més que la d'un petit planeta, quasi fins i tot més, ja no igual, si no més, i aquest fet em deixa dins una proposta extremàdament atractiva, la dels interrogants constants sobre qüestions per a mi intrínseques del meu pilar. Jo no tenia idea que tingués un eix central en si mateix, com a centre neuràlgic, ara sí, ara sí però.

MTB, MTB, MTB.

Sense incidències, a 24°C a les 6 tocades del matí, a 27°C una hora després, sempre amb gana, i de fet a minuts de casa he menjat una barra de quart de Viena, beure, el bidó de 500 ml. d'aigua, amb eines i manxa, sense càmera, amb un mar simpàtic, vull dir calmat, amic, sense coincidències.

Ara com ahir esperant a veure quan serà el proper Vol, oh yeaaaaaah!

dilluns, de juliol 13, 2015

Mirant de consolidar

Veurem, veurem, perquè avui ens ha costat, més pujar que baixar, però el què ens ha costat horrors és fer el tram planer fins l'Hispània. 

La nit ens és amiga ara a ple estiu, la sortida del Sol no, però no passa res, un mar que ho sap ens ha compensat amb una visió preciosa aquesta matinada. 


A 24°C a tocar de les sis del matí, mig grau més una hora després. Feia calor dins de la mateixa nit. 


Sense beure, amb el bidó de 500 ml. ple d'aigua, sense menjar, sense coincidències, sense incidències fora del BB de l'Inbred, amb eines, sense càmera de 26", amb manxa, impressiona veure l'obra que està esborrant del mapa la pista de Llavaneres cap a Santa Mònica, OMG.

El Passeig dels Anglesos s'ha fet llarg, pujar fins a SV des de la platja també. L'arribada a casa pausada ha ajudat a amagar les males sensacions, segur que aquestes venen agafades de la mà d'un descans a la nit intermitent, motivat per una calor intensa. 

He passat gana durant el Vol, no molta, vull dir no era un atac de gana, sí un pensament de necessitar menjar un cop a casa.

MTB, MTB, MTB. 

Ara ja esmorzat tot torna al seu lloc, esperant a veure quan serà el proper Vol. 

diumenge, de juliol 12, 2015

Tot a punt

Pel proper Vol dels Dracs.


MTB, MTB, MTB.

Increible

La de persones que venen al nostra municipi a gaudir del què entenc són les seves vacances d'estiu.

M'impressiona veure tants però tants cotxes aparcats, ahir mateix des de l'estació de tren de Llavaneres fins la darrera platja de Caldetes, i durant tota la riera del poble no hi quedava ni un sol aparcament lliure. 

Mentre passava també ahir pel Passeig dels Anglesos un somriure que no podia dissimular de certa perplexitat era el protagonista del moment, al cap hi tinc les pedalades solitàries per aquest mateix Passeig sense quasi ni un sol cotxe durant aquesta tardor, durant aquest hivern, fins i tot durant aquesta darrera primavera.

Avui cap a les deu del matí ben tocades la situació era la mateixa, no hi ha però molta gent, de fet hi ha, i és únicament la meva percepció, més cotxes que persones, segur que no és així, però és la meva sensació, i per tant és com jo ho visc, clar que yes!

Avui a diferència d'ahir la quantitat de bikers pujant cap a Santa Mònica des de Llavaneres era notable, molts bikers, i tots però tots molt cordials i amables. Que bé compartir puntualment corriols propers a casa amb persones afables a dalt de la bike, rares vegades coincidim amb d'altres bikers dins del Drac, de fet quasi mai, diria que aquests darrers anys com a molt cinc o sis cops hi hem coincidit, com a molt, avui dins d'un tram de dos quilòmetres més de vint bikers, per ser prudent i no dir trenta.

Les dues bikes funcionen bé, el BB de l'Inbred no, aquest fa soroll, ara miraré de posar-hi remei, el pneumàtic Maxxis Ikon  EXO 3C TR, va molt bé, ara però motivat crec perquè és nou no ca tan bé com el vell Maxxis Monorail LUST, veurem, veurem. Abans d'atacar el BB he verificat els torniols de fixació del plat HBC, les tanques de les rodes CarbonTi, i faltaria fer el mateix amb els pedals Shimano 520, tot i que fa res que vaig posar greix a la rosca d'aquests. Avui com ahir sense menjar, beure, el bidó sencer de 500 ml d'aigua, a una temperatura de 30°C constats entre les nou i les onze del matí, sense càmera de 26", amb manxa, amb eines, amb un mar dormint profundament. 


Un instant el del Pas del Destructor memorable, minuts previs a la baixada pel Tintorer Llarg, aquest cop un descens prudent per un sauló molt i molt calurós. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperant, el vespre i les sensacions indicaran què fer, de mentre he de decidir si sustitueixo el BB de l'On One, veurem, veurem. 

Una nit la que ha separat els dos darrers Vols, plena de somnis intensos, no recordo quins, sí tinc present la sensació, omg, omg, omg, clau de la porta d'entrada als grans Vols?