Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lynskey. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lynskey. Mostrar tots els missatges

dissabte, de desembre 05, 2020

7°C i 3°C )

Les condicions de temperatura dels darrers dos Vols, com ho he fet per sortir en aquestes condicions passant a ficar-me a dins de les armadures de gala pels Vols ha sigut perquè el dijous i avui dissabte ha coincidit que el Sol ha sortit a l'hora del Vol, ahir mateix divendres que estic descansant de bike tenia moltes ganes de sortir, feia Sol, una mica, però vaig seguir el criteri prudent de respectar la seqüència que m'ha portat a aquesta repetició ara de quatre Vols per setmana, i que vull passar a cinc, i després a sis, però no ara, en tot cas el Sol a les darreres dues sortides dins de dues jornades amb el cel tapat ha sigut el catalitzador per sortir a rodar, un terme rodar que no indica en cap cas la realitat, perquè entre setmana per no dedicar-hi més temps, i els caps de setmana pel confinament no surto d'un radi d'uns tres quilòmetres com a molt de SV i per les característiques del lloc o puges o baixes per tan puc decidir el ritme i prou per fer-ho, però no el desnivell, i si no vaig lluny no tinc possibilitat de fer planer sense coincidir amb cotxes i/o persones, i sense mascareta he d'evitar a aquests darrers sí o sí ))

Avui he pujat un xic les pressions dels Ikon que havien perdut una mica de fa tres sortides cap aquí, i també he netejat frens abans de sortir. Avui per a entre 3°C i 5°C he sortit amb camals, Gore C7 2in1, tèrmica Merino de màniga curta, Gore paravent finíssima, Gore d'hivern de canya mitja, Hirzl prims, protector de coll, Spōk, Five Ten, Oakley fotocromàtiques, Giro, i he arribat el Mirador amb una certa i lleugera sensació rara els dits dels peus, les Kestrel són tan rígides que costa sentir-se bé tot i a temperatures templades, amb temperatures baixes doncs això, però avui tocava Five Ten i més val seguir sortint amb elles perquè el seu dia en vaig fer venir un primer joc que és amb el que estic sortint però m'agraden tan per concepte que en vaig fer venir un segon joc idèntic, sí senyor, per allò de no volies caldo? doncs dues tasses, així que un cop per setmana o cada setmana i mitja les Kestrel surten o surten, així aniran cedint una mica, espero. Els que funcionen perfectes són els culots Gore C7 2in1, van molt bé, en tinc quatre i crec que en necessitaria dos més, perquè ara roten els quatre ara sí ara també, no surto amb res més, els mallots estan sortint també crec recordar cinc Alp-X paravent, i la resta de mallots models diferents, però no marca, però pel què fa a aquests culots i mallots esmentats són ara mateix els pilars de les armadures. 
I si anem a zero graus entraran en escena les tres jaquetes Gore, de fet la jaqueta Alp-X ja ho ha fet, i ara que hi penso crec que serà la que em cuidarà demà, de donar-se les circumstàncies favorables com avui de sortir a rodar. Ho escric pensant una mica que favorables i 3°C pels genets del Mirador ve a ser quelcom per rememorar, que bé, que bé. Com us deia si baixen més les temperatures sortiran les jaquetes Xenon de Gore, així com les tèrmiques de màniga llarga de Merino més denses també, les botes d'hivern, els guants, i la gorra també per a clima proper a 0°C, que si seguim així hi som a tocar a dos, tres dies vista. Tot i que jo encara les armadures de gala d'hivern no les he tret de les seves caixes on reposen des de la darrera estació freda, veurem si a la cinquanta els hi toca entrar en partida.

Aquest vespré he arribat del Vol a les cinc, i fa uns minuts les vuit tocades del vespre pensava que tenia ganes de sortir a rodar ara, no ho faré, però és la millor pensada que vull tenir quan parlem de Vols, voler-ne més, curiós vers els que us exposava ahir )

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de novembre 08, 2020

Inbred )

Passats els dies d'aquesta aportació, mentre no la publicava he anat a rodar per darrera del Mirador, rodant a cada Vol els vint quilòmetres, diumenge vaig sortir en una bike de privilegi, l'Inbred, com va aquesta bike, la diferència entre aquesta i la de les rodes més grans és que amb l'Inbred cada metre no té desperdici, reactiva, fins i tot diria una mica nerviosa, lleugerament, però amb una característica que la fa super especial com ho és el fet de ser germana de la Superlight, de fet descansen a la mateixa planta del Mirador, les dues tenen un punt proper, per rodes, per geometries, per color també cert, i perquè bona part de l'equipament que porta la rígida prové de la Santa Cruz. 

Curiós que vaig sortir amb la 26" i des d'aquella ocasió les mixtes han sigut els únics Dracs que han sortit, ara vestida amb faldilla escocesa, és a dir Arch a les dues rodes, Ikon darrera, Ardent davant, 2.35 les dues, el seient, que bé haver recuperat un cop refet de la llarga lesió del 2018 el seient Tune? També he tornat a pressions baixes, molt, i certament que els TR EXO 3C de 2.35 van prou bé, sempre que combinin amb les llandes més amples, per altra banda ara per ara segueixo amb el plat de 28 dents específic per Escòcia, hauria d'haver passat a 32 un cop aquí, però ja el porta l'Inbret, i la Vicious va amb un 42 crec recordar, no recordo ara el pinyó de la Lynskey però tinc present que és un punt que tinc pendent per poder millorar els Vols de darrers de casa. No he caminat pel què fa a manillars Moots, no passa res, però fer-ho m'ajudaria a caminar una mica pel què fa a quadres nous pendents de muntar )

En tot cas cada setmana la bona notícia és que els Vols es van repetint entre seqüencies de tres i quatre, i per aquest motiu cada dia que passa les sensacions rodant van poc a poc millorant, m'ajuda força el fet d'anar tan lleuger, un pes ben afinat pujant fa que tot sigui una mica més fàcil, no tot havia de ser negatiu en aquests darrers dos anys d'una certa aturada dels Vols vull dir fa molt poc que he pogut tornar a muntar els components de la Lynskey el nivell de les condicions i d'exigència de Fort William, fins fa dues setmanes tota la feina feta a les bikes durant el 2017 i 2018 semblava que hagués estat d'alguna manera equivocada, ara sense les molèsties físiques la pensada torna a ser de ser propers a la perfecció, evidentment vista aquesta qualitat des de la meva llera, de fet aquesta tarda he modificat la bike de la Betty de manera idèntica a la meva pel què fa a rodes, ha sigut rapidíssim. En aquesta direcció els resultats semblen bons, avui he sortit a rodar sota una pluja simpàtica, ara sí gràcies a una seqüència de Vols repetida li tinc agafat els pols els equipaments, facilita molt poder triar un equip que funcioni per a cada dia quan surts ara sí ara també, tens més sensibilitat a la realitat que t'espera un cop a dalt del Drac , i els darrers dies entre 6ºC i 12ºC sempre he anat molt ben equipat, i avui sempre entre els 9°C i els 10°C tot i la pluja la sensació tèrmica ha sigut inapreciable, vull dir si no hi penso vol dir que vaig molt ben equipat. No rodo més de dues hores tocades, vaig començar amb vuitanta minuts crec recordar, i ara estic entre els cent vint i els cent quaranta, i no m'he proposat res més, sí que a minuts de començar a tornar cap a casa sempre penso crec que seguiré, però no ho faig per prudència, ha funcionat fins avui, doncs segueixo amb aquesta seqüència. Per res vull perdre l'oportunitat de seguir dins dels Vols, molts dies sense poder fer-ho, mesos, més d'un any, com per ara perdre aquesta preciosa ocasió que tinc, de deixar de gaudir-ne.

Un altre punt important, la Transportadora, aquesta modesta joia acaba de sortir d'una nova reparació, que ha fet que encara vagi millor, que bé, que bé, un plaer conduir-la, dolça, dolça, dolça, molt, l'he agafat per anar a SC avui, motivat perquè el nou Gran Drac en moll té una conducta divertidíssima, cert, però no sempre estic prou concentrat per estar el nivell de pilotatge que requereix, aleshores la T5 em cuida amb una rodar pausat, segur, i tranquil )

Els Grans Dracs de dues rodes, els primers test d'un d'ells de les versions californianes estava pendent de poder ser traslladat amb la VW a SV, però primer calia reparar-la, no per res, no era una reparació important, podria haver anat a recollir-la i portar el Gran Drac cap a SV, si no perquè vull que la Transportadora estigui impecable per a una jornada de test que ha de ser memorable en majúscules, recollir un Gran Drac de test no ho faig cada dia, fa molts anys que no en carrego un, molts, més de vint, i únicament el disposaré durant unes hores, un dia concretament. De mentre concreto la jornada de test estic seleccionant un nou equip, el primer més XC no em serveix ara, i aquesta nova armadura és més sofisticada que la primera, més DH, he de dir també que el pressupost imposa, no per res més que ja tinc una primera armadura complerta a casa que no sembla que tingui futur, i ocupa molt espai dins dels trenta metres quadrats de casa, i una segona ara encara més voluminosa, molt més que la primera em frena, si finalment tindrà ús aleshores perfecte, i tant, però si finalment el seu destí és germà del primer, bé, tampoc passarà res, necessito fer aquest recorregut, i si no té continuïtat benvingudes les dues super armadures, un privilegi haver pogut fer-les venir, això si em decideixo a fer venir la segona, que encara no ho he fet, tot i que estic a punt. Dubto també de si en aquesta ocasió fer venir un equipament més modest, o una versió reduïda a diferència de la primera que va ser de cap a peus, però no ho crec, de fer-ho fem-ho bé. Sóc del pensament que quan hi poses totes les eines, tens més possibilitats de fer, i de fer-ho bé, però no sé segur si aquest és el cas. En tot cas seguirem com fins ara aquest fil conductor.
Referit a l'equipament sense anar més lluny, ajuda molt tenir diferents equipaments de pluja potents a punt quan tens ganes de sortir, i el temps no ajuda, i certament que ha anat molt bé, molt, tornar del Baix Montseny amb la Transportadora pensant en el proper transport del Gran Drac de dues rodes, i un cop el Mirador triar l'armadura per pluja i sortir a rodar sota aquesta, que tot i ser lleugera convida a deixar-ho per un altre dia, és sensacional, i tant, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de novembre 01, 2020

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de maig 02, 2020

29 )

Que bé que van també les nostres 29, les quatre, i tant, i tant, com les dues Lynskeys en 27,5 de la darrera intervenció, les Lynskeys, la Spot Brand i la Vicious en 29 van també genials, i tant.

De fet quin privilegi poder gaudir d'aquests Dracs, de tots ells, o millor dit, pensar-hi, perquè avui després de poder, nosaltres res de res, a casa, i des del Mirador mirant com passen en bike, corrent, a peu, renoi, i nosaltres aturats com si estessim a la 17, no a la 18 )

Per tant seguim confinats, ara per ara, i poder sortir per decret no ens ha inspirat avui per avui. Sí però que vaig pensant en els nous components de les noves bikes, poc a poc. 

Amb les 29 igual que amb les 27,5 penso en el tema dels pneumàtics, de les gomes ideals, i un somriure em ve seguidament, també pausadament, quan penso en aquest punt en el fet que  podria indicar possibilitat de Vols, bé que tinguem formalment la possibilitat de sortir, i que les pensades siguin de pneumàtics interessants, és de tram, i tant, i tant.

Amb el darrer Gran Drac, ja que parlem de pneumàtics, una elecció unilateral del concessionari dels dos pneumàtics davanters amb menys de vint mil quilòmetres per uns de més adherència, i tot i que amb un perfil correcte però diferent de l'original, més quadrat, des del primer metre, i no és metafòric va modificar que no empitjorar el comportament, l'agilitat extraordinaria que presenta aquest Gran Drac, la vivacitat en trams revirats,  fet que va implicar passades unes hores de tornar a muntar els vells, com sona, que tot i no ser nous sí que mantenen aquesta diversió que tant valoro en aquest Gran Drac, i concretar que calia tornar a demanar un joc nou, però aquest cop idèntics els pneumàtics originals, i així estem. 
Ara el concessionari està tancat, he de muntar properament aquests pneumàtics nous que estan dipositats a l'estanteria del taller des de just abans del confinament, o sigui que quan sigui prudent posaré fil a l'agulla. I veure quin destí li dono el joc nou estrenat i prou, bé pot passar, tot i no ser una decisió meva, cal tenir paciència :-)

Sobre els Dracs, amb ganes de localitzar els components per muntar les noves bikes, i aquest aspecte de les gomes, a veure, a veure. De fet motivat a pensar-hi, res més, fin i tot a fer-los venir, a muntar-los no tant, caldria una logística complicada per poder organitzar la seva zona de descans del Mirador, i l'ús, la seva utilització un cop estiguin tots a punt no sé massa bé quin pot ser, vull dir que no són bikes que millorin les actuals, ni facin un paper diferent, i per tant diria que tinc una certa confusió, o no, o no. Per què les vaig fer venir? avui quasi que tinc dubtes, bé de dubtes en tinc a centenars, vull dir sobre pneumàtics pel fet que ens ocupa, no ho sé, d'entrada, després dels primers minuts sí que en sé el motiu, que no és d'exposició, ni molt menys d'argument breu, i té una relació extensa amb les dues darreres curses de 24 hores SOLO, de Finale 2018, i la WEMBO d'Escòcia del mateix any, bàsicament, les males sensacions a les dues aventures a diferents hores la quinze i la dinou respectivament, el què queda passats els mesos d'aquestes dues treballades experiències de 24 hores és el motiu de fer venir els nous Dracs, i ara d'entrada també penso que les Lynskeys actuals que tenim i que les vàrem fer venir expressament són ideals per a les nostres properes aventures SOLO, de ser, de ser. 

En tot les bikes noves estan ja el Mirador, i no dues, si no tres, i totes estan descansant a la Transportadora, vull dir, és a on som, i així mentre aquest és l'estadi no fan, i quan ho esmento sempre penso, el problema de les rodes i els seus respectius Ikon, de totes elles amb el  segellant Notubes quan aquestes no surten a rodar, és el primer problema per mi quan les bikes estan aturades, renoi quina llàstima pensar així, no dic trist perquè tenim rodes, aquest ja és un bon punt de partoda, i quines rodes, el què vull dir és que un líquid sigui el motiu de no fer, o de valorar de no fer, bé, també em ve condicionat perquè anys enrera no tenia la tècnica que es requereix per fer pujar els pneumàtics TR, i menys per muntar-los a les llandes, se'm feia un calvari muntar els llavis dels pneumàtics, després passats els anys vaig millorar aquesta tècnica, no sense espatllar entre muntatge i muntatge un tendó del dit gros de la mà esquerra, com sona, com sona. Però en primer terme segueixo pensant com si em seguís costant horrors, he de pensar que ja passarà, perquè si no, no tindrem mai les bikes noves, que tampoc passaria res perquè tenim les dues Lynskeys totalment a punt per iniciar Vols i perfectament preparades pel propers reptes SOLO, de donar-se les circumstàncies per fer-ho. 

Spaceframe, un bon nom aquest, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

diumenge, d’agost 24, 2014

Anniversary

Lluny d'on som, sí, propers però a pensaments per conceptes.


MTB, MTB, MTB.

https://www.lynskeyperformance.com/store/mavic-limited-edition.html

Fem un cafè?