Excepcional

El Vol d'avui, molt, una anada a SC al migdia a 27°C, teníem calor baixant OMG.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu, amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb aigua portant el bidó de més de 500 ml. Sense menjar, no en portava, sense incidències, sense coincidències, no sé com estava el mar avui. 

Les bikes volen, normal els Dracs fan això Volar. La millora rodadora de les bikes amb els Ikon EXO 3C TR té un mot que ho defineix, un 10 :-)

L'Inbred roda silenciosa, com feia setmanes que no ho feia :-)

MTB, MTB, MTB. 

Una tornada a casa amb la June, que bé que va la VW. 

Ara a tram de MTB, una jornada rodadora, molt, també breu, molt, però satisfactòria, i tant, em costa pujar, renoi, renoi, renoi.

Preparació

El primer grup de recanvis va arribar a casa fa res, pneumàtics, cadenes, les cales, ens faltava un segon grup de recanvis, els ferodes i el líquid segellant, aquesta comanda ha arribat avui.

Amb el líquid al migdia he pogut muntar els Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR del darrera de la Longboard, i també el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR davanter de l'Inbred, 29" i 26" respectivament. 

La diferència del 2.2 davanter que portava fins ara a l'Inbred vers el 2.35 que he muntat és notable. 

I del Maxxis Monorail 2.1 LUST que portava darrera fins ara vers el Maxxis l'Ikon 2.2 EXO 3C TR encara impressiona més, l'amplada, és que el Monorail es veu mini vers l'Ikon. 

L'augment d'aquesta als dos trens ha sigut considerable, veurem si tenim una millora pel què fa a absorció dels impactes, i una millora quan parlem de capacitat rodadora. 

La diferència de gruix de la carcassa lateral en detriment de l'Ikon TR tot i ser EXO és molt gran, el Monorail LUST dóna molta confiança en aquest punt, també és veritat que no ho he investigat però quan entrem a zona TPI TR la flexió d'aquestes carcasses més primes vers la resistència als talls laterals, per a mi és un territori desconegut, menys cautxú, més fibres, més lleuger, jo sóc més de 60 TPI més pesades que les de 120, però també en favor d'aquestes últimes fins avui els 120 TPI dels Ikon estan anant molt bé, sempre EXO això sí, i no perquè pugui afirmar que les versions sense l'EXO no siguint resistents que no ho sé.

També aquest darrer punt el d'aconseguir un pneumàtic més rodador el perseguim per a la Longboard, vull dir que el Maxxis Ikon 2.2 EXO 3C TR es veu més rodador que el Lynx d'Onza TR. 

En aquest cas fent referència al dibuix més rodador o d'aspecte més rodador de l'Ikon vers el Lynx. 

Aquest darrer però té unes parets laterals germanes de l'Ikon, i realment tal com indica és una mica més ampla que el Maxxis.

Amb la Longboard veníem dels Onza Canis que anaven molt i molt bé, i per problemes amb les carcasses que cada cop eren més primes vaig decidir passar al Lynx de la mateixa marca pel darrera, i canviar als Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR al davant. Les dues Canis de la imatge, la primera té les parets molt més primes que la del darrera. I aquest va ser el punt d'inflexió per decidir el canvi, tot i que les Canis amb aquesta versió de la imatge anaven molt i molt bé. 

Ara la Longboard roda un altre cop amb Maxxis, ara TR, ara EXO 3C. 

De l'Inbred també he canviat els ferodes del darrera, no per desgats, si no per treballar únicament una part d'aquests per la posició molt retrassada de l'eix de la roda i per tant dels disc un cop tensada la cadena, veurem, veurem com hi poso remei, perquè la pinça no pot anar més enrere, i per tant els ferodes no entren en contacte al 100% amb el disc, per molt poc però suficient perquè els ferodes no treballin planers vers al disc.

De la darrera sortida us vaig exposar que havia canviat en ruta els ferodes davanters, em vaig deixar per comentar que amb els meus vells Shimano XTR els ferodes orgànics SLX després d'uns primers metres frenen uns barbaritat, insistir que en canvi amb el frens Formula R1 de la Longboard únicament ens han funcionat els ferides sinteritzats de Kool Stop i de la mateixa casa Formula, els orgànics tenien un comportament xicletós raríssim :-(

L'Inbred com la Spot Brand ara també amb TR EXO 3C. 

De fet ara les dues bikes tot i portar diàmetres de rodes diferents, 26" i 29" rodaran amb amplades idèntiques de carcassa, 2.35 i 2.2, davant i darrera respectivament. De fet no ho he verificat, vull dir que la referència segons el fabricant és la mateixa. 

He netejat les dues bikes, demà verificaré l'estat del desgast de les dues cadenes, però això ja no serà fins després del Vol, de ser, tinc els recanvis de cadena, i demà també podria ser el dia de canvi del BB de l'Inbred del que també tinc preparat el recanvi, serà aquest darrer si toca el canvi de cadena, i si no dependrà dels ànims.

L'eix de l'Inbred, els eixos CarbonTi de 10/10. Els tensors On One funcionals si parlem de manteniment de la tensió, ara bé regular-la, la tensió, laboriós, força, menys però que amb els impossibles de la casa Spot Brand, i que la Longboard ara ja no porta, en benefici també dels On One. 

MTB, MTB, MTB. 

Preparant-les

I tant, i tant, els pneumàtics ja són a casa. Millor dit el gruix dels recanvis ja han arribat.

Els Maxxis Ikon tant en 26" com en 29". 

2.35 davanter per l'Inbred, 2.2 posterior per la 29".

Mateixes característiques de composició per les dues bikes.

Les cales Shimano les 51 per a MTB, ja són també aquí, i per tant les Shimano M230 tornaran a estar actives. 

Les cadenes HG40 també, he de valorar si passen a les trinxeres directament o esperen pacientment el seu torn. 

Els que ja són al seu lloc i demà ja començaran a volar són els mitjons Mavic Race, una bona decisió, i molt pràctica. 

Ara cal esperar l'arribada del líquid segellant Notubes, i els ferodes Formula R1 sinteritzats. 

Esperant a poder fer la comanda de la bateria XL pel Sigma Powerled. 

A nivell informatiu. 

MTB, MTB, MTB. 

2a part

Dels recanvis, a on primer vaig fer venir el líquid Notubes, i els ferodes dels Formula R1 de la Spot Brand.

I ara en segon terme la bateria de recanvis que venen cap a casa, tots l'A-B-C necessaris per la propera cita de MTB. 

Realment em calia fer aquest pas perquè un cop fet m'he tret un cert neguit de sobre. 

Parlem dels recanvis, dels components, del perquè tots ells són per a nosaltres tan importants. 

Fa uns tres anys vàrem valorar com a opció de pneumàtic davanter l'Ardent 2.4 convencional, alternativa interessant per ser competitius amb les nostres bikes rígides, crec recordar que també era EXO però no TR. Pel fet de no ser TR, no teníem encara aquesta alternativa amb Maxxis, aquesta opció no l'hem fet venir cap a casa.

Pel què fa els Ikon, he llegit a diferents publicacions dels USA aquests darrers anys, sempre articles, opinions, i sempre totes elles molt positives, estàvem en una posició similar que amb els Ardent 2.4, era un vol i dol, fins que fa uns pocs mesos amb la presentació dels Maxxis en la versió TR, i concretament els EXO, tant amb el model Ardent, com amb els Ikon ara sí va ser el moment de fer venir les que per a mi eren els dignes substituts dels apreciats Monorail en la versió LUST de 26", ara passats els anys des de les 26" de doble suspensió, en el cas que ens ocupa vàrem decidir canviar les gomes que havíem portat fins avui, concretament els pneumàtics Onza Canis TR, el motiu? la falta d'homogeneïtat de les parets laterals dels Onza Canis, que implicava que segons quines unitats per uns laterals més prims no podíem muntar-los darrera. Per altra banda teníem pendent també el canvi dels vells CrossMark LUST de Maxxis que encara feien camí amb la Vicious The Motivator com a pneumàtic del darrera. 

El primer test dels copdiciats Ikon va ser en la seva versió més extrema, la dels Ikon 2.35  EXO, i 3C, TR, davanter a les dues bikes de 29", que són els que encara ara porta la Spot Brand, i que fins el darrer dia va portar la The Motivator. Versió que ens ha funcionat molt bé, una carcassa que fins avui ni ha donat un sol problema, ara a la 26" jo porto la versió de 2.2 al davant de les mateixes característiques, vull dir EXO 3C TR, i també va molt bé. 

Darrera la Longboard ara porta l'Onza Lynx TR, i que jo sempre pel dibuix els hauria muntat davant no darrera, però tot el què he llegit és com a opció de pneumàtic posterior. 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2014/09/onza-lynx.html?m=1

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2015/05/bikes-punt-i-test.html?m=1

Aquesta versió Lynx TR de l'Onza es veu més sòlida que el Canis TR, va també molt bé, tot i que als primers quilòmetres fa molt soroll, fins el punt de generar un tremolor incòmode a les pujades, fet que em va inquietar i molt abans de rodar a l'Europeu de 24 hores SOLO de Finale d'aquesta edició 2015 per temor a que la meva primera impressió de ser una versió davantera i no posterior fos la bona i ser motiu de frenar la capacitat rodadora del conjunt de la Spot Brand. No va ser així, va rodar perfecte al circuit pedregós de Finale. 

Ara però per la propera WEMBO, en aquesta ocasió del Mundial també de 24 hores SOLO tenia diferents alternatives per mirar d'aconseguir un millor rendiment, com ho són com a primera opció la possibilitat de fer venir dues bikes noves, opció que ja estem gestionant, i en segon terme mentre estem fent aquest  pas, mentre seguim en aquesta direcció, era necessari mantenir les dues bikes actuals en perfectes condicions, i per tant calia decidir fer venir totes les millores necessàries per a les dues bikes amb les que estem rodant. 

És a dir la Longboard portarà ara al davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR, i darrera el 2.2 en la mateixa versió. L'Inbred canviarà el pneumàtic davanter Ikon 2.2 EXO 3C TR que passarà darrera, fa uns dos mesos que el porto, i davant vindrà l'Ikon 2.35 EXO 3C. Les dues bikes portaran ara Maxxis Ikon EXO 3C TR. 

Les cales Shímano per on anem? la Reina ara roda amb les sabates Mavic Fury, i Pearl Izumi 2.0 crec recordar aquestes segones, ara gestionarà un tercer parell de sabates, les clàssiques Shimano M230, necessita recuperar a les imbatibles Shimano com a recurs final en condicions extremes. Per la meva part també aniré amb tres alternatives, les Giro Privateer, i les dues Sidi Dragon 2. Les primeres reservades per les curses, les altres dues germanes per rodar dia sí dia també. Han de venir cales noves perquè no en teníem més, és a dir en tenim quatre, i ara en tidrem sis de muntades i una de recanvi.

Mitjons, sense dubtes, com jo amb els Pearl Izumi a on cada dia que surto en bike a l'estiu van agafats dels meus peus, sempre jugo amb cinc parells ala setmana, ara la Betty disposarà de cinc parells de mitjons Mavic amb aquesta propera arribada. 

Aprofito per esmentar que espero l'arribada de l'hivern més intens per fer venir els guants Hirzl per a la Reina, de poder i de donar-se l'oportunitat en vindran dos jocs més mínim. 

Ferodes i cadenes, Formula sinteritzades, i com a cadena la Shimano HG40. A nosaltres els ferodes Formula per a R1 si no són sinteritzats no ens funcionen, també ens funcionen les Kool Stop també sinteritzades, i les cadenes de 6-7-8v sempre de Shimano sense importar la gama. Aquest darrer punt el de les cadenes el tinc al punt de mira, concretament les HG71 són també interessants per a mi :-)

MTB, MTB, MTB. 

Tinc pendent la bateria XL del Sigma Powerled que vindrà per a l'Inbred, esperant a que estigui disponible, així com també he de fer venir, no urgentment els nous BB, dubto si decidir-me pels clàssics Shimano XT de 13€, o els indestructbles però també elitistes Chris King ceràmics de més de 100€. 

Fet aquest pas dels recanvis que us he exposat en primer terme aniré preparant la propera intervenció al blog dels nous components, perquè aquests no han parat d'arribar. 

Ja no et dic res si finalment venen les noves bikes, aleshores el blog tindrà un moment interessant, quasi tant com el de l'instant de la darrera arribada de la FAT d'en Xavi. 

Plans

Fets, plans fets, realitats diferents. Ho dic perquè ahir havia de ser una aventura per sobre dels 150 Km. començant a les 5 de la matinada a pedalar, i la realitat va ser un Vol per sobre dels 100 Km. començant a les 8 del matí.

Teníem les dues bikes a punt, i això va ajudar en la seva mesura a iniciar l'aventura, aquest cop esmorzats abans de sortir, per no ser un Drac el tram de dues hores de cada dia, si no una sortida rondant les 10 hores.

Ahir equipats d'estiu, portàvem a una de les bosses del darrera del mallot l'armilla, jo als primers vint minuts amb manegots Pearl Izumi, sí, sí, amb manegots, crec recordar que a 19°C a la riera de Llavaneres a les vuit del matí, 5°C més a la riera d'Arenys de Mar a tocar de les onze de la nit, culot Gore Bike Wear Power 3.0, tèrmica de màniga curta de la mateixa marca, mallot Single Speed Austràlia 2012, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Sidi Dragon 2 blanques, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques, guants Hirzl. Darrera de les tres bosses, a l'esquerra la manxa i el carregador amb el cable del mòbil tot protegit dins d'una bossa plàstic, a la del mig l'armilla i els manegots, a la de la dreta, un plàtan que va tornar sencer a casa. 

A aquesta mateixa bossa del mallot una  primera pedra del Dolmen de Ca l'Arenes, i una segona artificial propers a Cardedeu, aquesta darrera per la seva forma, la primera per ser del  mateix lloc que el Dolmen del -2500 abans de la nostra era, OMG.

Un inici fins al Santuari del Corredor conegut, un itinerari nou fins a Villalba passant pel Dolmen esmentat, descobert a finals dels XX (1997). A Llinars mengem un panet de Viena, jo dos, i mig llonguet, ja no serà fins a Vallromanes que gaudim d'un bon dinar, a aquest punt hem consumit mig bidó de més de 500 ml. d'aigua, al final de la jornada en vàrem consumir un bidó sencer més. Cava durant el dinar i molta aigua. Després refem el camí cap a Sant Celoni, a on hi arribem rars, minuts abans, a una aturada breu per repassar l'eix davanter CarbonTi de l'Inbred amb les meves eines, la Reina no tenia bones sensacions, una mica per tot, i aquestes, les bones sensacions ja no tornarien ahir. Menjàvem a SC, trufes de xocolata, OMG, tres, beure, aigua, molta, més menjar, pa, i més pa. 

Passats els minuts una calor densa ens va indicar que era hora de marxar, de tornar a SV sense passar per Blanes, dit i fet. Olzinelles el túnel del temps triat per ser prudents a aquest retorn al Mirador, mtb, mtb, mtb. 

Del pas per Olzinelles, no recordo res, OMG, sense Falgueres Màgiques m'adono que tampoc recordo res. Després el pas per Collsacreu, Arenys de Munt, per Arenys de Mar a 24°C a les deu tocades de la nit,  Caldetes, i directes a casa per Milans, tot per ser propers als 100 Km, i per mirar de ser per sobre dels 2.000 m +, aprofitant el darrer dia dels Vols prudents. Arribada al Mirador a tocar de les onze de la nit sense les bones sensacions, és cert, però havent abandonat bona part de les dolentes. 

Les Sidi Dragon 2 bé, no són les Giro Privateer, en cap cas, en cap cas, però bé. Què dir dels guants Hirzl, van molt bé, quasi tant com a guants com l'Inbred com a bike. Ahir mentre rodava des d'Olzinelles cap a Collsacreu per la pista que va al Santuari de Sant Martí de Montnegre la pensada era, va tant bé, però tant que crec que supera l'etapa de la Superlight, no ho sé, i amb aquestes pensades res és fosc tot i que a aquestes alçades ja feia una bona estona que rodàvem amb els llums en marxa Cateye-Sigma Powerled. 

La nit passant pel Montnegre té el to de les grans gestes, i cada mirada a l'horitzó és plena de magnífics instants, breus, sí  però seguits, tant que costa de gestionar el moment.

El terreny literalment impecable sempre però de podi el del Montnegre per la seva cara mirant a Olzinelles, amb una adherència sensacional al mateix temps que molt i molt rodador, costa de comprendre però és una realitat.

Ara, avui descansant, una setmana de 6/7 Vols,  està prou bé, no molt bé, si miro el què queda per fer, però si miro enrere aleshores un somriure :-) marca el to de la sensació de satisfacció. Tornant al primer pla, el què queda per fer saltem a 7/9, retorn per nombre, no per tipus a les propostes de febrer, març, abril, i maig que ens han portat el millor resultat, un títol de dos, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Mirant cap als USA

Un inci de jornada ahir a les sis del matí, de fet uns minuts abans sortíem des de casa direcció a Blanes, el destí final SV passant primer per Blanes, Sant Celoni, Vallromanes, i finalment una altre cop a casa. No és una volta nova, en cap cas, sí una volta que ara feia mesos que no fèiem.

Un inici a 21ºC a les sis del matí a la riera de Llavaneres, la temperatura més baixa d'aquest estiu per a nosaltres, i un final a uns 23ºC  a tocar de les deu de la nit crec recordar. 

Un despertar sota la refrescant música de la pluja, lleugera aquesta, si més no d'inici, i fins a Blanes a on ja no va ser lleugera si no intensa. En tot cas no ens va fer dubtar de fer el Vol veure que aquest podria ser amb aquesta climatologia, de fet el dia abans ja rodàvem en les mateixes condicions fent un Drac en la seva versió menor. A casa la pluja si no va lligada a les baixes temperatures, ens és amiga, queden lluny les rutes per Sant Elies sota tempestes de primavera a on els corriols deixaven de ser-ho per passar a ser torrents, ara passats els anys aquest és un aspecte que es manté, vull dir no com la calor extrema que ara no podem rodar quan ella imposa el decorat del Vol.

Un esmorzar breu de minuts amb panets de Viena, a Blanes, a la plaça, sota d'un arbre, xops però sense fred. 

Per prudència portàvem les armilles, les Lites, que no hauríem d'utilitzar durant tota l'aventura, ni quan a Blanes al punt més extrem del port la pluja en forma de ruixat intents ens va mirar de proposar una aturada que no va ser acceptada. A aquest mateix lloc tornant del port ens vàrem aturar a comprar l'esmorzar que us esmento, sis panets, dels que tres ens van servir d'energia per a la resta de la ruta, també mig plàtan, més una cola i una mica més a SC, així com formatge i unes galetes salades a aquesta mateixa aturada. 

Entre Blanes i Tordera, una aturada d'emergència germana petita de la viscuda amb en Xavi a la Cerdanya, aquest cop moitivada per una nit anterior vestida de muesli amb xocolata, fet aquest que va marcar les rares sensacions des d'aquesta aturada fins arribar a Vallromanes, és a dir unes cinc hores diferents.

De tota la ruta, únicament exposats al Sol, i de manera intermitent des de Llinars fins a Vilanova del Vallès, perquè abans la tempesta, en temps real i com a avís de poder ser sense ser a la majoria d'estona, va ser la protagonista sempre, no a aquest tram de Sol intermitent a on no rodàvem bé, de fet hem quedat lleugerament torrats, cal tenir present que aquesta exposició al Sol tot i ser intermitent és la primera que fem aquest any, i espero que la darrera, espero, aquest és l'objectiu. 

A Vallromanes, aturada llarga, perquè la tempesta ja feia estona que havia donat pas a un dia brillant, i per tant molt calorós, fet que ens va marcar que esperaríem a la darrera hora de llum per refer la ruta fins a casa, pa amb tomàquet, una llesca, embotits, un Frigo-pie, una mica més de mitja cervesa, una cola, i un bon cafè els amics energètics d'aquesta aturada. Inclosa una dormida profunda esperant'arribada del vespre, que va arribar a quarts de vuit les vuit, i aquest va ser el moment d'inciar la tornada cap a casa. 

Una tornada ràpida, a on vèiem a l'horitzó un cel de tempesta a SV, que va ser realitat per una lleugera pluja, molt lleugera als darrers quilòmetres. 

Un inici de ruta amb llums, Cateye-Sigma, i un final idèntic, per beure, tres bidons d'aigua de poc més de 500 ml. no ho sé exacte perquè són nous, els vàrem fer venir per ser de 750 ml. però no ho són, com? com sona, com sona, amb eines, amb manxa, sense incidències, fora del soroll del BB, que ara sí crec poder afirmar que és ell el responsable del molest soroll, sense coincidències, amb un mar amb la mosca al nas. 

Dur el darrer pujador fins a casa, no per fatiga que també, si no per les conseqüències de la breu i intermitent exposició al Sol, el fet és que una primera baixada seguida del darrer pujador fins a casa ens va provocar d'un refredament baixant, i un escalfament sobtat començant a pujar, i OMG quin sensació més dolenta, de breus minuts, certament, de dos o tres però aquests van ser els únics en tota l'aventura. 

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperant el proper Vol, que no sé si serà avui, o ja quedarà per demà, un canell esquerra ressentit, lleugerament però en definitiva resentit poden fer que tot quedi posposat per demà. 

Test finalitzat

Tot bé, ara a preparar la crònica.

MTB, MTB, MTB.