Quina falta que ens feia iniciar els Vols nocturs, i no perquè no portem mesos rodant de nit, no, si no pel fet d'inciar l'aventura ja de nit a les vuit tocades del vespre.
Ahir una jornada Barcelona, una anada a Girona a buscar bicicletes de carretera, com sona, com sona, però aquesta de ser ja serà motiu d'una altra aportació al Blog.
Ahir entre diferents motius com els que us esmento l'activitat de la jornada es va veure modificada per aquestes anades a les diferents capitals, també va ser festa gran el dinar entre bikers, gran dia el d'ahir, i no perquè tot camini, en cap cas, la meva darrera intervenció crec que és realment alarmant, planera, transparent, directa respectant que aquest és un espai de bikes, sí, i també és un espai dins dels Vols que cerca de proposar senders pel dia a dia, alternatius, lligats a les bones sensacions, mirant de ser realistes sobre aquest dia a dia que envolta el Mirador del Drac, i si aquest darrer punt ha de ser fidel a la realitat és que ara i des de ja fa molts mesos l'entorn ja no es mou per una esperança perquè les coses caminin millor si no que caminen cada dia per una inèrcia arrossegats pels esdeveniments, llegim aquesta opinió i tot seguit es pot pensar, nosaltres no, lògic pensar així quan ja ets arrossegat. El Mirador mai ha entrat a aquest tram d'entrada tan atractiva i un terra un cop ets a dins tan pantanós, i per tant exposo el què es mou a tot el meu entorn, no per on està caminant el Mirador del Drac, la realitat no és la que vivim a casa, que si únicament ens mirem el nostre melic diria que sí, si no que la realitat és la del conjunt de la societat, en el meu cas, la societat més propera a casa, de l'entorn proper.
Si no vols pols millor no surtis a pedalar entre corriols, pols sí que en volem, algunes caigudes lògic no poder evitar-les, no coneixem cap biker que un error o distracció a dalt de la bike li hagi comportat res més que una petita conseqüència, en el pitjor dels casos res més enllà d'un breu temps recuperant-se d'aquesta, excepcions a on la caiguda sigui greu n'hi ha sí, però aquests darrers són fets gens freqüents pedalant entre senders i que en cap cas marca la situació genèrica establerta com a norma, aquest entorn dins d'unes conseqüències digeribles quan el vent no ens va a favor, aquest és un bon entorn, el de jornades dins d'aquest marc a on la tònica és que cada dia va vestit d'experiències positives, pròpies d'una evolució que condueix a zones assumibles, difícils molts cops però que respecten les nostres pròpies limitacions. Segurament ser conscient d'aquestes, vull dir tindre una visió clara de les nostres limitacions, i en segon terme desenvolupar un dia a dia amb un decàleg, amb uns preceptes bàsics com a tanca límit de no passar, de no superar a on hi ha escrit cada una de la llista llarga de limitacions que tenim és la garantia per fer un recorregut farcit d'aspectes positius, negatius també però aquests dins de les nostres capacitats per mirar de fer-hi front i posar-hi remei amb un termini de temps acceptable, i a on aquest termini ve determinat per la nostra visió carregada d'objectivitat, i alhora de subjectivitat, ningú està exent de fer anàlisis sense una component de desviació sobre el que s'enten com a criteri òptim, però dins d'aquest fràgil equilibri és a on des del Mirador del Drac prenem les nostres decisions.
Per què des de fa dos dies les intervencions tenen aquest to? per tot en si mateix, per les notícies que durant el 2014 han anat passant properes al Mirador, i que des de l'inici d'aquest 2015 ja són a tocar del marc d'entrada tricentenari del Mirador, preocupant? no ho sé definir, no he de poder veure clàrament cada situació que ve, sí que m'ajuda que passades les hores la posició que prenem des de SV, des del Mirador és de prudència, entrant o no a aquestes situacions de tercers la posició és sempre de prudència.
Aquesta, la prudència proposarà de seguir aquesta tempesta, el què ja ha sigut la dinàmica dels darrers vuit anys, notem poca cosa a casa, i de canviar la tendència tampoc notarem res en el nostre dia a dia fora d'una felicitat important pel fet de respirar que els nostres entorns estiguin contents, funcionant bé. Quan tot caminava aparentment molt bé, nosaltres des del Mirador no notàvem res, vèiem com passaven les oportunitats, i unes poques, molt poques s'aturaven a casa, quasi cap, ara aquests darrers anys la situació és idèntica, passen una sèrie d'oportunitats pel nostre dia a dia, i de totes normalment cap s'atura, excepcionalment sí que una sembla proposar per fer, sí i de ser aquest el cas, fem.
Entenc que aquest mot el de ser prudent no és la clau per la porta d'entrada a les emocions que cerca l'entorn més proper, de la majoria d'aquest, ho sé, normal, diuen els perses, la paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la nit una sortida equipats d'hivern, amb calçat d'estiu amb punteres Mavic, guants Hirzl, amb un protector de cara i coll, gorra Spok, culot mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, tèrmica Pearl Izumi sintètica de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, per beure mig bidó de 500 ml. d'aigua, menjar cap, incidències cap, coincidències cap, amb les meves eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled funcionant a mínima potència pujant, a màxima baixant, per fer test de la visió nocturna de la Reina, i jo de les ulleres Limar photocromàtiques, un mar intranquil, però pacífic, un pas pel Passeig dels Anglesos desèrtic motivat pels més que un club dels onze darrera de la pilota, fet que confirma el tema exposat de les dues darreres intervencions a The Great escape MTB. Un darrer tram del Drac que des de dissabte és més exigent, i a on la Reina ahir va haver de treballar de valent per assolir pujar dignament els darrers metres de desnivell de la sortida.
Des del Mirador dies de Single Speed, de calma dins de les múltiples tempestes que ronden sense aparentment percebre l'existència de la nostra plaça tranquila, omg, omg, omg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada