Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fort William.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fort William.. Mostrar tots els missatges

divendres, de desembre 04, 2020

Van passant les setmanes :-)

I els Vols entre Dracs van siguent una realitat, que bé, també he de compartir que els darrers, uns cinc o sis, dies d'aquesta setmana i particularment el d'ahir no m'ho he passat bé, tampoc malament, però és que a les darreres jornades i molt especialment ahir encara no portava un quart d'hora que ja estava esperant finalitzar el Vol, curiosament físicament vaig prou bé, però mentalment no estic sembla per gaudir dels Vols, ho escric i no em va bé el què ús exposo, bé no ha de ser satisfactori tot el que sigui, això no indica que no sigui positiu fer-ho, vull dir el fet de compartir-ho. El què no sé és si m'ajudarà forçar el mantenir la seqüència dels Vols quan la pensada és l'esmentada, el moment tan singular, tan plural a l'hora, que vivim, a nosaltres no ens porta a estar predisposats, no concreto a què, perquè crec que és general, no ajuda a massa bé res, tot i així, tot i aquestes circumstàncies el dimecres el matí vaig anar a veure dos Grans Dracs de dues rodes a Palafrugell, i bé quasi torno amb ells a dins de la Transportadora de Dracs, finalment va quedar ajornat a dijous, i com són les coses que ahir el vespre vaig abandonar el propòsit de portar-ho a terme, llàstima perquè tot i haver sigut meva la decisió de deixar-ho córrer, avui passades les hores segueixo pensant que era una bona proposta, he de pensar pel fet de ser dos Grans Dracs de dues rodes idèntics, però no passa res, mentre mirava de fer-los venir ja una mica desorientat sonava el mòbil amb una nova proposta, amb uns nous candidats, fet que constata que a data d'avui passi el què passi el Sol segueix sortint cada dia, oi?

Equipaments específics dels possibles nous Grans Dracs, tot aturat )

Funcionament de la Transportadora, quasi de 10/10.

Components pendents de les noves bikes, no he fet res, curiós, hi ha Vols ara sí ara també però aquest retorn els Vols no va com esperava, ni com havia sigut els darres anys, ara estic refent les Lynskey a on estaven per Fort William 2018 i deu ser que no dono per més, cada dia penso en l'Ibis, i cada dia ho deixo estar, bé, després d'un dia en vindrà un altre, he de pensar. Prou feina tinc a recordar quines rodes tins per les Lynskeys, no recordava que tingues dos jocs complerts amb llandes Arch, i sí les tenim, i són les que piorten muntades ara mateix en substitució de les Crest, vull dir l'aturada el novembre del 2018 va ser molt amplia i contundent, i fa unes setmanes ara, des de l'octubre del 2020 que estic recuperant els detalls del treball fet del 2017 i el 2018, fins i tot em costa de digerir, molt, el fet d'aquest buit d'informació, no recordava fa uns dies perquè tenia dos Ardent, i era per si a Fort William es requerissin, però fa res no ho conseguia entendre, curiós, molt curiós. També és cert que el fet de quedar de cop apartat dels Drac, dels seu ús diari, i per tant dels Vols, no ajudava, i que recuperats els Vols cada petit detall va recuperant la seva posició, el seu propi pes ponderat, però és que hi ha moments que ni recordo que tenim dos quadres més de titani nous per preparar, i mira que els tinc dins de les caixes de la pròpia marca totalment visibles, vull dir no estan a un racó a on no hi penses perquè no les veus. 

Estic fent un primer treball pel què fa a l'alimentació dins dels Vols, per estar preparat per si les coses milloren i els Vols SOLO tornen, i si no fos el cas de mentre estic aprenent un altre cop alimentar-me correctament mentre rodo, a fer funcionar el pilot automàtic dins del Vol, és a dir sense haver de pensar, quan parlem de reposició d'aliments, perquè a partir de la volta cinc jo ja no penso, i puc afirmar que des decla tretze únicament descompto disset voltes més fins arribar a la trenta, i la resta de detalls dins del SOLO va en automàtic, i un cop a la trenta,de ser, vaig boig per fer-ne més, més que a l'inici, curiós, és que de principi necessito calma, i no és fins le tretze que em passa això, i no és fins la trenta que em sento realment molt bé per començar a rodar, bé segur que té una explicació lògica, de mentre però vaig treballant per adaptar-me a aquesta vella-nova alimentació a dalt del Drac.

He de dir, d'insistir que ajuda molt sortir regularment a seleccionar l'equipament adequat, ahir mateix a 7°C tota l'estona i les sensacions tèrmiques seguient sent inexistents, que bé, que bé, que bé.

El més nou dels Grans Dracs m'ha portat avui el Baix Montseny, OMG quina super experiència de conducció, quin privilegi pilotar-lo ))

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’octubre 19, 2014

Diumenge

Ara passada la primera setmana, i sembla que Fort William encara no hagi passat, que no hagi sigut. 


Com pot ser? segurament per la desproporció del temps que requereix preparar-ho vers el temps que té de duració l'aventura, ja no dic la cursa en si mateixa, no, és dura i certament exigent, mentre hi ets no hi veus mai una hora de finalització, veus el segon, el minut, i a vegades segons la distància recorreguda per volta fins i tot l'hora, però és que si l'inici va ser un dissabte, set dies abans de la cursa i va finalitzar deu dies després amb l'arribada a casa després del trenc d'alba aquest passat dimecres, tot i així s'ha fet extraordinàriament breu, OMG.


Ara entre pensaments molt càlids, a punt per un primer Vol. 

Però abans, fem un cafè?

La crònica d'aquestes 24 hores SOLO, d'aquesta  tercera edició del mundial, aquest cop a Fort William va fent el seu camí, MTB, MTB, MTB. 

divendres, d’octubre 17, 2014

Escrivint-la

La crònica de la cursa de Fort William, oh yeaaaaah!

És un bon pas, poder iniciar aquest procés de començar a canviar pensaments en paraules, i de paraules a lletres, fins avui no podia fer aquesta gestió, aturat, molt, per una exigència de l'aventura en conjunt.


Ara, aquesta tarda, vespre per a mi, sembla, tot indica que el camí d'aquesta traducció s'ha fet visible, i a partir d'aquí la crònica anirà agafant la seva forma. No necessàriament el text en la seva totalitat, perquè ara tot just he començat,  però el text ja roda pel meu cap.

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac, pensant en si demà hi haurà aventura de bike, o si serà jornada de descans, que bé, que bé, que bé.

Claror grisa

Entre les millors, poder seleccionar el to, un privilegi per a mi.


Ara descansant d'aquesta sensacional aventura, OMG.

Volia iniciar els Vols la matinada d'ahir, no serà de ser fins demà, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Fem un cafè?

dijous, d’octubre 16, 2014

El trànsit

És això, trànsit, vull dur cal deixar passar les hores, no dies, demà al matí és un bon dia, com també el mig dia, fins i tot la tarda.


La crònica de la cursa ocuparà aquests temps, de ben segur, de ben segur. 

MTB, MTB, MTB. 

De mentre des del Mirador del Drac, avui és el primer dia que he respirat, això ha sigut després de guardar la June, al racó de la transportadora de Dracs, pel fet de ser el darrer de no fer-ho, omg, omg, omg.

Un procés pacient el d'exposar el castell al sol durant el matí, renoi. 

dimecres, d’octubre 15, 2014

Tornant

Siguent a casa, grans instants.

Mirant de pensar en la crònica de la cursa de les 24 hores a Fort William.


Color no en va faltar, oi que no?

Encara no sé massa bé per on començar, he de pensar que motivat per la fatiga d'aquesta tornada de 27 hores fins a casa en la June. 

Costa gestionar, digerir aquesta experiència viscuda per a nosaltres molt lluny de casa. De ben segur però que passades les hores, ara ja sóc al llit a punt de fer el primer son, veuré més nítidament com proposar la crònica. 

De l'anada i la tornada crec que ja no cal fer crònica, hi ha proutes aportacions fins ara, i per tant he d'estructurar únicament l'aportació de la cursa i prou, mtb, mtb, mtb.

Casa


Fa minuts són les vuit del matí de dimecres. 


MTB, MTB, MTB. 

Una tornada llarga i densa, OMG. 

dimarts, d’octubre 14, 2014

Retornant als origens

OMG.


Vull dir, fent camí cap a casa, les imatges del lloc que deixem, de Fort William, memorables, l'aventura de ser present a aquest campionat a la seva tercera edició, memorable, com també el resultat de la Reina, i la meva experiència a aquesta edició del 2014 de la WEMBO, portadora dels millors projectes, per a nosaltres, i per a Catalunya, oh yeaaaaah! 

A mi Déu em concedeix una oportunitat cada molts anys, oportunitats que jo no sé interpretar, i per tant tampoc gestionar. Ahir ell me'n va proposar una que puc veure-la com una sobre-compensació :-) fins i tot puc pensar en un excés de bondat. 

Ens emportem un títol de la nostra disciplina del campionat del món de 24 hores SOLO, de dos possibles, però el títol aconseguit i el pa rodó que ens emportem sota el braç fa que tot i no saber gestionar l'oportunitat, tot tingui encara un millor to del què ja té per si mateix.

Ara a tres hores de l'eurotúnel, descansant entre bons amics dels UK, omg, omg, omg.


Un sopar de celebració del títol mundial té sempre un bon to, el tercer en dos dies, sí, sí, tres en dos dies. 


Som a un dels temples del MTB, als UK trails, aquest cop no per rodar, venim de Scotland, de Fort William, i per mandat sempre actuem fora de les fronteres del Nord, sempre, un sopar memorable tanca el primer tram. Som ara als UK per compartir aquest magnífic resultat de la Betty, OMG. 

Ara a descansar, que demà la jornada comença a les cinc de la matinada i acabarà a quasi aquesta mateixa hora 24 hores després amb l'arribada al Mirador del Drac. 

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, d’octubre 13, 2014

Mateix esmorzar de sempre

Ara després del mundial SOLO 24 hores, mateix esmorzar de cada dia, el detall, per petit, indica que el moment és diferent.


MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’octubre 12, 2014

Hauré de preparar una nova capçalera inferior


Perquè tenim motius, a casa per l'hemeroteca hi ha  partir d'ara una campiona del món WEMBO SOLO 24 hores categoria Single Speed. 


Un cop a casa, o en una de les nits direcció cap a SV propossaré crònica detallada d'aquest instant històric representant a Catalunya a un mundial. 


Si a més hi ha una primera posició, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, d’octubre 11, 2014

A 24 hores

De l'aventura de Fort William a les 24 hores SOLO d'aquesta tercera edició del mundial de la WEMBO, tot segueix religiosament el seu curs. 


Hem esmorzat com cada dia, exactament el mateix.

Hem sortit direcció al circuit seguint el mateix ritual, amb les dues bosses amb tots i cada un dels equipaments.


La primera visió sense mots per definir-la, millor compartim la imatge que m'ha fet aturar la June sota la pluja i anar a fer la foto, OMG.


Un cop al circuit de Nevis Range hem canviat els plans no plovia, i hem aprofitat per muntar el castell, clar que yes! I amb en Javi hem fet aprofitat per fer el test de resistència.


Mentre ho fèiem la pluja ha iniciat el seu tram sense intermitències, abans però hem coincidit amb els amics australians de la Bec i en Phil, grans moments Canberra 2013.


Complir amb el protocol per a poder participar a una WEMBO. 


Veure el futur proper :-)


I posar noms al nostre castell, mtb, mtb, mtb


I identificar la nostra nació. 


Un cop fets els preparatius la gana ha fet acte de presència, i immediatament hi hem posat remei.


La gorra de la SSWC d'Irlanda ens ha unit, omg, omg, omg. Idèntic instant que amb en Sheldon a Floressas. 


El pati previ al briefing.


Durant el briefing.


Després d'aquest els millors moments.


I el què s'ho val tot, representar-nos al món, uns instants a on no saps com sentir.  


Com digerir tants i tan diferents pensaments, units tots per un, que bé, que bé, que bé.


Després directes cap a Fort William, a comprar els darrers aliments. 


I tant, i tant. 


Sota una climatologia interessant. 


I a on queda clar que una flor no fa estiu, oi que no?


Un retorn al nostre diminut espai de repòs.


I a on les condicions climàtiques són les pròpies d'on som ara, al paradís del MTB, no podrien, no en voldríem unes altres, som a FW i volem el seu clima, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!, oh yeaaaah!


Després ha arribat la calma, i amb ella nosaltres hem seguit el ritual previ a la cursa, amb la preparació dels equips.


Una selecció de pocs entre molts. 


El de cursa, de freedoms per darrera vegada. Finalitzat el trieni WEMBO crec que finalitzarà el freedom.


L'equipament de pluja.


El de fred lleuger.


Els petits recanvis de complements. 


El recanvis d'equipaments de cursa, de ser necessaris.


El transport de tot l'equipament a la cursa.


I després de la feina, un bon sopar. 

Ara a deixar passar les hores, és el dia que estem més desperts, avui no hem rodat, massa propers a la cursa per rodar sota la pluja, no disposem de recanvi per a pluja, tenim un sol equipament per aquesta, i hem decidit reservar-lo per la cursa, fet que ens ha permès de gaudir d'una jornada de relaxament.

Ara ja fins després de la cursa si tot va bé, vull dir què vull enregistrar  la cursa al mòbil via el Strava, i necessitaré tota la bateria possible, tot i portar una bateria de recanvi que permet fer tres recàrregues senceres, he de ser prudent, d'entrada no fotos, totes les aplicacions tancades, i res d'intervencions al Blog, de fet no podria ser hauria de deixar de donar voltes, perquè per breu, entre seleccionar les imatges, i fer el texte per breu que sigui cinc minuts passen segur, i no tindré  aquest temps disponible fins a passades les 24 hores, i després no sé pas com estaré per a fer una aportació al Blog per breu que sigui. 

Pronòstic per demà:


És força millor pronòstic que el què hem gaudit durant la setmana. 

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’octubre 10, 2014

Tindrem una bona crònica

Compartirem una bona crònica, ho yeaaaaah!


De mentre des del circuit, sota una pluja intensa el castell impecable. 

MTB, MTB, MTB. 


Fem un cafè?

Surt el sol, OMG.

Des de Fort William


A les portes del mundiial SOLO 24 hores, fem un cafè?


MTB, MTB, MTB.