Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estiu 2016.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estiu 2016.. Mostrar tots els missatges

dimecres, de setembre 21, 2016

Matinades a la fresca


Com avui, a on el Drac n'ha sigut el protagonista.


Darrer Drac de l'estiu, sembla que no pugui ser, però és així, i a mi personalment m'hauria agradat, preferit que l'estiu durés una mica menys, la intensitat de la calor, faig referència a aquesta, però l'estiu pot ser això, molta calor, com l'hivern va agafat de la mà del fred.


Una anada de nit, i una tornada a on la llum es feia el seu espai mentre la foscor cedia aparentment el joc de la mà de Fades i cavallers. 

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de setembre 17, 2016

Seqüències, no cròniques :-)

Proposo unes breus aportacions dels darrers Vols, únicament imatge de la sortida, i un breu comentari. 


Les matinades han portat a obrir moltes portes, entre elles la de la possibilitat de l'arribada d'un nou Drac. 

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de setembre 11, 2016

Cercant proper destí

Mentre però rodant entre espais de Fades de la Foscor, per ser-hi, per necessitats del dia a dia, per exigéncies del dia a dia.


D'aquí a quatre setmanes els Vols segurament ja seran de migdies, no de matinades.

Quan esperes massa únicament indica això, res més.

Equipat 100% d'estiu, crec recordar, sense incidències ni coincidències, per beure, un quart de bidó de 750 ml. d'aigua, sense menjar, sempre amb lluns en marxa, amb dues bateries petites per haver descarregat la jornada anterior la XL, amb les velles eines descomposades, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort al King Cage. 


Ara descansant, ara proposant aquesta breu aportació, de mentre el Vol d'ahir ja ha sigut, el d'avui no, veurem a tocar de les cinc de la tarda a on ens portarà la jornada, de bike però no ho sembla indicar, crec, crec. Per allò de mirar de donar una oportunitat al Vol de matinada de demà.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de setembre 09, 2016

Final d'estiu

Colors de finals d'una estació realment calorosa, si més no jo ho visc així :-)


Una sortida d'una sèrie, a on fer amb continuïtat prima, i per tant el ritme en si mateix no va lligat a res proper.

Veus els colors de les imatges, i el pensament em genera una sola exclamació, OMG.


Pas per Milans amb un somriure dins d'un pensament intens, clar que yes.

Les dues bikes perfectes, o quasi, per beure, un quart de bidó de 750 ml. sense menjar, sense gana, amb eines, les velles, amb llums sempre en marxa, sense incidències, ni coincidències. Equipats 100% d'estiu, un mallot del 2009 Castelli, una de les meves antigues joies de la corona, ara que amb en Xavi vàrem decidir que ell llueix Castelli,  i jo Gore i Pearl Izumi, la Reina amb Pearl Izumi integral, fins i tot el calçat, no així els guants que són Hirzl. 

MTB, MTB, MTB. 

Després d'aquest Vol una sortida més, la de dijous, perquè la d'avui no ha sigut, jornada de descans, per haver passat tota la jornada de l'arròs a la caçola, dret entre tres Grans Dracs que es reparteixen entre ells 600 CV, no Dracs, no Dracs, sí Grans Dracs.  

dijous, de setembre 08, 2016

Prèvies?

Sí, a la crònica d'ahir. 


A veure si la compartim d'aquí a unes hores al blog.

MTB, MTB, MTB.


De mentre avui a les 4 ben tocades començava la preparació del Vol. 

dijous, de setembre 01, 2016

Esperaré a demà :-)



La nit arriba, i el Vol queda per demà, de ser.

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’agost 12, 2016

Tramvia a SC :-)

Tres hores em separen d'arribar al Baix Montseny.


MTB, MTB, MTB.

dijous, d’agost 11, 2016

SV-SC-SV? :-)

Pensant si avui és un bon dia per d'aquí a una estona fer una anada i tornada a SC, els dubtes són en primer terme, avui hi ha Vol? i de ser, si l'aventura passaria per aquesta llarga proposta, llarga perquè tardo tres hores en arribar a SC, i tres hores per tornar, podria tornar en dues tocades, sí, però per anar tres hores crec que és molt prudent preveure-les.

La capital del Baix Montseny no té un tramvia que em permeti en cas de fatiga poder pujar-hi per tornar a casa, però tres hores són tres hores per a tots, si surto a les vuit tocades a les onze tocades hi sóc, un xic just, sí, però podria fer nit a SC i venir demà a primera hora a SV, per què no?

Pesa haver de fer-ho en plan SOLO, però és un bon pla, no tornar avui i fer-ho demà de matinada és com la llum dins del túnel, oi? per si de cas portaré llums :-)


De mentre he mirat d'agafar forces per poder fer-ho, per respondre a les espectatives.

MTB, MTB, MTB. 

De no ser, ja us en parlaré, clar que yes!

dilluns, d’agost 08, 2016

Foscor



La que estava per venir, certament, certament, i a on a cada tram que d'entrada és de mica en mica un xic més planer, augmenta però molt tímidament la pendent. És cert que per vell ja no per capacitat, rodo, rodem, perquè comparteixo sempre tot el què té bon to, a cada any que passa per zones amb més flow, també ho és de cert que funciono amb mètode cranc, dues passes endavant i seguidament tres endarrera, sí, sí, com sona, traduit a un llenguatge més coloquial diria que comparteixo bon to mentre hi ha ganes de compartir bon to, per un cop el bon to ja no és de l'interès de l'entorn passo a mode fase cranc, sí ja ho sé amb aquest procés sempre vaig enrere, si ens ho preguntem, vull dir reflexionar de desfer part del camí, o tot, per què no? no veig quin pot ser realment el problema de fer-ho, perquè d'entrada no en veig cap, segur que hi és, segur, però també ho és de segur que jo no hi veig cap inconvenient a seguir pel tram cranc, oi? :-)

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, d’agost 07, 2016

VW :-)



La June descansa ara, un cop el nou Pirelli ja fa equip amb els altres tres Michelin des de dijous al migdia, i el fet de portar a dormir la VW ens ha ajudat a agafar la bike avui, perquè bé havíem de tornar a SV oi? No sé si conseguirem però deixar-la descansar? 


No hi ha masses energies per retornar a la periodicitat del Vols, millor dit a sortir dia sí dia també. Ara bé el què sí que hi ha és ignició, no però amb el ritme dels bons temps, no passa res, diria fins i tot que també està bé fer ara aquest tram tan relaxat amb aquestes setmanes de força calor per a mi. Crec que puc compartir també que no és la calor i prou que fa que els Vols entre ells siguin tant espaiats, si no també les sensacions de necessitat de disminuir la freqüència d'aquests a aquestes dues estacions, certament, certament, i que és cert que d'un dia per un altre els Vols continuats poden rependre el fil, sí, ho escric i l'emoció envaeix el meu cor, és veritat, és veritat, rodar a dalt de la meva bike tan però tan espartana omple de bones sensacions la jornada, clar que yes.

Avui hem esperat unes hores a poder sortir sense haver de compartir el punt més alt del Sol, i també hem evitat sortir a primera hora perquè a cada minut que passa fa més i més calor, i quan hem començat la sortida no feia massa calor, les sis de la tarda, és més un vent fresc ens ha ajudat molt a rodar força bé. 


No és de dia necessàriament quan les gramínies m'afecten més, algunes d'elles cap al vespre és quan estan més actives, però el mix calor-gramínies a mi és quan tinc la sensació que jo a aquest instant a aquest lloc no hi hauria de ser. Fa anys que escric al blog que als darrers Rocs el meu rendiment a dalt de la bike estava minvant molt, sempre fent referència a les sensacions dolentes a dalt de la bike atribuïdes per mi a l'efecte que em feia la calor, i dels darrers Rocs ja fa tres o quatre anys, crec recordar que l'últim va ser el del 2012. El fet és que m'ajudava molt pensar que tots els altres bikers patien de manera idèntica aquesta pols, i aquesta calor, de fet fa tants anys que tinc aquesta lleugera però en cap cas interessant sensació que encara ara quan ho exposo no tinc la sensació de tenir una mancança important a l'hora de rodar en aquestes condicions, en cap cas, millor que pensi així perquè si no ja sé quin final té aquest tram. 

La setmana passada rodant per sota dels 600 metres sempre, la calor va anar de més a molt més, i aquest fet va fer ahir que em pensés bé quina ruta fer, i quan era el millor moment per fer-la. 

No rodo bé a temperatures extremes, siguin quines siguin, la calor, rodant sota ella als darrers anys, sembla haver restringit notablement la franja que accepto ara, també pesa la lleugera sensació d'ofec que tenia als darrers anys quan feia molta calor, lligada lògicament en el meu cas aquesta sensació a l'estació de la primavera i l'estiu, i comprenent ara perquè tenia aquesta limitació de rendiment per aquesta incompatibilitat amb les gramínies, de fet MTB-gramínies-primavera/estiu ara passats els anys resulta que jo no puc formar part de bones aventures quan he de coincidir amb aquesta família de circumstàncies. El fet és que la intensitat d'aquesta sensació de manca de capacitat pulmonar era mínima, no ho era de mínima a les darreres dues edicions a Finale, 2013-2014, a on sempre en algun moment o altre pensava, renoi quina pols més densa, que hi era sí, però el principal agent causant d'aquella sensació d'ofec era la mateixa vegetació del lloc a l'estació de la primavera. Al 2015 però a Finale aquesta sensació va ser inexistent, curiós sí, però no recordo haver tingut aquesta lleugera però desagradable sensació. 


Olzinelles el pas triat per passar del Vallès Oriental al Maresme. Un pas màgic que sempre em retorna, sempre em recorda a les imatges, a les pensades passades, Olzinelles segons abans abans de fer-me beure la seva Poció Màgica sempre em diu, t'enrecordaràs? Aquest passat hivern mateix, entre el glaç baixant cap a Vallgorguina, o l'anterior a on Olzinelles em va deixar literalment glaçat, però glaçat, rodant de nit dins d'un túnel de cristalls màgics de gel, OMG quin fred hi vaig passar fa dos hiverns. 

Les bikes han funcionat rodones, els equipaments també. Jo portava el pneumàtic davanter un xic baix de pressió, encara el porto, la resta de la bike quasi perfecte. Caldrà tensionar un xic les dues cadenes, i poca cosa més. D'aquí a unes setmanes tocarà canvi del pneumàtic posterior de l'Inbred, que seguirà amb les dimensions dels 2.3 i de poder ser més fins i tot. 

Avui mentre rodava he estat pensant amb els components que tinc ja a casa per a la nova bike, no per res si no perquè no recordava que els tenia.


Ara sense ser geareds, però rígides les dues també. 


Fa ja uns anys de les dues Yetis rígides, fa uns anys també de la imatge amb les dues ARC a aquest mateix punt. L'Inbred a aquesta imatge sembla una 96, vull dir una 26" davantera, i una 29" del darrera, és un efecte òptic evidentment, tot i que fa dues o tres edicions a Finale hi vaig participar amb aquesta mateixa bike en versió pesonalitzada 69er. Com vaig patir amb la roda esmicolada del darrera, OMG, aquella va ser la darrera ocasió que he rodat amb aquesta proposta tan funcional pel què fa a comportament de la bike, però que al mateix temps implicava de compartir a aquelles èpiques 24 hores SOLO d'uns cops secs durs però durs de veritat a la roda del darrera sempre als trams de terreny pedregós, tot i així m'agradaria tornar a rodar amb una proposta 69er i tant.

MTB, MTB, MTB. 

Bé una sortida més, de poques, de poques, però que si va agafada de la mà d'aportacions de menys a més com aquesta ja està per a mi molt i molt bé, oh yeaaaaah!

dilluns, d’agost 01, 2016

Pesen



Aquestes dues imatges.


Molta, molta, molta calor la d'ahir a dalt de la bike, el lloc, la casa solitària, aquella xafogor intensa, després a la VW que era un forn encès, la imatge dels guants molls de rodar sota un Sol que fonia els pensaments, OMG. 


Avui per dinar he mirat de refredar els pensaments de l'extrema jornada de calor d'ahir.

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de juliol 26, 2016

diumenge, de juliol 24, 2016

Mesos

Sense la Reina de la llum a The Great Escape MTB.


Anàvem a sortir sense els Powerleds, per descartar ahir a la nit l'aventura al Montseny, i per tant no caldria matinar avui. Matinar no hem matinat, perquè la decisió era rodar propers a casa, però un cop havia desmuntat els llums, de fet no els trec mai, avui sí, no sé perquè però, un cop anàvem a començar el Vol, la Betty ha proposat fer la ruta de les sogres aquest cop però sense passar per Blanes, i per tant s'ha fet indispensable tornar a muntar els Powerleds :-)

Ara a SC, i d'aquí a una estona reiniciarem la ruta, clar que yes

MTB, MTB, MTB. 

dijous, de juliol 21, 2016

2 :-)



Un matí diferent, un inici de bike que no ens l'esperàvem, a on a Mataró hem desfet el camí tornant immediatament cap a SV, no a casa, sí dins del final del Drac, aquest darrer ja vindrà, clar que yes


MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de juliol 19, 2016

dissabte, de juliol 16, 2016

Una jornada intensa :-)

Per tot, per tot, pel què aquí ens ocupa, un Vol dolç amb una reina de la llum que protagonitza un retorn intens. 


Per la meva part una jornada que ja puc calificar de retro, com a mínim, com a mínim :-)

MTB, MTB, MTB. 

Després la llum a donat pas a la foscor, la jornada cau, sí, i la nit pesa molt, molt. De fet amb el mallot de la imatge, la nit va ser decisiva, definitiva, crec recordar que vaig passar de la posició 25 a la 13, per a mi tot un èxit. Qui m'anava a dir a mi que després d'aquelles 24 hores en vindrien més, OMG. 



dilluns, de juliol 11, 2016

Ens agrada :-)



Bons moments, jornades de descans de bike.


MTB, MTB, MTB.

De descans de Vols, no de seleccionar la nova bike :-)

dilluns, de juliol 04, 2016

Baixades que pugen :-)

Sempre és així, ha de ser així, no hi ha moments d'intensitat infinits, sí d'intensitat que donen pas a baixades vertiginoses, per passades les hores, els dies, els mesos, perquè no els anys, retornar a trams de tanta intensitat que res sembla encaixar dins del dia a dia, passats aquests, perquè passen, sempre passen, sempre, tornar a les vertiginoses baixades, clar que yes, i així durant tot el tram, tot el tram.


Perquè després de pujar a Santa Fe destil.lant per primera vegada amb grau d'aturada sobtada per deshidratació, primera ocasió des de l'arribada de l'estiu, una aturada a fer la cola de rigor a l'Avet Blau, un cel fosc va capgirar puntualment la baixada cap a SC. 


Al quilòmetre 14 vàrem decidir marxar cap a Can Riera de Ciuret passant crec recordar per Can Gensana, és a dir, teníem fred i calia recuperar l'escalfor, pujar una bona idea, i tant.

D'aquí fins a SC, somriures, i més somriures, de fet tot el Vol des de SC a SC passant per Santa Fe van venir marcats per aquests, fora d'escalar sortint d'Abúcies, per un inici de pales verticals assessines fracasades de bones pensades, OMG.

Un cop a SC, fi de la ruta, no calia anar a pels 100, amb vuitanta tocadets ja en tenia prou, de fet del què en tenia prou era del Sol, intens encara a SC a les sis tocades de la tarda, com? com sona, com sona. 

MTB, MTB, MTB. 

Gràcies, gràcies, gràcies, i tant, i tant, i tant. 

diumenge, de juliol 03, 2016

Descansant

A SC, esperant l'inici del tram SOLO :-)


Un tram SOLO que no va venir en forma de Vol, no, sí en forma de reflexió solitària, molt, mai massa, mai massa, el fet però és que el retorn va ser segur, dins de la June, dins de la màquina de fer realitat els somnis més especials, dins d'ella pensar, mirar darrera meu, veure descansant el meu Drac, veure com reposa fatigat per les sensacions del darrer Vol, OMG, OMG, OMG.

MTB, MTB, MTB.

La June em tempta, i la June porta a terme tot el què es proposa, i es proposa poques coses, sí, oh yeaaaaah!

Navegant :-)

Navegant entre la foscor, de la llum, navegant entre la foscor de la llum, a les prèvies de l'arribada de l'explosió, de l'eclosió de la llum més intensa a on aquest genet i el seu Drac pensant amb el Gran Drac, amb el seu significat, en l'arribada d'aquest, en la forma en com ho ha fet, amb el sentit de ser una realitat desconeguda per a mi, OMG.


Les portes de les antípodes són obertes :-)

MTB, MTB, MTB.