Quin dia som?

Sí que sé quin dia som, sí, però de fet quasi que aquestes Festes de Nadal he perdut una mica l'horitzó, bàsicament per la manca absoluta d'estar pensant en les preocupacions, pel fet que deia l'àvia en pau descansi, qui fa tot el què pot no està obligat a més. Jo ara passats els anys tinc molt present part del llegat dels meus, pel fet de tenir un dia a dia molt intens, però agafat sempre de la mà del temps, de disposar d'aquest. Dic part perquè sincerament cercar dins dels records més informació, més ajuda, com podrien ser consells, opinions, se'm fa impossible, pesa massa que no hi siguin, OMG.

Concentrar-se a fer bé les petites coses, sigui quin sigui el resultat, mirar de fer bé petits projectes, minúsculs als ulls del Món més visible, més exposat, quasi que catalogats a la llista d'insignificants per un dia a dia ple de magnificiències fa que el recorregut sigui apassionant, molt, solitari també molts cops, i tant, i tant, un tret brilla més que els altres com ho és el fet de ser genial, un recorregut farcit de petites genialitats per les sorpreses que em venen quan la concentració està tota dedicada a un sol tema, mai és del tot així però sí significativament més decantada a un sol aspecte a tractar, de fet aquesta característica la de concentrar-me en un sol aspecte, és el què em caracteritza. 

Ahir mateix, i abans d'ahir, diferents franges de temps van anar parcialitzant cada instant, abans un instant era breu, ara un instant pot ocupar hores, dies, mesos, i tant, i tant. De fet intuieixo que era així, perquè jo no recordo el tram viscut fins avui com una constant seqüència d'instants, sempre la càmera lenta de fets vertiginosos per l'entorn instants abans que el Món s'ensorri ha sigut una manera de fer que m'ha permès ajudar, ja no sé si molt, no és important, i que m'ha donat l'oportunitat de poder aportar cabaços de bones sensacions, també intenses, sí, cert, certament, res està programat, res va obertament improvisat, crec que dic obertament pel fet de no ser capaç de veure-la, el dia a dia és tan ordenadament imprevist, que el mot improvisat que quasi que no sé a on s'ha de situar dins del meu dia a dia, aquest fet és en el meu cas molt emocionant, també tranquil, molt tranquil. 

Dos dies resultat de mesos de cercar, a on aquest matí pensava en el dia que vaig obrir el post Ibis Mojo Carbon, OMG, quina pensada, obrir-me al Món a través d'una petita finestra, molt petita, minúscula diria jo avui, en aquell moment em semblava un forat negre, i tant, i tant, i en certa manera ho va ser, perquè ho consumia tot, però el gruix del què va significar va ser literalment sensacional, perquè va ser motor d'emotives iniciatives, de romàntiques propostes per a mi, la imatge amb la Reina, en Xavi i jo a la Cerdanya a les prèvies a la ruta de desprès del dinar al restaurant argentí, quina proposta, quina aventura, OMG.

La llista seria llarga, molt llarga, sí, sí, perquè una bike em va portar a resseguir el Mediterrani, i no en una ocasió si no, en tres ocasions en menys de dos mesos, a mi i a una filera llarga de bikers, renoi, renoi, renoi. I aquell espai no va ser el protagonista, va ser el medi, ho sé avui pel fet que la llista de Vols dins del Vell Continent no ha parat, de fet ja havia començat fa molts anys abans, sí, amb les anades al Roc, anades i anades al Roc, a la Toscana durant anys, omg, omg, omg, i l'aventura entre totes les aventures com és creuar els Pirineus de Llançà a Hondarribia sense aturades, tampoc amb presses, aquesta no és una aventura per córrer, en cap cas, però avui breument recordava el període Ibis, breu sí, en el què una cosa tan petita, una bike va comportar moments genials, és veritat que si ho ordeno cronològicament avui, va ser una gota al mig d'una pluja intensa, és veritat, sense anar més lluny la Vicious ens ha portat més temps, per funcionalitat bàsicament, i més lluny, molt més lluny, pel fet de disposar de temps amb ella, la Ibis pobreta és que va durar res abans no va començar a esmicolar-se. Aquest fet va ser determinant per des-fer en certa manera el tram, i inevitablement obrir-ne un altre, i tant, i tant. 

Sí, després de l'etapa Ibis hi ha hagut instants brillants, oh yeaaaaaah!

Mirar de fer bé petites coses avui per avui  em transporta a trams a on els dies no m'adono que passen, OMG. Petites coses que em comporten les millors satisfaccions, amb diferència, amb diferència. 

Una bona proposta amb en Xavi, desprès del Mundial de Fort William de la Reina, quins instants, OMG, OMG, OMG. 

I tot seguit em ve la cap l'aventura de Llança amb els Trinxes, les hores abans, la nit abans, la tornada a SV, clar que yes! el mar, el mar. 

MTB, MTB, MTB.