Què puc dir d'aquesta ruta, que convida a fer a cada metre, a cada tram, quasi a tancar els ulls quan sóc a dalt del meu Drac, quasi que mentre em dirigeixo a Olzinelles que el pla de ruta s'acaba a aquest punt, a Olzinelles.
El laberint del meu Món, oh yeaaaaah!!!
Jo a aquest punt no sé quin retorn hi ha, aleshores a quilòmetres de casa la sensació a Olzinelles és intensa, immensa, impossible no veurem desbordat pel moment. De fet no sé entre Falgueres Màgiques si és una qüestió de retorn, o senzillament de seguir el tram que porta irremisiblement a un sender, o a un sender, oi?
A aquest punt veia com marxava el Sol, i jo ja superava els cinquanta quilòmetres de pensades, pensades, i més pendades. Després dels dos cafès cafeinats a SC abans de començar la ruta, agafats de la mà d'un grup de bombons deliciosos :-)
MTB, MTB, MTB.
Passa mitja hora de la mitjanit, demà ampliaré la intervenció :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada