2a part

Dels recanvis, a on primer vaig fer venir el líquid Notubes, i els ferodes dels Formula R1 de la Spot Brand.

I ara en segon terme la bateria de recanvis que venen cap a casa, tots l'A-B-C necessaris per la propera cita de MTB. 

Realment em calia fer aquest pas perquè un cop fet m'he tret un cert neguit de sobre. 

Parlem dels recanvis, dels components, del perquè tots ells són per a nosaltres tan importants. 

Fa uns tres anys vàrem valorar com a opció de pneumàtic davanter l'Ardent 2.4 convencional, alternativa interessant per ser competitius amb les nostres bikes rígides, crec recordar que també era EXO però no TR. Pel fet de no ser TR, no teníem encara aquesta alternativa amb Maxxis, aquesta opció no l'hem fet venir cap a casa.

Pel què fa els Ikon, he llegit a diferents publicacions dels USA aquests darrers anys, sempre articles, opinions, i sempre totes elles molt positives, estàvem en una posició similar que amb els Ardent 2.4, era un vol i dol, fins que fa uns pocs mesos amb la presentació dels Maxxis en la versió TR, i concretament els EXO, tant amb el model Ardent, com amb els Ikon ara sí va ser el moment de fer venir les que per a mi eren els dignes substituts dels apreciats Monorail en la versió LUST de 26", ara passats els anys des de les 26" de doble suspensió, en el cas que ens ocupa vàrem decidir canviar les gomes que havíem portat fins avui, concretament els pneumàtics Onza Canis TR, el motiu? la falta d'homogeneïtat de les parets laterals dels Onza Canis, que implicava que segons quines unitats per uns laterals més prims no podíem muntar-los darrera. Per altra banda teníem pendent també el canvi dels vells CrossMark LUST de Maxxis que encara feien camí amb la Vicious The Motivator com a pneumàtic del darrera. 

El primer test dels copdiciats Ikon va ser en la seva versió més extrema, la dels Ikon 2.35  EXO, i 3C, TR, davanter a les dues bikes de 29", que són els que encara ara porta la Spot Brand, i que fins el darrer dia va portar la The Motivator. Versió que ens ha funcionat molt bé, una carcassa que fins avui ni ha donat un sol problema, ara a la 26" jo porto la versió de 2.2 al davant de les mateixes característiques, vull dir EXO 3C TR, i també va molt bé. 

Darrera la Longboard ara porta l'Onza Lynx TR, i que jo sempre pel dibuix els hauria muntat davant no darrera, però tot el què he llegit és com a opció de pneumàtic posterior. 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2014/09/onza-lynx.html?m=1

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2015/05/bikes-punt-i-test.html?m=1

Aquesta versió Lynx TR de l'Onza es veu més sòlida que el Canis TR, va també molt bé, tot i que als primers quilòmetres fa molt soroll, fins el punt de generar un tremolor incòmode a les pujades, fet que em va inquietar i molt abans de rodar a l'Europeu de 24 hores SOLO de Finale d'aquesta edició 2015 per temor a que la meva primera impressió de ser una versió davantera i no posterior fos la bona i ser motiu de frenar la capacitat rodadora del conjunt de la Spot Brand. No va ser així, va rodar perfecte al circuit pedregós de Finale. 

Ara però per la propera WEMBO, en aquesta ocasió del Mundial també de 24 hores SOLO tenia diferents alternatives per mirar d'aconseguir un millor rendiment, com ho són com a primera opció la possibilitat de fer venir dues bikes noves, opció que ja estem gestionant, i en segon terme mentre estem fent aquest  pas, mentre seguim en aquesta direcció, era necessari mantenir les dues bikes actuals en perfectes condicions, i per tant calia decidir fer venir totes les millores necessàries per a les dues bikes amb les que estem rodant. 

És a dir la Longboard portarà ara al davant el Maxxis Ikon 2.35 EXO 3C TR, i darrera el 2.2 en la mateixa versió. L'Inbred canviarà el pneumàtic davanter Ikon 2.2 EXO 3C TR que passarà darrera, fa uns dos mesos que el porto, i davant vindrà l'Ikon 2.35 EXO 3C. Les dues bikes portaran ara Maxxis Ikon EXO 3C TR. 

Les cales Shímano per on anem? la Reina ara roda amb les sabates Mavic Fury, i Pearl Izumi 2.0 crec recordar aquestes segones, ara gestionarà un tercer parell de sabates, les clàssiques Shimano M230, necessita recuperar a les imbatibles Shimano com a recurs final en condicions extremes. Per la meva part també aniré amb tres alternatives, les Giro Privateer, i les dues Sidi Dragon 2. Les primeres reservades per les curses, les altres dues germanes per rodar dia sí dia també. Han de venir cales noves perquè no en teníem més, és a dir en tenim quatre, i ara en tidrem sis de muntades i una de recanvi.

Mitjons, sense dubtes, com jo amb els Pearl Izumi a on cada dia que surto en bike a l'estiu van agafats dels meus peus, sempre jugo amb cinc parells ala setmana, ara la Betty disposarà de cinc parells de mitjons Mavic amb aquesta propera arribada. 

Aprofito per esmentar que espero l'arribada de l'hivern més intens per fer venir els guants Hirzl per a la Reina, de poder i de donar-se l'oportunitat en vindran dos jocs més mínim. 

Ferodes i cadenes, Formula sinteritzades, i com a cadena la Shimano HG40. A nosaltres els ferodes Formula per a R1 si no són sinteritzats no ens funcionen, també ens funcionen les Kool Stop també sinteritzades, i les cadenes de 6-7-8v sempre de Shimano sense importar la gama. Aquest darrer punt el de les cadenes el tinc al punt de mira, concretament les HG71 són també interessants per a mi :-)

MTB, MTB, MTB. 

Tinc pendent la bateria XL del Sigma Powerled que vindrà per a l'Inbred, esperant a que estigui disponible, així com també he de fer venir, no urgentment els nous BB, dubto si decidir-me pels clàssics Shimano XT de 13€, o els indestructbles però també elitistes Chris King ceràmics de més de 100€. 

Fet aquest pas dels recanvis que us he exposat en primer terme aniré preparant la propera intervenció al blog dels nous components, perquè aquests no han parat d'arribar. 

Ja no et dic res si finalment venen les noves bikes, aleshores el blog tindrà un moment interessant, quasi tant com el de l'instant de la darrera arribada de la FAT d'en Xavi.