La ruta va començar abans, darrerament ens costa pedalar el cap de setmana abans de les nou del matí, no va ser aquesta l'ocasió i les vuit va marcar l'inici de l'aventura directes a Vallromanes, a on un bon esmorzar, quatre panets de Viena amb formatge, botifarra blanca, i pernil salat, protagonistes d'aquest instant, una cola, i un cafè descafeinat amb un bon tros de coca va marcar el final d'aquest. Una hora després reiniciàvem el Vol ara direcció al Baix Montseny, el dia des de primera hora era gris, sense Sol, anàvem equipats amb un mix primavera-hivern, calçat d'estiu Giro Privateer amb punteres Mavic, mitjons Inverse HM tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS de Gore, als primers quilòmetres a 13ºC a la riera de Llavaneres amb els guants Alp-X de canell curt de Gore, i el protector de cara i coll, per després canviar als Hirzl i rodar sense el protector de cara i coll. El protector de coll i cara va tornar des de Golinons fins a casa.
De SV a Teià amb vent a favor, un cop a Vallromanes el vent era inexistent, després direcció a Sant Celoni el vent ja va tornar, i la sensació era d'haver de treballar més a dalt de la bike, bé no era un sensació era un realitat per un vent a la contra persistent. Volíem anar a Santa Margarida però ho vàrem deixar per una altra ocasió, anant directes a dinar, a on un pa amb tomàquet amb pernil salat, galetes, una cola i una cafetera sencera descafeinada van ser els reis del moment.
El pla des de SC era anar a Blanes, no va ser, no va ser.
Va ser una decisió de darrer instant, sí, però era una proposta de la setmana passada mentre ens dirigíem a SV des del Baix Montseny, perseguint no tornar per Blanes i fer-ho ja aquest mes de març augmentant un xic el desnivell.
El Montnegre estava literalment banyat d'aigua, tanta que la muntanya sencera transpirava a cada racó dolls d'aigua, OMG. Quan torno al Montnegre sempre em quedo aturat, quin espai natural, omg, omg, omg.
Mentre pujàvem des de Sant Celoni els primers metres vaig anar veient la notable diferència del nostre estat de forma a dalt de la bike, seria més concret dir com vaig veure clarament quan feia que no fèiem un Montnegre, massa temps, i que hem fet molts quilòmetres, molts des de la darrera anada a aquest espai de somni. Si bé és veritat que és una ascenció important, també ho és que hem vist un Montnegre diferent, molt, el motiu és clar anàvem més sencers pujant, i per tant podíem gaudir molt més del sensacional entorn que ens envoltava. Fins i tot la Reina que durant tota la sortida d'ahir no va tenir mai bones sensacions, a aquest tram va gaudir del pas per aquest indret que tant significat té per a nosaltres. Ja fa anys de les pujades de la Betty al Montnegre amb la lleugera K2 de l'Home del Montseny size XL, i tant, i així ho recordava ella mateixa ahir, concretament estem parlant del 2003, han passat els anys i ara ho torna a fer com amb la K2 amb una bike rígida de pesos idèntics, per sota dels 9 Kg. curiós, curiósa l'evolució a casa a dalt de les bikes. Hi ha petits detalls que no coincideixen entre la K2 i la Spot Brand, com els frens, ara de disc, com les rodes, ara 29", canvis remarcables cap més.
Des del Santuari del Montnegre vàrem fer una nova variant, no seria a l'inici de la ruta aquest mot el més encertat, sí que fa anys que no fèiem aquesta ruta, com és anar d'aquest punt fins a Calella.
Gràcies a aquesta decisió sí que ens va caure un magnífic present perquè si bé la ruta va ser exigent, molt, també va tenir sorpreses de trams ara sí nous per a nosaltres, i que de ben segur seran tornats a visitar en les variants per anar a Sant Pol i a Canet de Mar. Una ruta la d'aquest darrer tram que ens va deixar finalment a la rotonda de l'entrada de Calella venint de Sant Pol de Mar.
D'aquí sense tocar la carretera fins a Caldetes, la carretera general a quarts de nou estava quasi deserta, excepcionalment hi circulaven alguns cotxes, nosaltres amb un vent favorable directes a posar punt i final a aquesta aventura que sense cap mena de dubte té com a protagonista únic el Montnegre, ho pensava així ahir mentre hi érem, i ho penso ara mentre escric la crònica.
Sense beure aigua en tota la sortida, he de pensar que no és preocupant, i que ve motivat per la presència d'aquest vent fred, sense coincidències.
Amb una incidència, a les costerudes pujades direcció a Calella per Golinons, pel Corredor de les Guilles la Vicious cada tres girs de plat fa un soroll, lleuger però sonor, sembla la cadena oberta, he de fer una bona neteja de les dues bikes i mirar si és el BB, o la cadena, d'aquesta última podria ser per una dia entre molts bassals que estés massa seca tot i haver-la netejat abans de començar la sortida. Amb llums baixant direcció a Calella ja abans de Golinons, amb un mar a la nit més enfadat que durant el matí, OMG.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, a dos mesos de la que hauria de ser la propera cita.
MTB, MTB, MTB.
