Ahir un Vol a on a minuts de sortir el cel era gris, gris, gris, i a on durant el matí una pluja intermitent era la protagonista. Les ganes de fer el test de l'Inbred amb la tija i el selló canviats ara la Thomson Elite i el vell Tune Speedneedle tornen a rodar, l'objectiu avançar dos centímetres la posició a dalt de la bike, just les que retrassa la tija Moots, necessària aquesta última per la seva comoditat, però ara és pitjor el punt fort d'aquest retrocés, d'aquesta comoditat que no pas el dolor lumbar per un TT llarg, la potència per posar-la més curta he de passar a Thomson, i per tant a OS, i no tinc un manillar de titani OS, el Moots no és ni 25,4 mm. per anar amb la potència Syntace de 25,4 mm. porta un gruix específic, vull dir si vull millorar la posició a dalt de la bike amb normalitat ara he d'utilitzar els components que tinc a mà, que són per a mi d'un nivell estratosfèric, pel fet de ser de l'etapa FS. Tinc tiges més lleugeres, NewUltimate de menys de 150 g. sí però no crec que hi anés tranquil amb una bike 100 rígida per la fragilitat del conjunt guies de carboni del Tune i el sistema de fixació de guillotina de la tija, també tinc altres propostes de selló però tant amb el SLR com amb el Speedneedle són els que els darrers deu anys m'han portat per mig planeta sense causar-me cap molèstia, i aquest és un punt molt important. De la tija Elite no en puc dir res més que coses bones, amb un pes digne i una fiablilitat sensacional, també tinc l'EC90 d'Easton però no de 350-400 mm. i el ST de l'Inbred és molt curt, o sigui que aquesta és la que m'ha semblat la millor proposta ara per ara. I així aprofito rendint homentage a l'etapa Scalpel-The Motivator, renoi quin tram, d'un 2x9 del 2003 a un 1x1 del 2011, OMG.
Ahir passats els primers deu minuts ja estava sota d'un tendal a la riera de Llavaneres, una pluja intensa així m'ho va indicar, clar que yes! a 19ºC amb un aire càlid que em proposava de rodar sota la pluja torrencial, i de fet una estona després així va ser.
Anava equipat de BWR amb camals, Hirzl, i Giro Privateer, un equipament de 10/10, portava darrera la Lite de Campagnolo, fent el Tintorer Curt la tempesta va tornar, no amb força però sí amb certa intensitat, per diferents motius vaig decidir no protegir-me d'ella sota una pineda densa, i va ser una bona pensada, no feia gens de fred, passats uns minuts l'aigua em baixava fins als canells i entrava com si res a dins dels guants Hirzl, tenia ganes de testar aquests guants amb pluja, per les característiques dels mateixos, el tacte moll dels guants de pell i la cinta de cuir Brooks el definiria com a raspós, no molest, però sí rar. No em vaig posar la Lite sota la pluja, arriscat quedar moll pujant perquè a la baixada pel Tintorer Curt podria haver agafat fred, però un cop a punt per iniciar la baixada del Curt sí que em vaig equipar amb la Lite, bona pensada perquè com pujant no feia gens de fred, ni tant sols fredor, una baixada impecable, que bé, que bé, un lluger espurnejar itermitent em va acompanyar durant la baixada fins a Llavaneres, a aquest punt em vaig treure la Lite, i d'aquí fins al Passeig dels Anglesos a on el mar estava com el dia abans esperant, segur.
Un cop al Passeig la sensació per un cel molt tapat és que no seria el darrer bany de primavera durant la sortida, no el bany de l'estiu aquest està per venir, i serà molt ben rebut, quan el què ha de venir no depen de mi estic més tranquil, si no fa fred el bany és un plaer, un cop al tram proper a Milans pel pas per les Falgueres Màgiques el Sol va fer acte de presència i l'arribada d'aquest va ser una bona motivació per seguir pujant fins a la carretera de Torrentbò, exigent aquest darrer tram ahir, motivat perquè ara amb la nova posició a dalt de la bike ja no tinc el dolor de lumbars, perfecte, únicament ara la realitat és que el 32-16 és exigent i tampoc puc anar massa estona assegut, però això ja no és un problema, anant més estona dret i oli en un llum. Vull dir que les transicions d'assegut a dret no la marca el dolor lumbart si no l'augment de desnivell, res més.
Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, amb eines i manxa, amb aigua sense quasi beure, amb llums sense funcionar.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Després un bon premi, un bon dinar a on el pensament era, que bé haver fet venir l'Inbred el seu dia, perquè això ara em permet de en primer terme deixar passar dies, i en segon terme cercar la nova bike, oh yeaaaah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada